Terremot a Granada avui: rèpliques després del major sisme des de 1956

Granada ha superat la seva segona matinada després del gran terratrèmol sense un altre sisme de magnitud similar ni nous danys greus comunicats, però la terra continua movent-se

5 minuts

fotonoticia 20260815110605 1920

fotonoticia 20260815110605 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

El IGN ha registrat durant la nit nombroses rèpliques a l'àrea metropolitana, amb un moviment de magnitud 3,1 a Armilla a les 04.40 i un altre de 2,8 a Ogíjares a les 06.27 d'aquest diumenge.

Granada ha tornat a dormir pendent de qualsevol soroll, vibració o moviment. La segona nit després del terratrèmol que va sacsejar amb força l'àrea metropolitana ha estat molt diferent de l'anterior: no s'ha produït un altre gran sisme ni s'han comunicat nous danys personals o estructurals greus, però les rèpliques han continuat pràcticament fins a l'alba.

El catàleg actualitzat de l'Institut Geogràfic Nacional mostra que l'activitat sísmica continua concentrada al sud de Granada capital, al voltant d'Ogíjares, Gójar, Armilla, Alhendín i La Zubia. Entre la mitjanit i les 06.30 hores d'aquest diumenge apareixen nombrosos terratrèmols de petita magnitud, diversos d'ells sentits per la població.

El més important d'aquesta matinada es va produir a les 04.40 hores al nord-oest d'Armilla. Va assolir una magnitud 3,1, es va localitzar a set quilòmetres de profunditat i es va sentir amb intensitat III.

La terra va tornar a moure's amb claredat poc abans de l'alba. A les 06.27 hores, l'IGN va registrar un sisme de magnitud 2,8 al sud-oest d'Ogíjares, a sis quilòmetres de profunditat. També va ser sentit per la població.

Les rèpliques del terratrèmol de Granada durant aquesta matinada

La seqüència permet reconstruir una nit en què no hi ha hagut un nou gran sobresalt, però tampoc una desaparició de l'activitat.

A les 00.09 hores es va produir un moviment de magnitud 1,7 al nord-est d'Armilla. A les 00.59, un altre de magnitud 2 a l'oest de Gójar.

Després van arribar dos terratrèmols de magnitud 2,1, un a l'est de Gójar a la 01.16 i un altre al sud-oest de La Zubia a la 01.49. A les 02.25 es va registrar un altre moviment a Ogíjares i a les 02.50 un de magnitud 2,4 a l'est de Gójar, sentit amb intensitat III. (Ign)

L'activitat va tornar a concentrar-se durant la segona meitat de la matinada. L'IGN va localitzar moviments a les 03.23, 03.31 i 03.37 hores a l'entorn d'Ogíjares abans del terratrèmol de magnitud 3,1 registrat a Armilla a les 04.40.

Nou minuts després es va produir un altre tremolor de 2,1 al nord d'Alhendín. A les 05.25 hi va haver un de magnitud 1,5 a prop d'Armilla i, ja després de les sis, un altre de 1,9 junt a Gójar abans del moviment de 2,8 registrat a les 06.27 a Ogíjares.

La fotografia d'aquest diumenge al matí és, per tant, força clara: continuen les rèpliques, però cap s'ha aproximat a la magnitud del terratrèmol principal.

El IGN revisa el gran terratrèmol: ara el situa en magnitud 4,8

Hi ha també una novetat rellevant en les dades oficials.

El terratrèmol que durant bona part del dissabte va ser comunicat com de magnitud 5 apareix ara al catàleg actualitzat de l'Institut Geogràfic Nacional amb magnitud de moment Mw 4,8.

El moviment es va produir a les 01.04 hores del dissabte, amb epicentre al nord-est d'Alhendín, caràcter extremadament superficial i intensitat màxima V-VI. El mateix IGN adverteix que les característiques dels terratrèmols poden ser modificades a mesura que avança l'anàlisi instrumental.

