Enquesta eleccions generals: PP i Vox sumarien 203 escons davant dels 110 del PSOE, segons Data10

La enquesta situa al PP en 139 escons, al PSOE en 110 i a Vox en 64, mentre el mapa territorial també mouria el repartiment parlamentari.

fotonoticia 20261005171827 1920

fotonoticia 20261005171827 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 13 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L'enquesta de Data10 per OKDIARIO situa al PP com a primera força en unes eleccions generals, amb 139 escons. El PSOE obtindria 110 diputats i Vox assoliria els 64, mentre que Sumar i Podemos es quedarien en cinc i quatre representants, respectivament. La suma de PP i Vox assoliria els 203 diputats en aquesta estimació. Per la seva banda, entre els partits d'àmbit estatal de l'esquerra, PSOE, Sumar i Podemos reunirien 119 escons.

El PP encapçala l'estimació amb 139 diputats

El Partit Popular obté 139 escons en la projecció de Data10. La xifra suposa sis diputats menys que els 145 que la mateixa enquesta atribuïa a la formació a l'agost. En l'estimació de vot inclosa en l'estudi, el PP apareix amb el 34% dels sufragis.

El PSOE se situa en 110 diputats en l'estimació. En comparació amb la medició anterior de Data10 citada en l'estudi, la formació passa de 100 a 110 escons. El percentatge de vot que recull l'enquesta per als socialistes és del 26,1%, davant del 31,7% obtingut en les eleccions generals de 2023.

Vox obté 64 escons en la projecció de Data10 i un 18,6% dels vots. En les eleccions generals de 2023 va aconseguir 33 diputats i el 12,4% dels sufragis.

L'estimació actual suposa, per tant, 31 diputats més que els obtinguts per la formació en aquelles eleccions.

Partit Estimació de vot Escons
PP 34% 139
PSOE 26,1% 110
Vox 18,6% 64
Sumar 5,2% 5
Podemos 4,3% 4

PP i Vox sumarien 203 diputats

Els 139 escons del PP i els 64 de Vox sumen 203 representants al Congrés. La xifra supera en 27 diputats els 176 que constitueixen la majoria absoluta de la Cambra.

Combinació Escons
PP + Vox 203
Majoría absoluta 176
Diferència +27

A l'esquerra del PSOE

L'estimació de Data10 atribueix cinc diputats a Sumar, davant dels 31 que va obtenir la candidatura de Sumar en les eleccions generals de 2023. El percentatge de vot que recull l'estudi és del 5,2%.

Podemos apareix amb quatre escons i un 4,3% dels vots. Les dues formacions sumarien nou diputats i el 9,5% dels sufragis estimats.

En 2023, la candidatura de Sumar, que llavors incloïa a Podemos, va obtenir el 12,3% dels vots i 31 escons. La comparació es realitza entre configuracions electorals diferents.

Entre els partits catalans, ERC obté set escons en la projecció, mentre que Junts arriba als sis. L'enquesta assenyala que ERC manté els set diputats i que Junts perd un respecte als set que va obtenir en les eleccions generals de 2023.

L'estimació també contempla l'entrada d'Aliança Catalana, tot i que el text de l'enquesta no ofereix en les dades facilitades una xifra d'escons per a aquesta formació.

Al País Basc, EH Bildu arriba als vuit diputats en l'estimació de Data10 i el PNV obté quatre. La projecció suposa per a Bildu dos escons més que els sis aconseguits a les eleccions generals de 2023, mentre que el PNV es situa en quatre davant dels cinc d'aquells comicis.

Comparació amb l'enquesta anterior

Partit Enquesta anterior Nova estimació Variació
PP 145 139 -6
PSOE 100 110 +10
Sumar 31 5 -26
Podem No indicat 4 No indicat

Data10 per OkDiario, publicada el 05/10/2026

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procés perquè una enquesta electoral sigui considerada en el debat parlamentari a Espanya?

