Terremot a Granada: així va ser el sisme de magnitud 5 que va sacsejar Andalusia

Segons la informació oficial consultada, la Junta d'Andalusia ha activat el Pla d'Emergències davant del Risc Sísmic a Andalusia almenys en simulacres (per exemple, als Dòlmens d'Antequera) en fase d'emergència, situació operativa 2, i utilitza per a tots els seus plans especials la mateixa arquitectura de fases (preemergència/emergència/recuperació) i situacions operatives 0‑1‑2‑3 definida en el Pla Territorial d'Emergències i en la normativa estatal de protecció civil. No s'ha localitzat en les fonts consultades el text íntegre del pla sísmic en el BOJA, però sí notes oficials i documents que descriuen els procediments comuns que s'apliquen quan es declara la fase d'emergència, que són els que es resumeixen a continuació.

1. Fases i situacions operatives

Les notes de la Junta sobre altres plans especials (inundacions, Pla Territorial) i una nota del Ministeri de l'Interior permeten reconstruir l'esquema que també regeix per al risc sísmic:

• Fase de preemergència (situació operativa 0): vigilància i seguiment del fenomen, anàlisi de previsions i prediccions, sense danys encara rellevants. Es descriu així per al PERI a Andalusia en aquesta nota.
• Fase d'emergència: “fenomen que implica danys –o quan en raó d'oportunitat així ho consideri la Direcció del Pla– i per la qual es posen en pràctica les mesures necessàries per al socors i la protecció de les persones o béns” (definició repetida en diverses notes sobre el Pla d'Inundacions, per exemple aquí).
• Dins de la fase d'emergència s'articulen situacions operatives:
  • Situació 1: emergències que “poden controlar-se mitjançant l'ús dels mitjans i recursos ordinaris disponibles a la Junta d'Andalusia, o amb suports puntuals de recursos la mobilització dels quals no requereixi una coordinació específica pels òrgans centrals del Sistema Nacional de Protecció Civil” (nota sobre el PERI).
  • Situació 2: segons la Directriu Bàsica estatal —resumida en articles divulgatius com aquest de Demócrata— és el nivell en què la comunitat manté la direcció però necessita mitjans d'altres administracions (per exemple UME).
  • Situació 3: emergència d'interès nacional, amb direcció assumida per l'Administració General de l'Estat, també descrita per Interior per als plans territorials de protecció civil (nota del Ministeri de l'Interior).

En el simulacre dels Dòlmens d'Antequera s'indica expressament que, davant un sisme de magnitud 6,1, es va activar el Pla d'Emergències davant del Risc Sísmic a Andalusia en fase d'emergència, situació operativa 2 (nota de la Junta).

2. Organització i direcció del pla

Quan es declara la fase d'emergència (en qualsevol pla especial, inclòs el sísmic):

• El conseller de la Presidència, Interior, Diàleg Social i Simplificació Administrativa decideix l'activació i el canvi de fase, com es detalla per a inundacions en diverses notes (per exemple, elevació a fase d'emergència situació 1 en aquesta).
• Es constitueix el comitè d'operacions i el Punt de Comandament Avançat (PMA), clarament descrits en la gestió d'un gran incendi industrial sota el Pla Territorial (nota del 14/05/2025).
• Es coordinen els plans territorials municipals i altres plans especials actius (inundacions, maremots, etc.), tal com ressalta la Junta en presumir que el Pla Territorial andalús està adaptat a la Norma Bàsica i al Pla Estatal General d'Emergències.

3. Mobilització de mitjans i coordinació operativa

L'experiència de simulacres sísmics i d'altres emergències permet identificar els protocols que s'apliquen després de declarar-se l'emergència:

• 112 Andalusia (Cecem) actua com a centre coordinador, rebent avisos, prioritzant recursos i canalitzant informació a tots els serveis implicats (policia, bombers, sanitaris, UME, etc.).
• Es mobilitzen protecció civil local, policia local, Cos Nacional de Policia, consorcis de bombers, Creu Roja, psicòlegs i voluntariat; en el simulacre d'Antequera van participar uns 200 efectius d'aquest tipus.
• En situació 2, s'incorporen mitjans extraordinaris d'altres administracions, inclosa la Unitat Militar d'Emergències, com s'ha vist en inundacions i grans incendis a Andalusia.
• Si l'emergència escala a interès nacional (situació 3), s'activa el CECOPI i la direcció passa a l'Estat, mantenint presència de la Junta i de la resta d'administracions (explicat en aquest anàlisi sobre el CECOPI).

