Enquesta eleccions generals: la crisi de Ceuta fa que Vox marqui rècord mentre el PSOE cau al 24,9%, segons NC Report

En aquest moment no existeix una “gran” reforma constitucional ordinària de conjunt en fase decisòria avançada, però sí que hi ha reformes parcials que utilitzen el procediment ordinari de l'article 167 CE. La més rellevant oberta ara és el projecte de reforma de l'article 43 de la Constitució per blindar el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, que es tramita per la via de l'art. 167. Una altra reforma recent —la de l'article 69.3 CE perquè Formentera triï senador propi— ja ha conclòs i està en vigor des del 21/05/2026.

Estat parlamentari actual

Segons la base de dades parlamentària, a la XV Legislatura hi ha un únic expedient obert de reforma constitucional:

• Expedient 102/000001 – Projecte de reforma de l'article 43 de la Constitució Espanyola (blindatge de l'avortament com a prestació del sistema sanitari).
• Cambra d'origen: Congrés dels Diputats.
• Estat: en tramitació a la Comissió Constitucional, amb termini d'esmenes a l'articulat ampliat (últims acords d'ampliació de principis de setembre de 2026).
• Procediment: reforma parcial que no afecta els continguts “agrevats”, per la qual cosa segueix el procediment ordinari de l'article 167 CE.

En paral·lel, la reforma de l'article 69.3 CE impulsada pel Parlament balear per atorgar un senador propi a Formentera va ser aprovada per les Corts per la via de l'art. 167 (tres cinquens de Congrés i Senat) i ja ha completat tot el seu cicle, inclosa la publicació i entrada en vigor, per la qual cosa no forma part dels procediments actualment oberts.

En conseqüència, la “possibilitat” d'una reforma constitucional ordinària avui es concreta, de forma principal, en el projecte sobre l'article 43 CE, la tramitació del qual encara es troba en la fase interna del Congrés (comissió i esmenes), sense haver assolit encara la votació final del Ple de la Cambra Baixa.

Què passa després d'assolir els tres cinquens al Congrés

L'article 167 CE regula els passos a seguir un cop el Congrés aconsegueix la majoria reforçada:

• 1. Aprovació per tres cinquens al Congrés
  El text de reforma ha de ser aprovat en Ple per tres cinquenes parts dels diputats (art. 167.1 CE). A la pràctica, serien 210 vots favorables sobre 350 escons. En el cas del projecte sobre l'article 43, les cròniques parlamentàries subratllen que sense el suport del PP aquests números són inabastables, donat el seu pes en ambdues Cambres.
• 2. Remissió al Senat
  Un cop assolida al Congrés aquesta majoria de tres cinquens, el text es remet al Senat, on també es tramita en comissió i Ple. La regla general és que el Senat ha d'aprovar la reforma amb la mateixa majoria de tres cinquens.
• 3. Si Congrés i Senat coincideixen
  Si les dues Cambres aproven el mateix text per tres cinquens, la reforma es considera aprovada per les Corts Generals. A partir d'aquí, només resta la possible convocatòria de referèndum, si es sol·licita en els termes del propi article 167.
• 4. Si no hi ha acord: Comissió Mixta
  Si el Senat no arriba als tres cinquens o introdueix canvis que impedeixen la coincidència amb el text del Congrés, l'art. 167.1 preveu una Comissió Mixta Congrés–Senat, que elabora un nou text de compromís. Aquest text es sotmet de nou a votació en ambdues Cambres, intentant altra vegada el suport de tres cinquens.
• 5. Via de tancament per dos terços del Congrés
  Si, malgrat la Comissió Mixta, persisteix el desacord, l'art. 167.2 CE permet que el Congrés tanqui el procediment aprovant el text per una majoria de dos terços, sempre que el Senat ho avalï almenys per majoria absoluta. En aquest cas, ja no s'exigeix que el Senat arribi també als tres cinquens.
• 6. Possible referèndum
  Aprovada la reforma per les Corts (ja sigui per la via de tres cinquens en ambdues Cambres o per la combinació dos terços del Congrés / majoria absoluta del Senat), l'art. 167.3 CE preveu que, si ho sol·licita una desena part dels membres de qualsevol de les Cambres (35 diputats o 26 senadors) dins dels 15 dies següents a l'aprovació, la reforma ha de sotmetre's a referèndum ratificatori. Si no es sol·licita, la reforma es promulga directament.
• 7. Sanció, promulgació i entrada en vigor
  Superat, si escau, el referèndum, el Rei sanciona i promulga la reforma, que es publica al BOE. Entrarà en vigor en la data prevista en el propi text de reforma o, en defecte de previsió, a vint dies de la publicació.

