Enquesta eleccions generals: després de Ceuta, PP i Vox superen per primera vegada el 50% i l'esquerra cau al 36,1%, segons 40dB

El baròmetre de 40dB per El País i la Cadena SER situa al PP en el 32,4%, a Vox en el 17,8% i al PSOE en el 27,6%. Respecte a juliol, Feijóo guanya quatre dècimes, Abascal sis i Sánchez perd quatre, mentre Sumar i Podemos també retrocedeixen. PP i Vox passen del 49,2% al 50,2%, el seu màxim de tota la legislatura, mentre PSOE, Sumar i Podemos baixen del 36,9% al 36,1%

6 minuts

fotonoticia 20260906102951 1920

fotonoticia 20260906102951 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

6 minuts

Més llegides

La primera enquesta de 40dB després de l'estiu deixa un hito demoscòpic: PP i Vox superen conjuntament el 50% de l'estimació de vot per primera vegada des que va començar la legislatura. El PP assoliria el 32,4%, Vox el 17,8%, el PSOE el 27,6%, Sumar el 5,7% i Podemos el 2,8%.

El treball de camp es va realitzar un mes després de l'inici de la crisi de Ceuta, per la qual cosa permet comparar la nova fotografia amb l'últim baròmetre previ a l'estiu, publicat al juliol.

L'evolució és clara encara que no sigui brusca. Pugen PP i Vox. Baixen PSOE, Sumar i Podemos.

Què canvia des de juliol: Vox +0,6, PP +0,4 i PSOE -0,4

Vox és el partit que més millora respecte a l'anterior 40dB. Passa del 17,2% al 17,8%, una pujada de sis dècimes. El PP avança quatre, des del 32% fins al 32,4%. El PSOE recorre exactament aquesta distància en sentit contrari: baixa del 28% al 27,6%. Sumar passa del 5,8% al 5,7%, una dècima menys, mentre que Podemos retrocedeix del 3,1% al 2,8%, tres dècimes.

Per la seva banda, SALF puja lleugerament, del 2,1% al 2,2%.

La comparació deixa així una senyal molt neta:

  • PP: +0,4
  • PSOE: -0,4
  • Vox: +0,6
  • Sumar: -0,1
  • Podemos: -0,3

PP i Vox passen del 49,2% al 50,2%

Al juliol, PP i Vox sumaven el 49,2%. Ara arriben al 50,2%. Guanyen un punt conjunt i creuen per primera vegada la frontera del 50% en la sèrie de 40dB durant aquesta legislatura.

El moviment contrari es produeix a l'esquerra. PSOE, Sumar i Podemos sumaven al juliol el 36,9%. Ara es queden en el 36,1%.

La distància entre els dos blocs passa per tant de 12,3 punts a 14,1 punts. La bretxa augmenta 1,8 punts des de juliol.

Si s'inclou SALF, la dreta arriba al 52,4%

Vox és el partit que més guanya després de l'estiu

El moviment mensual més favorable correspon a Santiago Abascal. Vox guanya sis dècimes i arriba al 17,8%. A més, és l'únic dels tres grans partits que està clarament per sobre del seu resultat a les eleccions generals de 2023. Llavors va obtenir el 12,4% i ara suma 5,4 punts més.

El PP, malgrat ser la primera força, segueix set dècimes per sota del resultat del 23J. El PSOE està 4,1 punts per sota.

La transformació acumulada durant la legislatura no consisteix tant en una expansió extraordinària del PP com en el creixement de Vox i la pèrdua socialista.

El PP torna al 32,4%, però segueix per sota del 23J

El PP arriba al 32,4%. És quatre dècimes més que al juliol i iguala el seu millor registre de 2026 en aquesta sèrie. Però segueix per sota del 33,1% aconseguit a les eleccions generals de 2023.

Això introdueix una lectura important per a Feijóo: la possibilitat d'arribar a La Moncloa no depèn que el PP hagi experimentat una gran expansió electoral. Depèn sobretot que Vox es troba cinc punts per sobre de 2023 i que el bloc de l'esquerra s'ha debilitat.

El PSOE perd quatre dècimes i queda a 4,8 punts del PP

El PSOE baixa al 27,6%. Al juliol estava en el 28%. La pèrdua és moderada, quatre dècimes, però coincideix amb l'avanç popular i provoca que la distància PP-PSOE augmenti vuit dècimes d'una sola vegada.