4. Informació a la població i actuacions posteriors

• S'emetem avisos i recomanacions a través del 112, notes de premsa i, quan procedeix, del sistema ES‑Alert (alertes a mòbils), sistema el funcionament general del qual descriu la peça “De les sirenes a ES‑Alert” de Demócrata.
• Es poden adoptar mesures com suspensió de classes, evacuacions, confinaments i talls de vies, mesures que la Junta ha aplicat en altres emergències (pluges extremes, incendis) sota la mateixa lògica de protecció civil.
• Superada la fase aguda, els plans andalusos passen a fase de recuperació, en la qual els delegats del Govern de la Junta a cada província coordinen l'avaluació de danys i les obres de reparació, segons recull el Pla d'Inundacions i la Instrucció 1/2024 (nota sobre la fase de recuperació).
• Per al cas sísmic, aquesta fase es complementa amb equips especialitzats d'arquitectes formats en avaluació de danys després de terratrèmols, creats mitjançant conveni entre la Junta i el Consell Andalús de Col·legis d'Arquitectes (conveni de 01/10/2024).

En síntesi, encara que l'articulat específic del Pla Sísmic andalús no figura en els textos consultats, les notes oficials mostren que, un cop activada la fase d'emergència, s'aplica el mateix esquema de direcció política i tècnica, escalat de situacions 0‑1‑2‑3, mobilització progressiva de recursos i fase de recuperació comú a tots els plans especials de protecció civil d'Andalusia.

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN), adscrit al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, exerceix un paper essencial però tècnic en la gestió d'emergències sísmicas a Espanya. La seva funció se centra en la vigilància, detecció, avaluació i comunicació ràpida dels fenòmens sísmics i associats (terratrèmols, activitat volcànica, tsunamis), mentre que les decisions operatives de protecció civil (alertes a la població, evacuacions, etc.) corresponen a Interior i a les comunitats autònomes.

Vigilància sísmica i xarxes d'observació

L'IGN és l'organisme responsable de la Xarxa Sísmica Nacional, que monitoritza de forma contínua els terratrèmols a Espanya i zones properes. Segons la nota oficial del Ministeri de Transports sobre el Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d'Altres Fenòmens Geofísics (2025‑2028), el pla va ser elaborat per l'IGN i impulsa:

• La densificació i modernització de les xarxes de vigilància (sísmica, volcànica, tsunamis, tempestes espacials).
• L'ús d'eines d'Intel·ligència Artificial a la Xarxa Sísmica Nacional per millorar les alertes primerenques de terratrèmols.
• La coordinació de diferents sistemes de vigilància “com un de sol” per reduir temps de detecció i millorar la resposta.

Aquesta vigilància inclou no només la detecció automàtica de sismes, sinó la seva localització, estimació de magnitud, profunditat i intensitat sentida, que es difonen en temps gairebé real. L'IGN ofereix a més serveis públics com l'aplicació mòbil “IGN Terratrèmols”, que permet consultar els esdeveniments sísmics registrats a Espanya i voltants i obtenir la distància a l'epicentre, segons detalla el portal d'Administració Electrònica sobre les aplicacions del CNIG (enllaç).

Comunicació de dades i suport a Protecció Civil

En una emergència sísmica, la responsabilitat principal de l'IGN és tècnica: “veure, mesurar i explicar” el fenomen el més aviat possible i subministrar aquesta informació a les autoritats competents. La nota de Transports sobre el Pla Nacional subratlla que la millora dels sistemes de vigilància i alerta busca:

• Enfortir la gestió d'emergències i la coordinació interinstitucional.
• Reduir riscos mitjançant sistemes d'alerta primerenca més eficaços.