Davant d'aquest esquema, el procediment agreujat de l'article 168 CE (per a reformes que afectin drets fonamentals, Corona o Títol Preliminar) afegeix la disolució de les Corts, noves eleccions, segona aprovació per dos terços i referèndum obligatori. L'actual projecte sobre l'article 43 CE, en enquadrar-se en el procediment ordinari, no incorpora aquestes fases addicionals, però sí que depèn de les majories qualificades descrites i d'un eventual referèndum facultatiu.

En l'ordenament espanyol, les competències del president del Govern estan clarament definides a la Constitució i a la legislació de desenvolupament. En canvi, el líder de l'oposició és sobretot una figura polític-parlamentària, amb un reconeixement jurídic molt més difús i recolzat en el Reglament del Congrés i en la pràctica constitucional.

President del Govern: competències i atribucions principals

La Constitució Espanyola (arts. 97 i 98) i la Llei 50/1997, del Govern, fixen el nucli de funcions del president del Govern, que es poden agrupar en diversos blocs:

• Direcció de l'acció del Govern El president dirigeix i coordina l'acció de tots els ministres. Fixa les prioritats polítiques generals, impulsa els projectes legislatius de l'Executiu i assegura la unitat de criteri entre els diferents departaments ministerials.
• Direcció de la política interior i exterior Correspon al president determinar les grans línies de la política interior (econòmica, social, territorial, de seguretat, etc.) i de la política exterior, la defensa i la seguretat nacional, sempre dins del marc constitucional i legal.
• Representació del Govern És la principal figura de representació política de l'Estat en l'àmbit intern (relació amb les Corts Generals, comunitats autònomes, agents socials) i en l'àmbit internacional (cimeres, reunions bilaterals, organitzacions internacionals).
• Nombrament i cessament de ministres Proposa al Rei el nomenament i el cessament dels ministres i pot remodelar l'estructura del Govern (crear, suprimir o reorganitzar ministeris i alts càrrecs dins dels límits legals).
• Relació de confiança amb les Corts Generals El president ha d'obtenir la confiança del Congrés en la sessió d'investidura i pot:
  • Plantejar la qüestió de confiança per revalidar el suport parlamentari.
  • Ser objecte d'una moció de censura, que si s'aprova implica el seu cessament i la investidura d'un nou president.
• Disolució de les Cambres i convocatòria d'eleccions Pot proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals i la convocatòria d'eleccions generals, dins de les condicions i límits temporals establerts a la Constitució.
• Direcció de l'Administració civil i militar Sota la seva autoritat es situa l'Administració General de l'Estat i, en coordinació amb el Ministeri de Defensa, la direcció de la política de defensa i les Forces Armades, en el marc del control parlamentari.
• Signatura i refrendament d'actes normatius i decisions clau El president refrenda, juntament amb els ministres competents, determinats actes del Rei; impulsa l'aprovació de reials decrets-lleis i reials decrets legislatius, i aprova, amb la resta del Govern, els projectes de llei que es remeten a les Corts.

Líder de l'oposició: figura essencialment polític-parlamentària

En canvi, el líder de l'oposició no està definit explícitament a la Constitució amb un catàleg tancat de competències. A la pràctica, s'entén per tal el o la dirigent del partit o grup parlamentari amb major representació que no forma part del Govern.

Les seves atribucions deriven sobretot de la seva posició al Parlament i de les regles internes de les Cambres:

• Cap política de l'alternativa de govern Encapçala el principal projecte polític alternatiu al del Govern, articulant propostes i programes alternatius i coordinant l'estratègia parlamentària del seu grup.
• Control i fiscalització del Govern Té un paper central en:
  • Els debats de política general (debat sobre l'estat de la Nació, grans monogràfics, etc.).
  • Les sessions de control al Govern, on sol gaudir de torns preferents de pregunta al president.
  • La presentació de proposicions de llei i esmenes alternatives.
• Participació en els òrgans de direcció de la Cambra Normalment dirigeix el grup parlamentari més nombrós de l'oposició, fet que li atorga presència a la Mesa del Congrés i a la Junta de Portaveus a través dels seus representants, influenciant l'ordre del dia i l'organització dels treballs parlamentaris.
• Interlocució institucional i mediàtica Sense estar reglada amb el mateix detall que el president del Govern, la pràctica li atribueix un paper destacat com a interlocutor amb el Govern en grans acords d'Estat (reformes constitucionals, política exterior, seguretat, etc.) i una visibilitat mediàtica preferent com a principal crític i alternativa.

En síntesi, mentre que el president del Govern és una figura plenament regulada amb competències executives i de direcció política molt concretes, el líder de l'oposició és una figura més flexible i de naturalesa política, la capacitat d'influència de la qual depèn de la seva força parlamentària, de les regles internes de les Cambres i de la pràctica política consolidada.

