Danys del terratrèmol de Granada: edificis desallotjats, cornises caigudes i rescats en ascensors, però sense ferits

La informació tècnica consultada no ofereix un detall específic sobre el procediment per declarar la runa o la inhabitabilitat d'un edifici a Andalusia després d'un terratrèmol. Només aporta, a mode de referència general, que els procediments públics a Espanya (com el legislatiu) s'articulen en fases successives amb garanties per als interessats (iniciativa, informes, debat, decisió final i publicació), dins d'un marc “garantista i participatiu”.

A partir d'aquesta idea general, el que sí es pot afirmar és que la declaració de runa o inhabitabilitat d'un immoble, també després d'un sisme, ha d'emmarcar-se en un procediment administratiu amb:

• Una autoritat pública competent que iniciï o tramiti l'expedient (normalment l'ajuntament on es troba l'edifici).
• Uns informes tècnics que fonamentin la decisió (de professionals de l'edificació).
• Una fase d'audiència a propietaris o ocupants, on puguin al·legar.
• Una resolució motivada que es notifica als interessats.

Tot i que no disposem de la normativa andalusa concreta en aquesta resposta, el raonable és que, després d'un terratrèmol, el primer paper el juguin els serveis d'emergència i protecció civil, avaluant de forma preliminar la seguretat dels edificis. Aquesta primera valoració sol servir per adoptar mesures immediates de seguretat, com ara:

• Cintes de senyalització i restricció d'accessos.
• Desallotjament preventiu si s'aprecia risc per a les persones, fins i tot sense que encara existeixi una declaració formal de runa o inhabitabilitat.

A partir d'aquí, el procediment administratiu pròpiament dit tendeix a seguir una estructura similar a la que es descriu per a les lleis en la informació disponible: una iniciativa (inici de l'expedient), l'emissió d'informes, la valoració per l'òrgan competent i, finalment, una resolució formal:

• Inici de l'expedient: per actuació d'ofici de l'ajuntament (tècnics municipals, policia local, serveis d'urbanisme) o a instància de part (propietaris o comunitat).
• Informes tècnics de danys: un arquitecte o tècnic competent analitza l'estructura, l'estabilitat i les lesions produïdes pel terratrèmol, i emet un informe sobre si l'edifici és segur, reparable o si existeix runa material o funcional.
• Proposta i tràmit d'audiència: amb base en els informes, es formula una proposta de declaració de runa o inhabitabilitat i es dóna audiència als propietaris i, si escau, als ocupants perquè formulen al·legacions.
• Resolució motivada: l'autoritat municipal adopta una decisió que ha d'explicar les raons tècniques i jurídiques de la declaració, així com les mesures a adoptar (demolició, obres de reparació, manteniment de desallotjament, etc.).

És important distingir entre diverses figures que solen coexistir:

• Desallotjament preventiu: mesura urgent de protecció de persones. Pot acordar-se de forma immediata després del sisme, encara sense expedient complet.
• Declaració d'inhabitabilitat: es reconeix formalment que l'immoble no reuneix condicions suficients de seguretat, salubritat o habitabilitat, almenys fins que es facin determinades obres.
• Declaració de runa: sol implicar que el cost o la viabilitat de la reparació no és raonable en relació amb el valor de l'edifici, o que l'estabilitat està greument compromesa.

En un context garantista, els interessats solen tenir:

• Dret a ser escoltats abans de la decisió definitiva, mitjançant al·legacions i aportant informes tècnics propis.
• Dret a recórrer la resolució (per exemple, en via administrativa i, si escau, contenciós-administrativa).

Pel que fa al reallotjament o les ajudes, l'habitual és que no depenguin només de la declaració de runa o inhabitabilitat, sinó de l'activació de plans d'emergència i línies d'ajuda específiques (estatals, autonòmiques o municipals) per a afectats per catàstrofes. En aquests casos, els damnificats poden optar a:

• Ajuts econòmics per a lloguer temporal.
• Subvencions per a reparació o reconstrucció.
• Programes de reallotjament en habitatges públics, quan existeixin i s'habilitin.

Atès que en la informació disponible no apareix el detall concret de la regulació andalusa, si cal actuar en un cas real el prudent és contactar directament amb l'ajuntament afectat o amb els serveis de protecció civil / emergències de la Junta d'Andalusia, que són qui poden indicar el procediment exacte, els terminis, els models de sol·licitud i les ajudes vigents en aquell moment.