El conveni de l'IGN publicat en el BOE sobre el Sistema Nacional d'Alerta davant de Maremots indica que, conforme al Reial Decret 1053/2015, la Xarxa Sísmica Nacional és l'òrgan encarregat de “detectar, valorar i informar, en primera instància, sobre aquells fenòmens que, per les seves característiques, podrien produir maremots” (BOE-A-2025-22841). Aquest mateix esquema és aplicable al risc sísmic pur: l'IGN detecta i avalua; les decisions de protecció civil es prenen en altres nivells.

Emissió d'alertes i relació amb ES‑Alert

L'emissió de missatges d'alerta a la població (per exemple, a través del sistema ES‑Alert que envia avisos a telèfons mòbils) no és competència de l'IGN. Els articles divulgatius de Demócrata sobre la evolució dels sistemes d'avisos i sobre qui activa les alertes al mòbil expliquen que:

• La Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil, crea la Xarxa d'Alerta Nacional.
• ES‑Alert és gestionat per Protecció Civil, que decideix quan activar missatges d'emergència a la ciutadania.

En aquest esquema, l'IGN proporciona dades i valoració tècnica ràpida sobre els terratrèmols (localització, magnitud, possible perillositat), que són un dels insums que utilitzen els centres de coordinació (112 autonòmics, CECEM/CECOPI, Direcció General de Protecció Civil) per decidir si s'envia o no una alerta ES‑Alert, s'ordenen evacuacions o s'adopten altres mesures.

Marc orgànic i cooperació interadministrativa

El Reial Decret 253/2024, citat en el mateix BOE sobre el conveni d'alerta de maremots, atribueix a l'IGN, entre altres, les funcions de planificació i gestió de sistemes de vigilància, comunicació i alerta a les institucions sobre riscos geofísics, així com la coordinació de sistemes d'observació volcànica i geodinàmica. A més, acords com el subscrit amb la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria reforcen el seu paper en la investigació i formació en sismologia i vulcanologia (BOE-A-2025-13054).

En l'àmbit territorial, es subratlla la importància de la coordinació amb els governs autonòmics. La nota del Govern de Canàries sobre la cooperació amb l'IGN destaca la necessitat de treballar conjuntament en vigilància volcànica i sísmica i en la gestió d'emergències, amb èmfasi en el rigor científic i la transparència informativa com a base per a la seguretat de la població (enllaç).

Síntesi

En resum, l'IGN és el servei sismològic nacional: dissenya i opera les xarxes d'observació, elabora el Pla Nacional de Vigilància Sísmica i genera la informació tècnica clau per valorar el perill després d'un terratrèmol. En una emergència sísmica, no dirigeix la resposta ni decideix les mesures de protecció civil, però la seva capacitat de vigilar, detectar, avaluar i comunicar amb rapidesa a les autoritats és un dels pilars sobre els quals es construeix la gestió operativa de l'emergència a Espanya.

A la Vega de Granada, un edifici de nova planta es considera legalment “segur davant terratrèmols” quan el seu projecte i la seva execució compleixen les exigències del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) i de la Norma de construcció sismorresistent per a edificació, així com les determinacions urbanístiques autonòmiques i municipals aplicables. No es dissenya per a una “magnitud Richter” concreta, sinó per a unes accions sísmicas de càlcul definides per aquestes normes, associades a la perillositat de la zona.

Jurídicament, el marc bàsic el fixa la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació, desenvolupada pel Reial Decret 314/2006, que aprova el CTE (text oficial). El CTE estableix les exigències bàsiques que s'han de complir per garantir la seguretat estructural, la seguretat d'ús i altres prestacions de l'edifici, i disposa que aquestes exigències s'han de complir en el projecte, la construcció, el manteniment, la conservació i l'ús de l'edifici. Per a la resposta sísmica són especialment rellevants els Documents Bàsics que es citen en el mateix Reial Decret: DB SE (Seguretat estructural) i DB SE-AE (Accions en l'edificació), que defineixen les accions que s'han de considerar, entre elles l'acció sísmica.

