L'associació ASJUBI40 lluita des de fa més de deu anys per l'eliminació de la penalització que pateix la pensió de les persones jubilades abans de l'edat ordinària de jubilació, malgrat haver treballat i cotitzat durant més de 40 anys. El col·lectiu afectat supera les 900.000 famílies. Lamentablement, aquestes penalitzacions —que poden arribar fins al 40 %— continuen vigents.
Una dècada de lluita ha deixat nombroses fites. A continuació, es resumeixen les més rellevants.
En primer lloc, convé assenyalar de manera esquemàtica els principals arguments esgrimits per ASJUBI40 en defensa de la seva reivindicació:
1. Triple discriminació
El col·lectiu denuncia una clara desigualtat respecte a:
-
Les classes passives de l'Estat, que poden jubilar-se als 60 anys amb 35 anys cotitzats i pensió íntegra.
-
Els règims especials (artistes, toreros, policies locals i autonòmics, entre d'altres), que també poden jubilar-se als 59 o 60 anys amb 35 anys cotitzats i pensió completa.
-
El mateix Règim General de la Seguretat Social, que anteriorment establia que 35 anys cotitzats garantien la pensió íntegra amb jubilació als 65 anys. Aquest requisit s'ha anat ampliant i, el 2027, s'exigiran 38 anys i 6 mesos cotitzats.
2. Vulneració del principi de contributivitat
El Pacte de Toledo estableix que ha d'existir una relació equilibrada entre l'esforç realitzat —anys treballats— i la prestació rebuda —la pensió—. Segons l'associació, poques situacions reflecteixen millor aquest principi que haver treballat i cotitzat més de quatre dècades.
3. Context d'atur en majors de 50 anys
Espanya és el país de la Unió Europea amb més atur entre els majors de 50 anys i un dels que registra més atur de llarga durada, especialment en aquest tram d'edat. Una situació que, segons denuncien, no afecta les classes passives de l'Estat —amb índexs pràcticament nuls d'atur— ni a bona part dels règims especials.
4. Excepció en l'entorn europeu
Espanya és l'únic país del seu entorn geogràfic i social que no preveu un nombre determinat d'anys cotitzats que permeti accedir a una pensió íntegra mitjançant jubilació anticipada. Països com França, Grècia, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya o Portugal sí que disposen de mecanismes similars.
5. Condicions laborals de generacions anteriors
Mentre actualment es debat la reducció de la jornada laboral —que en alguns sectors se situa ja en 35 hores setmanals—, l'associació recorda que molts treballadors del seu col·lectiu van desenvolupar gran part de la seva vida laboral amb jornades de fins a 48 hores setmanals, sis dies de feina, amb prou feines 21 dies de vacances i començant a treballar als 14 o 15 anys. Condicions que, segons denuncien, avui serien considerades inacceptables.
6. Impacte en la salut laboral
Segons estadístiques del Ministeri de Treball, la major part de les morts per accidents laborals es concentra en treballadors majors de 50 anys. A més, diversos estudis d'entitats especialitzades alerten de l'elevat cost econòmic i social associat a malalties cròniques derivades de carreres laborals molt prolongades.
Amb aquests i altres arguments, ASJUBI40 va aconseguir que, després d'anys de mobilització, Congrés i Senat aprovessin la seva reivindicació mitjançant proposicions no de llei (PNL) i mocions. També 16 parlaments autonòmics, a més de nombroses diputacions i ajuntaments, van donar suport a la iniciativa. Malgrat aquest ampli suport institucional, el Govern no va adoptar mesures per aplicar-la, cosa que l'associació considera un clar menyspreu cap a les institucions democràtiques i la ciutadania que representen.
El 2021 es va aprovar la reforma del sistema de pensions en una taula de diàleg social en la qual no va participar cap associació de pensionistes. En aquesta reforma es va acordar “compensar” el col·lectiu amb un complement econòmic que, segons ASJUBI40, ha resultat clarament insuficient.
D'acord amb dades del mateix Ministeri, aquest complement beneficia únicament el 10% de les persones afectades i la seva quantia amb prou feines representa l'1,5% del total de les penalitzacions. En conseqüència, el 98,5% de les penalitzacions continua vigent.
Les conseqüències de la reforma del 2021, segons l'associació, han estat negatives per al seu col·lectiu. Dades oficials mostren que en el Règim General i entre els autònoms han disminuït les jubilacions anticipades, alhora que augmenta l'edat efectiva de jubilació i els anys cotitzats. Tanmateix, en les classes passives de l'Estat i en alguns règims especials s'observa la tendència contrària: creixen les jubilacions anticipades, disminueix l'edat de retir i també el temps cotitzat.
El 2025, la situació es va tornar a reactivar en l'àmbit polític. El grup parlamentari Podem va presentar una interpel·lació a la ministra de Seguretat Social sobre les penalitzacions a les llargues carreres de cotització. La ministra, Elma Saiz, va defensar que la qüestió havia quedat resolta amb la reforma del 2021 i el complement esmentat anteriorment.
Després d'aquesta resposta, Podem va presentar una moció per modificar la llei i eliminar les penalitzacions per a aquells que acreditin llargues carreres de cotització. La iniciativa va ser votada al Congrés dels Diputats el passat novembre i va obtenir un suport majoritari: cap grup hi va votar en contra, tots els partits van donar suport a la moció excepte PP i Vox, que es van abstenir.
Un punt d'inflexió?
Per a ASJUBI40, aquell resultat semblava marcar un punt d'inflexió en la reivindicació. Tanmateix, l'associació denuncia que la moció continua bloquejada, cosa que atribueix a la manca de voluntat política del Govern i al silenci de la resta de grups parlamentaris.
Actualment, la ministra Elma Saiz i els sindicats majoritaris mantenen reunions per abordar nous canvis en el sistema de pensions i en les jubilacions anticipades de determinats sectors. No obstant això, segons denuncia l'associació, la situació de les llargues carreres de cotització ni tan sols figura en l'agenda de negociació.
Des d'ASJUBI40 sostenen que la solució depèn exclusivament de la voluntat política del Govern i dels grups parlamentaris, que —recorden— ja han reconegut l'existència d'aquesta situació mitjançant el seu vot al Congrés.
L'associació insisteix que continuarà defensant les seves reivindicacions i reclama l'eliminació d'unes penalitzacions que considera injustes per a aquells que han dedicat més de 40 anys de la seva vida laboral al sistema.
“Això va de justícia. Això va de dignitat”, conclou.
*Biografia: Nascut el 1958 a Barcelona, Luis Ortiga és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials (des de 5è de batxillerat compaginant feina i estudis nocturns). Va començar la seva activitat laboral amb 14 anys. Va treballar com a “Botons” en una entitat financera. Ha desenvolupat la seva carrera professional en tres entitats financeres i en una empresa quimicofarmacèutica.
Ortiga s'ha vist afectat per acomiadament per causes objectives (organitzacionals) als 61 anys. Des del SEPE no va rebre ni una sola oferta de feina en els dos anys previs a la jubilació anticipada. Va arribar a cotitzar fins a 45 anys a la Seguretat Social, a part de l'any i 2 mesos que va haver de deixar feina i estudis per incorporar-me al servei militar obligatori.
Avui és membre de base d'ASJUBI40, associació que lluita per la derogació dels coeficients reductors que penalitzen la pensió de les persones jubilades abans de l'edat ordinària i que compten amb llargues carreres de cotització.Luis Ortiga diu que no parla només en nom seu, ja que és "un tema que afecta més de 900.000 persones i -afirma-, el meu cas és un més".