On ha sentit el terratrèmol de Granada: mapa de les zones afectades

A Andalusia no existeix, segons la documentació consultada, un pla especial autonòmic exclusiu per a terratrèmols, però l'actuació davant sismes s'emmarca en el Pla Territorial d'Emergències de Protecció Civil d'Andalusia (PTEAnd), en la Llei 2/2002, de Gestió d'Emergències a Andalusia, en el Sistema Local de Protecció Civil i, per a la coordinació amb l'Estat, en el Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic. Sobre aquesta base s'articulen els protocols del 112, Protecció Civil, EPES‑061/Centre d'Emergències Sanitàries 061 i bombers.

1. Marc general d'organització

• El PTEAnd, aprovat pel Decret 69/2024 i corregit per la Correcció d'errors del 9/4/2024, és el pla director de totes les emergències de protecció civil a Andalusia. Defineix grups operatius (sanitari, extinció‑rescat, seguretat, suport logístic, etc.) i les situacions operatives 0, 1 i 2.
• Aquesta correcció integra explícitament el Centre d'Emergències Sanitàries 061 del SAS en el Grup Sanitari, juntament amb la resta del sistema sanitari públic.
• El Sistema Local de Protecció Civil, regulat pel Decret 197/2024, fixa el paper dels ajuntaments i Agrupacions Locals de Voluntariat de Protecció Civil dins dels grups operatius municipals que donen suport a la Junta, 112, 061 i bombers.
• A nivell estatal, el Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic regula la coordinació entre Comunitats Autònomes i Estat quan el terratrèmol arriba a interès nacional.

2. Fases i situacions d'emergència

Tot i que els exemples oficials es refereixen sobretot a inundacions o talls de llum, l'esquema d'activació és comú a altres riscos (incloent-hi terratrèmols):

• Fase de preemergència – situació operativa 0: seguiment del fenomen i de les previsions, informació a autoritats i població. S'activa quan hi ha risc o repetició d'incidents, sense danys importants. El propi 112 descriu aquesta fase com centrada en vigilància i difusió d'informació.
• Fase d'emergència – situació operativa 1: el pla s'activa perquè ja hi ha danys o afectació a persones o béns. La Junta la defineix com emergències controlables amb mitjans ordinaris autonòmics, amb possibles suports puntuals externs.
• Situació operativa 2: es reserva per a emergències més greus o complexes (talls generals, grans incendis, etc.), quan és necessària una coordinació reforçada i pot arribar a implicar la Unitat Militar d'Emergències i mecanismes estatals o europeus.

En terratrèmols de magnitud baixa o moderada (al voltant de 3–4) sense danys, com el sisme de 3,6 a Armilla o el de 4,1 a Cazalla de la Sierra, l'experiència recent mostra que normalment no es passa de la gestió ordinària i la fase d'informació.

3. Què fa cada servei en un terratrèmol d'aquesta magnitud

112 Andalusia / EMA 1‑1‑2

• Actua com a centre únic de trucades i coordinació. En el sisme de 3,6 a Armilla va gestionar 44 avisos en minuts, segons la nota oficial.
• Rep les trucades, confirma la informació amb l'Institut Geogràfic Nacional i classifica la incidència (només percepció, o presència de danys/víctimes).
• Si només hi ha tremolor sentit i sense danys, limita la resposta a informació i consells d'autoprotecció, remetent a la Guia didàctica de terratrèmols.
• Si es notifiquen danys o ferits, activa a bombers, 061, policia local i Guàrdia Civil, i si cal proposa l'activació del PTEAnd en la situació que correspongui.

EPES‑061 / Centre d'Emergències Sanitàries

• Integrat en el Grup Sanitari del PTEAnd, amb funcions d'assistència sanitària urgent i classificació de víctimes.
• Davant un sisme moderat sense danys constatats, manté dispositius en alerta i reforça la capacitat de resposta, com s'ha fet en altres incidents (per exemple, amb punts sanitaris avançats en accidents ferroviaris).
• Si hi hagués ferits o estructures col·lapsades, podria muntar Punts Sanitaris Avançats i coordinar el triaje i evacuació hospitalària.