A Espanya no existeix un “procediment especial” perquè una enquesta electoral sigui admesa o validada abans de poder usar-se en el debat parlamentari. Les enquestes entren en el debat a través dels instruments parlamentaris ordinaris (preguntes, interpel·lacions, mocions, etc.), sempre que respectin la normativa general sobre enquestes i les regles de funcionament de les Càmeres.

1. Marc normatiu bàsic sobre enquestes electorals

L’ús públic d’enquestes electorals es regeix principalment per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), en particular pels seus preceptes sobre enquestes i sondejos electorals. Tot i que aquí no es detalla el seu articulat, en síntesi exigeix:

  • Que les enquestes difoses públicament indiquin una fitxa tècnica mínima: entitat que la realitza, qui la encarrega, univers i mida mostral, mètode de mostreig, dates de treball de camp, marge d’error, etc.
  • Que es respectin terminis de prohibició de publicació immediatament abans de les eleccions (els coneguts “últims dies” en què no es poden difondre nous sondejos).
  • Que la informació no sigui enganyosa ni es presenti de forma que pugui confondre deliberadament l’electorat.

Aquestes regles van dirigides a mitjans de comunicació, empreses demoscòpiques, partits i, en general, a qualsevol actor que difongui enquestes. Els diputats, en citar enquestes en seu parlamentària, es mouen en aquest mateix marc general de veracitat i transparència, tot i que no existeix una autorització prèvia específica del Parlament per a cada sondeig esmentat.

2. Regles dels Reglaments del Congrés i del Senat

Els Reglaments del Congrés i del Senat no contenen, en la pràctica, un capítol específic sobre “ús d’enquestes” en el debat. El que fan és:

  • Regular el contingut admissible de les iniciatives (preguntes, interpel·lacions, mocions, proposicions no de llei, etc.), que han de versar sobre matèries de competència del Govern o de la pròpia Cambra.
  • Preveure el rebuig per la Mesa d’iniciatives manifestament inadmissibles (insults, matèries alienes, reiteració abusiva, etc.), però no solen vetar una iniciativa per basar-se en una enquesta, sempre que el plantejament sigui seriós i rellevant.
  • Imposar deures de correcció i veracitat política (no injuriar, no atribuir fets delictius sense base), que actuen com a límit indirecte a la utilització manipuladora de dades demoscòpiques.

Per tant, el Reglament actua com a marc general d’ordre i disciplina; no certifica ni “homologa” enquestes concretes.

3. Com s’introdueix una enquesta en el debat parlamentari

Una enquesta pot ser portada al debat per diverses vies ordinàries:

  • Preguntes al Govern (orals en Ple o comissió, o escrites): un diputat pot preguntar, per exemple, “a la vista del sondeig publicat per X que mostra preocupació per l’habitatge, quines mesures pensa adoptar el Govern…”. La Mesa qualifica la pregunta; si l’admet, es debateix o es respon per escrit.
  • Interpel·lacions i mocions: un grup pot fonamentar una interpel·lació política en l’evolució de l’opinió pública reflectida en enquestes i, a continuació, presentar una moció instaurant el Govern a actuar en un determinat sentit.
  • Mocions i proposicions no de llei en comissió o Ple: els arguments de l’exposició de motius poden recolzar-se en dades de sondejos per justificar la necessitat d’una política pública.
  • Compareixences: en comissió, els grups poden sol·licitar la compareixença de membres del Govern o de responsables d’organismes com el CIS per explicar els resultats d’enquestes oficials. Així mateix, experts acadèmics o d’empreses demoscòpiques poden ser cridats a comparèixer en informes monogràfics.
  • Debat espontani: en qualsevol intervenció (defensa d’una esmena, debat pressupostari, etc.), un diputat pot citar enquestes com a part del seu argumentari polític.

