Enquesta eleccions generals: Feijóo i Vox rosegaran els 200 escons i Sánchez cauria a 111, segons Ipsos

A la informació disponible no consta en quin moment concret es troba l'actual legislatura ni es detallen els passos constitucionals i legals específics per a un avançament electoral a Espanya. Sí que es pot explicar, amb el que aporten les fonts, com s'estructura en termes generals la vida parlamentària d'una legislatura (des del seu inici fins al seu final) i quins elements institucionals intervenen en el seu funcionament. Pel que fa a l'avançament electoral, només és possible afirmar de forma genèrica que implica una dissolució anticipada de les Càmeres i una convocatòria d'eleccions generals conforme a la Constitució i a la legislació electoral, sense poder precisar terminis ni articles concrets. No es disposa de més informació a les fonts consultades per descriure amb detall el mecanisme jurídic d'aquesta dissolució anticipada.

1. Fases bàsiques d'una legislatura en termes parlamentaris

1.1. Sessió constitutiva i organització de la Cambra

Després d'unes eleccions generals s'obre una nova legislatura amb la sessió constitutiva del Congrés dels Diputats i del Senat. En aquesta sessió s'escullen les Taules de les Càmeres i, en particular, la Presidència del Congrés, que és clau perquè el Congrés és la cambra que atorga o nega la confiança al Govern.

Segons la informació disponible, el president del Congrés s'escull de la manera següent:

A la sessió constitutiva:

– Es presenten candidatures per part dels diputats. – La votació és secreta, mitjançant papereta en urna. – A la primera votació s'exigeix majoria absoluta (almenys 176 vots). – Si ningú l'aconsegueix, es realitza una segona votació entre els dos més votats, on n'hi ha prou amb la majoria simple (qui obtingui més vots).

Amb l'elecció de la Presidència i la constitució de la Taula, la Cambra queda plenament operativa per tramitar iniciatives, formar comissions i, si escau, participar en el procés d'investidura del president del Govern (encara que les fonts consultades no detallen aquest últim extrem).

1.2. Fase de funcionament ordinari: activitat legislativa

Un cop constituïda la legislatura, la fase central és la de funcionament ordinari, en la qual el Congrés i el Senat tramiten iniciatives legislatives (projectes i proposicions de llei), controlen el Govern i aproven altres decisions parlamentàries.

Les fonts descriuen de forma general les fases de tramitació d'una iniciativa legislativa dins la legislatura:

– Presentació i admissió a tràmit: La Taula decideix l'admissió a la seva següent reunió ordinària, normalment en pocs dies. – Qualificació i publicació: Si s'admet, es publica al Butlletí Oficial de la Cambra i s'obre un termini (habitualment 15 dies, prorrogable) per sol·licitar la presa en consideració (proposicions) o presentar esmenes a la totalitat (projectes). – Debat de totalitat al Ple: Se celebra unes setmanes després de la publicació. – Esmenes a l'articulat i Comissió: Nou termini (també al voltant de 15 dies, prorrogable) per a esmenes a l'articulat; la Comissió elabora i aprova un dictamen en diverses setmanes. – Ple i votació final a la Cambra d'origen: El dictamen es debatrà i votarà al Ple, habitualment 1–2 setmanes després de la seva aprovació a la Comissió. – Remissió a l'altra Cambra: Es repeteixen fases d'esmenes, dictamen i Ple; el Senat pot aprovar, esmenar o vetar, i el Congrés pot aixecar el veto o acceptar/rebutjar esmenes. – Sanció i publicació: Aprovada definitivament, la llei es remet al Rei per a sanció i promulgació en un màxim de 15 dies, i es publica al BOE.

Aquest cicle d'iniciatives es repeteix durant tota la legislatura i és el nucli de la “fase parlamentària” en sentit funcional: el temps en què les Càmeres estan constituïdes i exerceixen les seves funcions legislatives i de control, fins a la dissolució.

1.3. Paper del Reglament parlamentari

El funcionament de la legislatura està condicionat pel Reglament de cada Cambra, que, segons les fonts disponibles:

– Regula els procediments i terminis de les iniciatives, els debats i les votacions. – Estableix els criteris d'admissió a tràmit i l'activitat de les comissions. – Ordena els torns de paraula, el temps d'intervenció i la disciplina parlamentària.

