Els pitjors terratrèmols de Granada: on es situa el d'avui?

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) no tramita els terratrèmols històrics mitjançant un procediment administratiu “d'expedient i resolució” com passa amb una llei o amb un bé d'interès cultural. El que mostren les fonts consultades és que la classificació oficial dels sismes —incloent-hi els històrics— es basa en una feina tècnica i científica contínua de la Xarxa Sísmica Nacional, que detecta, valora i registra els esdeveniments en un catàleg que s'actualitza sense un tràmit d'aprovació cas per cas publicat al BOE.

Dit d'una altra manera: el “reconeixement oficial” d'un terratrèmol històric a Espanya és el fet que aparegui incorporat i caracteritzat en els productes i bases de dades de l'IGN (catàleg de terratrèmols, mapes de perillositat, aplicacions com IGN Terratrèmols), no pas una resolució singular aprovada per un òrgan polític.

1. Rol institucional de l'IGN i de la Xarxa Sísmica Nacional

Les fonts coincideixen que l'IGN, a través de la Xarxa Sísmica Nacional (RSN), és la referència oficial per a la informació sísmica a Espanya:

• La premsa especialitzada recorda que l'IGN i la seva Xarxa Sísmica Nacional “són la referència oficial per determinar on s'ha produït un terratrèmol, la seva magnitud, profunditat i característiques” i que “el catàleg s'actualitza contínuament conforme arriben noves dades” (article sobre el terratrèmol de Granada).
• El Ministeri de Transports subratlla en el Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d'Altres Fenòmens Geofísics que l'IGN presideix el grup de treball tècnic i coordina desenes d'entitats científiques per millorar la detecció, valoració i comunicació de terratrèmols (nota oficial del 4‑3‑2025).
• En l'àmbit ciutadà, el mateix Govern presenta l'aplicació “IGN Terratrèmols” com la via per consultar la informació oficial de la RSN, inclosa la sismicitat històrica, a través de serveis oberts de dades geogràfiques (notícia sobre aplicacions del CNIG).

Tot això apunta a un model en què la classificació de terratrèmols —passats i presents— és una funció científic‑tècnica de l'IGN, no un procediment jurídic de classificació singular.

2. Com es construeix aquesta “classificació oficial” en la pràctica

A partir de les fonts, es poden identificar diversos passos tècnics que, combinats, equivalen de facto als “tràmits i procediments” per considerar un terratrèmol com a oficialment reconegut:

• Detecció i localització: la RSN opera xarxes d'estacions sísmicas distribuïdes pel territori. Cada esdeveniment detectat es localitza (epicentre), s'estima la seva profunditat i es calcula una magnitud preliminar. Aquesta fase està descrita de forma general en notes on s'explica el paper de l'IGN en la detecció de terratrèmols i maremots, i en la participació de xarxes internacionals.
• Revisió i actualització de paràmetres: en diversos articles s'indica que les dades d'un sisme es revisen a mesura que arriba nova informació i que “durant la matinada s'han produït revisions d'alguns paràmetres” en casos recents (Granada). És a dir, no hi ha una única “decisió” tancada, sinó refinaments successius del registre.
• Integració en el catàleg sísmic: les notes i articles insisteixen que l'IGN manté “mapes de sismicitat i perillositat” que recullen tant l'activitat recent com els grans episodis històrics, i que aquest catàleg s'actualitza constantment. Que un terratrèmol aparegui recollit amb magnitud, localització i intensitat resumida en aquests productes és, en la pràctica, la seva classificació oficial com a esdeveniment sísmic històric rellevant.
• Coordinació amb altres institucions: el Pla Nacional de Vigilància destaca l'existència de subgrups per a perills sísmics, tsunamis i inestabilitat del terreny, on participen nombroses universitats i organismes tècnics, i subratlla la necessitat de “enfortir la col·laboració de totes les institucions competents” (MITMA). Per a la sèrie sísmica de Cadis i Màlaga, per exemple, s'explica que l'Institut Geològic i Miner d'Espanya col·labora amb l'IGN analitzant al minut l'origen i les amenaces de la sèrie (anàlisi sobre Cadis i Màlaga).
• Difusió pública com a registre de referència: a més de l'app IGN Terratrèmols i dels serveis web de dades, els informes de l'IGN sobre zones com Almeria o el mar d'Alborán citats a la premsa repassen explícitament els grans terratrèmols de segles passats i els assignen intensitats històriques estimades, integrant-los en mapes i estudis de perillositat. Aquesta presència reiterada en els productes oficials és el més proper a una “classificació” de terratrèmols històrics.

