Un terratrèmol de magnitud 3,1 sacseja Granada: aquests són els municipis on s'ha sentit

El terratrèmol ha tingut el seu epicentre a Ogíjares i s'ha percebut en una trentena de localitats de Granada i el seu cinturó metropolità. L'IGN va situar inicialment el tremolor a Churriana de la Vega amb una magnitud de 3,4

EuropaPress 7715375 consecuencias terremoto magnitud edificios viviendas ciudad granada 15

EuropaPress 7715375 consecuencias terremoto magnitud edificios viviendas ciudad granada 15

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 10 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Granada ha tornat a tremolar aquest dimecres 16 de setembre. Un terratrèmol de magnitud 3,1, amb epicentre a Ogíjares, s'ha sentit en una trentena de poblacions de la província, incloent la capital.

El Institut Geogràfic Nacional (IGN) va situar inicialment el terratrèmol a Churriana de la Vega, amb una magnitud de 3,4 i una profunditat de cinc quilòmetres. Posteriorment va revisar les dades i va establir l'epicentre a Ogíjares i la magnitud en 3,1.

El terratrèmol es sent a Granada i la seva àrea metropolitana

La poca profunditat del sisme ha permès que el moviment es percebés en nombrosos punts del cinturó metropolità.

Segons les dades de l'IGN recollides per Granada Hoy, la intensitat va arribar al nivell III en localitats com Armilla, Atarfe, Monachil, Churriana de la Vega, La Zubia o la pròpia Granada.

En altres punts, com Albolote o Güevéjar, el moviment es va percebre amb intensitat II.

Tots els municipis on s'ha sentit el terratrèmol

Aquests són els llocs en què s'ha percebut el sisme, ordenats segons la intensitat comunicada:

Intensitat III

  • Ambroz, Vegas del Genil
  • Armilla
  • Atarfe
  • Barri de la Vega, Monachil
  • Bobadilla, Granada
  • Cájar
  • Cenes de la Vega
  • Churriana de la Vega
  • Cúllar Vega
  • Dílar
  • Gabia la Grande
  • Gójar
  • Granada
  • Híjar, Las Gabias
  • Huétor Vega
  • Hurpe, Atarfe
  • La Zubia
  • Els Llans, Las Gabias
  • Maracena
  • Ogíjares
  • Urbanització San Javier, Las Gabias
  • Villa de Otura

Intensitat II-III

  • Alhendín
  • Cúllar Vega
  • Ogíjares
  • Purchil

Intensitat II

  • Albolote
  • Gabia la Grande
  • Güevéjar

Algunes poblacions apareixen en més d'un nivell perquè les dades recullen diverses intensitats comunicades dins d'una mateixa localitat.

Dos col·legis, evacuats després del tremolor

El terratrèmol també ha tingut conseqüències en alguns centres educatius. Segons la informació publicada posteriorment per Granada Hoy, almenys dos col·legis van ser evacuats després del tremolor d'aquest dimecres.

L'episodi es produeix a més aproximadament un mes després de l'inici de l'actual sèrie sísmica a Granada, que ha provocat diferents moviments a la zona.

Què fer si es produeix un terratrèmol

El servei d'emergències 112 recomana que, durant un terratrèmol, les persones romanen al lloc on es troben. Si estan dins d'un edifici, la recomanació és no sortir mentre es produeix el moviment; si estan a l'exterior, romandre fora.

En interiors s'aconsella buscar protecció sota una estructura sòlida, com una taula, i subjectar-se a ella fins que acabi el tremolor.

...

Si el terratrèmol sorprèn mentre es condueix, la recomanació és aturar el vehicle en un lloc segur i romandre dins del cotxe.

El 112 recorda a més que els terratrèmols no es poden predir, encara que sí es poden adoptar mesures per reduir els riscos quan es produeix un.

Granada continua pendent de l'activitat sísmica

El moviment d'aquest dimecres s'afegeix als terratrèmols registrats durant les últimes setmanes a la província.