A la pràctica, això determina el ritme real de la legislatura: quant es pot tramitar, amb quina rapidesa i en quin ordre de prioritats, a més de les condicions per al control polític al Govern.

2. Dissolució anticipada i avançament electoral: límits de la informació disponible

Un avançament electoral implica, en termes generals, la dissolució anticipada del Congrés (i normalment també del Senat) i la convocatòria de noves eleccions generals. Aquest procés es regeix per la Constitució espanyola i per la legislació electoral (LOREG), però les fonts consultades no detallen els articles aplicables, els requisits formals, els terminis ni les majories exigides, ni tampoc la distribució de competències concretes entre el president del Govern, el Rei i les Corts Generals.

Per això, només és possible afirmar en abstracte que:

– L'obertura d'un nou cicle electoral exigeix una decisió formal de dissolució de les Càmeres, que posa fi a la legislatura en curs. – Aquesta decisió ha de respectar els límits temporals i procedimentals fixats per la Constitució i la LOREG (per exemple, pel que fa al temps entre la dissolució i la celebració de les eleccions), però aquests límits no consten a la informació disponible. – No es disposa de dades a les fonts consultades sobre si és necessària una intervenció expressa del Congrés o altres òrgans, més enllà dels poders constitucionals del president del Govern i del Rei.

En conseqüència, amb la informació accessible només pot descriure's el marc parlamentari general d'una legislatura i la idea bàsica que l'avançament electoral suposa interrompre aquest cicle mitjançant una dissolució anticipada i la convocatòria de noves eleccions, sense poder entrar en els detalls jurídics específics de com es realitza a Espanya.

Alberto Núñez Feijóo és des d'abril de 2022 el president del Partit Popular i, en conseqüència, el líder de l'oposició al Govern d'Espanya. Des d'agost de 2023 és també diputat al Congrés per Madrid i vocal de la Diputació Permanent, fet que el situa al centre de l'estratègia parlamentària del PP. La seva trajectòria prèvia passa per haver estat president de la Xunta de Galícia entre 2009 i 2022, senador per designació autonòmica i alt càrrec a l'administració sanitària i en empreses públiques estatals com Correus i Insalud. A continuació es detallen les seves competències polítiques actuals i els principals càrrecs públics que ha ocupat.

Competències com a president del PP

Com a president del Partit Popular, Feijóo és el màxim responsable polític i orgànic de la formació a nivell nacional, càrrec en què va ser elegit al XX Congrés del PP celebrat a l'abril de 2022, amb un ampli suport dels compromisaris, segons el seu perfil biogràfic recollit per Demócrata, Modelocurriculum i Viquipèdia. Presideix el Comitè Executiu Nacional, òrgan màxim de decisió entre congressos, on es fixen les posicions del partit davant les lleis, les aliances i les candidatures, tal com subratllen la seva fitxa al PP i la seva participació en reunions de l'òrgan executiu (PP, PP – Comitè Executiu Nacional).

Entre les seves competències hi ha la definició de la línia política i ideològica del PP, la coordinació amb les direccions autonòmiques i la supervisió de l'estructura interna (secretaria general, vicesecretaries, comitès, etc.), com es reflecteix a les informacions sobre la remodelació de la seva cúpula i del seu equip econòmic publicades pel diari Demócrata (Nova cúpula al PP, Els cervells econòmics del PP, Tellado i Feijóo: un viatge sense bitllet de tornada, Nomenament de Miguel Tellado). També dirigeix l'estratègia electoral i el discurs de “canvi polític” enfront del Govern, com es destaca en aquest anàlisi de Demócrata i en fòrums com Nova Economia Fòrum.

Funcions com a líder de l'oposició i diputat

Des que va obtenir escó al Congrés per Madrid a la XV Legislatura (fitxa oficial al Congrés dels Diputats), Feijóo exerceix com a cap de l'oposició parlamentària. Les seves funcions principals són coordinar l'acció del Grup Parlamentari Popular, fixar la postura del partit en els grans debats legislatius i confrontar el president del Govern a les sessions de control, com recullen les cròniques parlamentàries i les pròpies comunicacions del PP (Intervenció al Congrés, altres intervencions).