3. Què NO sembla existir segons les fonts consultades

En la documentació revisada no apareix:

• Un reial decret o una ordre ministerial que detalli un “procediment administratiu” específic per reconèixer o “homologar” terratrèmols històrics un per un.
• Un catàleg de sismicitat històrica sotmès a aprovació periòdica en el Consell de Ministres o publicat com a annex normatiu actualitzat per via reglamentària.
• Un tràmit d'iniciativa ciutadana o d'altres administracions per “proposar” que un esdeveniment passat sigui incorporat com a terratrèmol històric.

Tot apunta que estem davant d'un procediment intern eminentment científic: l'IGN compila, analitza i revisa la informació disponible (registres instrumentals, documentació històrica, estudis geològics) i, quan considera prou acreditat un episodi, l'incorpora amb els seus paràmetres estimats a les seves bases i mapes. Aquesta inclusió i el seu ús en plans de protecció civil i normes tècniques és el que, en la pràctica, li atorga el caràcter de terratrèmol històric oficialment reconegut a Espanya.

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN), adscrit al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, és l'organisme tècnic de referència a Espanya per a la vigilància, registre i avaluació de l'activitat sísmica i, en coordinació amb altres actors, per a la detecció de fenòmens que puguin generar tsunamis. Les seves competències combinen funcions d'observació instrumental, anàlisi científic, generació d'informació oficial i suport als sistemes d'alerta i protecció civil.

Vigilància i registre de l'activitat sísmica

L'instrument principal de l'IGN en aquest àmbit és la Xarxa Sísmica Nacional (RSN), que constitueix el sistema d'observació contínua dels terratrèmols que afecten el territori espanyol. D'acord amb les notes oficials, la RSN és la referència per determinar de forma ràpida i homogènia on s'ha produït un terratrèmol, la seva magnitud, la seva profunditat i altres característiques bàsiques. Aquesta informació es difon com a dada oficial i s'actualitza conforme s'incorporen noves observacions i revisions tècniques.

En les informacions recents sobre sismes a Espanya es destaca que l'IGN manté un catàleg actualitzat de terratrèmols, revisant els paràmetres dels esdeveniments a mesura que millora l'ajust de les dades i s'analitzen rèpliques i noves senyals de les seves estacions. A més, l'IGN elabora mapes de sismicitat i perillositat que mostren en quines zones del país es concentra l'activitat sísmica, eina clau per a la planificació i la normativa sismorresistent, tal com es recorda en anàlisis sobre el risc sísmic a Espanya publicats pel diari Demòcrata.

En l'àmbit de la difusió pública i la transparència, el Centre Nacional d'Informació Geogràfica, vinculat a l'IGN, ofereix aplicacions obertes com “IGN Terratrèmols”, que permeten consultar l'activitat sísmica registrada i accedir a les dades oficials en temps gairebé real, segons detalla el portal de l'Administració electrònica espanyola (informació sobre aplicacions del CNIG).

Planificació i millora dels sistemes de vigilància

L'IGN no només explota xarxes i instruments, sinó que també assumeix un paper de planificació estratègica. El Consell de Ministres va aprovar el 2025 el Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d'Altres Fenòmens Geofísics, la seva elaboració va ser encarregada i executada pel mateix IGN, segons la nota oficial del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible (nota sobre el Pla Nacional de Vigilància Sísmica).

