Enquesta eleccions generals: 802.000 votants del PSOE es mourien cap al PP i Vox i Sánchez tocaria mínims, segons Sigma Dos

Perquè PP i Vox governessin junts després d'unes eleccions generals serien necessaris, en essència, dos tipus de passos: d'una banda, els acords polítics entre ambdós partits (sobre programa, repartiment de responsabilitats, tipus de suport, etc.) i, de l'altra, l'articulació parlamentària d'aquesta majoria a través dels grups del Congrés i el Senat. Amb la informació disponible, es pot explicar amb cert detall com s'organitzen en grups parlamentaris i com poden actuar conjuntament, però no consta a les fonts consultades una descripció pormenoritzada de totes les fases del procediment d'investidura previst a la Constitució. Tot i això, sí que es pot perfilar l’“esquelet” parlamentari que faria possible un govern conjunt o recolzat per ambdós.

1. Configuració dels grups parlamentaris

Després d'unes eleccions generals, el primer pas parlamentari rellevant és la constitució del Congrés i del Senat i, dins d'això, la formació dels grups parlamentaris. Aquí hi ha diversos elements clau que afecten una hipotètica majoria PP–Vox:

• Requisits numèrics: cada partit o coalició que vulgui constituir un grup parlamentari propi al Congrés necessita, amb caràcter general, un mínim de 15 diputats. Existeix una via alternativa: amb almenys 5 diputats es pot formar grup si s'ha assolit el 15 % dels vots a les circumscripcions on es va presentar la candidatura o el 5 % dels vots a nivell estatal.
• Termini i admissió: la petició per formar grup s'ha de presentar en els cinc dies següents a la sessió constitutiva del Congrés, i la Taula del Congrés decideix si admet o no el grup.
• No duplicitat: cap diputat pot integrar més d'un grup; els qui no encaixin en cap grup admès passen al Grup Mixt.

En aquest context, PP i Vox, si assoleixen els requisits, podrien constituir-se cadascun com a grup separat. A més, és rellevant que:

• El Reglament permet que varis partits integrin un mateix grup parlamentari, normalment quan han concorregut en coalició electoral o són formacions afins, sempre que la Taula no consideri que es tracta d'un grup “artificial” destinat a esquivar les regles.

En abstracte, si haguessin concorregut en coalició o defensessin la seva unió com un únic espai parlamentari, podrien plantejar-se un grup conjunt; però això depèn dels resultats electorals i de la decisió de la Taula. Amb la informació disponible no es pot detallar més com es valoraria un cas concret PP–Vox.

2. Actuació conjunta a la Cambra

Un cop configurats els grups, la manera com PP i Vox podrien fer viable parlamentàriament un govern conjunt o un govern del PP amb suport de Vox es basa en com utilitzen els seus escons i els seus drets parlamentaris:

• Presentació conjunta d'iniciatives: els grups parlamentaris poden presentar conjuntament proposicions de llei, proposicions no de llei, mocions, esmenes i altres iniciatives. Això es fa constar formalment al registre de la iniciativa, indicant els grups signants, i permet escenificar un front comú a l'agenda legislativa.
• Repartiment d'intervencions: en aquestes iniciatives conjuntes, els portaveus d'ambdós grups poden intervenir en el debat, repartint-se temps i missatges, mostrant així una majoria política cohesionada.
• Coordinació de vot: tot i que no figura a les normes com a tal “tràmit”, la clau pràctica per sostenir un govern és la coordinació del vot en els debats rellevants (confiança al Govern, pressupostos, grans lleis), on ambdós grups sumen els seus escons.

Això és compatible amb diferents fórmules polítiques: un govern de coalició formal (amb ministres d'ambdós partits) o un govern en minoria del PP amb un acord de suport extern de Vox. Des del punt de vista purament reglamentari del Congrés, la diferència és més política que de procediment: el que importa és que hi hagi una majoria que s'expressi a les votacions clau, quelcom que pot materialitzar-se tant des d'un sol grup com des de dos grups coordinats.

3. Investidura i limitacions de la informació disponible

Perquè PP i Vox “governessin junts” després d'unes generals no n'hi ha prou que sumin escons i formin o coordinin grups: és necessària una investidura en què el Congrés atorgui o negui la seva confiança a un candidat a la Presidència del Govern. No obstant això, a les fonts específiques manejades aquí no consta el detall tècnic de totes les fases, majories requerides, terminis ni escenaris de repetició electoral previstos a la Constitució i als reglaments de les Cambres.