En el pla institucional, forma part com a vocal de la Diputació Permanent del Congrés des de novembre de 2023, fet que confirma també la base de dades parlamentària sobre els seus càrrecs. La Diputació Permanent manté determinades competències de la Cambra quan no està reunida en període ordinari, de manera que Feijóo conserva capacitat d'iniciativa i control fins i tot entre sessions.

A més, el seu lideratge de l'oposició es projecta al Senat, on el PP té majoria, utilitzant aquesta cambra per intensificar el control polític en assumptes com el “cas Koldo”, tal com recullen diverses informacions de Demócrata (Estratègia al Senat) i d'altres mitjans com elDiario.es.

Principals càrrecs públics en la seva trajectòria

El perfil institucional de Feijóo, detallat en fonts com Transparentia (Newtral), Nova Economia Fòrum i la seva fitxa senatorial (Senat), inclou els següents fites:

A la Xunta de Galícia: va ser president de la Xunta de Galícia entre 2009 i 2022, encadenant quatre majories absolutes (2009, 2012, 2016 i 2020), com recorden tant els perfils biogràfics com anàlisis polítics a Demócrata (Feijóo compleix quatre anys al capdavant del PP) i en mitjans gallecs que situen la seva sortida cap a Madrid coincidint amb el relleu a Alfonso Rueda (elecció de Rueda, presa de possessió). Abans havia estat vicepresident primer de la Xunta (2004–2005) i conseller d'Obres Públiques, Habitatge i Política Territorial (2003–2005).

En l'àmbit estatal, va ocupar càrrecs d'alta direcció sanitària i empresarial: secretari general d'Assistència Sanitària i després president de l'Insalud (Institut Nacional de la Salut), així com president de la Societat Estatal de Correus i Telègrafs, segons les biografies citades per Modelocurriculum i Nova Economia Fòrum. Entre 2022 i 2023 va ser també senador per designació del Parlament de Galícia, integrant la Diputació Permanent i la Comissió de Reglament (fitxa del Senat).

Càrrecs orgànics al partit i projecció pública

Abans d'assumir la presidència nacional, Feijóo va ser durant setze anys president del PP de Galícia (2006–2022), des d'on va projectar el seu lideratge cap a la política estatal (estructura del PP). La seva figura s'ha reforçat amb una narrativa de “canvi polític” i “oposició d'Estat”, present a les seves intervencions mediàtiques –per exemple, la seva entrevista a televisió analitzada per Demócrata (Feijóo passa per El Hormiguero)– i en els missatges interns del partit, on es subratlla el seu perfil de gestor i el seu èmfasi en l'ètica pública i la lluita contra la corrupció (declaracions del PP, crònica a Demócrata).

La seva projecció es completa amb una intensa presència mediàtica i a les xarxes socials (estructura PP, perfil com a president, Instagram, reel d'Instagram) i amb mencions freqüents en anàlisis polítics que subratllen el seu paper com a “home d'Estat” i estratega de la dreta espanyola (elDiario.es, anàlisi sobre la seva ombra a Galícia, cròniques parlamentàries galleques).

La moció de censura al Congrés dels Diputats està regulada a la Constitució (art. 113 CE) i desenvolupada pel Reglament del Congrés (arts. 173‑179 del Reglament del Congrés). Es tracta d'una moció sempre constructiva, que exigeix proposar un candidat o candidata alternatiu a la Presidència del Govern i un programa polític. La seva presentació requereix un nombre mínim de signatures de diputats i la seva aprovació precisa majoria absoluta del Congrés. Si s'aprova, produeix immediatament la caiguda del Govern i la investidura automàtica del candidat proposat; si es rebutja, limita la capacitat de tornar a presentar noves mocions en aquest mateix període de sessions.