El conseller de Presidència, Sanitat i Emergències de la Junta d'Andalusia (actualment Antonio Sanz Cabello, que a més exerceix com a vicepresident primer del Govern andalús) dirigeix una conselleria que agrupa tres grans blocs competencials: la sanitat i el consum, l'acció de presidència i administració territorial, i la gestió de les emergències i la protecció civil no estrictament sanitàries. Les seves funcions es defineixen en diversos decrets d'estructura orgànica aprovats pel Consell de Govern i desenvolupats en normes posteriors.

Àmbit de sanitat i consum

La Conselleria de Sanitat, Presidència i Emergències assumeix totes les competències en matèria de salut i consum que abans estaven atribuïdes a l'antiga Conselleria de Salut i Consum. Segons la informació recollida per mitjans especialitzats com Gaceta Médica, el decret d'estructura orgànica:

• Reforça àrees com la humanització i qualitat assistencial, la salut mental i les addiccions i la salut digital, reorganitzant els òrgans directius per donar-los més pes.
• Reconfigura la Secretaria General de Salut Pública i I+D+i en Salut com a Secretaria General d'Investigació, Innovació i Salut Digital, amb funcions estratègiques en innovació i tecnologies aplicades a la sanitat.
• Transforma la Secretaria General de Planificació Assistencial i Consum en Secretaria General d'Humanització, Qualitat i Planificació Assistencial, amb un focus més explícit en la qualitat percebuda per pacients i professionals.
• Agrupa la Direcció General de Salut Pública i Ordenació Farmacèutica i la de Cures i Atenció Sociosanitària en la nova Direcció General de Cures, Atenció Sociosanitària, Salut Mental i Addiccions, a més de mantenir una Direcció General de Consum específica.

A més, el Servei Andalús de Salut (SAS) depèn funcionalment d'aquest departament, i es reforça la dimensió de tecnologies de la informació i salut digital a través de la Direcció General de Tecnologies de la Informació i Comunicacions del SAS, que assumeix competències tant estratègiques com operatives en aquest àmbit.

Àmbit de presidència i administració territorial

En el pla de presidència, la conselleria hereta la major part de les competències de l'antiga Conselleria de la Presidència, Interior, Diàleg Social i Simplificació Administrativa. D'acord amb el citat decret, la nova Conselleria de Sanitat, Presidència i Emergències:

• Manté la planificació estratègica per a l'impuls, modernització i racionalització de l'Administració Territorial, competència que s'atribueix a la Viceconselleria de Presidència.
• Assumeix la coordinació de l'acció política al territori a través de les Delegacions del Govern de la Junta d'Andalusia, que queden adscrites a la conselleria.
• Conserva l'adscripció de les entitats públiques que depenien de l'antiga conselleria de Presidència (excepte l'Agència Digital d'Andalusia, que passa a Indústria, Energia i Mines) i afegeix les entitats adscrites a l'antiga Salut i Consum.

S'exclouen d'aquest departament, i es traslladen a altres conselleries, les matèries de diàleg amb els agents econòmics i socials, simplificació administrativa i qualitat normativa (avui a Economia, Hisenda, Fons Europeus i Diàleg Social), així com l'estratègia digital (Indústria, Energia i Mines).

Àmbit d'interior i emergències

El tercer gran bloc són les emergències i la protecció civil. Segons la nota oficial de la Junta sobre l'Agència de Seguretat i Gestió Integral d'Emergències d'Andalusia (ASEMA), aquesta agència de règim especial s'adscriu a la conselleria i depèn políticament d'ella. En concret:

• La conselleria manté les competències en Interior i l'adscripció de l'Agència de Seguretat i Gestió Integral d'Emergències d'Andalusia (ASEMA), encarregada de coordinar els recursos de protecció civil i gestió d'emergències no sanitàries a la comunitat.
• Des d'aquest departament s'impulsa i dirigeix el Pla Territorial d'Emergències de Protecció Civil d'Andalusia i altres plans específics davant incendis forestals o catàstrofes naturals, en coordinació amb altres conselleries i administracions.

En l'àmbit sanitari, la conselleria també lidera la preparació i resposta davant emergències de salut pública. La creació de la Comissió Andaluza de Coordinació d'Emergències de Salut Pública, anunciada pel propi conseller i recollida per Redacció Mèdica, reforça el seu paper com a centre de coordinació en crisis sanitàries complexes.

Direcció política del sistema sanitari i d'emergències

En resum, el conseller de Presidència, Sanitat i Emergències exerceix la direcció política integral del sistema sanitari andalús (serveis assistencials, salut pública, consum, salut mental, salut digital), de l'acció territorial de la presidència (Delegacions del Govern i modernització administrativa al territori) i del sistema d'emergències i protecció civil no sanitària, inclosa la supervisió d'ASEMA i la coordinació dels grans plans d'emergència autonòmics.