Per tant, només es pot afirmar amb seguretat el següent, a partir de la informació disponible:

• La clau perquè PP i Vox tradueixin els seus vots en un govern és que els seus diputats, organitzats en un o dos grups parlamentaris, actuïn de forma coordinada a la sessió o sessions de confiança, de manera que es plasmi una majoria suficient al Congrés.
• Un cop superada aquesta votació, la majoria PP–Vox podria sostenir-se al llarg de la legislatura mitjançant la presentació conjunta d'iniciatives, l'aprovació de lleis i la negociació periòdica d'acords, tot això articulat a través dels instruments reglamentaris dels grups parlamentaris.

Més enllà d'aquesta estructura bàsica, no es disposa de més informació a les fonts consultades sobre els passos constitucionals concrets de la investidura, eventuals noves votacions o repetició electoral, per la qual cosa no és possible desenvolupar amb més precisió aquests extrems.

Alberto Núñez Feijóo, com a president del Partit Popular (PP), exerceix el lideratge polític i orgànic màxim de l'organització: orienta la línia ideològica, dirigeix l'estratègia davant del Govern i decideix la configuració de la cúpula interna i dels equips territorials. Les seves competències deriven dels Estatuts del PP, però el detall exacte dels articles no apareix a les fonts disponibles; sí que es veu, en canvi, com es tradueixen a la pràctica: control del Comitè de Direcció, capacitat de remodelar l'estructura del partit, impuls de reformes estatutàries i paper central en la definició de candidatures i pactes. A més, el president nacional del PP articula la coordinació amb presidents autonòmics, alcaldes de grans ciutats i altres òrgans interns creats en l'última reforma estatutària. A continuació es resumeixen aquestes funcions combinant el que marquen les ponències d'Estatuts i el que mostren les decisions adoptades sota el seu comandament.

Marc estatutari i posició a l'organització

Els nous Estatuts del PP, preparats per a la seva aprovació al XXI Congrés Nacional, no es publiquen íntegrament a les notícies consultades, però sí que permeten situar el lloc del president.

La ponència d'Estatuts, presentada per Fernando López Miras, María Guardiola, Gema Igual i Dani Sirera, es concep com el document que defineix “com funcionarà el partit” en la nova etapa i està pensada per a un PP que dóna per fet que “molt aviat el seu president, Alberto Núñez Feijóo, serà el de tots els espanyols”, segons la pròpia nota del partit sobre la ponència d'Estatuts del 18 de juny de 2025 (ponència d'Estatuts i designació de ponents). Aquesta ponència reforça la participació d'afiliats i la rendició de comptes, però també dissenya nous òrgans on el president nacional està sempre al cim.

Un exemple clar és el Consell de Presidents Autonòmics, descrit a la pròpia ponència: estarà integrat pel president nacional del PP, el secretari general, els presidents autonòmics del partit i els presidents de comunitats governades pel PP, i es reunirà almenys cada tres mesos, segons detalla la peça de Demócrata sobre la creació de l'Oficina de Compliment Normatiu i els nous òrgans interns (Oficina de Compliment Normatiu).

Direcció política i estratègia de partit

A la pràctica, Feijóo fixa la línia política general i l'estratègia del PP davant del Govern i la resta de partits. En el pla orgànic, controla el Comitè de Direcció Nacional i el Comitè Executiu Nacional, màxims òrgans de comandament entre congressos.

Les cròniques del diari Demócrata sobre la reconfiguració del PP sota el seu comandament mostren aquest poder de disseny intern. Després de la seva arribada a la presidència del partit el 2022, Feijóo va formar un equip amb cinc vicesecretaries, una Secretaria General i una Coordinació General, i ha anat reajustant-lo per adaptar-se al nou cicle polític (reconfiguració del comandament).

Al XXI Congrés Nacional, Feijóo ha impulsat una nova cúpula “centralitzada”, amb menys vicesecretaries i un fort reforç del secretari general. Demócrata resumeix que la principal novetat és el poder que assumeix Miguel Tellado, que passa a fer-se càrrec de la Secretaria General i de les tasques d'Organització, consolidant-se com a “home de màxima confiança” del president (nova cúpula del PP i perfil de Tellado). La pròpia nota de Demócrata sobre els canvis confirma que “el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va desgranant els canvis que introduirà al seu Comitè de Direcció” i que decideix qui ocupa la portaveu al Congrés (nomenament de Tellado i Ester Muñoz).

