Tercera onada de calor a Barcelona i Catalunya: quan comença i per què dimecres i dijous seran els pitjors dies

Barcelona i Catalunya afronten des d'aquest diumenge 12 de juliol la tercera onada de calor de l'estiu, tot just uns dies després de concloure l'episodi anterior. La nova entrada d'aire africà pot deixar més de 40 graus a l'interior, nits tòrrides a la costa i una intensa sensació de xafogor a Barcelona per la combinació d'humitat i pols saharià. El pic s'espera entre dimecres i dijous

5 minuts

fotonoticia 20260701140509 1920

fotonoticia 20260701140509 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

La treva serà mínima. Barcelona i Catalunya passaran aquest cap de setmana de la segona a la tercera onada de calor de l'estiu, en un encadenament d'episodis extrems que a penes deixa temps perquè baixin les temperatures de vivendes, carrers i espais urbans.

Protecció Civil ha donat per conclosa la segona onada, però adverteix que la següent pot ser encara més intensa. El nou episodi començarà oficialment aquest diumenge 12 de juliol i es perllongarà, almenys, fins al dijous 16, segons les previsions difoses a partir dels avisos del Servei Meteorològic de Catalunya.  

A Barcelona, el problema no serà únicament la temperatura màxima. L'entrada d'humitat mediterrània, les nits amb mínimes de fins a 25-27 graus i l'arribada de pols saharià poden disparar la sensació de xafogor i dificultar especialment el descans.  

Quan comença la tercera onada de calor a Catalunya

La tercera onada de calor començarà aquest diumenge 12 de juliol, després d'un dissabte amb un lleuger descens tèrmic i sense avisos generalitzats per calor intensa.

Els termòmetres tornaran a pujar des de diumenge i ho faran amb més claredat durant l'inici de la setmana vinent. Meteocat ja havia previst els primers avisos per a Ponent, el Pirineu i el Prepirineu, abans que l'episodi s'estengui i guanyi intensitat.  

La nova massa d'aire procedeix del nord d'Àfrica i arribarà impulsada cap a la Mediterrània occidental per una borrasca situada a l'oest de la Península. A les capes mitjanes de l'atmosfera s'esperen valors superiors als de l'episodi anterior, un senyal que el potencial tèrmic serà molt elevat.  

Dimecres i dijous, els dies més durs

El tram més advers de la tercera onada de calor s'espera entre el dimecres 15 i el dijous 16 de juliol.

A Barcelona, les previsions apunten a màximes properes als 34 graus durant els dos dies, amb mínimes que podrien no baixar de 26 o 27 graus. Aqueixes temperatures nocturnes convertirien bona part de les nits en tòrrides, especialment als barris més densos i allunyats de la influència directa del mar.

La calor serà molt més extrema a l'interior. Lleida podria assolir els 43 graus el dimecres, mentre Girona es mourria entre els 38 i els 39 graus durant el dimecres i el dijous. A Tarragona s'esperen màximes properes a 33 graus, però amb una humitat elevada i mínimes d'al voltant de 26 graus.

Els models manejats pels meteoròlegs situen nombrosos registres de Catalunya entre els 36 i els 41 graus, amb possibilitat de superar localment els 42 o 43 graus a Ponent i la vall de l'Ebre.  

Quines temperatures s'esperen a Barcelona

Barcelona quedarà parcialment protegida de les temperatures més extremes per l'entrada de la marinada i l'aire marítim.

La previsió actual situa la màxima al voltant dels 31 graus diumenge i dilluns, 32 el dimarts i prop de 34 graus el dimecres i el dijous. Tanmateix, aquests valors no reflecteixen per si sols la duresa real de l'episodi.

La humitat ambiental elevarà la sensació tèrmica i farà que la calor resulti més enganxosa. A més, les mínimes podrien passar dels 24 graus de diumenge als 25 graus de dilluns i dimarts, i assolir els 26 o 27 graus durant el pic de l'episodi.

La combinació d'humitat, edificis sobreescalfats i escassa ventilació nocturna pot convertir les nits en el principal problema per a Barcelona.

