Espanya com a gran hub logístic

Recentment hem celebrat el dia europeu de la logística, un sector que ha deixat de ser un actor silenciós per convertir-se en una peça central de l'economia contemporània. En un món marcat per la permacrisi, la immediatesa, el comerç electrònic i les cadenes de subministrament globals, el seu paper ja no és merament operatiu, sinó profundament estratègic. Parlar de logística avui és parlar de competitivitat, potencialitat econòmica i capacitat de creixement.

En termes econòmics, la seva rellevància és inqüestionable. El sector no només aporta un 10% al PIB, incloent activitats logístiques dins d'empreses industrials i comercials. El pes real del sector en l'economia és molt més gran pel seu efecte tractor sobre la resta dels sectors econòmics. Cada indústria, des de l'automoció fins a l'alimentació, depèn que els fluxos de mercaderies funcionin amb precisió mil·limètrica. A més, el seu impacte en l'ocupació és notable perquè genera més d'1,5 milions de llocs de treball, si es tenen en compte les funcions logístiques dins dels diferents sectors, amb perfils cada vegada més diversos, des d'operaris especialitzats fins a enginyers de dades.

Tanmateix, el veritable punt d'inflexió del sector és en la seva transformació tecnològica. La logística viu una revolució impulsada per la digitalització, l'automatització i l'ús intensiu de dades (ja és el tercer sector que més utilitza el big data a Espanya perquè la clau és predir el comportament del consumidor). Tecnologies com la intel·ligència artificial, l'Internet de les coses o els sistemes de gestió avançada de magatzems estan redefinint processos tradicionals. Els centres logístics ja no són simples espais d'emmagatzematge, sinó nodes intel·ligents capaços d'anticipar la demanda, optimitzar rutes i reduir costos en temps real.

La col·laboració entre empreses, administracions i centres educatius són clau

Aquesta evolució planteja un desafiament crucial que és el capital humà. La logística del segle XXI requereix ja talent qualificat, adaptable i amb competències tecnològiques. No n'hi ha prou amb cobrir vacants; és imprescindible atraure, formar i fidelitzar professionals capaços d'operar en entorns cada cop més complexos. Existeix una bretxa evident entre les necessitats del sector i l'oferta formativa actual. Si no actuem amb rapidesa, aquesta manca pot convertir-se en un coll d'ampolla que limiti el seu desenvolupament.

Per això, és urgent impulsar polítiques actives d'ocupació (PAO) que responguin a aquesta nova realitat. La col·laboració entre empreses, administracions i centres educatius són clau per dissenyar itineraris formatius alineats amb les demandes reals de les empreses.

Un altre dels grans reptes que afronta el sector és l'accés ràpid al sòl. La creixent demanda d'espais xoca amb processos administratius llargs i complexos. Aquesta situació genera incertesa i frena inversions que podrien traduir-se en creixement econòmic i creació d'ocupació real. Reduir els terminis i simplificar els tràmits és una necessitat urgent per no espantar les inversions. Només cada 1% d'increment de taxa de penetració del comerç electrònic requereix al voltant de 1,2 i 1,9 milions de metres quadrats.

A aquest escenari s'hi suma un altre factor crític que és l'accés a l'energia elèctrica. La demanda energètica del sector logístic està experimentant una transformació profunda com a conseqüència de l'automatització, la robotització i l'electrificació de les operacions, factors que estan modificant de manera substancial el perfil de consum de les plataformes. Les naus logístiques de nova generació incorporen un elevat component tecnològic i operen mitjançant sistemes de gestió automatitzats, vehicles guiats per intel·ligència artificial i maquinària elèctrica d'alta eficiència, cosa que exigeix un subministrament elèctric estable i de més potència.

A més, l'electrificació de les flotes introdueix noves necessitats de recàrrega que es concentren en ubicacions estratègiques i requereixen reforços específics de la xarxa. Sense una garantia de subministrament suficient i àgil, molts projectes corren el risc de fugir a altres països del nostre entorn.

La transició energètica és una oportunitat per al sector logístic, però també un desafiament. Apostar per energies netes, millorar l'eficiència i reduir la petjada de carboni són objectius ineludibles. No obstant això, perquè aquesta transició sigui viable, és imprescindible que les infraestructures energètiques acompanyin el ritme de creixement del sector. La manca de potència disponible no pot convertir-se en un fre per a la innovació.

En definitiva, el sector logístic es troba en un moment decisiu. La seva importància econòmica i estratègica és indiscutible, però el seu futur dependrà de la capacitat per afrontar amb èxit els reptes que té per davant. Tenim l'oportunitat de posicionar a Espanya com un gran hub logístic intercontinental.

Apostar per la logística, és apostar per una economia més forta, més resilient i millor preparada per als desafiaments del futur.