La revisió no canvia l'excepcionalitat de l'episodi dins de la història sísmica recent de Granada. Els grans moviments superficials d'aquesta intensitat són molt poc habituals a l'àrea metropolitana.

El referent immediat es troba set dècades enrere. El 1956, Albolote va patir un terratrèmol de magnitud 5 que va provocar 13 morts, desenes de ferits i greus danys en centenars d'habitatges. Des de llavors, Granada no havia viscut un terratrèmol superficial comparable en la seva història recent.

Més de cent rèpliques des del terratrèmol

La successió de petits moviments no va començar aquesta matinada. Durant el dissabte, la Xarxa Sísmica Nacional ja havia localitzat gairebé un centenar de rèpliques posteriors al terratrèmol principal, 13 d'elles sentides per la població i una de magnitud 3,3.

La xarxa sísmica andalusa amplia encara més la fotografia. L'Institut Andalús de Geofísica contabilitzava uns 200 moviments des que aquesta sèrie va començar el dijous 13 d'agost, tot i que la immensa majoria van ser tan petits que la població no va arribar a percebre'ls.

Els experts havien anticipat precisament l'escenari que s'està produint aquesta matinada. Durant la reunió del Comitè Assessor del Pla Sísmic van assenyalar que les rèpliques podien continuar durant hores o dies i fins i tot assolir magnituds de 3 o 4.

L'Institut Andalús de Geofísica ha trobat semblances entre el comportament actual i la sèrie sísmica viscuda a Granada el 2021, tot i que encara no existeix base suficient per afirmar que ambdós episodis vagin a evolucionar de la mateixa manera.

Granada va passar de més de 500 trucades a una segona nit sense danys greus

El canvi respecte a la primera matinada és significatiu.

El terratrèmol principal va generar més de mig miler de trucades al servei d'Emergències andalús. Només a Granada capital es van atendre 445 incidències relacionades amb el sisme i les seves conseqüències, tot i que les inspeccions no van detectar danys estructurals generalitzats.

Hi va haver desprendiments de cornises i façanes, esquerdes, danys en temples i habitatges i nombrosos episodis d'ansietat. V diversos edificis van haver de ser revisats per Bombers, tècnics municipals i arquitectes.

La Alhambra va retardar la seva obertura per comprovar tot el recorregut abans de permetre l'entrada de visitants. El conjunt monumental va poder finalment recuperar l'activitat després que les inspeccions descartessin danys rellevants.

Cinc temples de Granada van ser tancats preventivament per comprovar els desperfectes provocats pels moviments i la Junta manté el seguiment dels immobles afectats.

Durant aquesta segona matinada, fins a les 07.30 hores, les fonts oficials i els serveis d'emergència consultats no havien comunicat un nou balanç de danys personals o estructurals greus associats a les rèpliques nocturnes.

¿Continuarà tremolant Granada aquest diumenge?

Els especialistes ja havien advertit que la seqüència pot continuar durant els pròxims dies, incloent moviments de magnitud 3 o fins i tot 4. Això no significa que es produeixi un altre terratrèmol com el de dissabte ni permet anticipar quan arribarà una rèplica concreta.

La directora de l'Institut Andalús de Geofísica, Inmaculada Serrano, va explicar que el que s'espera és que l'activitat vagi reduint-se progressivament tant en el nombre de terratrèmols com en la seva magnitud, tot i que una seqüència sísmica no evoluciona necessàriament de manera lineal.

La dada més recent disponible a primera hora d'aquest diumenge la resumeix bé: a les 06.27 hores la terra continuava movent-se sota l'àrea metropolitana, amb un terratrèmol de magnitud 2,8 junt a Ogíjares.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin procediment segueix l'Institut Geogràfic Nacional per revisar i actualitzar la magnitud dels terratrèmols?