Feijóo passa d'avantatjar a Sánchez per quatre punts a fer-ho per 4,8.

L'esquerra alternativa tampoc recull la caiguda socialista

Un dels problemes per a Sánchez és que el vot que perd el PSOE no es converteix en una recuperació dels seus possibles socis. Sumar baixa lleugerament al 5,7%. Podemos també retrocedeix fins al 2,8%. Junts aconsegueixen únicament el 8,5%.

En les eleccions de 2023 van concórrer sota una mateixa candidatura i van aconseguir el 12,3%. L'espai es troba ara 3,8 punts per sota d'aquell resultat conjunt.

La debilitat de Sumar i Podemos és decisiva per a qualsevol futura majoria d'investidura, perquè encara que el PSOE resistís al voltant del 28%, necessitaria una esquerra alternativa molt més forta per compensar una suma PP-Vox superior al 50%.

Ceuta entra en l'enquesta amb la immigració al centre

El moment del treball de camp importa. Les entrevistes es van realitzar aproximadament un mes després de l'inici de la crisi de Ceuta.

Això significa que no estem davant d'una reacció immediata de les primeres hores. Hi ha hagut temps perquè la qüestió migratòria, la relació amb Marroc, la seguretat fronterera i la resposta del Govern s'incorporin a les percepcions polítiques.

El sondeig va acabar, tanmateix, abans d'alguns esdeveniments posteriors, entre ells noves revelacions de l'informe policial sobre Ceuta i la compareixença de Sánchez al Congrés.

Per això tampoc pot considerar-se una fotografia de l'efecte complet de totes les novetats conegudes durant els primers dies de setembre.

Vox apareix com el partit més capaç de gestionar la immigració

Aquí apareix probablement la dada que millor connecta la crisi de Ceuta amb l'augment de Vox. Quan 40dB pregunta quin partit està més capacitat per gestionar la immigració, Vox ocupa la primera posició.

El 27% del conjunt dels espanyols assenyala al partit d'Abascal. El PSOE apareix segon, amb el 18,4%. El PP queda en el 13,9%.

A més, un 23% respon que cap d'ells està capacitat.

Inclusivament, un de cada quatre votants del PP prefereix Vox per gestionar la immigració. La penetració de Vox en l'electorat popular és especialment cridanera. Entre qui actualment votaria al PP, el 56% considera que el seu propi partit és el més capaç de gestionar la immigració. Però un 23% assenyala a Vox.

Entre els votants de Vox, en canvi, el suport a la seva pròpia formació és gairebé monolític: el 89% la considera la més capacitada.

Vox té la fidelitat electoral més alta

La fortalesa de Vox s'aprecia també en la seva capacitat per conservar electors. El 85,9% de qui va votar a Abascal el 2023 afirma que tornarà a fer-ho.

  • Al PP la fidelitat és del 77,5%.
  • Al PSOE, del 68,4%.
  • I a Sumar cau fins al 44,5%.

Vox té, per tant, no només una base en expansió, sinó també la base més estable dels grans partits.

Casi el 13% dels votants del PP se'n va a Vox

La transferència entre PP i Vox segueix clarament inclinada cap a Abascal. El 12,8% de qui va votar al PP el 2023 afirma ara que donaria suport a Vox. En sentit contrari, únicament el 3,4% dels antics votants de Vox es desplaçaria cap al PP. La relació és pràcticament de quatre a un.

El PSOE perd més vot cap a la dreta que cap a l'esquerra

La matriu de transferències deixa un altre dada important.

Entre els votants socialistes del 23J:

  • 6,8% se'n aniria al PP.
  • 4,3% a Vox.
  • 3,9% a Sumar.
  • 1,5% a Podemos.

És a dir, les fugides cap a PP i Vox sumen 11,1%, clarament més que les dirigides cap a Sumar i Podemos. A més, un 7,5% dels antics votants socialistes roman indecis.

Vox també lidera la mobilització

El 71,6% de qui va votar a Vox el 2023 assegura que anirà a votar amb total seguretat. És el percentatge més alt entre els quatre principals electorats.

Sumar apareix en el 69,2%, PP en el 68,5% i PSOE en el 66,3%.

Vox combina així tres avantatges simultànies: creixement respecte al 2023, màxima fidelitat i elevada mobilització.

