¿És festiu l'11 de setembre a tota Catalunya? Què tanca per la Diada

En una comunitat autònoma com Catalunya, el calendari oficial de dies festius laborals (els festius retribuïts i no recuperables) no s'aprova normalment mitjançant un tràmit parlamentari clàssic, sinó a través de actes del poder executiu (Govern autonòmic i, a nivell estatal, Ministeri de Treball). El Parlament només entra en joc quan s'aproven les lleis marc que regulen el règim general de festes o la protecció del patrimoni festiu, però no en la fixació anual del calendari concret.

1. Marc general: repartiment de competències

El règim bàsic de les festes laborals a tot l’Estat es publica cada any mitjançant resolucions de la Direcció General de Treball del Ministeri competent. Per exemple, la Resolució de 23 d’octubre de 2023, de la Direcció General de Treball, publica la relació de festes laborals per a 2024 a nivell estatal, incloent les festes nacionals i les que corresponen a les comunitats autònomes (BOE).

Sobre aquest marc bàsic, cada comunitat autònoma disposa d’un marge per fixar un nombre determinat de festius autonòmics (a més de les festes locals, acordades amb els municipis). La forma de decidir aquests dies i aprovar el calendari es concreta en la seva pròpia normativa interna.

2. Paper del Parlament autonòmic: lleis marc i patrimoni festiu

Quan la comunitat vol regular de forma estable aspectes com:

• La definició i protecció de les festes tradicionals.
• La creació de catàlegs de patrimoni festiu.
• Els criteris generals sobre cultura popular i festes.

sol fer-ho mitjançant lleis o decrets legislatius que sí segueixen el procediment parlamentari ordinari: iniciativa (del Govern o de grups), tramitació en comissió, esmenes, debat i votació en ple, i posterior sanció i publicació.

A Catalunya, per exemple, el Decret 389/2006, del patrimoni festiu de Catalunya, desenvolupa lleis prèvies sobre patrimoni cultural i cultura popular i crea el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, regulant categories com “festa tradicional d’interès nacional” o “festa patrimonial d’interès nacional” i el procediment de declaració per part del Govern (Portal Jurídic). Aquestes normes es recolzen en lleis aprovades pel Parlament, però el seu objecte és patrimonial i cultural, no la fixació anual del calendari laboral.

3. Aprovació anual del calendari de festius: tràmit essencialment executiu

La fixació any a any dels dies festius laborals en una comunitat autònoma sol fer-se mitjançant:

• Un acord del Govern autonòmic (Consell de Govern / Govern de la Generalitat) que determina quins dies es declaren festius autonòmics.
• La seva formalització a través d’un decret o ordre del departament competent (normalment Treball o Empresa i Treball), que es publica al butlletí oficial autonòmic.

A Catalunya, s’observa un patró similar en normes properes, per exemple les ordres que fixen el calendari d’obertura en diumenges i festius dels establiments comercials, com l’ORDRE EMC/117/2021, de 25 de maig, que estableix el calendari d’obertura en diumenges i festius per a 2022 i 2023 (Portal Jurídic). Aquestes ordres són dictades pel conseller del ram, prèvia deliberació del Govern, i es publiquen directament al Diari Oficial, sense intervenció del Parlament.

El calendari autonòmic de festes laborals segueix una lògica molt semblant:

• Negociació o consulta amb agents socials (sindicats i patronals) en l’àmbit de la concertació social autonòmica.
• Proposta tècnica del departament competent.
• Aprovació pel Govern i publicació de la norma (resolució, decret o ordre).

Posteriorment, aquesta relació de dies festius autonòmics es comunica a l’Estat per a la seva inclusió en la resolució anual que publica el calendari laboral del conjunt del país.