La successió de tremolors manté l'atenció sobre l'activitat sísmica de Granada, especialment després que l'últim terratrèmol hagi pogut sentir-se clarament tant a la capital com en nombrosos municipis de la seva àrea metropolitana.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procediment de l'Institut Geogràfic Nacional per revisar i confirmar la localització i magnitud d'un terratrèmol?

L’Institut Geogràfic Nacional (IGN), a través de la Xarxa Sísmica Nacional, segueix un procediment encadenat per detectar, revisar i confirmar la localització i magnitud d’un terratrèmol. El que el públic veu en el visor “IGN Terratrèmols” i en el catàleg oficial és el resultat d’una primera solució automàtica que després es refina mitjançant anàlisi instrumental i dades macrosísmics aportats per la població.

1. Detecció automàtica inicial

El procés comença a les estacions sísmicas de la Xarxa Sísmica Nacional, repartides per tota Espanya i zones pròximes. Cada estació registra contínuament les vibracions del terreny i envia les dades en temps gairebé real al centre de procés de l’IGN.

Algorismes automàtics detecten canvis en els senyals que poden correspondre a un terratrèmol (arribada d’ones P i S) i, quan diverses estacions registren el mateix esdeveniment, el sistema:

  • Calcula una primera localització de l’epicentre (coordenades i profunditat estimada).
  • Assigna una magnitud inicial, a partir de l’amplitud i durada de les ones.
  • Determina una hora d’origen del sisme.

Aquesta solució preliminar es publica molt ràpidament en el catàleg i en el visor de últims terratrèmols, precisament perquè Protecció Civil i la ciutadania disposin d’una referència immediata. L’IGN mateix adverteix que aquestes dades són provisionals i poden ser modificades a mesura que avança l’anàlisi.

2. Revisió instrumental pel personal sismòleg

Després de la detecció automàtica, tècnics sismòlegs revisen manualment l’esdeveniment. Aquesta fase és clau per confirmar o corregir:

  • L’arribada de les fases sísmicas (ones P i S) a cada estació, ajustant amb precisió els temps d’arribada.
  • La selecció de les estacions més fiables per a aquest esdeveniment (per distància, soroll de fons o qualitat del registre).
  • La localització de l’hipocentre, recalculant coordenades i profunditat.
  • La magnitud, utilitzant l’escala més adequada (per exemple, magnitud de moment Mw en terratrèmols rellevants).

En aquesta etapa s’incorporen dades de xarxes col·laboradores (com instituts autonòmics o universitats) quan estan disponibles. Com més estacions de qualitat intervenen, més precisa és la localització i millor es caracteritza la magnitud.

3. Ajust de paràmetres i control de qualitat

Les revisions poden donar lloc a canvis notables en els paràmetres inicials. L’experiència recent en les sèries sísmicas de Granada mostra que, després de les primeres hores, la Xarxa Sísmica Nacional:

  • Ha recalculat magnituds (per exemple, un terratrèmol comunicat inicialment amb una magnitud i, després de la revisió, ajustat a un altre valor lleugerament diferent).
  • Ha corregit profunditats, a vegades passant de diversos quilòmetres a solucions pràcticament superficials (0 km en el catàleg, com a valor revisable).
  • Ha ajustat la posició exacta de l’epicentre, fins i tot canviant la localitat de referència utilitzada per descriure’l.

Tot aquest treball s’acompanya de controls de qualitat interns: consistència entre estacions, coherència amb la sismicitat històrica de la zona i comparació amb altres centres sismològics quan procedeix.

4. Integració de la informació macrosísmica

Paral·lelament a l’anàlisi instrumental, l’IGN recopila informació sobre com s’ha sentit el terratrèmol mitjançant el qüestionari macrosísmic en línia. Les persones que han notat el tremolor indiquen:

  • On es trobaven i a quina hora van percebre el moviment.
  • Quin tipus de sacsejada van notar i com van reaccionar les persones.
  • Quins objectes es van moure o van caure i quins danys s’han observat.