Vox lidera entre els menors de 35 anys

La segmentació generacional afegeix un altre canvi estructural. En intenció directa de vot, Vox apareix com a primera força entre els ciutadans de fins a 34 anys. El seu suport disminueix conforme augmenta l'edat.

El PSOE, en canvi, troba la seva principal fortalesa en l'electorat més gran: entre els majors de 65 anys ronda el 30% d'intenció directa de vot.

Publicat: El País, 7/09/2026

Resultat de 40dB i comparació amb juliol i el 23J

El primer baròmetre de 40dB després de l'estiu situa a PP i Vox per sobre del 50% conjunt per primera vegada durant la legislatura. Vox és el partit que més creix respecte a juliol, mentre PSOE, Sumar i Podemos retrocedeixen.

Partit Setembre Juliol Canvi 23J Canvi vs. 23J
PP 32,4% 32,0% +0,4 33,1% -0,7
PSOE 27,6% 28,0% -0,4 31,7% -4,1
Vox 17,8% 17,2% +0,6 12,4% +5,4
Sumar 5,7% 5,8% -0,1 12,3%* —
Podemos 2,8% 3,1% -0,3 Integrat en Sumar —

* Podemos va concórrer integrat en Sumar a les eleccions generals de 2023. En conjunt, Sumar i Podemos sumen ara el 8,5%, davant del 12,3% obtingut per la candidatura unitària del 23J.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba actualment la reforma electoral que regula l'atribució d'escons al Congrés dels Diputats?

A dia d'avui, segons el registre oficial d'iniciatives de les Corts Generals, no hi ha cap reforma en tramitació que modifiqui específicament les regles d'atribució d'escons al Congrés dels Diputats (nombre d'escons per circumscripció, fórmula de repartiment, barrera electoral estatal, etc.). El que sí que existeix és un conjunt de reformes de la LOREG i de la normativa electoral que afecten altres aspectes del sistema, amb diferents estats parlamentaris.

1. Reformes de la LOREG actualment en tramitació

A la legislatura XV hi ha, almenys, dues iniciatives orgàniques rellevants sobre la Llei Orgànica 5/1985, de Règim Electoral General, que estan obertes, però cap d'elles altera la distribució d'escons del Congrés entre circumscripcions ni la fórmula d'assignació:

  • Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la LOREG (121/000063)
    Procedeix del Govern d'Espanya i es tramita al Congrés dels Diputats com a projecte de llei orgànica. El seu objectiu principal, segons el text publicat el 24/07/2025, és reforçar la regulació dels debats electorals en mitjans públics i de les enquestes electorals (articles com el 66 i 69 de la LOREG), amb la finalitat de garantir pluralisme, transparència i informació adequada a l'electorat.
    L'últim estat parlamentari registrat és l'ampliació del termini de presentació d'esmenes al Congrés fins al 9 de setembre de 2026. És a dir, el projecte es troba encara en una fase primerenca, al Congrés, pendent que es tanqui el termini d'esmenes a l'articulat i pugui passar posteriorment a ponència i comissió. No modifica la regla de repartiment d'escons del Congrés, sinó les condicions de la campanya i informació electoral.
  • Iniciativa de modificació de la LOREG sobre inelegibilitats (124/000028 / (15)622/000048)
    És una iniciativa promoguda pel Senat, que es tramita tant al Senat com al Congrés, i que se centra a ajustar les causes d'inelegibilitat previstes a la LOREG. El registre no assenyala canvis en circumscripcions ni en el repartiment d'escons, sinó en qui pot o no ser candidat.
    El seu estat actual al Congrés és també de termini d'esmenes ampliat fins al 9 de setembre de 2026, per la qual cosa igualment es troba en fase d'esmenes, sense haver passat encara als debats de ponència o comissió.

Cap d'aquestes dues iniciatives suposa, per tant, una reforma en curs sobre l'assignació d'escons del Congrés en sentit estricte.