4. Quins “tràmits parlamentaris” hi ha, doncs?

Des del punt de vista estrictament parlamentari, en una comunitat com Catalunya:

• El calendari anual concret de festius no es vota al Parlament; és competència del Govern i s’articula normativament des de l’Executiu.
• El Parlament pot, això sí, influir políticament mitjançant:
  • Proposicions no de llei o mocions instants al Govern a fixar determinats dies.
  • Debats d’orientació política o preguntes al Govern sobre el calendari laboral.
• Només quan es pretén canviar el marc jurídic general (per exemple, una llei sobre patrimoni festiu, cultura popular o regulació de jornades i descansos en l’àmbit autonòmic) es segueix el procediment legislatiu ordinari descrit pel propi Parlament: iniciativa, esmenes, comissió, ple, i publicació.

En síntesi: a Catalunya i a la resta de comunitats autònomes, el Parlament fixa les grans regles i principis mitjançant lleis, però l’aprovació anual del calendari oficial de festius és un acte de l’Executiu, sense un tràmit parlamentari específic més enllà del control polític ordinari.

La fixació dels festius laborals a Espanya es recolza en un esquema mixt: l’Estat estableix el marc general i un nucli mínim de festes comunes, mentre que les comunitats autònomes i els municipis disposen de cert marge per adaptar el calendari a les seves tradicions. Aquest equilibri ve definit, sobretot, per l’Estatut dels Treballadors i per l’article 45 del Reial Decret 2001/1983, de 28 de juliol, en la redacció donada pel Reial Decret 1346/1989.

Marc bàsic estatal: límit de festius i nucli comú

L’article 37.2 de l’Estatut dels Treballadors (Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, text refós de l’ET) fixa les regles generals:

• Les festes laborals, retribuïdes i no recuperables, no poden excedir de 14 a l’any.
• D’aquestes 14, dues són locals.
• En tot cas s’han de respectar com a festes d’àmbit nacional: Nadal (25 de desembre), Any Nou (1 de gener), 1 de maig (Festa del Treball) i 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya).
• El Govern pot traslladar a dilluns les festes nacionals que caiguin entre setmana, i sempre es trasllada a dilluns el descans de les que coincideixin en diumenge.

És a dir, l’Estat reserva un nucli mínim de quatre festius nacionals “intocables” que han de respectar totes les comunitats autònomes i fixa un màxim anual de 14 dies festius retribuïts i no recuperables.

Regulació específica: article 45 del Reial Decret 2001/1983

El sistema concret es desenvolupa a l’article 45 del Reial Decret 2001/1983 sobre jornada i descansos, modificat pel Reial Decret 1346/1989. Aquest precepte:

• Enumera les festes d’àmbit nacional (cíviques i religioses) que, en principi, integren el calendari comú.
• Permet que, quan alguna coincideixi en diumenge, el descans es gaudeixi el dilluns següent.
• Reconeix expressament un paper actiu a les comunitats autònomes en la configuració del calendari.

Què poden fer les comunitats autònomes

De la combinació de l’Estatut dels Treballadors i de l’article 45 del Reial Decret 2001/1983 se’n desprenen aquestes competències autonòmiques principals:

• Escollir entre determinades festes nacionals alternatives. L’article 45 permet a cada comunitat optar, en el seu territori, entre algunes festivitats alternatives (per exemple, entre Sant Josep i Sant Jaume Apòstol) per incorporar-les com a festiu laboral.
• Establir les seves pròpies festes tradicionals dins del límit de 14 dies festius anuals. Les comunitats poden assenyalar festes que per tradició els siguin pròpies, substituint per a això certes festes d’àmbit nacional que es determinin reglamentàriament i, en tot cas, aquelles que l’Estat hagi traslladat a dilluns.
• Traslladar a dilluns algunes festes d’acord amb la mateixa facultat que té l’Estat, fent servir la potestat que l’article 37.2 ET i l’article 45 els reconeixen per organitzar el calendari, sempre sense superar el límit de 14 dies.
• Afegir, en casos excepcionals, un festiu recuperable extra. Si en un any concret una comunitat no pot fixar una de les seves festes tradicionals perquè no coincideixen prou festes nacionals en diumenge, pot afegir una festa més, de caràcter recuperable, superant nominalment els 14 dies, però amb obligació de recuperació de la jornada.
• Determinar, aprovar i remetre anualment la seva relació de festes. L’article 45 preveu que les comunitats enviïn cada any al Ministeri competent la relació de les seves festes tradicionals (i les opcions exercides) abans d’una data límit (històricament, el 30 de setembre), per a la seva publicació conjunta al BOE.
• Canalitzar la fixació de les festes locals. Tot i que les dues festes locals les proposen normalment els ajuntaments, l’aprovació i la inclusió en el calendari laboral s’articulen a través de la comunitat autònoma, que exerceix la competència d’execució en matèria laboral.