Amb aquestes respostes s’estima la intensitat macrosísmica a cada localitat, que no és el mateix que la magnitud. La magnitud descriu l’energia alliberada en el focus; la intensitat reflecteix els efectes sobre persones i edificacions. Aquesta informació complementa l’anàlisi instrumental i pot motivar matisos en la interpretació de l’esdeveniment.

5. Publicació i actualització del catàleg i butlletins

Un cop revisades les dades, l’IGN actualitza el catàleg oficial de terratrèmols i el visor de “IGN Terratrèmols”. Allà es mostren:

  • Localització definitiva de l’epicentre i profunditat estimada.
  • Magnitud revisada.
  • Intensitat màxima observada, quan està disponible.
  • Mapa de localitats on s’ha sentit el sisme.

En esdeveniments de major rellevància o amb impacte potencial sobre la població, la informació s’incorpora també a butlletins i comunicats que serveixen de referència a Protecció Civil, administracions i mitjans. El procés no és estàtic: si nous dades o estacions addicionals permeten afinar encara més la solució, l’IGN torna a revisar i el catàleg reflecteix aquestes modificacions.

En resum, la localització i magnitud d’un terratrèmol a Espanya no són una dada única i inamovible, sinó el resultat d’un procediment iteratiu: detecció automàtica ràpida, revisió manual detallada, integració d’observacions ciutadanes i actualització contínua dels registres oficials.

Quines competències té el servei d’emergències 112 en la gestió de riscos sísmics segons la normativa espanyola?

En l’ordenament espanyol, el 112 no és un “servei sísmic” especialitzat, sinó el canal únic i gratuït d’accés als serveis d’emergència, també quan l’emergència deriva d’un terratrèmol o maremot. Les seves competències es defineixen combinant la normativa de protecció civil i la de telecomunicacions.

Marc normatiu bàsic

Des de la perspectiva de protecció civil, la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil configura la protecció civil com un servei públic de resposta davant emergències i catàstrofes, incloses les originades per causes naturals com els terratrèmols. La llei insisteix en:

  • L’existència de xarxes d’alerta i de centres de coordinació operativa connectats entre si (estatals i autonòmics).
  • La necessitat de programes d’informació preventiva i d’alerta a la població en tots els plans de protecció civil.
  • El paper dels òrgans competents de coordinació d’emergències de les Comunitats Autònomes com a peces essencials del Sistema Nacional de Protecció Civil.

Tot això és l’“ecosistema” institucional en què s’insereix el 112 autonòmic, que actua com a porta d’entrada d’avisos i com a centre de coordinació de la resposta.

Des de la vessant de telecomunicacions, el Reial Decret 903/1997, de 16 de juny, regula l’accés al servei d’atenció de trucades d’urgència 112. Estableix que:

  • El 112 és el número telefònic únic europeu per a trucades d’urgència a Espanya.
  • A través del 112 es requereix, “en casos d’urgent necessitat”, l’assistència dels serveis públics competents en urgències sanitàries, extinció d’incendis i salvament, seguretat ciutadana i protecció civil.
  • L’accés és gratuït i els operadors han d’encaminar les trucades al centre de recepció del servei 112 corresponent a l’àrea geogràfica d’origen i facilitar dades de localització dins de les possibilitats tècniques.
  • Les entitats que gestionen el 112 han d’adoptar les mesures i acords de col·laboració necessaris amb els serveis d’emergència per garantir una actuació “ràpida, ordenada i eficaç”.

Competències del 112 en riscos sísmics

a) Recepció i primera gestió d’avisos sísmics

En un terratrèmol o maremot, el 112 té la competència de:

  • Rebre totes les trucades de la ciutadania relatives a danys personals, esfondraments, atrapats, incendis secundaris, talls de subministraments, etc.
  • Localitzar l’emergència (gràcies a la informació de xarxa i les dades subministrades pel trucant).
  • Classificar i prioritzar els avisos, derivant-los als serveis competents (sanitat d’emergències, bombers, cossos de seguretat, protecció civil municipal/autonòmica…).