2. Reformes electorals recents ja concloses

A la legislatura actual sí que s'han tramitat i conclòs diverses reformes orgàniques amb impacte en el sistema electoral, però ja no estan en fase parlamentària:

  • Proposició de Llei Orgànica de modificació de la LOREG vinculada a l'art. 69.3 CE (122/000280 / (15)624/000010)
    Presentada pel Grup Parlamentari Socialista al Congrés, adapta la LOREG a la reforma de l'article 69.3 de la Constitució, reconeixent Formentera com a circumscripció pròpia i regulant l'elecció de l'escaó que li correspon al Senat. Se centra en la representació territorial a la Cambra Alta, no en el repartiment d'escons del Congrés.
    La iniciativa va ser aprovada definitivament i el 26/06/2026 es va publicar l'aprovació oficial del text, per la qual cosa la seva tramitació està conclosa.
  • Projecte de Llei Orgànica de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes (121/000001 / (15)621/000002)
    Projecte del Govern que introdueix regles de representació paritària en diferents àmbits, incloent les llistes electorals. Va ser aprovada definitivament el 23/07/2024 i es va publicar com a text aprovat el 31/07/2024 tant al Congrés com al Senat.
    Tot i que afecta la configuració de les candidatures (per exemple, llistes cremallera o exigències de presència equilibrada), no modifica el nombre ni el repartiment territorial dels escons del Congrés, ni la fórmula amb què s'assignen.
  • Proposició de Llei Orgànica de Vox per modificar la LOREG (122/000200)
    Registrada pel Grup Parlamentari Vox, va ser sotmesa a tramitació al Congrés, però la iniciativa “es va caure” el 23/09/2025 i el 26/09/2025 es va publicar el text de rebuig. La seva tramitació està, per tant, tancada i no ha donat lloc a cap reforma.
3. Conclusió

Basant-se en la informació parlamentària disponible, no existeix en aquest moment una reforma electoral en tràmit que canviï l'atribució d'escons al Congrés dels Diputats (circumscripcions, nombre d'escons per província o fórmula de repartiment). El que sí que hi ha són reformes en curs de la LOREG sobre debats i enquestes electorals i sobre inelegibilitats, ambdues encara en fase d'esmenes al Congrés, i reformes ja aprovades que afecten la representació territorial al Senat i la paritat a les candidatures, però no al mecanisme bàsic de repartiment d'escons del Congrés.

Si tenies en ment una iniciativa concreta (per exemple, un debat polític o mediàtic sobre canviar el repartiment provincial d'escons), avui per avui aquest canvi no es correspon amb una llei orgànica en tramitació que estigui modificant aquests elements nuclears del sistema electoral del Congrés.

Quines són les competències del president del Partit Popular segons els estatuts del partit i quina ha estat la trajectòria política d'Alberto Núñez Feijóo?

El president del Partit Popular (PP) és, segons els estatuts i la ponència estatutària aprovada al XXI Congrés Nacional de 2025, la figura que concentra la direcció política del partit, presideix els seus principals òrgans i es situa al centre de la representació interna i externa de l'organització. Actualment, aquest càrrec l'ocupa Alberto Núñez Feijóo, la trajectòria del qual combina una llarga carrera executiva a Galícia amb el lideratge nacional del PP i la capçalera de l'oposició a Espanya.

Competències del president del Partit Popular segons els estatuts

Els estatuts aprovats al XXI Congrés Nacional del PP al juliol de 2025, juntament amb la seva ponència d'Estatuts, no es limiten a enumerar òrgans, sinó que redefinixen el model organitzatiu reforçant el paper de la presidència com a eix d'un partit “organitzat, engrassat i que serveix la societat” i que aspira a “sustentar el proper Govern d'Espanya” amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant.

A partir de la documentació estatutària i de les notes internes del propi PP se'n desprenen diverses funcions nuclears del president nacional:

