La cabra sempre tira al monte. El refraner espanyol és molt ric. Ve a dir que no es pot lluitar contra els teus instints i la teva pròpia naturalesa. Al final, a l'hora de la veritat, sempre s'acabaran mostrant les tendències innates. Això és el que li succeeix al PSOE en la seva relació amb el col·lectiu de persones jubilades abans de l'edat ordinària, que compten amb llargues carreres de cotització i tenen la seva pensió penalitzada de per vida, com una sort de cadena perpètua.
En efecte, el PSOE, contradient el seu instint i naturalesa, ha votat en diverses ocasions, en diferents institucions, per la derogació d'aquestes penalitzacions. Però sempre que ho ha fet s'ha cuidat moltíssim que fossin votacions no vinculants. És a dir, ha convertit el seu suport en una mena de "brindis al sol", que li permetés continuar enganyant aquest col·lectiu amb promeses vanes. Així ho ha fet, per exemple, votant SÍ a PNL aprovades per parlaments autonòmics, diputacions, etc., i al novembre del 2025 a una moció presentada per Podem. No obstant això, en votacions vinculants és quan aflora el seu inconfusible instint real. Per això, en la reforma de les pensions del 2021 es va assegurar que la penalització a les llargues carreres no només es mantingués com estava, sinó que, a més, augmentés en els períodes en els quals, de forma aclaparadorament majoritària, la gent solia acollir-se a la jubilació (mesos propers a la data d'aniversari).
Aquest dimecres, dia 11 de juny, el grup PSOE ho ha tornat a fer. Ha tornat a mostrar el seu instint nociu innat. Ha posat de manifest la seva gran hipocresia amb aquest col·lectiu. Al Congrés ha votat NO a l'eliminació de les penalitzacions en una esmena vinculant presentada per Podem a una proposició de llei sobre mutualitats per al seu traspàs a la Seguretat Social. El greu del cas és que el text de l'esmentada esmena és exactament el mateix que el de la moció indicada anteriorment (no vinculant) del novembre del 2025, a la qual el PSOE va votar SÍ. És a dir, fa sis mesos va votar SÍ i ara ha votat NO a un text idèntic. És l'exemple perfecte d'esquizofrènia política, o maldat? L'exemple palmari de la farsa i de la burla al col·lectiu de llargues carreres de cotització. Quina credibilitat i fiabilitat pot oferir aquesta forma de procedir?
L'"excusa" del Pacte de Toledo
Com s'han comportat la resta de grups polítics en aquesta votació del dia 11? Doncs bé, tots han votat exactament el mateix que van votar, per al mateix text, en la moció de novembre. Això és tenir coherència. Tots? No. En realitat, no. El PP ha votat NO, quan en la moció anterior havia votat abstenció. La justificació del PP per a aquest incomprensible canvi de vot és que afirmen que l'esmena de Podemos és "una esmena intrusa" i que "tindrà el seu moment".
És una referència al fet que aquest tema ha de ser tractat al Pacte de Toledo. Una excusa. En definitiva, tots els grups han votat SÍ a l'eliminació de les penalitzacions, a excepció de PSOE i PP, que van votar NO, i VOX, que s'ha abstingut en les dues ocasions. Si el PSOE hagués mantingut la seva postura inicial de novembre, aquesta esmena hauria tirat endavant i, en conseqüència, més de 900.000 persones amb 40 o més anys cotitzats deixarien de tenir les seves pensions penalitzades i s'hauria acabat amb la discriminació que pateix aquest col·lectiu. El PSOE tenia l'oportunitat d'acabar amb una injustícia i indignitat insufribles. Tenia els suports suficients. Tenia els vots. No ha volgut fer-ho. Aquesta afronta els perseguirà. No tenen excusa alguna. La hipocresia es paga.
Després d'aquest cop de porta del PSOE i també del PP, la situació per a l'eliminació de les penalitzacions s'ha complicat a nivell polític a Espanya. Aquests dos grups majoritaris exigeixen que, en el millor dels casos, aquest tema sigui traslladat a la Comissió de Seguiment del Pacte de Toledo. Probablement consideren que és la millor manera de "dormir" aquest assumpte. Una forma de "marejar la perdiu", per a la qual cosa tots dos grups tenen especial mestria.
Una altra possibilitat és que utilitzin el Pacte de Toledo i una eventual Mesa de Diàleg Social per treure's de la màniga un complement ridícul en import i en persones "beneficiades" per intentar dividir el col·lectiu (ja ho van fer en la reforma del 2021).
"Deixar passar el temps"
En moltes ocasions fa la sensació que l'únic que pretenen és que passi el temps i que el problema es resolgui simplement pel decés de totes les persones que configuren el col·lectiu. Una forma natural d'extingir el problema és que el problema desaparegui per extinció dels ultrajats. Sembla que esperin i desitgin la nostra mort. Una vergonya.
És clar que comportaments hipòcrites com el del PSOE i també del PP estan provocant un creixent descrèdit i desafecció de la ciutadania envers la política. Probablement, aquest malestar influeixi en què hi hagi moviments importants futurs en la intenció de vot. No ho descarto. És un clam a les xarxes socials. De moment, aquestes votacions han servit al col·lectiu per saber qui SÍ està d'acord a eliminar les penalitzacions i qui els ha mentit de forma reiterada, una vegada i una altra. Les urnes poden reflectir aquest estat generalitzat d'insatisfacció. Són 900.000 famílies afectades. Les empreses d'enquestes ho tindran difícil en les properes eleccions per encertar amb el resultat de les votacions.
Cada grup polític ha de ser responsable dels seus actes i de les seves inacccions. La hipocresia política s'ha d'acabar pagant.
Entenc que les persones afectades i les associacions de pensionistes que les representen, especialment ASJUBI40, que és qui abandera aquesta reivindicació des de fa més de 10 anys, elaboraran un pla d'acció per a les properes setmanes amb tal de donar la resposta adequada a aquests comportaments indignes. Moltes persones estaran pendents. Espero que no es deixin embruixar i encisar per promeses de polítics o expolítics perquè, com he dit, la cabra sempre tira alこれ. Sempre.
Això és un tema de JUSTÍCIA i DIGNITAT.
*Biografia: Nascut el 1958 a Barcelona, Luis Ortiga és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials (des de 5 de batxillerat compaginant feina i estudis nocturns). Va començar la seva activitat laboral amb 14 anys. Va treballar com a “Encàrrec” en una entitat financera. Ha desenvolupat la seva carrera professional en tres entitats financeres i en una empresa químic farmacéutica.
Ortiga s'ha vist afectat per acomiadament per causes objectives (organitzacionals) als 61 anys. Des del SEPE no va rebre ni una sola oferta de feina en els dos anys previs a la jubilació anticipada. Va arribar a cotitzar fins a 45 anys a la Seguretat Social, a part de l'any i 2 mesos que va haver de deixar feina i estudis per incorporar-me al servei militar obligatori.
Avui és membre de base d'ASJUBI40, associació que lluita per la derogació dels coeficients reductors que penalitzen la pensió de les persones jubilades abans de l'edat ordinària i que compten amb llargues carreres de cotització. Luis Ortiga diu que no parla només en nom seu, ja que és "un tema que afecta més de 900.000 persones i -afirma-, el meu cas és un més".