El Ple del Congrés ha estat escenari aquest dimarts d'un dur enfrontament polític al voltant de la creació d'un Consorci bilateral entre el Govern central i la Generalitat de Catalunya, concebut per planificar les inversions estatals en aquest territori i millorar-ne el grau d'execució. La proposta, defensada conjuntament per PSOE i ERC, ha topat amb el rebuig frontal de PP, Vox i Junts.
En la defensa de la proposició de llei, la diputada d'ERC Inés Granollers ha subratllat que la iniciativa sorgeix de "la realitat de la desinversió estructural de l'Estat a Catalunya, ja que s'ha promès molt i s'ha executat massa poc". Ha insistit que el problema no és únicament el volum de recursos invertits, sinó que "s'ha decidit des de lluny, sense conèixer el territori".
Granollers ha remarcat que el nou organisme permetria a la Generalitat intervenir en la planificació i en la direcció estratègica de les inversions de l'Estat a Catalunya, mitjançant un pla plurianual, mecanismes correctors i la creació d'una societat mercantil per agilitzar l'execució. "Però no renunciem a la plena sobirania fiscal", ha recalcat.
Defensa del PSOE i crítiques a PP i Junts
El portaveu del PSC al Congrés, José Zaragoza, ha donat suport al consorci argumentant que les comunitats autònomes podrien decidir "on s'inverteix" perquè són qui "millor coneixen el territori". Ha retret a Junts que qüestioni una eina orientada a millorar les inversions i ha assegurat que no suporten que "amb un Govern del PSC Catalunya avança".
Saragossa també ha carregat contra el PP per utilitzar les autonomies com a "trinxeres contra el PSOE" i per renunciar a la cooperació institucional per buscar "la confrontació", ja sigui, ha assenyalat, per atacar els socialistes o per "por a Vox".
Sumar i Podem s'alineen amb la iniciativa
Des de Sumar, la dirigent dels Comuns Candela López ha recordat que Catalunya suporta un "dèficit històric" tant d'inversió com d'execució i ha reclamat prioritzar projectes com Rodalies, "no l'ampliació de l'aeroport". Al seu entendre, el consorci contribuiria a reforçar la confiança ciutadana en les institucions i a millorar el compliment dels compromisos en infraestructures.
La diputada de Podemos Martina Velarde ha avançat el suport del seu grup perquè "va en bona direcció", si bé ha avisat que el text ha "d'afinar-se i concretar-se bastant més". Ha expressat la seva inquietud perquè el Consorci acabi generant més complexitat institucional o solapaments de competències i ha exigit transparència, seguretat jurídica i evitar que s'obrin la porta a nous peatges a les carreteres.
Junts rebutja el consorci i exigeix transferències
En el costat oposat, la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, ha advertit que amb aquest Consorci s'assumeix que les infraestructures estratègiques catalanes "siguin controlades des de Madrid". Ha reconegut que la llei parteix d'un diagnòstic "correcte", el que "Madrid no paga", però ha defensat que Catalunya "no necessita quioscos, sinó cobrar el que Madrid deu".
"Catalunya no necessita un consorci. Catalunya necessita que ens facin les transferències dels diners que ens corresponen", ha emfatitzat Nogueras, acusant els diferents governs de l'Estat de no haver abonat "mai" el que, al seu judici, corresponia als catalans en trens, carreteres o aeroports. Ha subratllat que la seva postura és "claríssima": "O paguen o paguen".
El PP i Vox carreguen contra noves estructures
Per part del PP, la diputada Cristina Agüera ha rebutjat la proposició al·legant que el que realment "beneficia i necessita" Catalunya és que "arribin les inversions", i no la creació de "més estructures" ni el repartiment de més "cadires".
Segons Agüera, quan un Executiu no executa el compromès només té dues sortides: assumir responsabilitats o aixecar noves entitats per tapar la seva "incompetència". Ha acusat el Govern de Pedro Sánchez d'optar per la segona i ha sentenciat: "Avui debatem no una solució real per a les inversions a Catalunya, sinó com substituir la seva falta de gestió per més estructura".
El diputat de Vox Juan José Aizcorbe també ha rebutjat la iniciativa, en considerar que no neix per resoldre problemes reals, sinó per atendre "peatges" polítics, sostenir "majories inestables" i revestir d'interès general el que, en la seva opinió, obeeix a necessitats de "supervivència parlamentària".
Aizcorbe ha assegurat que Catalunya no pateix manca d'organismes administratius, sinó una "xarxa ferroviària impròpia del seu pes econòmic, carreteres saturades, pressió fiscal, inseguretat i una convivència danyada". I ha conclòs que "una nació de ciutadans lliures i iguals no pot organitzar-se com un mercat permanent de privilegis territorials".