Bombers, Protecció Civil i policia

• Els cossos de bombers realitzen reconeixements estructurals bàsics, rescat en edificis danyats i control d'incendis, gas o substàncies perilloses; s'integren en el grup d'intervenció del PTEAnd i en els plans municipals.
• Les Agrupacions Locals de Voluntariat de Protecció Civil, regulades pel Decret 197/2024, donen suport en evacuacions, informació a la població, logística d'albergs i ajuda a col·lectius vulnerables.
• Policia Local, Nacional i Guàrdia Civil s'encarreguen de talls de trànsit, perímetres de seguretat, protecció de zones de risc i suport a desallotjaments preventius.

4. Actuació pràctica davant un sisme moderat recent

Les notes del 112 sobre els terratrèmols d'Armilla (3,6) i Cazalla de la Sierra (4,1) mostren un patró:

• Recepció de desenes de trucades en pocs minuts des de diversos municipis.
• Confirmació de dades amb l'IGN.
• Verificació de l'absència de danys personals o materials.
• Difusió de recomanacions d'autoprotecció: mantenir la calma, romandre on s'està durant el tremolor, refugiar-se sota estructures fortes, no usar ascensors, allunyar-se de cornises i cables a l'exterior, revisar visualment gas, aigua i electricitat després, i trucar al 112 només si hi ha ferits o danys rellevants.

Només si l'escenari evolucionés cap a ensorraments, múltiples ferits o afectació àmplia a infraestructures es passaria a activar formalment el PTEAnd en situació 1 o 2, amb Punts de Comandament Avançat, possible ús d'ES‑Alert per avisos massius i, en cas extrem, sol·licitud de suport estatal i internacional conforme a la Llei 17/2015 i al Pla Estatal davant el Risc Sísmic.

La Junta d'Andalusia té una competència molt àmplia en protecció civil i, dins d'aquesta, en la gestió d'emergències sísmicas. L'Estatut d'Autonomia reformat per la LO 2/2007 (art. 66.1, citat a la Llei andalusa 2/2023) atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en protecció civil, que inclou la regulació, planificació i execució de mesures davant emergències i seguretat civil, així com la direcció i coordinació dels serveis de protecció civil, respectant les competències estatals en seguretat pública.

Marc normatiu bàsic andalús

Sobre aquesta base estatutària s'articula la Llei 2/2002, de Gestió d'Emergències a Andalusia, modificada per la Llei 2/2023. D'acord amb el seu objecte, la Junta regula la gestió de totes les emergències al territori andalús, incloses les derivades de terratrèmols, excepte les que siguin declarades d'interès nacional.

La Llei 2/2002 defineix la gestió d'emergències com el conjunt d'accions dirigides a protegir la vida, la integritat de les persones i els béns en situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat pública, i també en emergències no catastròfiques que exigeixen mesures especials de coordinació. Per això imposa a les administracions públiques andaluses la creació d'un sistema integrat que asseguri:

• La coordinació, direcció i control de les actuacions necessàries.
• La col·laboració entre Junta, diputacions, ajuntaments i, si escau, entitats privades.
• L'elaboració de mapes de riscos per a cada àmbit geogràfic, inclosa la perillositat sísmica.
• La prevenció, inspecció i sanció per reduir riscos.
• La planificació i aprovació de plans d'emergència i protocols operatius.
• Les mesures d'intervenció i de rehabilitació després de l'emergència.
• La formació i informació a la població sobre riscos i conductes d'autoprotecció.

Competències específiques de la Junta en emergències sísmicas

Aplicant aquest marc general al risc sísmic, i en connexió amb la Llei estatal 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil i el Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic (aprobat per Acord del Consell de Ministres de 26.3.2010), les competències específiques de la Junta es poden agrupar així:

1. Planificació i prevenció

• Elaborar i aprovar la planificació autonòmica de protecció civil, en particular:
  • El Pla Territorial d'Emergències de Protecció Civil d'Andalusia (PTEAnd), aprovat pel Decret 69/2024 (referit a la correcció d'errors de 9.4.2024), que estableix l'organització general de resposta de la Comunitat davant emergències greus, incloses les símiques.
  • Els plans especials autonòmics davant riscos específics que exigeixi la Norma Bàsica i la Directriu Bàsica de Risc Sísmic. Andalusia ha de disposar d'un pla especial front al risc sísmic, coherent amb el Pla Estatal i amb els plans locals.
• Desenvolupar mapes de riscos en l'àmbit andalús (competència atribuïda a la Conselleria responsable de protecció civil per la Llei 2/2002), utilitzant dades d'administracions i operadors per identificar zones de major perill sísmic i condicionant, si escau, l'ordenació del territori i l'edificació.
• Impulsar polítiques de reducció del risc (prevenció estructural i no estructural): inspecció i control d'activitats que puguin agreujar els efectes d'un terratrèmol, regulació de mesures d'autoprotecció en infraestructures crítiques, etc.