Pols saharià i cels tèrbols

La massa d'aire càlid arribarà acompanyada de pols procedent del Sàhara.

Les concentracions començaran a ser visibles des de diumenge i poden intensificar-se durant la setmana. El cel de Barcelona i d'altres zones de Catalunya adquirirà tons blanquinosos, ocrats o marrons, i no es descarta alguna precipitació feble acompanyada de fang.  

La pols pot limitar parcialment la radiació solar i evitar que algunes màximes es disparin tant com permetria la temperatura en alçada. Tanmateix, no suposarà un alleujament clar: la nuvolositat i les partícules poden dificultar la pèrdua de calor durant la nit.

El resultat serà menys calor seca i més xafogor, especialment a Barcelona, el litoral i el prelitoral.

On farà més calor a Catalunya

L'interior tornarà a emportar-se la pitjor part.

Ponent, la depressió central, la vall de l'Ebre, les comarques interiors de Tarragona i algunes valls del Pirineu i el Prepirineu poden registrar les temperatures més elevades.

Lleida apareix com un dels principals punts de risc, amb valors previstos de 40 graus dilluns, 41 dimarts i fins a 43 el dimecres. Les previsions s'han d'actualitzar diàriament, però mostren la intensitat potencial de l'episodi.

Girona també experimentarà una escalada progressiva, des d'uns 34 graus diumenge fins a màximes properes a 39 graus el dijous.

A la costa, les màximes seran inferiors, encara que la humitat i les nits tropicals o tòrrides prolongaran l'estrès tèrmic durant pràcticament tot el dia.

La tercera onada de calor en tot just tres setmanes

Catalunya acumularà tres onades de calor des de l'inici de l'estiu astronòmic.

La primera va coincidir amb els primers dies d'estiu. La segona va començar el 5 de juliol i va deixar temperatures rècord en nombrosos punts. La tercera arrenca ara després d'una pausa de tot just un o dos dies.

Meteocat inicialment va valorar el nou repunt com una continuació de l'episodi anterior, però finalment l'ha diferenciat com una tercera onada per la breu interrupció i la configuració de la nova entrada càlida.  

Gairebé 300 persones ateses per la calor

L'impacte sanitari de l'episodi anterior ja ha estat important.

El Sistema d’Emergències Mèdiques va atendre 295 persones per problemes vinculats a les altes temperatures des del 5 de juliol. El 59% va necessitar l'activació d'una ambulància i el trasllat a un centre sanitari, mentre que la resta va rebre atenció a través del 061 Salut Respon.  

Protecció Civil recorda que la calor pot agreujar malalties cròniques i provocar deshidratació, esgotament o cops de calor. La gent gran, els menors, els malalts crònics i els qui treballen a l'aire lliure constitueixen els grups més exposats.  

Risc molt alt d'incendis

La pausa tèrmica no elimina el perill forestal.

Protecció Civil ha rebaixat el pla INFOCAT d'emergència a alerta, però manté el risc d'incendi en nivells molt alts o extrems en àmplies zones de Catalunya. La vegetació continua molt seca i el nou ascens tèrmic pot empitjorar les condicions.  

Les activitats que puguin produir espurnes o foc queden restringides a les zones on s'activa el nivell molt alt o extrem del Pla Alfa.  

Quan acabarà la tercera onada de calor

La previsió situa el final provisional de l'episodi a partir del divendres 17 de juliol.

Els models apunten a una baixada gradual de les temperatures durant el cap de setmana següent, encara que no s'espera una refrescada brusca. Seguirà fent calor, però els valors podrien acostar-se lentament als habituals de mitjans de juliol.  

Fins aleshores, Catalunya afrontarà almenys cinc dies de calor intensa, amb el dimecres i el dijous com a jornades crítiques i amb nits especialment difícils a Barcelona i el litoral.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procediment per declarar oficialment una onada de calor a Catalunya i quins organismes intervenen en l'activació de plans d'emergència com INFOCAT?