No decideix la política de gestió del risc sísmic, però és el node operatiu on es concentra la demanda ciutadana d’ajuda en temps real.

b) Activació i coordinació amb protecció civil i altres serveis

En el marc de la Llei 17/2015 i de la Norma Bàsica de Protecció Civil (aprovada pel Reial Decret 524/2023), els centres 112 autonòmics solen coincidir amb els centres de coordinació operativa territorials. Per això, en cas de sisme:

  • Activen els plans territorials i especials de protecció civil davant terratrèmols/maremots, conforme als procediments aprovats per cada Comunitat Autònoma i al Pla Estatal corresponent (per exemple, el Pla Estatal davant el risc de maremots aprovat emparat per la Llei 17/2015).
  • Mobilitzen i coordinen, dins del seu àmbit, bombers, serveis sanitaris, forces i cossos de seguretat, voluntariat de protecció civil, etc.
  • S’integren a la Xarxa d’Alerta Nacional de Protecció Civil i al Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d’Emergències quan la situació escala a emergència d’interès nacional.
c) Difusió d’alertes i avisos a la població

La Llei 17/2015 exigeix que tots els plans de protecció civil incloguin programes de informació preventiva i d’alerta. Operativament, els centres 112:

  • Col·laboren en la difusió d’alertes oficials (per exemple, ordres d’evacuació, instruccions de confinament, “allunyi’s de la costa” en cas de maremot).
  • Utilitzen els canals tècnics disponibles a cada territori (trucades o megafonia, coordinació amb sistemes d’alerta pública per telefonia mòbil, sirenes, mitjans de comunicació).
  • Retroalimenten la informació cap als centres de decisió sobre l’evolució de danys i necessitats, cosa que influeix en l’actualització dels avisos.
d) Repartiment de competències Estat–Comunitats Autònomes

Jurídicament, existeix una doble base competencial:

  • L’Estat fixa les bases de protecció civil (Llei 17/2015, Norma Bàsica, plans estatals davant grans riscos) i la regulació del número 112 i dels serveis de comunicacions electròniques (Reial Decret 903/1997 i Llei 11/2022 de Telecomunicacions).
  • Les Comunitats Autònomes, en exercici de les seves competències en protecció civil i organització dels seus serveis, creuen, organitzen i gestionen els centres 112, determinen la seva implantació territorial, la seva integració amb els serveis municipals i concreten els protocols operatius davant sismes.

En síntesi, la normativa estatal estableix que el 112 és el número únic, gratuït i universal per accedir als serveis d’emergència i assegura que el sistema estigui integrat en l’arquitectura del Sistema Nacional de Protecció Civil. Sobre aquesta base, les Comunitats Autònomes concreten com el 112 rep, gestiona i coordina les emergències causades per terratrèmols o tsunamis en el seu territori.

Quants terratrèmols de magnitud superior a 3 s’han registrat a la província de Granada en l’última dècada?

Amb la informació disponible a les fonts consultades no és possible donar un nombre exacte i tancat de quants terratrèmols de magnitud superior a 3 s’han registrat a la província de Granada en l’última dècada. L’Institut Geogràfic Nacional (IGN) sí que ofereix la dada a través del seu catàleg sísmic, però en format de consulta interactiva, no com una xifra ja calculada per a tot el període 2016‑2026 i per a tota la província.

El que sí que es pot afirmar, a partir de les dades recents de l’IGN citades en notes oficials i en el diari Demócrata, és que la província de Granada es troba entre les àrees de major activitat sísmica de la península Ibèrica i que, només en episodis concrets d’aquests anys, ja s’acumulen desenes de terratrèmols de magnitud igual o superior a 3.