2. Direcció i coordinació operativa

• En emergències sísmicas que no siguin d'interès nacional, la Junta assumeix la direcció de l'emergència en l'àmbit autonòmic, a través dels òrgans i centres previstos en el PTEAnd (Centre de Coordinació d'Emergències, 112, grups operatius, etc.).
• Coordinar els serveis de protecció civil que intervenen: serveis sanitaris, bombers, forces i cossos de seguretat en l'àmbit autonòmic o adscrits, voluntariat de protecció civil, etc., fixant procediments comuns d'activació, comunicacions i comandament.
• Organitzar i dirigir els recursos propis autonòmics especialitzats en emergències, inclosos els de l'Agència de Seguretat i Gestió Integral d'Emergències d'Andalusia (els estatuts de la qual s'aproven pel Decret 270/2024) i altres serveis especialitzats (INFOCA, GREA, etc.), quan correspongui.
• Integrar-se en el Sistema Nacional de Protecció Civil previst a la Llei 17/2015, activant els mecanismes de cooperació i suport mutu amb l'Estat i altres comunitats, especialment quan el terratrèmol pugui requerir reforços estatals (UME, cossos estatals, etc.).

3. Informació a la població i participació

• Garantir el dret de la ciutadania a ser informada sobre els riscos que puguin afectar-los, les possibles conseqüències d'un sisme i les mesures d'autoprotecció i conductes a seguir, d'acord amb la Llei 2/2002 i la Llei 17/2015.
• Ordenar que els mitjans de comunicació transmetin amb caràcter prioritari i gratuït els avisos, instruccions i ordres de protecció civil davant un terratrèmol, indicant sempre l'autoritat emissora.
• Fomentar la formació i la participació mitjançant voluntariat de protecció civil i campanyes de sensibilització i simulacres específics de risc sísmic.

4. Relació amb l'Estat i els ajuntaments

• Coordinar-se amb els ajuntaments, que elaboren i apliquen els seus propis plans d'actuació local davant emergències sísmicas, integrats en la planificació autonòmica.
• Col·laborar amb l'Administració General de l'Estat: la Llei 17/2015 i el Pla Estatal de Risc Sísmic preveuen que, si l'emergència es declara d'interès nacional, la direcció passa a l'Estat, però la Junta manté la gestió dels seus serveis i recursos, sota coordinació estatal, i rep suport addicional (per exemple, UME, recursos estatals especialitzats).

En síntesi, la Junta d'Andalusia ostenta la responsabilitat principal en la prevenció, planificació, direcció, coordinació i informació en matèria de protecció civil davant terratrèmols dins del seu territori, integrant-se alhora en el Sistema Nacional de Protecció Civil i respectant la competència estatal quan l'emergència adquireix interès nacional.

Amb la informació disponible a les fonts consultades no és possible donar una xifra fiable i tancada del nombre de terratrèmols de magnitud similar al recent sisme registrats a Andalusia en l'última dècada. Ni la Junta d'Andalusia ni l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) publiquen, en els documents revisats, un balanç numèric ja elaborat per a un tram concret de magnituds i només per a Andalusia; aquesta xifra només es pot obtenir consultant directament el catàleg sísmic de l'IGN i filtrant les dades manualment.