A Catalunya, les onades de calor es gestionen dins del sistema general de protecció civil, no mitjançant una “declaració” aïllada, sinó a través de l'activació de plans de protecció civil (territorials o especials) quan els serveis tècnics confirmen que es donen les condicions de risc previstes. Segons la normativa consultada, l'activació formal d'un pla correspon sempre al director o directora del propi pla, sota l'autoritat de les autoritats de protecció civil de la Generalitat. A la pràctica, en funció de la gravetat de l'episodi, poden activar-se plans especials (com INFOCAT per a incendis forestals) i la direcció del pla pot passar a nivell autonòmic si l'emergència arriba a interès de Catalunya.

Marc jurídic bàsic de la protecció civil a Catalunya

La referència central és la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya, que defineix el sistema de protecció civil, els tipus de plans (territorials, especials i d'autoprotecció) i qui té l'autoritat en emergències. El text consolidat es pot consultar al Portal Jurídic de Catalunya.

Aquesta llei estableix que:

  • El Govern de la Generalitat és l'òrgan col·legiat superior de direcció i coordinació de la protecció civil de Catalunya, i li correspon aprovar el Pla de protecció civil de Catalunya i els plans especials (art. 42 de la Llei 4/1997).
  • Són autoritats de protecció civil l'alcalde (àmbit municipal) i el conseller competent en matèria de protecció civil (àmbit de Catalunya), que són alhora directors dels plans del seu àmbit (art. 40).
  • Els diferents departaments de la Generalitat han d'ocupar-se de la prevenció, avaluació i previsió dels riscos en el seu àmbit (art. 41), cosa que inclou fenòmens meteorològics adversos com les onades de calor.

A escala estatal, la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protección Civil i la Norma Bàsica de Protecció Civil (Reial Decret 524/2023) emmarquen els plans especials davant de fenòmens meteorològics adversos, categoria en la qual s'insereixen les onades de calor. Cada comunitat autònoma ha d'aprovar els seus propis plans en aquest marc.

Qui “declara” l'onada de calor i com s'activa el pla

En les normes analitzades no apareix una fórmula específica de “declaració oficial d'onada de calor”, sinó un esquema general aplicable a qualsevol risc:

  • Els serveis tècnics de la Generalitat (departaments amb competències en meteorologia, salut, medi ambient, etc., en virtut de l'art. 41 de la Llei 4/1997) s'encarreguen de la vigilància i avaluació del risc, inclosos els episodis de temperatures extremes.
  • Quan es constata que es donen les “eventualitats contingudes en un pla de protecció civil”, el director o directora del pla “ha de declarar formalment l'activació” (art. 27 de la Llei 4/1997). La llei no entra en detall específic d'umbrals de temperatura, sinó que remet al propi pla.
  • Des del moment de l'activació del pla, s'han d'adoptar les mesures previstes: emissió d'avisos, constitució del comitè d'emergència, mobilització de grups d'actuació, comunicació al CECAT i avís a la població (art. 27.3).
  • Si l'emergència supera la capacitat del pla activat o requereix una direcció d'àmbit de Catalunya, l'autoritat del pla d'àmbit superior pot declarar l'emergència d’“interès de Catalunya” (art. 29), assumint la direcció i coordinant la resta d'administracions. Aquesta declaració correspon al conseller competent en protecció civil.

La Llei 4/1997 no detalla expressament fases com “prealerta, alerta, emergència” per a onades de calor, però sí estableix que cada pla de protecció civil ha de definir els seus procediments d'activació i nivells de resposta. Per tant, la graduació concreta de fases depèn del contingut del pla especial o territorial que s'apliqui.

Òrgans que intervenen i paper d'INFOCAT i altres plans

A Catalunya l'arquitectura institucional de la protecció civil s'organitza així:

  • Comissió de Protecció Civil de Catalunya: òrgan col·legiat consultiu, coordinador i homologador de plans, regulat pel Decret 291/1999 i modificat pel Decret 87/2017. Informa i homologa els plans de protecció civil de la Generalitat i els municipals, i avalua el seu funcionament.
  • Departament d’Interior (o el que tingui avui la competència en protecció civil): acull la direcció general competent en protecció civil i el centre de coordinació operativa, que rep les comunicacions d'activació dels plans (art. 27.3.d de la Llei 4/1997).
  • Ajuntaments: els alcaldes són autoritat de protecció civil en l'àmbit municipal i poden activar plans municipals; en municipis sense pla, poden declarar la situació d'emergència i adoptar mesures bàsiques (art. 10.3 i remissió a la legislació local).

