El president de la Junta de Castella i Lleó, el 'popular' Alfonso Fernández Mañueco, recentment reelegit, prendrà possessió aquest dijous, 11 de juny, com a màxim responsable de l'Executiu autonòmic, que tornarà a compartir amb un soci de coalició. En aquesta ocasió serà de nou Vox, que torna al Govern de la Comunitat després d'haver-lo abandonat el juliol de 2024 durant l'anterior legislatura.
L'acte de presa de possessió de Fernández Mañueco tindrà lloc dos dies després del debat d'investidura en què va obtenir la confiança de les Corts gràcies al suport dels 33 procuradors del PP i dels 14 de Vox. La resta de grups amb representació parlamentària, PSOE, UPL, Per Ávila i Sòria ¡Ya!, es van posicionar en contra.
Fernández Mañueco es convertirà així en president de la Junta de Castella i Lleó en la XII Legislatura, 88 dies després de les eleccions autonòmiques del 15 de març. En aquests comicis el PP va aconseguir 33 escons, quedant-se a nou de la majoria absoluta fixada en 42 dels 82 procuradors, un llindar que s'ha superat després de l'acord de govern amb Vox signat el passat 3 de juny.
La cerimònia començarà a les 12.00 hores i se celebrarà a l'Hemicicle de les Corts de Castella i Lleó. És el mateix espai que Fernández Mañueco va escollir el 2019 i 2022, i que també va utilitzar Juan Vicente Herrera en la majoria de les seves preses de possessió, excepte en el seu últim mandat, quan, en un gest d'austeritat, va optar per jurar el càrrec al Saló de Recepcions en un acte matinal i més discret.
Amb aquesta tercera presa de possessió, Fernández Mañueco continua sent el setè president en la història de la Comunitat. El van precedir els socialistes Demetrio Madrid i José Constantino Nalda, i els 'populars' José María Aznar, Jesús Posada, Juan José Lucas i Juan Vicente Herrera, qui va romandre 18 anys al capdavant de la Junta i va arribar a prometre el càrrec en cinc ocasions, l'última després d'un acord de governabilitat amb Ciutadans que no va suposar la seva entrada a l'Executiu.
Alfonso Fernández Mañueco tornarà a encapçalar un Govern de coalició, el tercer consecutiu i el segon en què participa Vox. Una fórmula similar només s'havia donat fa 37 anys, quan el 'popular' Jesús Posada va incorporar dos consellers de CDS entre 1989 i 1991, i que es va reprendre el juliol de 2019, quan Fernández Mañueco, malgrat perdre les eleccions de maig, va obrir les portes de l'Executiu a Ciutadans mitjançant un pacte que va permetre al PP continuar governant a Castella i Lleó.
El nou gabinet conjunt de PP i Vox comptarà amb dues vicepresidències: la primera correspondrà a la formació de Santiago Abascal, que assumirà a més una de les tres conselleries que gestionarà aquest partit; la segona recaurà en el PP, que no dirigirà una conselleria pròpia, però concentrarà competències en Habitatge i Ordenació del Territori, Igualtat d'Oportunitats, Despoblació i Protecció Civil.
D'acord amb el pacte de govern PP-Vox signat el 3 de juny, els de Santiago Abascal controlaran tres departaments: Agricultura, Ramaderia, Medi Rural i Política Ambiental; Cultura, Turisme i Esport; i Desregulació, Família i Ajuts Socials. És el mateix nombre de carteres que fa quatre anys, quan els de Santiago Abascal ostentaren l'única vicepresidència, aleshores sense cartera associada.
Per la seva banda, el PP assumirà la gestió de set conselleries: Presidència; Economia i Hisenda; Indústria, Universitats, Ocupació i Comerç; Medi Ambient i Energia; Mobilitat, Transformació Digital i Intel·ligència Artificial; Sanitat i Benestar Social; i Educació.
Nascut a Salamanca el 1965, el president electe i procurador del PP per aquesta província va ser alcalde de la capital del Tormes entre 2011 i 2018, any en què va cedir el bastó de comandament a Carlos García Carbayo per centrar-se en la candidatura a la Presidència de la Junta, que va assolir per primera vegada el juliol de 2019 després de l'acord amb Cs.
Casat i pare de dues filles, aquest advocat salmantí va iniciar la seva trajectòria política el 1995 com a regidor a l'Ajuntament de Salamanca i va presidir la Diputació Provincial entre 1996 i 2001. Aquest any es va incorporar al Govern autonòmic, primer com a conseller de Presidència i Administració Territorial i posteriorment com a conseller d'Interior i Justícia, abans de tornar al Consistori salmantí ja com a alcalde.
Figura orgànica destacada dins del partit, Fernández Mañueco va ser designat secretari general del PP de Castella i Lleó el 2002 i el 2017 va succeir Juan Vicente Herrera en la Presidència del PP castellà i lleonès, després d'imposar-se en unes Primàries al lleonès Antonio Silván. En l'àmbit estatal, va arribar a ocupar la Presidència del Comitè de Garanties del PP en un període marcat per presumptes casos de corrupció que van afectar la formació.