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN), a través de la Xarxa Sísmica Nacional, és la referència oficial a Espanya per localitzar els terratrèmols i assignar-los paràmetres com magnitud, profunditat i intensitat. Segons diverses notes oficials i cobertures recents, aquestes dades no són estàtiques: es revisen i actualitzen de forma contínua conforme avança l'anàlisi tècnic i arriben nous registres.

Les informacions sobre els sismes de Granada d'agost de 2026 il·lustren bé aquest funcionament. Els articles citen explícitament que el catàleg de l'IGN “s'actualitza contínuament conforme arriben nous dades” i que “tota la seva informació recent està sotmesa a revisió contínua”. En el cas del terratrèmol principal d'Alhendín, s'explica que la “darrera fitxa disponible” de l'IGN mostrava ja una profunditat “revisada” diferent de la comunicada en les primeres hores, i s'afegeix que “no és una contradicció estranya”: la Xarxa Sísmica Nacional recalcula localització, profunditat, magnitud i intensitat a mesura que incorpora més registres.

A partir d'aquesta informació es pot descriure, amb prudència, l'esquema general del procediment:

1. Registre inicial i publicació provisional
  • Quan es produeix un terratrèmol, les estacions de la Xarxa Sísmica Nacional detecten les ones símiques i generen un primer conjunt de paràmetres: localització aproximada, magnitud preliminar i profunditat. Aquests valors permeten informar molt ràpidament a protecció civil, administracions i ciutadania.
  • Les notes d'emergències autonòmiques que citen l'IGN (per exemple, sobre terratrèmols a Almeria, Ceuta o Portugal) sempre es refereixen a “dades provisionals” de l'IGN difoses poc després de l'esdeveniment, cosa que indica que aquesta primera magnitud té caràcter inicial i pot canviar.
2. Revisió amb més dades de la xarxa
  • Després d'aquesta primera solució, l'IGN continua rebent i processant registres de més estacions símiques. L'organisme mateix adverteix que, especialment en les primeres hores, “tots aquests paràmetres estan sotmesos a modificacions conforme continua l'anàlisi sísmic”.
  • Aquesta fase de revisió afecta de forma conjunta la fitxa de l'esdeveniment: es recalculen localització, profunditat, magnitud i intensitat. D'aquí que, com es va veure a Granada, la profunditat passés d'un valor preliminar d'uns quilòmetres a una “profunditat revisada” de pràcticament zero, i que la magnitud quedi fixada (per exemple, en 5,0) després de diverses actualitzacions.
  • En les sèries símiques (rèpliques de Granada, episodis a Almeria o a Canàries) s'insisteix que el llistat de l'IGN “s'actualitza conforme les estacions detecten i revisen nous esdeveniments”, i que el nombre de terratrèmols i els seus paràmetres poden variar durant el matí o els dies següents.
3. Actualització contínua del catàleg sísmic
  • Aquesta lògica de revisió no es limita al terratrèmol principal: el catàleg complet es manté en “revisió contínua” mentre durin les seqüències símiques actives. Cada nou registre pot aportar informació addicional que justifiqui petits ajustos de magnitud en un o diversos esdeveniments, o la incorporació de sismes molt petits inicialment passats per alt.
  • En els textos oficials s'emfatitza que la Xarxa Sísmica Nacional és un sistema de vigilància permanent, i el Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d'Altres Fenòmens Geofísics aprovat el 2025 preveu reforçar aquesta capacitat, fins i tot amb eines basades en intel·ligència artificial per millorar les alertes primerenques. Aquest reforç tecnològic apunta justament a fer més precises i ràpides tant les estimacions inicials com les seves posteriors revisions.
4. De dades provisionals a valors “definitius”
  • A la pràctica, per a un mateix terratrèmol es succeeixen diverses versions de la fitxa: una o diverses solucions preliminars i, passat un temps, una solució estabilitzada que es considera referència per a informes tècnics, estudis de risc, etc.
  • Els mitjans que segueixen de prop aquests episodis recullen expressament aquesta dinàmica: assenyalen que “les xifres difoses durant les primeres hores han anat canviant conforme es revisaven les dades” i que, per prudència, convé remetre's sempre a l'última fitxa disponible de l'organisme sismològic oficial.
  • En conseqüència, el procediment de l'IGN no consisteix a “corregir” a posteriori errors aïllats, sinó en un procés normal de refinament: primer es publica el més probable amb la informació disponible; després s'actualitza la magnitud (i la resta de paràmetres) quan l'anàlisi amb més estacions i més temps permet una estimació millor.