INFOCAT és un dels plans especials de protecció civil de Catalunya (en el marc de l'art. 42 de la Llei 4/1997), i la seva activació segueix el mateix esquema jurídic: decisió del director del pla, comunicació al centre de coordinació i adopció de les mesures previstes. En episodis d'onada de calor, INFOCAT pot activar-se si l'augment de risc d'incendis forestals així ho exigeix, mentre que altres plans (territorials o sectorials) abasten la vessant sanitària i social de la calor extrema.

En l'àmbit estatal, la gestió preventiva dels efectes sobre la salut de les altes temperatures s'articula mitjançant el Pla Nacional d'Actuacions Preventives dels Efectes de l'Excés de Temperatures sobre la Salut, la comissió interministerial del qual es crea per l'Ordre PRE/1518/2004, modificada per l'Ordre PRE/2262/2005. Aquest pla es coordina amb les comunitats autònomes, entre elles Catalunya, però no altera les competències autonòmiques d'activació dels plans de protecció civil.

Quines fases específiques (prealerta, alerta, emergència, etc.) contemplen avui els plans de protecció civil de Catalunya per a episodis d'onada de calor? Quin paper té exactament la Direcció General de Protecció Civil i el CECAT quan s'activa INFOCAT durant una onada de calor? Com es coordina el Pla Nacional davant l'excés de temperatures amb els plans autonòmics i municipals a Catalunya?

Quines són les competències i funcions de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya en la gestió d'emergències per fenòmens meteorològics extrems?

La gestió d'emergències per fenòmens meteorològics extrems a Catalunya es recolza en el sistema de protecció civil definit per la Llei 4/1997 de protecció civil, complementat per la Llei 15/2001 de meteorologia i el marc estatal de la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protección Civil. La Generalitat assumeix funcions de previsió, prevenció, planificació, intervenció, informació a la població i recuperació, a través del Govern, el departament responsable de protecció civil, la Comissió de Protecció Civil de Catalunya i el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). Fenòmens com inundacions, episodis de vent intens, onades de calor o nevades es tracten mitjançant plans territorials i especialment mitjançant “plans especials” de protecció civil. La Direcció General de Protecció Civil forma part d'aquesta estructura, encara que els seus detalls orgànics concrets es fixen per reglament i no consten en els extractes consultats.

Marc normatiu bàsic

Les competències de la Generalitat en protecció civil es regulen de forma general en la Llei 4/1997, que defineix la protecció civil com el conjunt d'accions per protegir persones, béns i medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, catàstrofe o calamitat pública, incloses les causades per elements naturals. El desenvolupament tributari del sistema es concreta en el Decret 160/1998.

Aquesta regulació autonòmica es coordina amb el marc estatal de la Llei 17/2015, que fixa les actuacions del sistema nacional (preveure riscos, planificar, respondre operativament i adoptar mesures de recuperació) i reserva a l'Estat les emergències declarades d'interès nacional, sobre la interpretació de la qual incideix la STC 58/2017 i la STC 168/2004, així com el recurs previ [recurs 3726/1997]. L'antiga Llei estatal de 1985 roman només com a referència històrica ([Llei 2/1985]).

Previsió i alerta primerenca

En matèria de fenòmens meteorològics extrems, la previsió es recolza en el Servei Meteorològic de Catalunya regulat per la Llei 15/2001. El seu article 12 obliga els òrgans de la Generalitat a sol·licitar al Servei la informació necessària per a les seves competències en emergències i protecció civil, i a utilitzar-la en planificació territorial, urbanisme, obres públiques, agricultura o medi ambient. A més, la llei crea la Xarxa d’Equipaments Meteorològics (XEMEC), que mesura variables i detecta fenòmens meteorològics per, entre altres finalitats, “preveure riscos meteorològics” (arts. 13 i 14).