Què no poden fer les comunitats autònomes

En estar la legislació laboral reservada a l’Estat (article 149.1.7ª de la Constitució) i haver-se pronunciat el Tribunal Constitucional en la STC 7/1985 sobre aquesta matèria, el marge autonòmic està acotat:

• No poden superar el màxim de 14 festius retribuïts i no recuperables a l’any (excepte el cas específic del festiu addicional recuperable previst a la norma).
• No poden suprimir les quatre festes nacionals obligatòries (25 de desembre, 1 de gener, 1 de maig i 12 d’octubre).
• No poden alterar pel seu compte la naturalesa retribuïda i no recuperable dels festius fixats per la legislació bàsica estatal.
• No poden modificar unilateralment el règim general de descans setmanal o de jornada fixat per l’Estatut dels Treballadors.

En resum, l’Estat defineix el marc comú, el nombre màxim de festius i un nucli de festes nacionals obligatòries. Dins d’aquest marc, les comunitats autònomes disposen d’un marge rellevant per adaptar el calendari a les seves tradicions (elecció entre certes festes nacionals, substitució per festivitats pròpies, fixació de festes autonòmiques i locals), però sempre respectant el límit de 14 dies i les festes bàsiques d’àmbit nacional.

A Catalunya, els ajuntaments fixen els seus festius locals dins d’un marc bàsic estatal (Estatut dels Treballadors i normativa sobre calendari laboral) i de la regulació autonòmica catalana (ordres anuals de la Generalitat sobre el calendari oficial de festes laborals). L’essencial és que només poden declarar fins a dues festes locals retribuïdes i no recuperables, de caràcter tradicional, i que aquestes han de ser aprovades i publicades en els diaris oficials competents.

1. Marc estatal bàsic aplicable a Catalunya

L’article 37.2 de l’Estatut dels Treballadors (text refós aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015) estableix que:

• Les festes laborals retribuïdes i no recuperables no poden excedir de 14 a l’any, “de les quals dues seran locals”.
• S’han de respectar sempre com a festes d’àmbit nacional: Nadal, Any Nou, 1 de maig (Festa del Treball) i 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya).
• Les comunitats autònomes, dins d’aquest màxim de 14 dies, poden assenyalar festes pròpies substituint algunes nacionals i, en certs casos, afegir una festa més de caràcter recuperable.

Per la seva banda, el Reial Decret 2001/1983, de 28 de juliol, sobre jornada i descansos, desenvolupa aquest règim. La Resolució de la Direcció General de Treball que publica les festes laborals estatals i autonòmiques (per exemple, la Resolució de 23 d’octubre de 2023 sobre les festes de 2024, BOE-A-2023-22014 ) recorda que:

• A més de les 12 festes d’àmbit nacional i autonòmic, l’article 46 del Reial Decret 2001/1983 preveu fins a 2 festes locals per municipi, també retribuïdes, no recuperables i inhàbils per al treball.
• Aquestes festes locals seran “les que per tradició siguin pròpies a cada municipi”.
• Es disposa expressament que “es publicaran al butlletí oficial de la comunitat autònoma o, si escau, al butlletí oficial de la província corresponent”.