4. Diferència entre enquestes oficials i privades

Convé distingir:

  • Enquestes oficials (CIS i organismes autonòmics d’opinió pública): el Centre d’Investigacions Sociològiques té la seva pròpia normativa, obligació de transparència metodològica i rendició de comptes davant les Corts, normalment a través d’una comissió de control específica. Els seus baròmetres i estudis es remeten formalment al Parlament, es publiquen amb fitxa tècnica completa i solen ser objecte de compareixences de la seva Presidència.
  • Enquestes privades (empreses demoscòpiques, mitjans de comunicació, instituts universitaris): poden ser lliurement citades en seu parlamentària, sempre que ja siguin públiques i compleixin la LOREG en període electoral. El Parlament no les valida ni certifica; les tracta com a informació disponible a l’espai públic.

5. Límits pràctics a l’ús d’enquestes en el debat

En la pràctica, els límits són tres:

  • Respecte a les normes electorals: durant els dies en què està prohibida la publicació de nous sondejos, els partits i els mitjans han de respectar aquesta restricció; en el pla parlamentari, el calendari electoral sol solapar-se amb la dissolució de les Càmeres, per la qual cosa el debat ordinari es redueix.
  • Correcció parlamentària: la Presidència pot cridar a l’ordre si s’utilitzen enquestes per llançar acusacions infundades o expressions injurioses.
  • Responsabilitat política: el cost reputacional de citar sondejos manifestament esbiaixats o mal descrits actua com a fre informal, més que una sanció jurídica directa.

En resum, no hi ha un filtre tècnic previ del Parlament sobre les enquestes: s’assumeix la validesa de les que compleixen la LOREG i les normes de transparència, i són els instruments ordinaris de control i debat parlamentari els que permeten que aquestes enquestes s’incorporin a la discussió política.

Quines són les competències i funcions principals del president del Partit Popular?

Segons els Estatuts nacionals vigents del Partit Popular (PP), aprovats en el XXI Congrés Nacional de 2025, el president nacional és la màxima autoritat política i orgànica del partit en l’àmbit estatal. Les seves competències combinen tres grans dimensions: representació externa, direcció política i lideratge intern de l’organització.

1. Representació del partit

En primer lloc, el president del PP exerceix la representació política i legal del partit. Això significa que:

  • Representa el Partit Popular davant les institucions, altres partits, organitzacions socials i l’opinió pública.
  • Actua en nom del PP en el tràfic jurídic, podent celebrar acords i assumir compromisos en els termes previstos en els Estatuts.
  • És la referència principal de la marca PP a nivell nacional, encarnant el seu projecte polític i la seva posició en els grans debats del país.

2. Direcció política general

Els Estatuts atribueixen al president la direcció i coordinació de l’acció política del PP. Entre les seves funcions destaquen:

  • Fixar les grans línies d’estratègia política del partit a nivell estatal, en coherència amb les resolucions del Congrés Nacional.
  • Impulsar la posició del PP en els diferents àmbits institucionals (Congrés, Senat, Parlament Europeu, governs autonòmics on governa el partit, etc.).
  • Vetllar per la unitat de criteri i la coherència del missatge entre la direcció nacional i les estructures territorials.

En la pràctica, això es tradueix en què el president marca el marc polític de les campanyes electorals, defineix les prioritats discursives i coordina la resposta del partit davant les principals decisions del Govern i els esdeveniments d’actualitat.

3. Presidència dels òrgans de direcció

El president del PP presideix els òrgans centrals de govern intern del partit:

  • Junta Directiva Nacional, màxim òrgan entre congressos.
  • Comitè Executiu Nacional, òrgan de direcció quotidiana de l’organització.

En presidir aquests òrgans:

  • Convoca les seves reunions, fixa l’ordre del dia i dirigeix els debats.
  • Garanteix l’execució dels acords adoptats pel Congrés Nacional i per aquests òrgans col·legiats.
  • En cas d’empat en les votacions, disposa de vot de qualitat, cosa que reforça la seva capacitat d’arbitratge intern.