Aquesta infraestructura meteorològica és, per tant, el suport tècnic de les alertes de protecció civil per pluges torrencials, inundacions, nevades, vent o onades de calor. La informació s'integra en el sistema de protecció civil català i en la base de dades meteorològica de Catalunya.

Prevenció i planificació (plans territorials i especials)

La Llei 4/1997 distingeix entre previsió, prevenció i planificació:

  • Previsió: elaboració del Mapa de protecció civil de Catalunya (art. 12), que identifica les zones exposades a cada risc, inclosos els hidrometeorològics. El Departament de Governació l'ha de revisar periòdicament i informar el Parlament.
  • Prevenció: la legislació urbanística, territorial i sectorial ha d'incorporar les necessitats de protecció civil (art. 14), incloent mesures de reducció del risc davant inundacions o incendis forestals. La Comissió de Protecció Civil emet informes previs sobre aquests projectes normatius.
  • Planificació: es preveuen plans territorials i “plans especials” (arts. 15–18). Els plans especials es declaren d'interès de Catalunya i s'apliquen, entre altres, a riscos d'inundacions i incendis forestals (art. 18.2). Els municipis han d'adaptar els seus plans d'actuació municipal als plans especials quan es trobin en el seu àmbit.

El Pla de protecció civil de Catalunya, que el Govern aprova a proposta del conseller competent (art. 16), integra tots els plans territorials i especials, estableix el catàleg de recursos i fixa protocols d'actuació i directrius bàsiques de recuperació.

Direcció, coordinació operativa i CECAT

La Llei 4/1997 configura l'estructura organitzativa de la protecció civil. El Govern és l'òrgan col·legiat superior de direcció i coordinació (art. 42) i el conseller competent és l'autoritat superior de protecció civil (art. 43), amb facultats per:

  • Declarar l'activació i desactivació dels plans de protecció civil d'àmbit Catalunya i, subsidiàriament, dels municipals i d'autoprotecció.
  • Dirigir i coordinar tots els serveis, mitjans i recursos afectats al pla activat.
  • Exercir la direcció superior del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), definit a l'art. 45 com el centre superior de coordinació i informació de l'estructura de protecció civil.

El Departament de Governació (avui Interior en la pràctica institucional) és l'òrgan responsable de la programació en matèria de protecció civil (art. 44) i coordina els òrgans que d'ell depenen, on s'encuadra la Direcció General de Protecció Civil, encara que el seu detall no apareix en els preceptes consultats.

Informació a la població i fase de recuperació

En emergències, els mitjans de comunicació públics i privats estan obligats a col·laborar amb les autoritats de protecció civil, transmetent de forma prioritària, immediata i gratuïta els avisos i instruccions oficials (art. 11 de la Llei 4/1997). L'activació d'un pla comporta avisos específics a la població i la comunicació de l'activació al CECAT, que centralitza la informació.

Superada la fase aguda, la llei preveu un pla de recuperació i la possible creació d'una comissió de recuperació per coordinar ajudes i inversions, orientant la restauració d'infraestructures i serveis de manera que es redueixi el risc futur. Aquesta lògica s'ha utilitzat també per gestionar ajudes després d'inundacions o incendis forestals, per exemple a través d'ordres com la ORDRE PRE/130/2023 o de la normativa estatal laboral i de Seguretat Social aplicada en zones afectades (Ordre TES/443/2022, TES/1223/2021, ISM/707/2021).