  • Direcció política i estratègica del partit: la presidència encapçala el projecte polític del PP, fixa les grans prioritats (per exemple, el compromís amb la “transparència, la participació i l'escolta”) i orienta la línia d'oposició i d'alternativa de govern. Els textos del partit subratllen que els estatuts són el “reflex de com es governarà una administració”, fet que reforça el paper del president com a garant d'aquest model.
  • Presidència i impuls dels òrgans de direcció: el president nacional lidera el Comitè Executiu Nacional i el Comitè de Direcció, selecciona el nucli de vicesecretaries i decideix la configuració de la cúpula (secretaria general, portaveus, etc.), com s'ha vist en les successives remodelacions internes dirigides per Feijóo.
  • Coordinació territorial i sectorial: els nous estatuts creen consells i comitès (Consell de Presidents Autonòmics, Comitè d'Alcaldes de Grans Ciutats, Comitè de Coordinació entre Diputats Provincials, Cabildos i Consells, Consell de Nous Espanyols). El president nacional forma part d'aquestes instàncies i és el punt de referència per articular posicions comunes en matèries com aigua, educació, sanitat o la relació amb la immigració.
  • Impuls i supervisió del codi ètic i la rendició de comptes: la ponència d'Estatuts reforça l'obligació dels càrrecs públics de sotmetre's a un codi ètic i rendir comptes periòdicament. La presidència encarna i defensa públicament aquest estàndard i, juntament amb l'Oficina de Compliment Normatiu prevista als estatuts, és responsable política de garantir que “qui la fa, la paga i se'n va d'aquest partit”.
  • Representació externa i internacional: en el nou organigrama, la presidència assumeix directament les competències de l'ala internacional del partit, que abans s'emmarcaven en una secretaria específica. Això situa el president com a principal portaveu del PP davant d'altres forces polítiques europees, institucions internacionals i opinió pública exterior.
  • Relació amb la militància i procés congressual: els estatuts reformats posen “els afiliats al centre” i estableixen mecanismes telemàtics per votar i participar. El president es sotmet a reelecció als congressos nacionals, presenta la seva candidatura, el seu equip i el seu programa polític i respon davant dels compromisaris i la militància.

En conjunt, els estatuts configuren el president nacional com a màxim responsable de la línia política, la cohesió interna, l'elecció de l'equip de direcció i la projecció del PP com a partit “de centre reformista”, amb vocació de representar tots els espanyols.

Trajectòria política d'Alberto Núñez Feijóo

Alberto Núñez Feijóo (Ourense, 1961) és, des del congrés extraordinari de Sevilla de l'1 d'abril de 2022, president del Partit Popular. En aquell conclave va arribar després de la crisi interna que va posar fi al lideratge de Pablo Casado i va ser elegit pràcticament per aclamació. Quatre anys després, el 2026, el PP el presenta com un partit cohesionad per les seves victòries electorals i ell ha estat revalidat com a president al XXI Congrés Nacional.

Abans del seu salt a la política nacional, Feijóo va cimentar el seu perfil com a gestor a l'administració i a Galícia. Segons la biografia recollida a la seva fitxa institucional i a la premsa:

  • Va iniciar la seva carrera política a l'administració estatal com a president de l'Insalud amb 31 anys, i posteriorment va ser president de Correus.
  • Va tornar a Galícia com a vicepresident de la Xunta i va heretar de Manuel Fraga el lideratge del PP de Galícia (PPdeG), des d'on es va consolidar com a referent del partit.
  • Va ser president de la Xunta de Galícia entre 2009 i 2022, etapa en la qual va encadenar quatre majories absolutes i va construir una imatge de gestor prudent i orientat a l'estabilitat pressupostària, tot i que també va afrontar polèmiques polítiques i mediàtiques.

El 2023 va deixar la presidència de la Xunta per liderar el PP a tot Espanya i presentar la seva candidatura a la presidència del Govern. A les eleccions generals de 2023 va aconseguir que el PP passés de 89 a 137 diputats mentre Vox baixava de 52 a 33, però no va obtenir els suports necessaris per ser investit al Congrés, per la qual cosa es va consolidar com a cap de l'oposició.

A la XV legislatura figura com a diputat al Congrés i vocal a la Diputació Permanent, alhora que manté la presidència del PP. La premsa el descriu com un líder que ha reordenat la cúpula de Gènova, ha reforçat el poder de la secretaria general i del seu cercle de confiança i que orienta el seu projecte a “derogar el sanchisme” i oferir una alternativa de “reconstrucció institucional”, amb èmfasi en la regeneració democràtica i l'estabilitat econòmica.

Quina va ser la composició del Congrés dels Diputats després de les eleccions generals de 2023 i quants escons va obtenir cada partit?

Després de les eleccions generals celebrades el 23 de juliol de 2023, el Congrés dels Diputats de la XV Legislatura va quedar format per 350 escons repartits entre onze formacions polítiques. El repartiment inicial d'escons per partit va ser el següent: una primera minoria del Partit Popular (PP), seguida pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), i un conjunt de forces d'àmbit estatal i territorial que completen la majoria absoluta de la Cambra.