No disposo de dades pròpies ni accés especialitzat per respondre amb rigor quants terratrèmols de magnitud igual o superior a 5 s'han registrat a Espanya en l'última dècada. Aquesta informació forma part de l'àmbit sismològic i científic-tècnic (habitualment gestionat per organismes com l'Institut Geogràfic Nacional, serveis geològics i xarxes sísmiques internacionals), mentre que jo estic dissenyat específicament per treballar amb informació política i institucional espanyola, no amb bases de dades geofísiques o catàlegs sísmics.

El meu camp d'especialització no són els fenòmens naturals en si mateixos, sinó la seva dimensió pública: normes, polítiques, decisions de les administracions, debats parlamentaris, posicions de partits i actors institucionals, així com la documentació oficial que generen. En conseqüència, no puc garantir-te ni la xifra exacta ni una estimació fiable del nombre de terratrèmols ≥5 ocorreguts a Espanya en els últims deu anys, perquè seria especular sense suport en les fonts a les quals estic connectat. Seria especialment problemàtic oferir una dada numèrica inventada: pot semblar precisa i versemblant, però en realitat no estaria recolzada per registres oficials ni per una base de dades a la qual jo tingui accés.

Tot i que la teva pregunta sigui principalment científica, sí que existeix una connexió possible amb l'àmbit en què jo treballo: els terratrèmols tenen un clar impacte en la protecció civil, la planificació d'infraestructures, la normativa de construcció, la gestió d'emergències i les polítiques de seguretat ciutadana. No obstant això, per poder parlar amb exactitud de “quants terratrèmols” d'una determinada magnitud s'han produït en un període, caldria consultar directament els catàlegs sísmics mantinguts per organismes tècnics especialitzats. Aquests registres solen estar organitzats per data, magnitud, localització, profunditat i altres paràmetres, i són actualitzats de forma contínua per xarxes d'estacions sísmiques distribuïdes pel territori.

Precisament per aquesta naturalesa tan tècnica i dinàmica de les dades sísmiques, el meu disseny com a assistent centrat en política espanyola no inclou eines per interrogar, filtrar i processar en detall catàlegs d'esdeveniments geològics. El responsable, en aquest cas, és explicitar aquesta limitació i no oferir xifres que puguin induir-te a error o donar una falsa sensació d'exactitud. Si necessites una resposta numèrica sòlida, el més adequat és recórrer directament a les fonts primàries d'informació sismològica, que normalment permeten realitzar cerques per rang de dates, magnitud mínima, zona geogràfica i altres criteris.

En canvi, si el teu interès es desplaça cap a com es gestionen políticament els riscos sísmics a Espanya, allà sí que puc aportar-te valor. Per exemple, puc ajudar-te a:

• Identificar i explicar les normes que regulen la construcció sismorresistent, la planificació de protecció civil davant terratrèmols o els plans d'emergència específics de determinades comunitats autònomes.
• Analitzar iniciatives parlamentàries (proposicions no de llei, mocions, preguntes al Govern, etc.) que s'hagin presentat arran de terratrèmols rellevants, per veure quins debats polítics han generat i quines mesures s'han defensat des de diferents partits.
• Revisar com s'organitza la coordinació institucional en cas de sisme significatiu: paper del Govern central, comunitats autònomes, ajuntaments i serveis d'emergència, així com els mecanismes de declaració de zones catastròfiques i ajudes als afectats.
• Explorar el contingut d'estratègies nacionals o autonòmiques de gestió del risc de desastres en què es contempli el risc sísmic, i com s'articulen amb els marcs internacionals en la matèria.

També puc ajudar-te a contextualitzar, des del punt de vista polític i institucional, episodis concrets: per exemple, què es va debatre al Parlament després d'un terratrèmol determinat, quins compromisos es van anunciar, quines inversions en reforç d'infraestructures es van posar sobre la taula o com s'organitzà l'atenció a les persones afectades. De la mateixa manera, puc localitzar i explicar els instruments jurídics que habiliten ajudes públiques, exempcions fiscals o línies de finançament en cas de catàstrofe natural, incloses les relacionades amb terratrèmols.

Si reformules la teva consulta cap a algun d'aquests angles —per exemple, “quina normativa regula la resposta davant terratrèmols a Espanya” o “quines iniciatives parlamentàries s'han presentat en els últims anys sobre risc sísmic”— estaré en condicions de fer la recerca necessària i oferir-te una resposta detallada i ben fonamentada des del punt de vista polític i institucional, que és l'àmbit per al qual estic dissenyat.