És a dir, una de les funcions centrals del president del PP és configurar i remodelar la direcció nacional, triant el secretari general, vicesecretaris, portaveus parlamentaris i altres càrrecs clau, quelcom que es reflecteix també al repàs de Demócrata a “qui segueix i qui cau” a Génova sota el seu comandament (anàlisi de canvis interns).

Impuls de reformes estatutàries i control ètic

Una altra dimensió de les seves funcions és impulsar canvis en els mateixos Estatuts i en les regles internes de joc. La ponència d'Estatuts que arriba al Congrés de 2025 reforma el sistema de primàries —s'elimina la doble urna, s'exigeix un mínim d'avals i s'escurça el procés— i reforça mecanismes de transparència i control intern (detall de la ponència).

Segons la crònica de Demócrata, aquests Estatuts creen una Oficina de Compliment Normatiu amb “poders autònoms d'iniciativa i control del programa de compliment normatiu” del PP, el director de la qual s'integra al Comitè Executiu amb veu però sense vot, i un Codi Ètic i de Conducta d'obligat compliment per a tots els càrrecs, que han de signar una “Declaració d'Idoneïtat” abans d'assumir un lloc (article sobre l'Oficina de Compliment). Tot i que el text no ho explicita amb fórmules jurídiques, a la pràctica és el president qui avala i defensa aquest disseny i qui, juntament amb el Comitè Executiu, decideix l'ús d'aquests instruments disciplinaris.

Coordinació territorial i projecció pública

Les notícies sobre el XXI Congrés Nacional i la seva preparació mostren també la funció de Feijóo com a coordinador de barons autonòmics i estructures territorials. El PP preveu que el Consell de Presidents Autonòmics i el Comitè d'Alcaldes de Grans Ciutats reforcin la coordinació de polítiques i l'acció conjunta del partit; ambdós òrgans s'articulen al voltant del president nacional (nous òrgans estatutaris).

Al mateix temps, les peces de Demócrata i del propi PP sobre el XXI Congrés descriuen com Feijóo utilitza la seva posició per marcar l'agenda política, presentar el seu projecte davant del plenari i garantir la seva reelecció com a líder, en un conclave on també s'aproven la ponència política i la d'Estatuts que definiran el rumb del partit en els pròxims anys (congrés “Toma partido por España”, directe sobre el Congrés).

En resum, tot i que les notícies no recullen l'article concret dels Estatuts dedicat al president, sí que permeten traçar un quadre clar: Feijóo, com a president del PP, concentra el lideratge polític, el disseny de la cúpula, l'impuls de les reformes internes, la coordinació territorial i la representació del projecte del partit davant la societat i de cara a unes futures eleccions generals.

En les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, el PP va ser el partit més votat amb **137 escons**, seguit del PSOE amb **121**, Vox amb **33** i Sumar amb **31**. En percentatge de vot estatal, les dades que maneja el diari Demócrata situen al voltant del **33,1%** el PP, **31,7%** el PSOE, **12,4%** Vox i aproximadament **12,3%** Sumar, segons el record del 23‑J usat en diferents agregats demoscòpics. A dia 10 d'agost de 2026, la XV Legislatura continua comptant amb **350 diputats**, però la Cambra s'ha vist molt renovada per renúncies i canvis d'escó, i no hi ha a les fonts consultades un quadre tancat que actualitzi exactament els escons per grup parlamentari. Sí que es pot afirmar que el repartiment de forces segueix ancorat en aquest resultat d'origen, amb ajustos puntuals com la sortida de Javier Ortega Smith del grup de Vox cap al Grup Mixt.

Resultats del 23‑J per a PP, PSOE, Vox i Sumar

El nombre d'escons dels quatre partits estatals principals al Congrés després del 23‑J es pot reconstruir perquè nombroses enquestes posteriors utilitzen el “resultat 23J” com a referència comparada:

• PP: 137 diputats i al voltant del 33,1% del vot estatal, segons taules que prenen com a base el 23‑J en anàlisis de mitjana d'enquestes com la de juny de 2026 (mitjana d'enquestes).
• PSOE: 121 diputats i un 31,7% de vot, xifra que apareix reiterada com a “resultat 23J” en aquests mateixos anàlisis comparatius.
• Vox: 33 diputats i al voltant del 12,4% de vot. Diversos sondejos posteriors subratllen que les projeccions de Vox “més que doblen” o “superen àmpliament” els seus **33 escons** de 2023, cosa que permet fixar aquesta xifra de partida (enquesta de Sigma Dos, enquesta d'Ipsos, enquesta de SocioMétrica).
• Sumar: 31 diputats, amb un 12,3% aproximat del vot; aquesta xifra apareix sistemàticament com a “Escó 23J” en comparatives on es destaca després el desplom de l'espai de Yolanda Díaz respecte a aquestes **31 actes** (enquesta d'Hamalgama, enquesta de Sigma Dos, enquesta de GESOP).

