¿Pot haver-hi un altre terratrèmol fort a Granada? Què signifiquen les rèpliques i què es pot preveure

A Espanya, la recerca sobre terratrèmols encara no ha aconseguit la predicció exacta (dia, hora, lloc i magnitud), i els mateixos organismes científics insisteixen que això continua sent impossible en la pràctica. No obstant això, en els últims anys s'ha avançat de manera important en vigilància, pronòstic probabilístic i sistemes d' alerta primerenca, recolzats cada cop més en xarxes de sensors denses i en eines d'intel·ligència artificial (IA).

Marc institucional i plans recents

L'actor principal estatal és l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), que gestiona la Xarxa Sísmica Nacional. El 2025 el Consell de Ministres va aprovar el Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d'altres Fenòmens Geofísics 2025‑2028 , elaborat per l'IGN. Aquest pla preveu 58 mesures per reforçar les xarxes de detecció de terratrèmols, erupcions volcàniques, tsunamis i altres fenòmens geofísics, millorar les comunicacions d'alerta i coordinar millor les diferents administracions.

Segons aquesta nota oficial, la Xarxa Sísmica Nacional incorporarà eines basades en IA per millorar les alertes primerenques en cas de terratrèmols, amb l'objectiu de reduir els temps d'avís i anticipar millor els efectes. El Pla subratlla que els sismes són “molt més difícils de gestionar o predir”, per la qual cosa l' esforç es centra en detectar ràpid, estimar danys probables i activar la resposta, més que en una predicció determinista.

Paral·lelament, la Comissió Espanyola de Geodèsia i Geofísica (CEGG), adscrita també a l'IGN, coordina la col·laboració científica en sismologia i disciplines afins. La XII Assemblea Hispano‑Portuguesa de Geodèsia i Geofísica (Madrid, 2026) es presenta com a fòrum d'intercanvi entre investigadors espanyols i portuguesos per millorar la prevenció, detecció i alerta davant geopeligros, inclosos els terratrèmols, i reforçar la resiliència i la capacitat de resposta.

Xarxes símiques i capacitat de detecció

La recerca aplicada es recolza en xarxes símiques cada cop més denses i sofisticades. Un exemple destacat és la Xarxa Sísmica de Catalunya, gestionada per l' Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) , amb més de 50 estacions distribuïdes pel territori i zones limítrofes. Aquestes estacions fan servir sensors de banda ampla, transmeten dades en temps gairebé real via satèl·lit i permeten localitzar amb gran precisió milers de petits sismes a l'any, la majoria no perceptibles.

L'ICGC integra les seves dades a la xarxa europea EIDA, cosa que facilita la recerca internacional sobre perillositat sísmica i millora els models de risc. La mateixa Generalitat subratlla que l'objectiu no és “risc zero”, sinó gestionar el risc a través de millor informació, cartografia i avisos ràpids a Protecció Civil.

IA, protecció civil i pronòstic

Més enllà de la sismologia clàssica, l'Estrategia Nacional de Protecció Civil aprovada el 2024 incorpora explícitament la IA com a eina clau. Una anàlisi publicada a Demócrata sobre intel·ligència artificial per a la protecció civil destaca que l'Estratègia preveu “estudiar i valorar possibles vies d' actuació” per aplicar IA a la detecció primerenca de riscos, anàlisi de riscos en cascada i valoració primerenca de danys.

En la pràctica, això es tradueix en projectes que combinen dades símiques, topogràfiques i meteorològiques amb informació en temps real de sensors, càmeres o satèl·lits per identificar anomalies i anticipar desastres. A Espanya i a nivell europeu s'estan assajant sistemes que:

• Afinan els models probabilístics de on és més probable que ocorreguin sismes significatius a mitjà i llarg termini.
• Milloren els sistemes d'alerta primerenca que, un cop iniciat un terratrèmol, poden donar segons o desenes de segons de marge a infraestructures i població abans que arribi el sacseig fort.
• Ajuden en l'avaluació postdesastre (danys en edificis, infraestructures crítiques, etc.) a partir de grans volums de dades.

Avanços reals i limitacions

A partir de les fonts oficials i divulgatives consultades es pot sintetitzar així la situació:

• No existeix predicció determinista: organismes com l'IGN i altres experts recorden que no es pot predir amb exactitud quan ocorregui un terratrèmol concret. La recerca a Espanya assumeix aquest límit físic i es centra en probabilitats, escenaris i alertes.
• Forta aposta per la vigilància i l'alerta primerenca: el Pla Nacional de Vigilància i les xarxes autonòmiques (ICGC, SISMOCAT, etc.) inverteixen en més estacions, millor transmissió de dades i algoritmes de tractament automàtic, incloses tècniques d'IA.
• Col·laboració acadèmica i internacional àmplia: només en el Pla Nacional de Vigilància han participat 54 entitats acadèmic‑científiques i administracions, i es manté una cooperació estreta amb Portugal i amb xarxes europees.
• Orientació a la gestió del risc: la prioritat és traduir el coneixement científic en mapes de perillositat, normes sismorresistents, plans d'emergència i sistemes d'avís, més que en prometre una predicció individual del proper gran sisme.