Aquest pla preveu 58 mesures per reforçar les xarxes de vigilància de terratrèmols, erupcions volcàniques, tsunamis i altres fenòmens geofísics, així com per millorar els sistemes de comunicació i resposta. En ell s'indica que la Xarxa Sísmica Nacional desenvoluparà eines basades en intel·ligència artificial per millorar les alertes primerenques en cas de terratrèmols, i es subratlla la necessitat de coordinar els diferents sistemes d'observació perquè funcionin com un únic sistema integrat, reduint els temps d'avís i millorant la gestió d'emergències.

Competències en matèria de tsunamis i maremots

En relació amb els tsunamis, les funcions de l'IGN es recullen explícitament en normativa i convenis publicats al Butlletí Oficial de l'Estat. En la Resolució de 13 d'octubre de 2025, que publica un conveni entre l'IGN i el consorci SOCIB per a la monitorització del nivell del mar, es recorda que, d'acord amb el Reial Decret 253/2024 sobre l'estructura del Ministeri, l'IGN té entre les seves funcions:

• La planificació i gestió dels sistemes de vigilància, comunicació i alerta a les institucions dels maremots que puguin afectar les costes espanyoles, així com la participació en xarxes internacionals d'alerta de tsunamis.
• La planificació i gestió de la xarxa de mareògrafs i altres xarxes geodèsiques associades, fonamentals per mesurar variacions del nivell del mar i donar suport als sistemes d'alerta.

La mateixa resolució recorda que, conforme al Reial Decret 1053/2015, la Xarxa Sísmica Nacional, dependent de l'IGN, forma part del Sistema Nacional d'Alerta davant Maremots i actua com l'òrgan encarregat de detectar, valorar i informar en primera instància sobre els fenòmens que, per les seves característiques, podrien produir maremots (conveni IGN–SOCIB sobre maremots).

Relació amb altres administracions i protecció civil

A partir d'aquestes competències, l'IGN proporciona la base tècnica sobre la qual s'apeguen els sistemes de protecció civil. En les comunicacions oficials i en la cobertura d'episodis recents —com el terratrèmol de Granada de 2026— es destaca que l'IGN i la Xarxa Sísmica Nacional són la referència oficial les dades de la qual utilitzen les autoritats per declarar fases d'emergència, avaluar danys potencials i decidir possibles mesures preventives.

En síntesi, respecte a la gestió i registre de l'activitat sísmica i dels fenòmens potencialment tsunamigènics, l'IGN: vigila mitjançant xarxes instrumentals especialitzades, registra i cataloga els terratrèmols, analitza i avalua la seva perillositat, planifica i millora les xarxes i sistemes d'alerta, i emet informació oficial primerenca que alimenta els protocols de protecció civil i la cooperació internacional.

A Espanya, la reconstrucció d'edificacions després d'un terratrèmol no es regula per una única “llei sísmica”, sinó per un conjunt de normes tècniques d'edificació, urbanisme i protecció civil, a les quals s'afegeixen disposicions específiques d'ajudes quan es declara una zona catastròfica o “zona afectada greument per una emergència de protecció civil”.

1. Exigències tècniques de seguretat estructural i sísmica

El pilar bàsic és el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març (text al BOE). El CTE desenvolupa, per als edificis, els requisits de:

• Seguretat estructural (Documents Bàsics DB-SE i DB-SE-AE, entre altres), que obliguen que l'edifici es projecti i executi de manera que suporti les accions previsibles, incloent-hi el sisme com a acció a considerar en el càlcul estructural.
• Altres requisits lligats a la reconstrucció, com seguretat en cas d'incendi, seguretat d'ús, accessibilitat i habitabilitat.