Què se sap dels terratrèmols recents a Andalusia

En les últimes setmanes s'han difós diversos comunicats i notícies sobre sismes a Andalusia que permeten contextualitzar la pregunta:

• La premsa ha informat d'un terratrèmol de magnitud 3,6 registrat a la província d'Almeria, amb epicentre a Antas, segons l'Institut Geogràfic Nacional; aquest sisme va ser sentit en diversos municipis del Llevant almerienc i es recorda que la província acumula “diversos terratrèmols de magnitud superior a 3” en els últims anys, així com un sisme de magnitud 5,3 el 2025, també segons l'IGN.
• L'Agència d'Emergències d'Andalusia (EMA 1‑1‑2) ha descrit recentment un altre sisme de magnitud 3,6 amb epicentre a Armilla (Granada), que va generar desenes de trucades però sense danys personals. En aquesta nota s'insisteix que aquests terratrèmols de magnitud moderada són fenòmens esperables en zones sísmicament actives de la comunitat.
• Altres comunicacions oficials mencionen sèries sísmiques a Màlaga i Cadis i múltiples petits terratrèmols a l'entorn del mar d'Alborán, sempre amb referències a magnituds baixes o moderades (al voltant de 3) i sense conseqüències greus.

Tot això confirma que a Andalusia es produeixen amb certa freqüència sismes de magnitud semblant (al voltant de 3–4) en l'escala utilitzada per l'IGN, però els documents periodístics i d'emergència consultats es limiten a citar casos concrets i a recordar que l'històric de l'IGN recull nombrosos esdeveniments, sense traduir-ho a un total numèric de l'última dècada.

Per què no apareix una xifra directa per a l'última dècada

Les fonts revisades remeten sempre al catàleg sísmic de l'IGN com a registre oficial de tots els terratrèmols detectats a Espanya i àrees properes. Aquest catàleg:

• Registra cada sisme amb data, localització, profunditat i magnitud.
• Permet descarregar les dades o consultar-les mitjançant aplicacions específiques de l'IGN.
• No ofereix, en els textos revisats, un resum ja calculat del tipus “nombre de terratrèmols de magnitud ≥3 a Andalusia entre 2016 i 2026”.

De fet, un article del Centre Nacional d'Informació Geogràfica sobre aplicacions de dades geogràfiques menciona expressament l'eina “IGN Terratrèmols”, destinada a consultar i visualitzar aquests registres, però de nou sense aportar un balanç numèric per comunitat autònoma ni per dècada. El missatge recurrent és que les dades estan disponibles en obert i que l'usuari pot explotar-les, però el recompte depèn de com es defineixin exactament l'àmbit (Andalusia front a tot el sud peninsular) i el llindar de magnitud.

Com obtenir el nombre exacte a partir del catàleg de l'IGN

Atès que la xifra no s'ofereix ja feta en els documents consultats, l'única manera precisa de respondre a “quants terratrèmols de magnitud similar” s'han registrat en l'última dècada és:

• Entrar al catàleg sísmic de l'IGN (accessible des de les pàgines de l'IGN o des de les aplicacions de dades geogràfiques del CNIG, descrites a aquesta informació sobre aplicacions del CNIG).
• Definir l'interval temporal d'interès: per exemple, del 15/08/2016 al 15/08/2026.
• Acotar l'àmbit geogràfic a Andalusia (bé utilitzant filtres territorials si existeixen, bé delimitant una finestra espacial que abasti el territori andalús).
• Fixar el rang de magnitud considerat “similar” al sisme de referència (per exemple, de 3,0 a 4,0 si es pren com a referència un terratrèmol de magnitud 3,6) i llançar la consulta.
• Descarregar el resultat (habitualment en format taula) i comptar els registres retornats per obtenir el nombre exacte de terratrèmols en aquest rang de magnitud i en aquest període.

Què sí pot concloure's amb la informació disponible

A partir de les notes de la Junta d'Andalusia i dels articles sobre sismicitat a Espanya, es poden extreure diverses idees generals:

• El sud i sud-est peninsular (inclosa bona part d'Andalusia) és una de les zones espanyoles amb activitat sísmica més freqüent.
• Es registren amb regularitat sismes de magnitud moderada (al voltant de 3–4), com els d'Antas o Armilla, i ocasionalment terratrèmols majors, com el de magnitud 5,3 davant la costa d'Almeria el 2025.
• La majoria d'aquests esdeveniments no ocasionen danys significatius i es gestionen com a incidències sense conseqüències greus pels serveis d'emergències.

Tanmateix, sense explotar directament el catàleg sísmic de l'IGN no és possible donar, amb rigor, un nombre concret de terratrèmols de magnitud similar en l'última dècada. Qualsevol xifra que s'oferís sense aquest recompte detallat seria una estimació no recolzada per les fonts oficials revisades.