En conjunt, la recerca espanyola sobre terratrèmols està en línia amb el consens internacional: no pot predir sismes individualitzats, però sí millorar de manera contínua la capacitat d'anticipar on és més probable que ocorreguin, detectar ràpidament els que es produeixen i reduir les seves conseqüències sobre la població i les infraestructures.

A Espanya, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) és l'organisme de referència de l'Estat en sismologia. Les seves funcions combinen la vigilància científica contínua de l'activitat sísmica, l'operació de xarxes d'observació, la generació d'informació per a alertes primerenques i l'aportació de base tècnica a la normativa i a la planificació d'emergències, en estreta coordinació amb altres administracions.

Vigilància sísmica i xarxes d'observació

L'IGN dirigeix i explota la Xarxa Sísmica Nacional, que registra l'activitat sísmica a tot el territori espanyol i zones properes. A través d'una xarxa d'estacions instrumentals distribuïdes per la península, Canàries, Balears i l'entorn del mar d'Alborán, l'IGN:

• Detecta i localitza els terratrèmols (magnitud, hipocentre, zona afectada).
• Analitza la seva perillositat i el patró de sèries símiques o enxams.
• Manté actualitzat el registre oficial de sismes que s'usa com a referència científica, tècnica i administrativa.

Segons l'estructura orgànica fixada pel Reial Decret 253/2024, l'IGN té la competència de planificar i gestionar els sistemes d'observació geofísica, que inclou:

• Xarxes símiques i estacions associades.
• Xarxes geodèsiques i de mareògrafs relacionades amb tsunamis i deformació del terreny.
• Sistemes d'observació d'activitat volcànica i altres fenòmens geofísics (geomagnetisme, meteorologia espacial).

Funcions d'alerta i sistemes d'avís

En l'àmbit sísmic, l'IGN no només observa, sinó que participa en la emissió d'informació primerenca que serveix de base per a les alertes de protecció civil:

• El Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d'Altres Fenòmens Geofísics 2025‑2028, aprovat pel Consell de Ministres i elaborat per l'IGN, preveu 58 mesures per reforçar xarxes de vigilància i millorar els sistemes de comunicació i resposta davant terratrèmols, erupcions i tsunamis, incloent eines d'intel·ligència artificial per a alertes ràpides.
• En virtut del Reial Decret 1053/2015, la Xarxa Sísmica Nacional de l'IGN forma part del Sistema Nacional d'Alerta davant de Maremots, actuant com a òrgan encarregat de detectar, valorar i informar en primera instància sobre fenòmens que puguin generar tsunamis.
• La nota oficial del Ministeri de Transports subratlla que la missió del Pla és coordinar diferents sistemes de vigilància “de manera que actuïn com un de sol”, accelerant els temps d'alerta i reduint riscos.

Aquestes funcions tècniques no equivalen a llançar directament missatges a la població (que correspon a Protecció Civil), però sí a proporcionar la informació experta i en temps gairebé real que desencadena aquestes alertes institucionals.

Marc normatiu i suport a polítiques públiques

L'IGN també compleix un paper normatiu i de suport regulatori:

• El Pla Nacional de Vigilància, elaborat per l'IGN, recull els recursos tècnics i normatius existents en matèria de vigilància i alerta de “geopeligros” i serveix de base per a futures polítiques públiques de gestió de desastres, segons la nota del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible.
• A través dels seus estudis i mapes de perillositat i sismicitat, l'IGN aporta la base científica usada en la normativa sismorresistent i en la planificació urbanística i d'infraestructures en zones amb major risc.
• Participa en convenis i projectes amb universitats i consorcis científics, per desenvolupar instrumentació i metodologies avançades lligades a la vigilància sísmica, volcànica i de maremots.

Coordinació amb emergències i altres administracions

El disseny del sistema espanyol de gestió del risc sísmic es recolza en la coordinació estreta entre l'IGN i els serveis de protecció civil:

• El Pla Nacional, presidit tècnicament per l'IGN, integra 54 entitats acadèmiques, científiques i administratives, reforçant la coordinació interinstitucional en la detecció, intercanvi de dades i resposta.
• En el sistema d'alerta davant maremots, l'IGN es coordina amb Protecció Civil i altres organismes perquè la informació tècnica es tradueixi en decisions operatives (avisos, evacuacions, activació de plans territorials).
• En crisis concretes (p. ex., La Palma 2021 o sèries símiques recents), l'IGN subministra informes continus sobre l'evolució del fenomen, que serveixen de suport als centres d'emergències autonòmics i estatal.

En síntesi, en matèria de sismologia l'Institut Geogràfic Nacional és el nucli tècnic del sistema espanyol: observa, analitza, coordina xarxes, alimenta les alertes i sosté la normativa i la planificació d'emergències, en col·laboració amb la resta d'administracions competents.