2. Marc autonòmic català

A Catalunya, la Generalitat aprova cada any el calendari oficial de festes laborals mitjançant una ordre del departament competent en matèria de treball. Per exemple, per a 2023 la nota 2 de la Resolució sobre festes laborals de 2023 al BOE cita la Ordre EMT/81/2022, de 21 d’abril, “per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals a Catalunya per a l’any 2023”, publicada al DOGC.

A grans trets, aquestes ordres anuals de la Generalitat:

• Fixen les festes d’àmbit nacional i autonòmic que regeixen a tot el territori català per a un any concret.
• Integren el previst a l’Estatut dels Treballadors i al Reial Decret 2001/1983 (nombre màxim de 14 festes, reserves estatals, etc.).
• Serveixen de marc de referència dins del qual els ajuntaments poden completar el calendari laboral amb les seves pròpies festes locals.

A més, en alguns territoris concrets de Catalunya (com la Vall d’Aran) existeixen disposicions específiques sobre festes fixes i suplents, citades a la mateixa resolució estatal, que matisen el règim general però mantenen l’esquema bàsic de festes nacionals, autonòmiques i locals.

3. Requisits que han de complir els ajuntaments catalans

Dins d’aquest marc, els principals requisits legals perquè un ajuntament català estableixi les seves festes locals són:

• Número màxim: només poden declarar-se fins a dues festes locals a l’any com a laborals retribuïdes i no recuperables, d’acord amb l’article 37.2 de l’Estatut dels Treballadors i l’article 46 del Reial Decret 2001/1983.
• Caràcter tradicional: han de ser festes “que per tradició siguin pròpies a cada municipi”, cosa que sol incloure festes patronals, fires històriques, romeries, celebracions cíviques arrelades, etc.
• No duplicitat: les dates triades no poden coincidir amb festes que ja figurin al calendari oficial de festes laborals de Catalunya (nacionals o autonòmiques), perquè aquestes ja són festives per a tot el territori.
• Aprovació municipal: l’elecció dels dies festius locals ha d’adoptar-se mitjançant el procediment de decisió formal del propi ajuntament (normalment acord de l’òrgan plenari o òrgan municipal competent).
• Comunicació a la Generalitat: l’acord municipal ha de comunicar-se al departament de treball de la Generalitat, per a la seva incorporació al calendari laboral. Tot i que cada ordre anual pot fixar els seus propis terminis, a la pràctica s’exigeix que la proposta s’enviï amb suficient antelació respecte de l’any al qual es refereixen les festes.
• Publicació oficial: un cop recollides per la Generalitat, les festes locals de cada municipi:
  • Es publicaran al DOGC (o, si escau, al butlletí oficial de la província), conforme al previst a l’article 46 del Reial Decret 2001/1983, tal com recorda la Resolució estatal sobre festes laborals de 2024.
  • S’integren a la informació global que s’envia al Ministeri de Treball i Economia Social, que al seu torn es publica al BOE mitjançant la resolució anual de festes laborals.

4. Guia pràctica per a un ajuntament català

En termes operatius, un ajuntament que vulgui fixar correctament els seus festius locals a Catalunya hauria de:

• Revisar l’ordre anual de la Generalitat que estableix el calendari oficial de festes laborals a Catalunya per a l’any corresponent.
• Seleccionar fins a dos dies de fort arrelament local que no coincideixin amb festes ja laborals d’àmbit nacional o autonòmic.
• Adoptar un acord formal municipal assenyalant aquestes dates com a festes locals laborals.
• Comunicar l’acord a la Generalitat dins dels terminis que determini cada any la normativa autonòmica.
• Verificar, un cop publicat el calendari, que les festes locals del municipi figuren adequadament al DOGC (i, si escau, al butlletí provincial i a la resolució del BOE sobre festes laborals).

Complint aquests requisits, l’ajuntament assegura que els seus festius locals s’integrin vàlidament en el calendari laboral de Catalunya i siguin plenament exigibles davant empreses i treballadors del municipi.