En resum, l'IGN segueix un esquema de detecció ràpida + revisió progressiva: la Xarxa Sísmica Nacional detecta i localitza l'esdeveniment, assigna una magnitud preliminar, i a partir d'aquí el catàleg sísmic es manté en revisió contínua fins a convergir en uns valors més precisos, que poden diferir lleugerament dels inicials. Aquesta possibilitat d'actualització és explícita i forma part del funcionament normal del sistema oficial de vigilància sísmica a Espanya.

Quines són les competències del Comitè Assessor del Pla Sísmic i qui l'integren?

En la normativa estatal de protecció civil no existeix, amb aquesta denominació literal, un òrgan anomenat «Comitè Assessor del Pla Sísmic». El que sí estableix la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el Risc Sísmic (aprovada per Acord del Consell de Ministres, publicat per Resolució de 5 de maig de 1995 de la Secretaria d'Estat d'Interior, BOE-A-1995-12364) és que, quan es produeix una emergència sísmica rellevant, l'òrgan de direcció de l'emergència comptarà amb l'assistència d'un Comitè Assessor. És a aquest comitè al qual, a la pràctica, de vegades s'hi al·ludeix de forma col·loquial com a “comitè assessor del pla sísmic”.

Encabiment institucional i àmbit

La Directriu Bàsica configura un sistema escalonat de plans especials davant el risc sísmic (autonòmics i estatal) i preveu que, quan l'emergència:

  • Sigui declarada d'interès nacional, o
  • Sigui necessari coordinar de forma reforçada l'Estat i la comunitat autònoma afectada,

es constitueixi un Comitè de Direcció, operant a través d'un Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI). Aquest Comitè de Direcció està format, com a mínim, per:

  • Un representant del Ministeri de Justícia i Interior (avui, Interior).
  • Un representant de la comunitat autònoma afectada.

I la pròpia Directriu indica expressament que aquest Comitè de Direcció comptarà, “per al compliment de les seves funcions, amb l'assistència d'un Comitè Assessor i un Gabinet d'Informació”.

Competències del Comitè Assessor

La Directriu no desenvolupa de forma minuciosa un catàleg de funcions, però permet deduir amb claredat la naturalesa del Comitè Assessor:

  • És un òrgan de suport tècnic i de coordinació al Comitè de Direcció en el marc d'una emergència sísmica.
  • El seu paper principal és aportat criteri especialitzat per a l'avaluació de la situació, la previsió de l'evolució del fenomen i la proposta de mesures d'intervenció.
  • Facilita la integració de la informació procedent dels diferents serveis i administracions implicats (protecció civil, emergències sanitàries, seguretat, serveis tècnics, etc.) perquè el Comitè de Direcció pugui adoptar decisions operatives coherents.
  • Contribueix a assegurar la coherència entre el pla estatal i els plans autonòmics davant el risc sísmic, especialment quan s'ha declarat l'interès nacional de l'emergència i s'han de mobilitzar mitjans estatals addicionals.
  • Pot participar en la definició de prioritats d'actuació (rescat, evacuacions, protecció d'infraestructures crítiques, restabliment de serveis bàsics) a partir de les dades disponibles sobre danys i riscos.

En síntesi, no és un òrgan decisor últim —aquesta responsabilitat recau en el Comitè de Direcció—, sinó una estructura tècnica d'assessorament multidisciplinari que alimenta amb informació i anàlisis les decisions de la direcció del pla.

