La Generalitat ha assignat 8.356 milions d'euros a la Conselleria d'Educació i FP en els Pressupostos de 2026, el que suposa 1.642 milions més que en els comptes de 2023. Aquest augment del 24,46% es dirigirà, principalment, a reforçar la FP, modernitzar el sistema educatiu i ampliar les plantilles de docents i del personal PAS i PAE.
En la seva intervenció davant la Comissió d'Educació i FP del Parlament aquest dijous, on ha detallat les xifres, la consellera Esther Niubó ha subratllat que el pressupost creix un 90% respecte al de 2015 i que es tracta del "pressupost més elevat de la història de Catalunya en matèria educativa".
En relació amb la despesa per estudiant, ha explicat que es destina "una inversió per alumne de 6.300 euros en aquest curs, que contrasta amb els 3.700 de fa 10 anys". Ha remarcat, a més, que el Departament concentra més del 20% del pressupost total de la Generalitat i que aquesta dotació permet apuntalar el sistema educatiu.
Els comptes del departament reserven 639 milions d'euros per a la millora i l'equitat educativa: 162 milions es dirigiran al finançament d'escoles bressol; 253 milions es dedicaran als serveis de menjador i transport escolar; i 42 milions s'orientaran a reforçar les competències instrumentals de l'alumnat.
Entre els recursos previstos per al període 2026-2030, es contemplen 18,8 milions per al Pla de Biblioteques Escolars i el pla de xoc de comprensió lectora, així com la creació de 100.000 noves beques menjador.
Escola inclusiva i atenció a la diversitat
Paral·lelament, es destinaran 376 milions a l'escola inclusiva. D'aquests, 182 milions es reserven a professionals especialitzats en inclusiva, el que es tradueix en 9.864 dotacions; 69 milions es dedicaran al personal d'atenció educativa (PAE), que sumarà 4.823 professionals; a aquestes partides s'hi afegeixen uns 50 milions per a monitors, formació i programes de suport, i 75 milions per a les aules d'acollida.
Respecte als recursos compromesos fins al 2030, es preveu invertir 3,7 milions en centres d'educació especial, incorporar 158 psicopedagogs en els EAP, sumar educadors socials en els instituts de màxima complexitat i destinar 21 milions d'euros addicionals a aules d'acollida.
Climatització i infraestructures educatives
Niubó ha posat en valor que els acords assolits amb ERC i els Comuns permeten "reforçar i actualitzar el sistema educatiu, especialment amb infraestructures educatives". Amb aquest marc, s'assoliran el 2030 els 400 milions d'euros en inversions per a infraestructures educatives i es reforçarà el Pla Clima, que rebrà 100 milions addicionals per atendre les necessitats dels centres.
Segons la consellera, aquests comptes faciliten avançar cap a una "estratègia global d'adaptació climàtica als centres educatius", amb mesures com la dotació de 20 milions d'euros per instal·lar ventiladors a les aules i als centres més afectats per les altes temperatures.
Impuls a l'FP i la formació al llarg de la vida
El pressupost preveu 672 milions d'euros per a l'FP i la formació al llarg de la vida. Niubó ha assenyalat que aquests fons "permeten consolidar el creixement històric de les places d'FP" iniciat pel Govern en els últims cursos.
En aquest àmbit, es destinen 27,5 milions per millorar l'equitat, la continuïtat formativa i les noves oportunitats; 18,8 milions per incrementar el professorat vinculat a l'augment de grups d'FP; i 4,6 milions per reforçar l'orientació educativa i professional de l'alumnat d'FP.
Així mateix, es consignen 8,3 milions d'euros per renovar els equipaments tècnics dels cicles d'FP i dels centres integrats; 1,8 milions per potenciar l'FP dual i millorar la inserció laboral dels estudiants; 4,5 milions per a innovació, formació del professorat i mobilitat internacional de l'alumnat; i 1,5 milions per a la formació i acreditació de competències bàsiques, amb l'objectiu de flexibilitzar l'accés a l'FP.
En l'horitzó 2026-2030, es preveu la creació de 60 nous grups d'FP de grau mitjà i bàsic, amb especial atenció als centres de noves oportunitats.
Modernització del sistema educatiu
El pla de modernització del sistema educatiu comptarà amb 333 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 100 milions es dedicaran al Pla Actualitza Escoles, un nou fons d'inversions per a reformes en centres; 40,9 milions s'empraran en la construcció de 21 noves escoles i instituts; 33,9 milions es destinaran a obres de reforma, adequació i millora d'equipaments; 29,8 milions serviran per ampliar 20 escoles i instituts; i 8 milions es reservaran al Pla de Rescat per a la Transformació Digital.
Niubó ha insistit que defensar el sistema educatiu "és també defensar el model lingüístic, la cohesió social, els valors democràtics des de la mateixa base del sistema, des de les escoles i des dels instituts, les veritables pedres angulars de la democràcia".
En aquesta línia, s'incorporaran 25 bibliotecaris i es desplegaran 50 dotacions de suport lingüístic continuat. A més, es garantirà una inversió estructural anual de 2,3 milions d'euros per "garantir el manteniment i la continuïtat d'aquests serveis".
També està previst habilitar 250 noves aules d'acollida en centres públics, 150 noves aules d'acollida a la xarxa concertada i 50 noves dotacions per a la FP de grau bàsic: "Sabem que l'acollida lingüística i educativa és especialment important en aquells itineraris formatius".
Posicions dels grups parlamentaris
Durant el debat, la diputada Anna Erra (Junts) ha apuntat que, si s'incrementés el percentatge del PIB destinat a educació, es podrien atendre totes les demandes, i ha qüestionat si seran suficients 8 milions d'euros per a la desburocratització. Per la seva banda, la republicana Irene Aragonès ha reivindicat que "ERC ha actuat des de la responsabilitat" en la negociació d'aquests pressupostos.
Des del PP, Eva García ha sostingut que el pressupost és el mateix que fa tres mesos; Manuel Jesús Acosta (Vox) ha afirmat que aquests comptes no servien fa tres mesos però ara sí perquè "ja han passat les eleccions a Andalusia"; i Jéssica Albiach ha advertit que Catalunya no pot iniciar el proper curs amb un conflicte educatiu obert.
La diputada de la CUP Maria Pilar Castillejo ha considerat que aquests comptes "demostren que la pèrdua de la qualitat de l'educació pública i les dificultats que hi ha a les aules no són qüestions prioritàries" per al Govern. En canvi, la socialista Gisela Navarro ha destacat que el seu grup sent un profund orgull per haver pactat aquests comptes.