D'acord amb els resultats oficials, la distribució d'escons immediatament després de les eleccions va ser la següent:

  • Partit Popular (PP): 137 escons. Va ser la força més votada i el grup amb més representació a la Cambra, però es va quedar lluny de la majoria absoluta (176 diputats), fet que li va impedir articular per si sol una majoria de govern.
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 121 escons. Segona força en nombre d'escons i eix del posterior bloc d'investidura que va permetre la reelecció de Pedro Sánchez com a president del Govern.
  • Vox: 33 escons. Tercera força a l'hemicicle i principal soci parlamentari del PP al bloc de dretes. Els seus escons, sumats als del PP i UPN, conformen un dels dos grans blocs numèrics de la legislatura.
  • Sumar: 31 escons. Coalició de partits a l'esquerra del PSOE, liderada per Yolanda Díaz. Aquests escons són essencials per conformar el bloc de govern i per a la majoria que sosté l'Executiu a la Cambra.
  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 7 escons. Força independentista catalana que forma part de l'entramat de suports necessaris perquè el Govern pugui tirar endavant lleis clau.
  • Junts per Catalunya (Junts): 7 escons. Una altra de les formacions independentistes catalanes, decisiva en l'aritmètica parlamentària de la legislatura, tant en la investidura com en votacions d'alt contingut polític.
  • EH Bildu: 6 escons. Coalició d'esquerres d'àmbit basc-navarrès, també peça rellevant al bloc que va donar suport a la investidura i a l'aprovació d'iniciatives legislatives del Govern.
  • Partit Nacionalista Basc (PNV): 5 escons. Tradicional partit nacionalista basc, amb un pes específic important a la política estatal. Els seus cinc diputats solen situar-se en una posició de frontissa en votacions ajustades.
  • Bloc Nacionalista Gallec (BNG): 1 escaó. Formació nacionalista gallec que aporta un escaó al bloc d'esquerres i que acostuma a condicionar el seu suport a determinats compromisos territorials.
  • Coalició Canària (CC): 1 escaó. Partit d'àmbit canari, el seu diputat pot resultar decisiu en votacions en què el marge entre blocs es redueix a un o dos escons.
  • Unió del Poble Navarro (UPN): 1 escaó. Formació navarresa de centre-dreta, tradicionalment alineada amb el PP al Congrés, que completa el bloc opositor principal.

Si sumem aquests resultats, obtenim el total de 350 escons que componen el Congrés dels Diputats. A partir d'aquí es van configurar els diferents blocs parlamentaris. Segons l'anàlisi publicat pel diari Demòcrata, el conjunt format per PSOE i Sumar sumava 147 escons, que creuats amb els suports d'ERC (7), Junts (7), EH Bildu (6), PNV (5), BNG (1) i Coalició Canària (1) permetien articular un bloc potencial de 179 diputats per a una investidura i per a les votacions clau de la legislatura.

A l'altre costat de l'hemicicle, el bloc encapçalat pel PP es componia dels seus 137 diputats, juntament amb els 33 de Vox i el diputat d'UPN, assolint així 171 escons. Aquesta correlació de forces —179 davant de 171 en els escenaris en què es mantenia unit el bloc d'investidura— explica l'enorme tensió i el marge tan estret amb què el Govern ha de negociar cada iniciativa legislativa.

Des del punt de vista institucional, aquesta composició configura un Congrés molt fragmentat, en què cap força pot imposar la seva agenda sense teixir acords estables o puntuals. La necessitat de coordinar un nombre considerable de partits d'àmbit territorial (catalans, bascos, gallecs i canaris) atorga a aquestes formacions una capacitat d'influència notable, més enllà del seu pes numèric individual. La legislatura es construeix, així, sobre una aritmètica complexa en què pràcticament “cada vot compta” en les lleis més sensibles.

En resum, el Congrés sortit del 23-J de 2023 és un hemicicle amb un clar lideratge numèric del PP, però amb una majoria potencial de govern articulada al voltant del PSOE i Sumar gràcies al suport de diferents forces nacionalistes i d'esquerres. Aquesta combinació de fragmentació i blocs ajustats defineix la dinàmica política de la XV Legislatura.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin percentatge conjunt aconsegueixen PP i Vox segons l'última enquesta de 40dB?

Pregunta" 1 de 3

Quin partit és percebut per més espanyols com el més capacitat per gestionar la immigració?

Pregunta" 2 de 3

Quin partit mostra la major fidelitat de vot segons l'enquesta de 40dB realitzada després de l'estiu de 2026?

Pregunta" 3 de 3