Composició i integrants

La Directriu Bàsica defineix la composició del Comitè Assessor de forma oberta i flexible. El text legal estableix literalment que:

«Al Comitè Assessor s'integraran representants dels òrgans de les diferents Administracions, així com els tècnics i experts que en cada cas consideri necessari el Comitè de Direcció».

D'aquesta formulació se'n desprenen diverses idees clau:

  • No hi ha una llista tancada de membres en la norma estatal; la composició s'adapta al tipus d'emergència i al territori afectat.
  • Han d'estar representades les administracions amb competències rellevants en la gestió de la crisi: Administració General de l'Estat, comunitat o comunitats autònomes afectades i, si escau, entitats locals a través dels seus serveis de protecció civil i emergències.
  • Es preveu expressament la incorporació de tècnics i experts (per exemple, especialistes en sismologia, geotècnia, edificació, infraestructures, serveis essencials, etc.), designats en funció de les necessitats concretes de cada episodi sísmic.
  • La decisió sobre quins experts i quins òrgans s'incorporen l'adopta el propi Comitè de Direcció, cosa que permet modular la mida i perfil del Comitè Assessor segons la gravetat, localització i característiques del terratrèmol.

Resum pràctic

En conclusió, sota el nom col·loquial de “Comitè Assessor del Pla Sísmic” s'hi al·ludeix, en realitat, al Comitè Assessor previst en la Directriu Bàsica de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, que:

  • S'activa com a òrgan de suport tècnic i de coordinació al Comitè de Direcció de l'emergència sísmica, dins del CECOPI.
  • Té com a missió fonamental assessorar sobre l'avaluació del risc, la priorització d'actuacions i la coordinació de recursos.
  • Està format per representants dels diferents nivells administratius implicats i pels tècnics i experts que el Comitè de Direcció estimi necessaris en cada cas, sense composició predeterminada en la norma estatal.

Quins requisits ha de complir un edifici a Granada per ser revisat després d'un sisme segons la normativa vigent?

En la normativa vigent no existeix un llindar numèric únic (per exemple, “a partir d'intensitat X en l'escala de Richter”) que obligui automàticament a revisar tots els edificis de Granada després d'un sisme. El que hi ha és un conjunt de regles estatals i andaluses de protecció civil i construcció que, combinades, fixen quan s'ha d'inspeccionar un edifici i qui pot ordenar aquesta revisió.

Marc estatal: normes sismorresistents i protecció civil

A nivell estatal, la seguretat davant terratrèmols s'articula bàsicament en dos plans:

  • Norma de construcció sismorresistent: part general i edificació (NCSR‑02), aprovada pel Reial Decret 997/2002. Estableix les condicions que han de complir les estructures “per tal que el seu comportament, davant fenòmens sísmics, eviti conseqüències greus per a la salut i seguretat de les persones, eviti pèrdues econòmiques i propiciï la conservació de serveis bàsics per a la societat en casos de terratrèmols d'intensitat elevada”. Regula com es projecten i construeixen els edificis en zones símiques (Granada hi és), però no fixa de forma detallada un protocol d’“inspecció post‑sisme” edifici per edifici.
  • La Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovada per Resolució de 5 de maig de 1995 i posteriorment modificada, que és la que orienta els plans estatals i autonòmics. En el seu apartat 2.4.3, entre les “mesures en relació amb les edificacions”, preveu expressament:
    • Desescombrament.
    • Inspecció i classificació d'edificacions en funció del seu estat i perillositat.
    • Reforçament o demolició d'edificis danyats.
    És a dir, obliga que, un cop produït un terratrèmol amb danys, s'organitzi una campanya d'inspecció i classificació dels edificis afectats.

A més, el Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovat per Resolució de 29 de març de 2010, desenvolupa operativament aquesta Directriu, però ho fa a escala estatal (nivells d'activació, coordinació, etc.), sense entrar en detall de quan un immoble concret de Granada ha de revisar-se.