En les eleccions generals del 10 de novembre de 2019 (el 10N), els tres partits que assenyales van quedar configurats com els grans actors del bloc d'esquerra i del bloc de dreta. Les fonts manejades recorden explícitament que Vox va assolir aleshores el seu primer gran sostre: va obtenir 52 escons i al voltant del 15,2 % dels vots, convertint-se en tercera força del Congrés. Per a PP i PSOE, les notícies revisades no reprodueixen la dada numèrica exacta de vot i escons, però sí que deixen clar el repartiment bàsic: el PSOE va guanyar les eleccions i es va mantenir com a primera força del Congrés, mentre que el PP va ser la principal formació de l'oposició, amb una representació més modesta que la que té avui i encara amb ferides obertes després del desplom d'abril de 2019.

Des d'aquest punt de partida de 2019 fins a les eleccions del 23 de juliol de 2023 es produeix una reconfiguració important de l'espai de la dreta i del centre-esquerra. El 2023, les notícies d'anàlisi electoral coincideixen que:

• El PP es recupera amb força i esdevé la primera força en escons, amb 137 diputats i un 33,1 % dels vots. És a dir, millora de forma molt notable el seu pes parlamentari respecte a 2019.
• El PSOE obté 121 escons i al voltant d'un 31,7 % de vot. Perd una mica de terreny respecte a la seva victòria de 2019, però manté una bancada molt àmplia i capacitat d'articular majories amb altres forces.
• Vox, que havia tingut 52 diputats el 2019, baixa el 2023 a 33 escons i un 12,4 % dels vots. És un retrocés rellevant respecte al seu màxim de 2019, encara que continua sent una tercera força amb pes.

La comparació 2019–2023 permet traçar la primera part de l’“evolució de la representació”:

• El PP passa de ser un partit castigat el 2019 a recuperar el lideratge en escons el 2023, recolzat en la desaparició de Ciutadans i en la concentració del vot del centrodreta.
• El PSOE pateix un desgast moderat: perd alguns escons i una mica de percentatge de vot, però segueix com a principal força de l'esquerra i segon partit al Congrés.
• Vox viu un cicle invers: màxim el 2019 (52 escons), i retrocés el 2023 fins als 33 diputats, amb la qual cosa continua sent necessari per a la dreta però amb menys poder de negociació que en el punt àlgid del seu cicle.

A partir de 2023, l'evolució ja no està marcada per noves eleccions generals (fins a setembre de 2026), sinó per les enquestes i sondejos. Allà les dades apunten a un altre gir:

• Els promedis i baròmetres nacionals publicats el 2025 i 2026 situen de forma consistent el PP per sobre dels resultats del 23J, al voltant de 140–150 escons i al voltant del 33–35 % del vot, segons diferents instituts (Sigma Dos, Sociomètrica, NC Report, etc.). És a dir, mantindria el lideratge i ampliaria la distància amb el PSOE respecte a 2023.
• El PSOE apareix en aquestes enquestes per sota dels 121 escons que va obtenir a les últimes eleccions, amb horquilles freqüents al voltant dels 100–110 diputats i percentatges de vot en la franja del 25–28 %. Moltes peces ressalten que es situa “per sota del resultat de 2023” i que arrossega fugues de votants cap a PP i Vox.
• Vox és, en la majoria de sondejos, el partit que més creix respecte a 2023: se li atribueixen sovint entre 54 i 62 escons i percentatges de vot en l'entorn del 16–19 %. Les notícies subratllen que superaria clarament els 33 diputats reals de 2023, i fins i tot s'aproparia a —o superaria lleugerament— els seus màxims històrics de 2019 en vots.

Si es mira en conjunt, la trajectòria des de 2019 fins avui es pot sintetitzar així:

• PP: de segona força debilitada el 2019 a primera força el 2023 (137 escons) i, segons les enquestes de 2025–2026, amb marge per seguir creixent en representació si hi hagués eleccions avui.
• PSOE: de guanyador de 2019 a segon partit el 2023, i actualment en sondejos per sota del seu resultat de 121 escons, encara que encara clarament per sobre de la resta de l'esquerra.
• Vox: d'irrupció massiva el 2019 (52 diputats i ~15 % del vot), a retrocés el 2023 (33 escons i 12,4 %), i de nou en fort ascens en enquestes recents, fins a horquilles que doblen aproximadament la seva representació actual.

En termes de blocs, els articles coincideixen que, prenent com a referència les enquestes de 2025–2026, la suma de PP i Vox se situaria clarament per sobre de la majoria absoluta (més de 190–200 escons), mentre que el bloc d'esquerres (PSOE i Sumar, principalment) estaria molt per sota de la capacitat de revalidar l'aritmètica de la investidura de 2023. Aquesta és, fins a la data, la gran tendència en l'evolució de la representació de PP, PSOE i Vox des de les generals de 2019.