Com a norma específica, el Reial Decret 997/2002 aprova la Norma de construcció sismorresistent: part general i edificació (NCSE‑02) (text oficial). Aquesta norma estableix les condicions tècniques que han de complir les estructures d'edificació “per tal que el seu comportament, davant fenòmens sísmics, eviti conseqüències greus per a la salut i seguretat de les persones, eviti pèrdues econòmiques i propiciï la conservació de serveis bàsics per a la societat en casos de terratrèmols d'intensitat elevada”. La NCSE‑02 inclou una zonificació sísmica del territori nacional i assigna a cada municipi paràmetres (com l'acceleració bàsica) que s'han d'emprar en el càlcul; en un projecte situat a la Vega de Granada l'equip redactor ha d'utilitzar els valors que la norma assigna al terme municipal concret.

A nivell territorial i urbanístic, Andalusia compta amb la Llei 7/2021, d'impuls per a la sostenibilitat del territori d'Andalusia (text oficial), que configura el marc de l'ordenació urbanística. Sobre aquesta base, el planejament municipal (PGOU o altres instruments vigents a cada ajuntament de la Vega de Granada) pot introduir condicions addicionals: limitacions d'alçada, ocupació o tipologies estructurals en sòls de major vulnerabilitat, exigència d'estudis específics, etc. Legalment, el projecte ha de justificar el compliment tant del CTE i la NCSE‑02 com d'aquestes determinacions urbanístiques.

En termes tècnics, perquè un edifici a la Vega de Granada sigui considerat segur davant terratrèmols d'intensitat elevada, s'han de complir, almenys, els següents aspectes:

• Consideració de l'acció sísmica d'acord amb la zonificació oficial: el càlcul estructural ha de prendre els paràmetres de perill sísmic fixats per la NCSE‑02 per al municipi concret i combinar-los amb les altres accions (pes propi, sobrecàrregues, vent, etc.) conforme al DB SE‑AE.
• Disseny estructural conforme al CTE i a la norma sismorresistent: l'estructura (formigó, acer, fàbrica, fusta…) ha de complir el DB SE i els Documents Bàsics materials (DB SE‑C, SE‑A, SE‑F, SE‑M, etc.), aplicant criteris de capacitat resistent, estabilitat global, rigidesa adequada i compatibilitat de deformacions sota sol·licitacions símiques.
• Control de danys i ductilitat: la filosofia de la NCSE‑02 és que, davant sismes forts, l'edifici pugui patir danys reparables però evitant el col·lapse i la pèrdua de vides. Això es tradueix en exigències de detalls constructius i d'armadura que proporcionin comportament dúctil i mecanismes de dissipació controlada d'energia.
• Regularitat geomètrica i estructural: encara que els detalls no es desprenen dels extractes consultats, el marc CTE+NCSE‑02 condueix a afavorir edificacions amb plantes i alçats el més regulars possible, evitant grans excentricitats de rigidesa o massa que agreugin la resposta sísmica.
• Relació adequada terreny‑cimentació: els Documents Bàsics relatius a fonaments i seguretat estructural obliguen que la solució de fonamentació sigui coherent amb les característiques del terreny, cosa que en la pràctica exigeix una caracterització geotècnica suficient i l'ajust del disseny a aquest estudi.
• Qualitat d'execució i control: el compliment normatiu no s'esgota en el càlcul; ha de verificar-se mitjançant control de projecte, de materials, d'execució de l'estructura i de les unions, d'acord amb el règim de control establert en el CTE i en la normativa d'edificació.

En resum, des del punt de vista legal i tècnic, “ser segur davant terratrèmols d'aquesta magnitud” a la Vega de Granada significa estar dissenyat, construït i mantingut conforme al CTE i a la NCSE‑02, usant els paràmetres sísmics oficials del municipi i respectant el planejament urbanístic aplicable. Qualsevol valoració concreta s'ha de fer sobre un projecte específic, contrastant que aquestes exigències s'han aplicat i justificat de forma completa.