Sobre els vots en nombre absolut, les fonts utilitzades per Demócrata i les peces demoscòpiques que cita es refereixen sempre a percentatges i escons, no a xifres de paperetes, per la qual cosa amb la informació disponible només es pot oferir aquest nivell de detall (percentatge i repartiment d'escons).

Composició general del Congrés i bloquejos parlamentaris

El Congrés resultant del 23‑J va donar lloc a l'actual **XV Legislatura**, i la seva complexa aritmètica s'analitza en profunditat al reportatge de Demócrata sobre el bloc d'investidura (anàlisi del bloc d'investidura). Allà es recorda que la suma de **PP, Vox i UPN** arriba a **171 diputats**, cosa que marca el llindar mínim que el Govern necessita superar en cada gran votació. Aquesta xifra encaixa amb:

• 137 escons del PP.
• 33 de Vox.
• 1 d'UPN.

Enfront d'aquest bloc, el Govern es sosté amb els escons del **PSOE i Sumar** (147 en total) i el suport de les forces nacionalistes i independentistes (ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG, Coalició Canària) i del Grup Mixt, la configuració del qual ha anat canviant al llarg de la legislatura.

Canvis des de 2023 i situació actual per grups

La composició formal en escons de cada grup parlamentari s'ha mantingut molt propera a la sortida de les urnes, però la Cambra ha experimentat una rotació notable de noms i algun canvi d'adscripció:

• Segons el balanç d'agost de 2025, **54 diputats** havien renunciat al seu acta des de l'inici de la legislatura, cosa que equival a més del **15%** de la Cambra (renúncies al Congrés). Aquest article detalla que les baixes afecten tots els grups (33 del PSOE, 12 del PP, 4 de Sumar, 1 de Vox, 1 d'ERC, 1 de Junts, 1 d'EH Bildu i 1 del PNB).
• Un balanç anterior, d'agost de 2024, ja parlava de “gairebé un de cada deu” escons renovats, amb 33 dimissions acumulades (renovació d'escons), i un altre informe de gener de 2025 elevava a 45 les baixes (un de cada vuit diputats) (un de cada vuit diputats).

El 2026 s'ha produït el canvi més visible en termes de grups: la sortida de **Javier Ortega Smith** del grup parlamentari de Vox i el seu pas al Grup Mixt. Demócrata explica que, després d'aquest moviment, “Vox es quedarà amb **32 diputats** al Congrés”, mantenint l'escó restant Ortega Smith ja al Mixt (sortida d'Ortega Smith). Una altra peça detalla que, amb la seva incorporació, el Grup Mixt passa a estar format per **10 diputats** de Compromís, BNG, CC, UPN, Podem i el propi Ortega Smith (Grup Mixt i Ortega Smith).

La Diputació Permanent, que reflecteix de forma proporcional la correlació de forces del Ple, ofereix una fotografia útil però indirecta. Una anàlisi recent de Demócrata sobre aquest òrgan recull que, a la XV Legislatura, està integrada per 68 diputats més la presidenta, amb **27** representants del Grup Popular, **24** del Grup Socialista, **6** de Vox, **6** de Sumar i un membre d'ERC, Junts, EH Bildu, PNB i Grup Mixt respectivament (què és la Diputació Permanent). Aquesta distribució confirma que PP i PSOE continuen sent amb diferència les dues bancades majors, seguides de Vox i Sumar i, a molta distància, els grups nacionalistes i el Mixt.

Amb tot, i malgrat aquestes pistes, no es disposa a les fonts consultades d'un quadre oficial i actualitzat a 10 d'agost de 2026 amb el nombre exacte d'escons que integra avui cada grup parlamentari del Congrés. Sí que es pot afirmar que l'estructura bàsica sortida del 23‑J (PP primera força, seguida de PSOE, Vox, Sumar i les diferents formacions territorials) es manté, amb ajustos interns per substitucions i per la sortida puntual d'un diputat de Vox cap al Grup Mixt.