El Ple del Parlament de Canàries va aprovar aquest dimecres la reforma de la llei de cabildos, una norma promoguda per les corporacions insulars per adequar-se al nou Estatut d'Autonomia, aprovat el 2026. El text va tirar endavant amb el suport de PSOE, CC, PP, NC-bc, ASG i AHI, i el rebuig de Vox.
El portaveu del Grup Mixt, Raúl Acosta (AHI), va subratllar que s'atorga "reconeixement" als cabildos com a "motors de l'illa" i, en aquesta línia, es permet que puguin promoure habitatges o residències d'estudiants fora dels seus propis límits territorials.
Va defensar la "maduresa" d'assumir que Canàries es construeix "de l'illa cap amunt" i que els cabildos "no són una institució més" sinó aquella que "mira als ulls al ciutadà", de manera que amb aquesta llei es "consagra" la seva realitat política. No obstant això, va plantejar sense èxit mitjançant una esmena la necessitat de retallar la despesa de personal en el capítol 1, en entendre que els cabildos grans i petits no tenen les "mateixes necessitats" i es corre el risc de generar una "amalgama" de càrrecs que no millori la gestió.
La portaveu adjunta de Vox, Paula Jover, va admetre la "singularitat" dels cabildos dins de l'organigrama institucional de l'arxipèlag com a "entitat intermèdia essencial" entre els ajuntaments i la comunitat autònoma, però va advertir que, amb aquesta reforma, es va "més enllà" del previst a l'Estatut.
Segons va exposar, la llei "reforcen" el poder insular i "debiliten" la comunitat autònoma, mentre que la seva formació defensa la "recentralització de competències i no que es transfereixin cada vegada més". "Votar a favor d'aquesta llei resultaria incoherent", va afirmar, abans de lamentar que s'hagi "desaprofitat l'oportunitat" de reduir la burocràcia i avançar cap a "uns cabildos insulars eficients, transparents i al servei dels ciutadans en lloc de al servei de la partidocràcia".
Jover va carregar també contra la "despesa política indeterminada" que, al seu judici, possibilita la creació de viceconselleries insulars, la posada en marxa de dos nous fons i el nomenament discrecional de càrrecs per part de la presidència. "No necessitem més càrrecs ni més administració. Necessitem millors serveis, menys tributació i menys administració", va reblar.
Des del Grup Popular, la seva portaveu, Luz Reverón, va defensar que era "necessari" revisar la llei, posant el focus en la "simplificació administrativa" enfront d'una "burocràcia innecessària". Va reclamar aclarir la "incertesa" i evitar "interpretacions contradictòries", especialment al voltant de l'article 88.
Va insistir que la norma ha d'oferir "respostes clares" i que la doble condició dels consells com a administració local i òrgan de la comunitat autònoma no es converteixi en una "font permanent de dubtes sobre com s'han d'exercir determinades funcions o sobre quin és el règim jurídic que cal aplicar-li". "No podem parlar de zones grises, no hi pot haver interpretacions diferents depenent dels consells o depenent de l'habilitat nacional que li toqui", va advertir.
CURBELO DEMANA MÉS COMPETÈNCIES PER A LES ILLES PERIFÈRIQUES
El portaveu d'ASG, Casimiro Curbelo, va defensar que els consells són administracions "singulars, eficients i volgudes pels ciutadans", amb una "naturalesa bifront", i va reclamar una major descentralització de competències enfront del pes polític i econòmic de Tenerife i Gran Canària.
En aquesta línia, va exigir "més competències" per a les illes perifèriques i una fiscalitat diferenciada, alertant que, en cas contrari, especialment les denominades 'illes verdes', seguiran "sent pobres".
Per la seva banda, Luis Campos, portaveu de NC-bc, va confiar que la nova llei permeti desenvolupar l'Estatut d'Autonomia i "avançar en la construcció de país", dotant a Canàries d'un "règim jurídic propi". Va subratllar que, en un context de "recentralitzacions i globalitzacions", l'aprovació d'aquesta norma té un clar "sentit polític". "Avui fem país", va assenyalar.
Des del Grup Nacionalista, Socors Beato va defensar que els consells són les institucions "més valuoses i singulars" de l'arquitectura administrativa canària i va recalcar la necessitat d'adaptar-los al nou Estatut d'Autonomia, destacant que la llei "clarifica competències".
Va valorar el "consens" assolit a la Cambra per tirar endavant la reforma i va coincidir amb NC-bc en què Canàries "creu en les seves institucions" i "actualitza el seu autogovern".
La diputada socialista Nayra Alemán va ressaltar l'acord al si de la Fecai per impulsar la modificació de la norma i la "responsabilitat" del seu grup, malgrat estar en l'oposició, assegurant que la llei "modernitza" els consells, els proporciona millors eines i precisa el seu marc competencial.
"La majoria dels grups hem entès que aquesta no és una llei per a la confrontació, és una llei per reforçar l'autogovern insular", va afirmar, retrevent a Vox que "no coneix" ni comprèn com funcionen els cabildos. "M'alegra, perquè significa que no han tocat la pilota i espero que no la toquin en molt de temps", va afegir.
En la mateixa línia, va destacar que es dóna "un pas" per "seguir construint una Canària més coordinada, més eficaç i amb institucions millor preparades per servir a la ciutadania".
La presidenta del Parlament de Canàries, Astrid Pérez, va celebrar l'aprovació de la reforma com "un pas decisiu per dotar els cabildos d'eines més eficaces per respondre a les necessitats de la ciutadania" i va posar en valor l'ampli suport recaptat durant la tramitació.
"El suport majoritari a aquesta llei demostra la capacitat de les institucions canàries per assolir acords en assumptes estratègics per al present i el futur de l'arxipèlag", va concloure.