Com a normativa sismorresistent específica, segueix vigent el Reial Decret 997/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova la Norma de Construcció Sismorresistent: Part general i edificació (NCSE‑02) (NCSE‑02). El seu article 2 estableix que:

• S'aplica a tots els projectes i obres de construcció relatius a edificació i, en el que procedeixi, a altres tipus de construccions mentre no existeixi normativa específica.
• Fixar acceleracions sísmicas bàsiques per municipis i regles de disseny i càlcul perquè el comportament davant terratrèmols eviti conseqüències greus per a la seguretat de les persones i pèrdues econòmiques excessives.

Per a ponts, regeix a més el Reial Decret 637/2007, de 18 de maig, que aprova la Norma de Construcció Sismorresistent: Ponts (NCSP‑07) (NCSP‑07), complementant la NCSE‑02 amb criteris específics de resposta sísmica de ponts.

2. Ordenació del sòl, llicències i actuacions de rehabilitació i substitució

En la fase de reconstrucció, a més de complir la normativa sísmica, és imprescindible respectar les regles urbanístiques. La norma bàsica estatal és el Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, que aprova el Text Refundit de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana (TRLSRU).

El TRLSRU:

• Defineix les “actuacions sobre el medi urbà”, incloent-hi les de rehabilitació edificatòria i les de regeneració i renovació urbanes, que poden abastar la nova edificació en substitució d'edificis enderrocats.
• Fixar condicions bàsiques comunes (drets i deures dels propietaris, criteris de sostenibilitat i qualitat de vida) que han de respectar les lleis urbanístiques autonòmiques.

En la pràctica, cada comunitat autònoma i cada ajuntament desenvolupa aquesta base mitjançant les seves pròpies lleis urbanístiques i plans generals, que determinen:

• Si la reconstrucció pot fer-se en la mateixa volumetria i ús, o si s'exigeixen adaptacions (alineacions, alçades, retranquejos, etc.).
• La necessitat de llicència urbanística per a obres de reparació, reforçament o reedificació; en alguns supòsits de ruïna o perill es preveuen procediments abreujats.

3. Protecció civil: declaració de zona catastròfica i ajudes

En el pla de protecció civil i ajudes, la norma central és la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil (Llei 17/2015). Aquesta llei:

• Preveu la declaració de “zona afectada greument per una emergència de protecció civil” per acord del Consell de Ministres.
• Vincula a aquesta declaració la possibilitat d'establir, entre altres, ajudes econòmiques per danys en habitatge habitual, subvencions per a infraestructures municipals i mesures fiscals (exempcions en IBI, reduccions en IAE, línies de crèdit preferencials, etc.).
• Estableix que els danys materials han de ser certs, avaluables i normalment assegurats, i que les ajudes s'atorguen com a contribució a la restauració de la normalitat, sense caràcter indemnitzatori ple.

A partir d'aquesta llei, en cada desastre s'aproven reials decrets‑llei i ordres específiques que concreten ajudes i procediments. Per exemple, el Reial Decret‑llei 11/2012, de 30 de març, sobre Lorca (Lorca), va regular un sistema extraordinari de pagament d'ajudes i mecanismes per a la reconstrucció d'habitatges enderrocats i de locals, incloent la possibilitat d'execució forçosa de la reconstrucció amb un agent edificador públic (SEPES).

4. Síntesi pràctica de requisits

En conseqüència, per reconstruir una edificació danyada per sisme a Espanya s'exigeix, almenys:

• Projecte i obra ajustats al CTE i a la normativa NCSE‑02 (i, si escau, NCSP‑07 o altres normes tècniques sectorials), incorporant el risc sísmic local.
• Compliment de la normativa urbanística autonòmica i municipal i obtenció de la llicència corresponent, dins del marc bàsic del TRLSRU.
• En situació de catàstrofe, aplicació de la Llei 17/2015 i dels reials decrets‑llei i ordres dictats per a l'esdeveniment concret, que condicionen l'accés a ajudes públiques, els beneficis fiscals i, si escau, figures de reconstrucció forçosa o programes especials de rehabilitació.

Sobre aquest marc estatal se superposen normes autonòmiques i locals que concreten terminis, procediments i detalls tècnics addicionals.