4. Nomenaments i configuració de l’equip

Una altra peça clau de les seves competències és la capacitat de proposta i designació de càrrecs interns. D’acord amb els Estatuts i la documentació orgànica del PP:

  • Proposa al Comitè Executiu Nacional el nomenament de la Secretaria General, de la Coordinació General (si existeix), de les vicesecretaries i d’altres secretaries i coordinacions d’àrea.
  • Proposa la persona responsable de les finances i l’organització del partit.
  • Participa en la designació dels membres del Comitè Electoral Nacional i del Comitè de Drets i Garanties, en els termes previstos en els Estatuts.

Amb aquestes facultats configura el nucli de la direcció nacional, seleccionant l’equip polític i organitzatiu amb què pretén desenvolupar el seu projecte.

5. Execució d’acords i control de missatges

Els Estatuts també li encomanen funcions executives i de control:

  • Execució d’acords: adopta les mesures necessàries per complir i desenvolupar les resolucions del Congrés Nacional i els acords dels òrgans superiors del partit.
  • Control de declaracions oficials: ha d’autoritzar les declaracions que es realitzen expressament en nom del Partit Popular o aquelles que puguin comprometre políticament el partit en el seu conjunt.

Aquesta última competència reforça el seu paper com a garant de la línia oficial del PP i de la coherència del discurs públic dels seus principals portaveus.

6. Potestat disciplinària i cohesió interna

Dins del marc garantista fixat pels Estatuts i pel Comitè de Drets i Garanties, el president disposa de certes facultats disciplinàries:

  • Pot instar o promoure l’obertura d’expedients disciplinaris davant d’afiliats o càrrecs quan consideri que s’han vulnerat les normes internes o el codi ètic.
  • Està habilitat per impulsar l’adopció de mesures cautelars o sancionadores, sempre dins dels procediments i garanties estatutàries.

Amb això s’emfatitza la seva responsabilitat última en preservar l’exemplaritat, la disciplina i la unitat interna del partit.

7. Síntesi

En conjunt, el president del Partit Popular concentra la responsabilitat de:

  • Representar el PP política i jurídicament.
  • Dirigir i coordinar la seva acció política a nivell estatal.
  • Presidir i articular el funcionament dels màxims òrgans interns.
  • Configurar l’equip dirigent mitjançant propostes de nomenament.
  • Vetllar per l’execució dels acords i la coherència del missatge públic.
  • Contribuir al manteniment de la disciplina i l’ètica interna.

Tot això, sempre sotmès als límits i contrapesos que estableixen els propis Estatuts i els òrgans col·legiats del partit, que conserven competències decisòries rellevants sobre la vida interna i l’orientació política del PP.

Podries detallar com el president del PP és elegit segons els Estatuts i quin paper tenen els compromisaris en aquest procés? Quines diferències hi ha entre les funcions del president del Partit Popular i les del secretari general del partit? Com es coordinen les competències del president nacional del PP amb les dels presidents autonòmics del partit?

Quins requisits estableix la legislació electoral espanyola per a la formació de grups parlamentaris al Congrés?

En el sistema espanyol, els requisits concrets per formar grups parlamentaris al Congrés dels Diputats no es fixen en la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), sinó en el Reglament del Congrés. La LOREG organitza el procés electoral i l’atribució d’escons, però és el Reglament el que determina com s’agrupen després les i els diputats electes.

El nucli normatiu està en els articles 23 a 26 del Reglament del Congrés (aprobat pel Ple i de rang infralegal però amb valor normatiu intern de la Cambra).

