La gran constant de la política peruana torna a tenir nom i cognom. Keiko Fujimori apareix de nou en la lluita per la segona volta presidencial, una escena ja coneguda al Perú però ara embolicada en una incertesa molt més gran pel caos logístic de la votació i per l'enorme fragmentació del mapa electoral. Els sondejos a peu d'urna difosos al tancament de la jornada la van situar primera amb entre el 16,5% i el 16,6% dels vots, un percentatge molt baix per liderar, però suficient per obrir-li la porta d'un altre balotatge en un país on cap candidat es va acostar al 50% necessari per guanyar en primera volta.
La clau, tanmateix, no rau només en el fet que Fujimori quedi primera o segona, sinó en el fet que el Perú torna a moure's en una lògica d'extrema dispersió. Amb 35 candidats a la papereta i una ciutadania molt castigada per anys d'inestabilitat, corrupció i governs fallits, la primera volta ha funcionat més com una criba desordenada que com una autèntica selecció de favorit nacional. AP recorda que el país ja busca el seu novè president en tot just una dècada, una anomalia institucional que explica bona part del cansament dels votants.
El caos als col·legis ha condicionat tota l'elecció
La jornada va quedar marcada pels problemes en l'obertura de meses i pel retard del material electoral a Lima i altres punts sensibles. EFE va informar que 13 locals amb uns 52.000 electors no van poder obrir amb normalitat, mentre AP va precisar que les autoritats van revisar després les seves xifras i van mantenir l'ampliació extraordinària del vot per a desenes de milers de persones a la capital i també en punts dels Estats Units. Reuters va afegir que l'extensió de la votació es va aprovar fins dilluns a la tarda per als ciutadans afectats.
Aquest embús organitzatiu ho va canviar tot. No només va endarrerir el tancament polític de la jornada, sinó que també va desdibuixar la lectura immediata dels resultats. Mentre les enquestes a peu d'urna donaven Fujimori com a primera, el recompte oficial de l'ONPE va començar a reflectir un escenari diferent, amb Rafael López Aliaga liderant els primers avenços gràcies al pes inicial de Lima i d'altres centres urbans, que són els vots que solen processar-se abans. Aquest encreuament de dades va convertir la nit electoral peruana en una barreja d'ansietat, cautela i sospita.
Qui es juga el pas amb Keiko i per què ningú s'atreveix a cantar victòria
Si alguna cosa ha deixat clar aquesta primera volta és que el segon lloc està obert de veritat. El País resumia el panorama com un empat tècnic entre diversos aspirants per darrere de Fujimori en els sondejos de sortida: Roberto Sánchez, Ricardo Belmont, Rafael López Aliaga i Jorge Nieto apareixien separats per marges mínims. En paral·lel, el recompte oficial donava ales a López Aliaga i dibuixava una cursa més favorable a la dreta dura urbana que a altres perfils que depenen més del vot rural o tardà.
Això obliga a una lectura més intel·ligent que l'habitual. Fujimori pot estar ben col·locada, sí, però no trepitja un sòl ferm. El seu possible pas no neix d'una onada de suport massiu, sinó de la fragmentació extrema del vot i d'un escenari on la segona plaça canvia segons la font i segons la velocitat de l'escrutini. És un lideratge amb respiració assistida: suficient per sobreviure, insuficient per tranquil·litzar. La notícia no és que el Perú tingui favorita; la notícia és que segueix sense tenir centre de gravetat.
Un país esgotat vota entre crim, desconfiança i Congrés reforçat
El context explica per què aquesta elecció pesa tant. AP i Reuters coincideixen que el crim violent i la corrupció han dominat la campanya, en una societat profundament desconfiada dels seus dirigents. Més de 27 milions de peruans estaven cridats a votar, també per renovar un Congrés bicameral que torna a donar al Senat un poder central en l'equilibri institucional del país. Aquest detall importa molt: el pròxim president no només haurà de governar un país trencat políticament, sinó fer-ho amb un Parlament més complex i amb major capacitat per bloquejar, corregir o fins i tot desestabilitzar l'Executiu.
I aquí apareix el veritable fons de la nit: no s'està decidint només qui passa a la segona volta, sinó si el Perú repetirà una altra presidència feble, assetjada i sense base suficient per durar. Fujimori, López Aliaga o qui finalment entri en el balotatge no heretarà un mandat clar, sinó una bomba institucional amb temporitzador. Per això el nom del rival de Keiko importa, però importa encara més el tipus de país que surt d'aquesta primera volta: un d'exhaust, fracturat i massa acostumat a viure a la vora del col·lapse polític. Aquesta és una inferència raonable a partir de la inestabilitat descrita per AP i Reuters i del nou pes del Congrés bicameral.
Quins resultats deixen per ara els sondejos i el recompte oficial
Els sondejos a peu d'urna van col·locar Keiko Fujimori al capdavant amb al voltant del 16,5%-16,6%. Però l'avanç oficial de l'ONPE citat per EFE i Reuters va arribar a situar primer Rafael López Aliaga amb un 19,44% a EFE al 25,11% de l'escrutini i amb un 21,1% a Reuters en un altre tall primerenc, seguit de Keiko Fujimori amb percentatges en la franja del 16,9%-17,24%. Aquesta divergència explica per què ningú ha volgut tancar políticament la nit abans d'hora.