1. Base constitucional i desenvolupament reglamentari

L'article 113 de la Constitució estableix la possibilitat que el Congrés exigeixi la responsabilitat política del Govern mitjançant moció de censura i fixa el seu caràcter constructiu i el requisit de majoria absoluta per a la seva aprovació. Aquest marc es desenvolupa detalladament al Capítol tercer. De la moció de censura (Arts. 175‑179) del Reglament del Congrés, que concreta subjectes legitimats, forma, terminis, debat, votació i efectes. A més, es connecta amb la regulació general de votacions (art. 86 del Reglament) i amb la de la qüestió de confiança (arts. 173‑174), com a part del sistema de control polític al Govern.

2. Requisits subjectius: qui pot presentar-la i amb quantes signatures

L'article 175.2 del Reglament exigeix que la moció sigui proposada, almenys, per la desena part de la Cambra. Això significa que només poden presentar-la diputats i diputades que assoleixin aquest llindar mínim de signatures; no pot ser iniciativa individual ni d'un sol grup amb menys d'aquest percentatge. La moció es formalitza mitjançant un escrit motivat adreçat a la Taula del Congrés, subscrit pels diputats proponents.

L'article 179 introdueix una limitació rellevant: qui hagi signat una moció de censura rebutjada no podrà signar una altra durant el mateix període de sessions (i les presentades entre sessions s'imputen al següent període). Això condiciona l'estratègia parlamentària de l'oposició.

3. Requisits objectius: moció constructiva, candidat i programa

La moció de censura ha de ser constructiva. L'article 175.2 disposa que ha d'incloure un candidat o candidata a la Presidència del Govern, que a més ha d'haver acceptat la candidatura, i es presenta en un escrit motivat. Encara que el Reglament no entra en detall del contingut del programa, l'article 177.1 preveu que el candidat intervingui en el debat “a efectes d'exposar el programa polític del Govern que pretén formar”, fet que a la pràctica obliga que la moció vagi acompanyada d'una alternativa de Govern mínimament articulada.

4. Tramitació: presentació, admissió, mocions alternatives

Segons l'article 176.1, la Taula del Congrés ha de comprovar que la moció reuneix els requisits de l'article 175 (desena part de la Cambra i candidat acceptat); si els compleix, l'admet a tràmit, comunicant-ho al President del Govern i a les portaveus dels grups parlamentaris. Admesa la moció principal, l'article 176.2 permet que, dins dels dos dies següents a la seva presentació, es registrin mocions alternatives, que han de complir els mateixos requisits de signatures i candidat. Aquestes mocions alternatives segueixen els mateixos tràmits d'admissió.

5. Debat, terminis i votació

El debat està regulat a l'article 177. S'obre amb la defensa de la moció per un dels signants, sense limitació de temps, seguida de la intervenció també sense límit del candidat o candidata proposat per exposar el seu programa. Després d'una interrupció decretada per la Presidència, pot intervenir un representant de cada grup parlamentari per un màxim de 30 minuts, amb un torn de rèplica o rectificació de 10 minuts.

El mateix article 177.3 permet que, si hi ha diverses mocions, la Presidència, escoltada la Junta de Portaveus, acordi un debat conjunt, encara que la votació de cada moció ha de ser sempre separada i seguint l'ordre de presentació. L'article 177.4 fixa un termini mínim clau: la votació no pot celebrar-se abans que hagin transcorregut cinc dies des de la presentació de la primera moció al Registre. Les votacions, per la seva naturalesa, són públiques i s'ajusten al sistema de votació pública per crida descrit a l'article 86, on cada diputat respon “sí”, “no” o “abstenció”.

6. Majoría necessària i efectes jurídics

L'article 177.5 estableix que la moció requereix, en tot cas, el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Congrés. Si s'aprova una de les mocions, les restants no es sotmeten a votació (art. 177.6).

L'article 178 regula els efectes immediats: aprovada la moció, la Presidència del Congrés ho comunica de forma immediata al Rei i al President del Govern. El candidat inclòs a la moció es considera que ha rebut la confiança de la Cambra a efectes de l'article 99 de la Constitució, és a dir, queda investit com a President del Govern sense necessitat de votació addicional d'investidura. Si la moció és rebutjada, no es produeix efecte de substitució del Govern, però opera la limitació de l'article 179 respecte a noves signatures de mocions de censura en el mateix període de sessions.