La normativa espanyola sobre plans d'emergència sísmica es recolza en un “bloc” de protecció civil que fixa tant el marc general com els requisits específics per al risc sísmic. En síntesi, els plans han d'elaborar-se de manera coordinada entre Estat, comunitats autònomes i entitats locals, seguint una estructura mínima comuna que asseguri la interoperabilitat, la informació a la població i l'atenció a persones vulnerables.

1. Marc normatiu bàsic

A nivell estatal, els requisits per a plans d'emergència sísmica s'articulen principalment a través de:

• Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil (text al BOE), que estableix l'organització del sistema, els tipus de plans (territorials i especials) i el principi de coordinació entre administracions.
• Norma Bàsica de Protecció Civil (actualitzada pel Reial Decret 524/2023), que determina que el risc sísmic s'ha d'abordar mitjançant plans especials en els àmbits territorials que ho requereixin.
• Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovada per Acord del Consell de Ministres de 7 d'abril de 1995 i publicada per Resolució de 5 de maig de 1995 (Directriu Sísmica), modificada el 2004. Aquesta directriu fixa els requisits mínims dels plans especials sísmics.
• Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovat per Acord de Consell de Ministres de 26 de març de 2010 i publicat per Resolució de 29 de març de 2010 (Pla Estatal 2010), que concreta l'organització i procediments dels recursos estatals.

2. Nivells territorials i coordinació

La Directriu Sísmica estableix tres nivells de planificació:

• Pla Estatal: organitza els recursos i serveis de l'Estat quan està en joc l'interès nacional o es requereix suport a les comunitats autònomes.
• Plans de les comunitats autònomes: són obligatoris a les comunitats que inclouen àrees de perillositat sísmica (definides mitjançant el mapa de perillositat de l'Institut Geogràfic Nacional) i han de ser homologats conforme a la Directriu.
• Plans d'actuació d'àmbit local: s'emmarquen dins dels plans autonòmics i desenvolupen l'operativitat en municipis i entitats locals.

La Directriu exigeix que tot aquest sistema funcioni com un “model nacional mínim” integrat, de manera que els plans estatal, autonòmics i locals siguin coordinables i integrables entre si. Es preveuen:

• Centres de Coordinació Operativa Integrats (CECOPI), on seuen conjuntament representants de l'Estat i de la comunitat autònoma per a la direcció de l'emergència.
• Mecanismes per mobilitzar mitjans d'altres comunitats no afectades i per sol·licitar ajuda internacional a través de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències.

3. Contingut mínim dels plans sísmics

La Directriu Sísmica i el Pla Estatal fixen una sèrie de requisits de contingut que han de respectar els plans autonòmics i locals per ser homologats:

• Anàlisi de perillositat i risc: identificació de les àrees de perillositat sísmica (intensitats ≥ VI EMS, període de retorn 500 anys) i avaluació de danys potencials sobre població, edificacions, infraestructures i serveis essencials.
• Definició de fases i situacions: almenys una fase d’“intensificació del seguiment i informació” i una fase d’“emergència”, amb situacions 0, 1, 2 i 3 segons gravetat, extensió i necessitat de mitjans externs, més una fase de “normalització”.
• Mesures d’intervenció: salvament i socors, assistència sanitària urgent, evacuació, refugi i assistència social, restabliment de serveis essencials, control sanitari, seguretat i ordre públic, mesures sobre edificacions danyades i sobre infraestructures estratègiques.
• Estructura organitzativa: òrgans de direcció política, direcció operativa, comitès assessors, gabinets d'informació i llocs de comandament avançats, amb definició clara de competències.
• Sistema d'informació sísmica: ús dels avisos de l'Institut Geogràfic Nacional (paràmetres focals, àrea afectada, intensitats estimades) i procediments de difusió ràpida a autoritats i població.

4. Informació a la població, simulacres i col·lectius vulnerables

La Directriu i les modificacions introduïdes per l'Ordre PCI/1283/2019, desenvolupades en el Pla Estatal, imposen requisits específics en tres àmbits:

• Informació i educació preventiva: obligació d'establir programes d'informació ciutadana sobre què fer abans, durant i després d'un terratrèmol, amb campanyes accessibles i continuades.
• Alertes i comunicacions en emergències: els plans han de preveure sistemes d'avís a la població (sirenes, mitjans de comunicació, telefonia, etc.) i protocols per mantenir informada la ciutadania durant totes les fases, incloent la situació 0 de sismes “sentits” sense danys.
• Simulacres i formació: els plans han de contemplar exercicis i simulacres periòdics i la formació específica dels serveis d'intervenció. La normativa recent imposa que tot això incorpori mesures concretes per a persones amb discapacitat i altres col·lectius vulnerables (accessibilitat de la informació, protocols específics, recursos adaptats).

En conjunt, la normativa espanyola no només obliga a disposar de plans d'emergència sísmica allà on existeix perillositat, sinó que exigeix que aquests plans tinguin un disseny homogeni, coordinat i orientat a la protecció efectiva de tota la població, amb especial atenció a la interoperabilitat entre administracions i a la inclusió de les persones més vulnerables.