El tomàquet no és només una hortalissa. És ocupació, és territori, i és un dels pilars històrics de l'agricultura espanyola i europea. Regions com Almeria, Granada, Múrcia, Alacant o les Canàries han construït un teixit econòmic i social al voltant d'aquest cultiu, generant centenars de milers d'ocupacions directes i indirectes. Espanya ha estat durant anys el primer proveïdor de tomàquet del mercat comunitari. Tanmateix, avui, el sector productor i exportador de tomàquet espanyol travessa una de les situacions més crítiques de les últimes dècades, com a conseqüència directa de una política comercial comunitària que, lluny de protegir els productors, està afavorint una competència clarament desigual.
En l'última dècada la producció espanyola de tomàquet per a consum en fresc ha caigut de manera alarmant, alhora que s'ha reduït l'exportació a la Unió Europea i s'han disparat les importacions procedents del Marroc.
En els últims deu anys, a Espanya la producció de tomàquet per al mercat interior de fresc ha caigut un 33%, passant de 2,4 milions de tones 1.6 milions de tones el 2025.
L'exportació espanyola de tomàquet a la Unió Europea ha caigut un 34%, passant de 763.846 tones el 2016 a 502.460 tones el 2025, (excloent el Regne Unit) mentre que les importacions espanyoles de tomàquet del Marroc han crescut un 149%, passant de 35.727 tones el 2016 a 87.604 tones el 2025.
Al mercat comunitari la presència espanyola s'ha anat debilitant, sent substituïda com a primer proveïdor de tomàquet des del 2022 pel Marroc. Les exportacions de tomàquet del Marroc a la UE des del 2012, quan va entrar en vigor el protocol agrícola de l'Acord d'Associació i es van exportar 347.353 tones, ha augmentat a 526.581 tones el 2025, un 52%. En els darrers deu anys, les compres comunitàries han passat de 393.937 tones el 2016 a 526.581, un 34% més.
Asimetria regulatòria
Aquest retrocés no és fruit de l'atzar ni d'una manca de competitivitat del productor espanyol. Al contrari, es produeix en un context en què als agricultors comunitaris se'ls exigeix complir normes laborals, socials, mediambientals i fitosanitàries cada vegada més estrictes —i necessàries—, mentre que els productes importats de tercers països accedeixen al mercat europeu sense estar subjectes a aquestes mateixes obligacions.
El resultat és una asimetria regulatòria que genera, en la nostra opinió, competència deslleial i que expulsa progressivament el productor europeu del seu propi mercat. A això s'hi suma la qüestionada eficàcia dels mecanismes de control. Les clàusules de salvaguarda incloses en els acords comercials poques vegades s'activen, fins i tot quan el mercat presenta clars signes de distorsió.
Sense esmentar també les dicotomies en què incorre la mateixa Comissió Europea. Mentre que a la UE treballem per una major eficiència hídrica en els cultius, amb la finalitat de donar resposta a la reducció d'aigua disponible i a la demanda de la societat de major sostenibilitat, al Marroc, la CE proposa el contrari, facilitant el cultiu al Sàhara que, com tots sabem, és un desert.
Extensió d'avantatges aranzelàries al Sàhara
La situació s'ha agreujat recentment perquè la CE ha esquivat, en benefici del Marroc, dues sentències que el Tribunal de Justícia de la UE va dictar el 4 d'octubre de 2024 que establien clarament que aquest territori no forma part del país magrebí.
La sentència del 4 d'octubre del TJUE relativa als assumptes acumulats C-779/21 i C-799/21 establia l'exclusió del tomàquet produït al Sàhara dels avantatges aranzelaris incloses en l'Acord d'Associació de la UE amb el Marroc, i la sentència de la mateixa data, relativa a l'assumpte C-399/22 establia l'obligatorietat d'indicar el país d'origen o lloc de procedència dels aliments produïts al Sàhara, ja que ambdues sentències consideraven el Sàhara un territori independent del Marroc. Ambdues resolucions van ser valorades positivament per FEPEX ja que protegien els productors comunitaris davant d'una situació injusta i de conseqüències nefastes.
No obstant, la Comissió Europea, en negociació directa amb el Marroc, ha canviat l'essència d'ambdues sentències. D'una banda, i amb relació a la primera sentència del TJUE, el nou Acord accepta que les produccions del Sàhara Occidental es beneficiïn dels avantatges aranzelaris inclosos en l'Acord d'Associació amb el Marroc, com si fossin territori marroquí.
D'altra banda, amb relació a la segona sentència, per esquivar l'obligatorietat que les produccions del Sàhara portessin aquest nom en l'etiquetatge d'origen, la Comissió va presentar el 16 d'octubre de 2025 una modificació del Reglament delegat 2023/2429 sobre normes de comercialització de fruites i hortalisses que autoritza que les produccions procedents del Sàhara Occidental no portin aquest indicatiu d'origen i s'etiquetin amb el nom de les regions de procedència, de manera contrària, no només a la sentència del TJUE, sinó també a la normativa comunitària d'etiquetatge, que exigeix que aparegui el país d'origen. Aquesta modificació va ser aprovada pel ple del PE del passat 26 de novembre. Es priva així el consumidor europeu d'una informació veraç i transparent, i es vulneren principis bàsics del dret comunitari.
Des de FEPEX considerem especialment greu que aquestes decisions s'hagin adoptat de forma accelerada, amb escàs debat públic i marginant institucions fonamentals com el Parlament Europeu i el Consell. La política comercial de la Unió no pot construir-se d'esquena als sectors afectats ni ignorant l'impacte econòmic, social i territorial que aquestes decisions tenen sobre milers de productors. En aquest context, el Parlament Europeu es converteix en l'última garantia democràtica per evitar que aquestes decisions es consolidin.
Després del tomàquet, la resta d'hortalisses
El que passa amb el tomàquet anticipa el que pot passar amb altres productes. Segons un document de treball de la mateixa Comissió Europea el 2024 sobre l'aplicació de l'acord entre la UE i el Regne del Marroc, l'objectiu de les autoritats marroquines és incrementar la superfície de regadiu del Sàhara Occidental en 13.000 hectàrees, permetent així incrementar la producció agrícola en més d'un 1.000 %. L'impacte per a la producció de tomàquet serà majúscul, ja que suposaria passar de 87.000 tones produïdes el 2022 (any analitzat en l'informe de la CE) a 957.000 tones el 2030.
Però això no afectarà només el tomàquet sinó també la resta d'hortalisses, la producció de les quals també creixerà, sent el seu destí prioritari el mercat comunitari, en el qual Espanya quedarà relegada. La tendència suposarà la manca de viabilitat econòmica per a les explotacions petites, la base d'importants regions productores com Almeria, i inevitablement afectarà a també a les grans empreses. Les conseqüències, crec, que no s'han valorat amb prou deteniment per les autoritats, especialment les comunitàries. Dependrem més dels països tercers i perdem la tan renombrada sobirania alimentària, que s'està quedant en una frase per als discursos.
Per això, des de FEPEX considerem que el Parlament Europeu no ha de ratificar l'Acord d'Associació del mes d'octubre. Considerem també imprescindible que les institucions europees assegurin un règim duaner i de control diferenciat per a les produccions originàries del Sàhara Occidental i evitin que la política comercial de la UE contribueixi, directament o indirectament, a consolidar un model productiu que es basa en asimetries reguladores incompatibles amb els valors i principis de la UE.