Faltava el dubtós líder de l'oposició política parlant de les baixes laborals a les empreses d'aquest país per afegir disbarats al debat, i en aquests estem. No resulta nou que un alt càrrec polític quan intervé en determinats fòrums abrací arguments, idees i propostes que són del gust dels respectables assistents.
No obstant això, en moltes ocasions, aquesta gosadia evidencia una profunda falta de coneixement i un escàs assessorament tècnic. La ignorància és atrevida, ens adverteix el dit popular. Una mica d'això li ha ocorregut al senyor Núñez Feijóo quan intervingué al Cercle d'Empresaris Bascos i comparà l'absentisme amb el càncer –Què pensaran les persones treballadores que el pateixen?–; o digué que més d'un milió de persones no acudeixen diàriament a la feina, sense distingir causa i sense assenyalar que la immensa majoria són absències justificades.
Sorprèn, per dir alguna cosa, la coincidència en els postulats expressats pel màxim dirigent del Partit Popular en els mateixos termes tendenciosos que difonen les organitzacions empresarials i els seus satèl·lits. Sorprèn d'igual manera que no hagi dit una sola paraula sobre les moltíssimes persones que assisteixen a la seva feina malaltes cada dia, obligades pels seus responsables, per por o per compromís amb el bon esdevenir dels projectes empresarials.
Va ser tal el seu atreviment, i mostra de la seva ignorància, que afirmà que les persones treballadores percebem el mateix salari estant de baixa mèdica que treballant. Idea reforçada per la seva guàrdia pretorià a l'uníson, que en comptes d'assessorar amb honestedat i lleialtat al líder, i dir-li que s'havia equivocat amb tal afirmació, sortiren a reafirmar el seu error. Una altra demostració més del distant que es troba de la realitat.
Aquesta equivocada idea li valgué per proposar derogar per llei les clàusules que es recullen en alguns convenis col·lectius que complementen els salaris dels treballadors que estan de baixa per reduir la pèrdua salarial que pateixen que, per cert, són resultat dels acords entre patronals i sindicats en la negociació col·lectiva, i mostra de la nostra autonomia. Perquè, encara que aquest dirigent polític, que aspira a ser president del Govern del nostre país, no ho sàpiga, estar de baixa, té un cost per a la majoria de les persones treballadores.
Estem advertits de les intencions que té el Partit Popular si arriba a la responsabilitat de governar el nostre país: Atacar la negociació col·lectiva; passar per sobre de la concertació social –aprovarà la derogació per llei digui el que diguin els agents socials en el marc del diàleg social–; i arrabassar-nos drets laborals als treballadors i les treballadores. Per cert, no cal fer molta memòria, és el que van fer durant el seu últim govern.
Les declaracions del líder del Partit Popular que hem pogut llegir i escoltar tenen dues virtuts. En primer lloc, posa al centre de l'agenda pública una problemàtica molt complexa i sensible –la salut pública, la malaltia i la salut en el treball–, que afecta milions de treballadors i que té molt diverses derivades. En segon lloc, que ja sabem què opina el líder del Partit Popular, i el seguici que l'envolta: les persones que no acudeixen a la feina són uns ganduls i que els metges de família no són professionals ja que es dediquen a regalar les baixes a qualsevol que entri per la porta de la seva consulta.
Uns dies abans de les declaracions del senyor Feijóo, el senyor Garamendi, líder de la patronal espanyola, es va referir al descens de la qualitat de l'atenció sanitària i els vincles que té amb l'augment de les baixes. Ben faria a recordar-li el dirigent patronal al líder del Partit Popular que els responsables de la situació límit de la sanitat pública en general, i l'atenció primària en particular, són els seus companys de partit que governen a les Comunitats Autònomes.
És a dir, el senyor Feijóo i el seu partit poden fer molt per abordar aquesta problemàtica si des de les autonomies que governa si fessin tots els esforços per reduir les llistes d'espera de la sanitat pública, reforçessin l'atenció primària i l'atenció psicològica. Igual que pot fer molt també el senyor Garamendi, impulsant formes d'organització del treball entre els seus representats, les empreses d'aquest país, que posin al centre les persones, la seva salut i el seu benestar, i no, com fan sempre, que prioritzen per sobre de qualsevol cosa el seu interès i compte de resultats, fins i tot per sobre de la salut física, emocional o psicològica dels treballadors i les treballadores.
Des de CCOO sempre hem considerat que aquesta problemàtica s'ha d'abordar amb rigor i amb responsabilitat, posant al centre la salut de les persones treballadores com ens compromet l'article 43 de la Constitució, i sent conscients del repte financer, però manejable, que suposa l'increment de la incidència de la incapacitat temporal. Però en cap cas deixarem passar sense resposta, sense mobilització, qualsevol intent d'arrabassar els nostres drets laborals. Vingui de qui vingui.
I no em resisteixo a la temptació de recordar al senyor Garamendi i l'organització que representa que es prengui més seriosament la seva responsabilitat en matèria de seguretat i salut en el treball, que és molta. Fugen i esquiven arribar a qualsevol compromís tant als fòrums de representació institucional com en el diàleg social, on després de 18 mesos de negociació van abandonar la taula per reformar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, que es va aprovar el 1995 on les condicions de treball es diferencien molt de les d'ara. Condicions d'abans i d'ara que generen desenes de milers de malalties professionals, que les seves mútues no reconeixen i que són assistides i pagades pels sistemes públics de salut.
Hi ha matèria de debat, però demanem que aquest debat sigui de debò i amb gent seriosa. Comissions Obreres té 116.000 persones delegades en centres de treball del país, i de l'experiència real, diària i directa ha tret desenes de propostes per protegir la salut i la seguretat i fer complir les normes. Comencem per aquí. L'atreviment i la ignorància lluny, si us plau.
sobre la firma:
Mariano Sanz és secretari de Salut Laboral i Medi Ambient de CCOO.