Normativa d'Andalusia i paper dels plans

En l'àmbit autonòmic, la peça bàsica és la Llei 2/2002, de 11 de novembre, de Gestió d'Emergències a Andalusia (BOE-A-2002-24156). Aquesta llei:

  • Defineix el sistema andalús de protecció civil i els plans territorials i municipals d'emergència.
  • Faculta les autoritats de protecció civil per en situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat pública (arts. inicials del títol II).
  • Obliga que hi hagi un Pla Territorial d'Emergència d'Andalusia i plans municipals integrats en ell, que concreten els procediments d'avaluació de danys i rehabilitació, incloent les edificacions.

La llei no fixa llindars rígids d'intensitat sísmica o dany per a cada edifici, sinó que remet a aquests plans i a l'apreciació tècnica dels serveis competents. El recent Decret 197/2024, de 3 de setembre, pel qual es regula el Sistema Local de Protecció Civil als municipis d'Andalusia (BOJA 174/2024) reforça aquest esquema, però tampoc introdueix criteris numèrics específics per a revisions post‑sísmics, sinó que organitza el sistema local (agrupacions, plans municipals, etc.).

Situació específica a Granada

En les bases de dades consultades no apareix una ordenança municipal de Granada que fixi, per exemple, “a partir d'acceleració X s'inspeccionaran tots els edificis”. El que opera a la pràctica és:

  • La inclusió de Granada en la zona de perill sísmic de la NCSR‑02, cosa que afecta el disseny dels edificis i la seva vulnerabilitat esperada.
  • L'obligació general, derivada de la Directriu bàsica estatal (2.4.3), d'inspeccionar i classificar les edificacions danyades quan un terratrèmol provoqui danys apreciables.
  • Les competències de la Junta d'Andalusia i de l'Ajuntament, emparades per la Llei 2/2002, per:
    • Activar el Pla Territorial d'Emergència d'Andalusia i el pla municipal d'emergència de Granada.
    • Ordenar inspeccions tècniques d'edificis que:
      • Presentin danys visibles (fissures rellevants, deformacions, caiguda d'elements, etc.).
      • Aloïn usos especialment sensibles (centres sanitaris, educatius, instal·lacions essencials).
      • Siguin considerats “elements en risc” en els mapes de riscos elaborats conforme a la Llei 2/2002.

Quins requisits pràctics activen la revisió

Resumint, a Granada un edifici serà objecte de revisió després d'un sisme quan concurrin, en essència, aquests elements:

  • El terratrèmol produeix danys o indicis de dany a l'edifici o al seu entorn immediat.
  • L'intensitat del sisme i la seva localització porten protecció civil a activar el pla d'emergència i a programar campanyes d'inspecció i classificació d'edificacions, seguint la Directriu bàsica de 1995.
  • Els serveis tècnics municipals o de la Junta aprecien que l'edifici forma part dels “elements en risc” la destrucció dels quals podria causar víctimes o interrompre serveis essencials, d'acord amb la Directriu bàsica i la planificació autonòmica.
  • L'autoritat competent (normalment l'alcalde, a través del pla municipal, o la Junta en escenaris més greus) dicta ordres d'inspecció o limitació d'ús, emparades per la Llei 2/2002.

En absència d'una ordenança municipal amb llindars numèrics propis, el criteri aplicable a Granada és, per tant, el general de protecció civil: tot edifici que presenti danys o pugui raonablement considerar-se en risc després d'un terratrèmol ha de ser inspeccionat i classificat pels serveis tècnics, dins de les actuacions previstes en els plans d'emergència estatal, autonòmic i municipal.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

En quina magnitud ha estat revisat finalment el terratrèmol principal a Granada per l'Institut Geogràfic Nacional?

Pregunta" 1 de 3

Quina d'aquestes localitats NO es menciona com a afectada per les rèpliques del sisme a l'àrea metropolitana de Granada?

Pregunta" 2 de 3

Quines mesures es van prendre amb l'Alhambra després del terratrèmol principal?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?