Què diuen les dades recents de l’IGN sobre Granada

Les fonts consultades mostren diversos episodis particularment intensos dins de l’última dècada:

  • Segons un reportatge de Demócrata sobre la sèrie sísmica d’agost de 2026, des del 14 d’agost fins al 18 d’agost l’IGN va localitzar 432 terratrèmols a l’entorn d’Alhendín, Gójar i La Zubia, tots molt superficials. D’aquests, nou van assolir o superar magnitud 3, incloent dos terratrèmols de magnitud moment 4,8 i altres de magnitud 4,2, 4,0 i 3,9.
  • Un altre article del mateix mitjà, basat igualment en dades de l’IGN, eleva la xifra acumulada d’aquesta sèrie a 621 moviments sísmics fins al 19 d’agost, i precisa que deu d’ells tenien magnitud igual o superior a 3. És a dir, en només uns dies de 2026 es concentren ja deu terratrèmols per sobre d’aquest llindar.
  • L’article de gràfics sobre els terratrèmols a Granada recorda que entre desembre de 2020 i agost de 2021 la zona de Santa Fe i Atarfe va registrar més de 3.000 terratrèmols superficials, sis d’ells amb magnituds entre 4 i 5. Tot i que no es detalla quants de magnitud 3–3,9 hi va haver, és raonable inferir que hi va haver diverses desenes en aquest interval.

Aquests dos grans episodis (la sèrie de 2020–2021 al nord de la capital i la sèrie d’agost de 2026 al sud de Granada) mostren que, només en uns pocs mesos concrets dins de la dècada, ja s’acumulen diverses desenes de terratrèmols de magnitud superior a 3 a la província.

Per què no apareix una xifra única per a tota la dècada

El problema no és que la dada no existeixi, sinó com està publicada. L’IGN mateix i el Centre Nacional d’Informació Geogràfica mantenen una aplicació i un catàleg (“IGN Terratrèmols”) que permeten consultar la sismicitat recent. Segons una nota del portal d’Administració Electrònica sobre les aplicacions de dades geogràfiques obertes del CNIG, el catàleg sísmic:

  • Permet acotar la cerca per zona geogràfica.
  • Permet filtrar per dates.
  • Permet fixar llindars de magnitud, intensitat i profunditat.

És a dir, tècnicament es pot obtenir el nombre exacte de terratrèmols amb magnitud major de 3 a la província de Granada entre dues dates qualssevol (per exemple, del 16 de setembre de 2016 al 16 de setembre de 2026). Però aquesta operació cal fer-la directament al visor o al servei de dades de l’IGN, perquè no apareix ja resumida en cap de les notes o anàlisis a les quals s’ha tingut accés.

Com podries obtenir la dada exacta

Si necessites una xifra precisa —per exemple, per a un treball tècnic o acadèmic—, el procediment suggerit, prenent com a base el que descriuen les fonts consultades, seria:

  • Accedir al catàleg sísmic de l’Institut Geogràfic Nacional o a l’aplicació “IGN Terratrèmols”, esmentada pel mateix CNIG.
  • Definir l’àrea o coordenades corresponents a la província de Granada (o usar la capa administrativa si el visor l’ofereix).
  • Fixar el rang temporal en l’ (10 anys complets cap enrere des de la data que t’interessi).
  • Aplicar un filtre de magnitud mínima estrictament superior a 3.
  • Comptar els esdeveniments retornats pel catàleg o, si escau, exportar la llista i calcular el total.

En resum, les fonts recents de l’IGN i de Demócrata confirmen que, només en algunes sèries concretes, Granada registra ja diverses desenes de terratrèmols amb magnitud superior a 3. Tanmateix, el nombre acumulat exacte per a tota la província i per a tota l’última dècada només pot extreure’s realitzant la consulta directa en el catàleg sísmic oficial de l’IGN, ja que no s’ofereix de forma agregada en els documents revisats.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina va ser la magnitud definitiva del terratrèmol registrat a Granada el 16 de setembre?

Pregunta" 1 de 3

Quina recomanació dóna el servei d'emergències 112 si una persona es troba dins d'un edifici durant un terratrèmol?

Pregunta" 2 de 3

Quina conseqüència educativa va provocar el terratrèmol a Granada segons la notícia?

Pregunta" 3 de 3