Altres normes relacionades

Existeixen nombroses normes sectorials vinculades indirectament a la gestió de riscos meteorològics i d'inundació: la Llei catalana de canvi climàtic (amb modificacions en Llei 3/2023 i Decret-llei 18/2020, i connexió amb la Llei 5/2017), el Decret-llei 17/2025 sobre risc d'inundació en càmpings, el Text refós de la Llei d'urbanisme, el Decret 53/2022 i l'anterior Decret 62/2010 sobre el Pla cartogràfic, així com mesures extraordinàries per sequera (Decret llei 5/2024) o incendis i inundacions (Decret 276/2016). En el pla estatal general pot citar-se l'Estratègia Nacional de Protecció Civil, el pla estatal d'incendis forestals ([Pla estatal d'incendis]) i normativa formativa i professional (RD 907/2013, RD 1085/2020, RD 624/2013, RD 1031/2011). Altres textos citats en les cerques, com la Llei 2/2014, el Pla territorial general, l'Ordre ECF/119/2025, el Decret 91/2023, el Decret 127/2020, l'ORDRE ECF/56/2007, així com resolucions acadèmiques de la UOC i altres universitats ([màster educació], [grau traducció], [màster telecom], [màster Mediterrani antic], [pla estudis telecom]) o el recurs 1880-2016, no afegeixen detalls específics sobre les funcions operatives de Protecció Civil en fenòmens meteorològics, més enllà d'emmarcar competències o aspectes sectorials.

Quins tipus de plans especials concrets ha aprovat la Generalitat (per exemple per inundacions o nevades) i quina estructura i nivells d'alerta preveuen? Com es coordina Protecció Civil de la Generalitat amb els ajuntaments catalans durant una emergència per inundacions o onada de calor? Quin paper té el Servei Meteorològic de Catalunya en l'emissió d'avisos i umbrals de risc que activen els plans de protecció civil?

Quins requisits s'han de complir per restringir activitats per risc d'incendi segons el Pla Alfa a Catalunya?

A Catalunya, el Pla Alfa és el procediment operatiu del Cos d’Agents Rurals que classifica el perill d'incendi forestal i serveix de base per restringir activitats. Les restriccions més dures arriben als nivells 3 (perill molt alt) i 4 (perill extrem), quan es poden suspendre treballs agrícoles i forestals, limitar l'accés a espais naturals i cancel·lar activitats d'oci a l'aire lliure. L'activació d'aquests nivells la decideix Interior (Agents Rurals) a partir del mapa de perill elaborat per Acció Climàtica, i Protecció Civil pot afegir suspensions addicionals via Pla INFOCAT. Tot això es concreta després en resolucions i notes públiques de la Generalitat, i es difon mitjançant el mapa diari del Pla Alfa.

Qui decideix i amb quins criteris

Segons les notes oficials de la Generalitat, el Pla Alfa és “el procediment operatiu establert pel cos d’Agents Rurals” per vigilar, prevenir i controlar activitats amb risc d'incendi, amb cinc nivells del 0 al 4, adaptats a l'emergència climàtica (campanya forestal 2024, Terres de l’Ebre, campanya 2025, campanya 2026).

Els Agents Rurals activen diàriament el nivell a cada municipi a partir del mapa de perill d'incendi elaborat pel Servei d’Anàlisi de Perill d’Incendis del Departament d’Acció Climàtica (vegeu també l'explicació general a la web oficial del Pla Alfa: [enllaç], [enllaç]). Quan el perill és molt alt o extrem, Protecció Civil activa en paral·lel el Pla INFOCAT en fase d'alerta o emergència, cosa que permet suspendre o condicionar activitats addicionals al voltant d'espais naturals (nota 29/07/2024, nota 09/08/2024, onada de calor 2025, reunió de coordinació).

Què es pot restringir en cada nivell

Nivells 0–2: el risc és baix, moderat o alt. Les notes oficials assenyalen sobretot mesures de vigilància i la necessitat d'autoritzacions o comunicacions prèvies per a cremes i determinats treballs, però sense suspensions automàtiques. El detall s'articula a través de la normativa forestal catalana, inclosa la Llei 6/1988 forestal (Llei forestal) i altres disposicions sectorials.