1. Llindar d’escons i de vots

L’article 23.1 estableix dues vies alternatives per constituir grup:

  • Regla general d’escons: poden constituir-se en grup parlamentari les diputades i els diputats que reuneixin un nombre no inferior a quinze. És a dir, un partit o coalició que obtingui almenys 15 escons pot formar grup amb independència del seu percentatge de vot.
  • Via excepcional de representació significativa: també poden formar grup qui integrin una o diverses formacions polítiques que, tot i no assolir els 15 escons, compleixin simultàniament:
    • haver obtingut un nombre d’escons no inferior a cinc, i
    • a més, assolir almenys el 15 % dels vots a les circumscripcions en què van presentar candidatura o el 5 % dels vots emesos en el conjunt de la Nació.

Aquest disseny busca evitar que la pura dispersió territorial o el sistema de repartiment impedeixi tenir grup a forces amb representació rellevant, però que no arriben al llindar de 15 escons.

2. Prohibició de fraccionar partits o coalicions

L’article 23.2 introdueix garanties per impedir l’ús artificiós dels grups:

  • Unitat del partit: «en cap cas poden constituir Grup Parlamentari separat qui pertanyin a un mateix partit». És a dir, un partit concret no pot dividir els seus diputats en dos o més grups parlamentaris diferents al Congrés.
  • Coalicions sense enfrontament electoral: tampoc poden formar grup separat qui, «al temps de les eleccions, pertanyien a formacions polítiques que no s’hagin enfrontat davant l’electorat». Això afecta, per exemple, les formacions concurrides en coalició estable: si no van presentar llistes diferenciades i alternatives davant els votants, no poden després escindir-se en diversos grups.

Aquestes restriccions pretenen que els grups reflecteixin opcions polítiques realment diferenciades a les urnes, evitant construccions purament instrumentals per obtenir més recursos, temps d’intervenció o altres drets parlamentaris.

3. Procediment de constitució i figura del grup mixt

L’article 24 regula el procediment:

  • La constitució dels grups ha de fer-se dins dels cinc dies següents a la sessió constitutiva del Congrés, mitjançant escrit adreçat a la Mesa.
  • En l’escrit, signat per qui desitgi constituir el grup, ha de constar la denominació, la relació nominal de membres, la persona que exerceix la portaveu i qui pugui substituir-la.
  • Qui no sigui membre de cap grup pot associar-se a un ja constituït si així ho sol·licita i la portaveu del grup ho accepta. Aquestes persones associades compten per als mínims de l’article 23 i per fixar els quotes de representació a les comissions.

Quan un diputat o diputada no s’integra en cap grup en termini ni s’associa a un altre, entra en joc l’article 25:

  • Qui no quedi integrat en un grup passarà, automàticament, al Grup Mixt.
  • Cap membre de la Cambra pot formar part de més d’un grup simultàniament; l’adscripció és única.

L’article 26 estèn aquesta lògica a qui adquireix la condició de diputat posteriorment (per substitució, etc.): ha d’incorporar-se a un grup en el termini de cinc dies des que adquireix la condició; si la portaveu del grup triat no accepta, s’integra en el Grup Mixt.

4. Encaix en la “legislació electoral”

Des del punt de vista sistemàtic, la Constitució garanteix el dret de participació política (article 23 CE) i atribueix al Congrés la capacitat d’aprovar el seu Reglament; la LOREG regula el procediment electoral fins a la proclamació d’electes i distribució d’escons; i és el Reglament del Congrés —especialment els articles 23 a 26— el que fixa els requisits i el règim jurídic dels grups parlamentaris (llindars d’escons i vots, prohibició de fraccionament, terminis, grup mixt i adscripció única).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quants escons obtindria el Partit Popular segons l'enquesta de Data10 per a OKDIARIO?

Pregunta" 1 de 3

Quin partit guanyaria més escons respecte a l'enquesta anterior de Data10 segons l'estimació publicada el 5 d'octubre de 2026?

Pregunta" 2 de 3

Quin percentatge de vots assoliria Vox segons l'estimació de Data10 per a OKDIARIO?

Pregunta" 3 de 3