Nivell 3 (perill molt alt): aquí comencen les restriccions dures. En diverses comunicacions (per exemple, 29/07/2024, 26/07/2025, 02/08/2025, 17/08/2025) Interior resumeix així els efectes:

  • Queden suspeses totes les activitats amb risc d'incendi prèviament autoritzades o comunicades al Departament d’Acció Climàtica (o d'Agricultura, segons la denominació vigent).
  • S'hi prohibeixen expressament activitats com encendre foc en espais oberts, l'ús de material pirotècnic i altres pràctiques que puguin generar espurnes.
  • No es pot realitzar cap activitat amb risc en terrenys forestals ni a la franja de 500 metres que els envolta.
  • Els Agents Rurals fan “vigilància exclusiva” del compliment d'aquestes suspensions i prohibicions.

Nivell 4 (perill extrem): és el màxim esglaó i permet restriccions sobre la pròpia mobilitat i l'accés:

  • Es restringeix l'accés, a peu o en vehicle, a determinats espais naturals de caràcter forestal (Montsant, Baronia de Rialb, Ribera Salada, Cardó-Boix, Tivissa-Vandellòs, etc., segons cada episodi). La restricció sol exceptuar residents i activitats inajornables justificades.
  • Suspenden activitats d'oci en el medi natural: acampades, rutes i rutes esportives, colònies i campus que no puguin traslladar-se a nuclis urbans o a l'interior d'edificacions (nota 09/08/2024).
  • Es limita o suspèn l'accés motoritzat a pistes forestals i es poden aturar obres en carreteres i talussos, excepte autoritzacions puntuals del Servei Català de Trànsit amb vistiplau d'Agents Rurals.
  • Els Agents Rurals dediquen tots els seus efectius a la prevenció d'incendis i al control d'accessos als espais tancats.

En aquests escenaris, els mapes del Pla Alfa i la informació de Protecció Civil s'utilitzen també per ajuntaments (per exemple, Barcelona activa el seu propi pla municipal quan el Pla Alfa arriba al nivell 3 al Barcelonès: [enllaç]). El diari Demòcrata ha recollit en diverses peces com aquestes restriccions s'han aplicat en episodis recents d'incendis i onades de calor (Les Gavarres estabilitzat, confinaments a Gavarres, tancament de Les Gavarres, tancament i confinaments, debat parlamentari, incendis actius).

Publicitat i com saber què s'aplica en cada moment

Les restriccions només són exigibles si han estat formalment activades i comunicades per la Generalitat. Això es fa mitjançant:

En resum, perquè es puguin restringir activitats per risc d'incendi a Catalunya han de concurrir: un nivell alt de perill determinat tècnicament (nivells 3 o 4 del Pla Alfa), l'activació formal per part d'Interior/Agents Rurals i, quan procedeix, l'activació d'INFOCAT per Protecció Civil, amb difusió pública clara de les mesures i delimitació territorial concreta.

Altres enllaços normatius i contextuals esmentats en la investigació, que completen el marc general (incendis, gestió forestal, protecció civil, fiscalitat ambiental, formació, etc.): Llei 3/2019, Decret-llei 21/2025, Decret-llei 19/2025, Llei 5/2020, Decret-llei 16/2019, Llei 25/2003, Llei 5/2003, Decret 312/2006, cultura de la prevenció, treballs de sega, així com diverses peces de context de Demòcrata sobre incendis, gestió forestal i política climàtica (estratègia forestal, reforma de la llei forestal, situació actual d'incendis).

Quines activitats concretes es consideren “de risc d'incendi” quan s'activa el nivell 3 del Pla Alfa (per exemple, tipus de maquinària o treballs agrícoles)? Com es coordina el Pla Alfa amb els plans municipals d'incendis forestals en ajuntaments concrets com Barcelona o els de la Costa Brava? Quins canvis legislatius s'estan debatent al Parlament per reforçar o modificar el Pla Alfa i la prevenció d'incendis a Catalunya?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quins dies s'esperen com els més crítics de la tercera onada de calor a Catalunya?

Pregunta" 1 de 3

Quin fenomen acompanyarà la massa d’aire càlid durant la tercera onada de calor a Catalunya?

Pregunta" 2 de 3

Quina va ser la xifra aproximada de persones ateses pel Sistema d’Emergències Mèdiques durant l’anterior onada de calor?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?