Enquesta eleccions generals: Vox guanya 1,1 punts, el PSOE torna a caure i el PP amplia a gairebé 7 punts el seu avantatge, segons InvyMark

En el sistema constitucional espanyol, la convocatòria d'eleccions generals està estretament regulada, però els tràmits parlamentaris pròpiament dits són molt limitats: la decisió central és un acte del president del Govern i del Rei, i no del Congrés ni del Senat. Tot i això, la forma en què s'arriba a aquesta dissolució i els terminis posteriors depenen del supòsit de què es tracti.

1. Dissolució anticipada decidida pel president del Govern

És el supòsit més freqüent. Els passos fonamentals són:

• Decisió política del president del Govern: el president, prèvia deliberació del Consell de Ministres, decideix proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals i la convocatòria d'eleccions generals. Aquesta decisió ha de respectar certs límits constitucionals (no pot adoptar-se si està en tramitació una moció de censura, durant els estats d'excepció o setge, ni abans que transcorri un any des de l'anterior dissolució per aquesta mateixa via).
• Proposta formal al Rei: el president s'adreça al Rei i li proposa la dissolució i la convocatòria. No existeix un debat ni una votació prèvia al Congrés o al Senat sobre aquesta decisió.
• Reial decret de dissolució i convocatòria: el Rei signa el reial decret pel qual es dissolen les cambres i es convoquen eleccions, que ha de ser sempre refrendat pel president del Govern. En un únic text es recullen:
  • La dissolució del Congrés i del Senat (o d'una sola cambra, si es decideix així).
  • La data de les eleccions generals.
• Publicació al BOE: el reial decret es publica al Butlletí Oficial de l'Estat. Amb aquesta publicació la dissolució de les cambres produeix efecte i s'inicia el calendari electoral fixat per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG).

En aquest escenari, els tràmits parlamentaris es redueixen a la notificació formal a les meses del Congrés i del Senat i a la liquidació d'assumptes pendents; però no hi ha acord ni votació de les cambres per autoritzar la dissolució.

2. Convocatòria automàtica per expiració del mandat de quatre anys

Si no s'ha produït una dissolució anticipada, el mandat del Congrés expira als quatre anys de la seva elecció. El procediment és molt similar:

• A l'aproximar-se la data d'expiració, el Govern ha de preparar la convocatòria d'eleccions generals.
• El Rei dicta, a proposta del president del Govern i amb el seu refrend, un reial decret que:
  • Declara la dissolució del Congrés (i, en la pràctica, també del Senat per renovar ambdues cambres).
  • Fixa la data de les eleccions.
• El decret es publica al BOE i les Corts queden dissoltes en aquesta data.

De nou, el Congrés i el Senat no deliberen ni voten sobre la convocatòria; simplement exhaureixen el seu mandat i queden dissolts pel reial decret corresponent.

3. Convocatòria després d'un fracàs de la investidura

Aquest és l'únic cas en què el paper del Congrés condiciona directament l'obligació de convocar eleccions:

• Sessions d'investidura: després d'unes eleccions, el Rei proposa un candidat a la presidència del Govern; el Congrés celebra un o diversos debats d'investidura i vota. S'exigeix majoria absoluta en primera votació i majoria simple en segona.
• Càlcul del termini de dos mesos: si cap candidat obté la confiança del Congrés, s'obre un termini de dos mesos des de la primera votació d'investidura. Durant aquest temps poden celebrar-se noves investidures amb altres candidats.
• Fracàs de totes les investidures: si transcorren aquests dos mesos sense que cap candidat hagi estat investit, la Constitució ordena que les cambres quedin dissoltes automàticament.
• Reial decret de dissolució i convocatòria: el Rei, aquesta vegada sense marge d'opció política, ha d'expedir un reial decret que:
  • Declara dissolts el Congrés i el Senat.
  • Convoca eleccions generals.
  El decret també es refrenda pel president del Govern en funcions.

En aquest supòsit sí que hi ha una intensa activitat parlamentària prèvia (els debats i votacions d'investidura), però la decisió de dissoldre i convocar continua formalitzant-se en un reial decret del Rei, no mitjançant acord plenari.

4. Terminis comuns des de la dissolució fins a la nova legislatura

Sigui quina sigui la via de dissolució, els terminis bàsics són sempre els mateixos:

• Entre la dissolució i el dia de la votació: la LOREG fixa, amb caràcter general, un termini d'uns quaranta i tants dies (en la pràctica, set setmanes) des de la publicació del reial decret fins a la jornada electoral. En aquest període es desenvolupen les fases de presentació de candidatures, proclamació, campanya electoral i jornada de reflexió.
• Constitució del nou Congrés i del nou Senat: després de les eleccions, les cambres han de constituir-se en un termini breu (en la pràctica, al voltant de tres setmanes des de la votació, segons estableixi el propi reial decret i la LOREG). En la sessió constitutiva s'escullen les meses i es declaren formalment constituïdes les Corts Generals.

A partir de la constitució del nou Congrés, el Rei pot iniciar la ronda de consultes amb els grups parlamentaris per proposar candidat a la presidència del Govern, i s'obre així un nou cicle parlamentari.

En sentit estricte, el Reglament del Congrés dels Diputats no regula la figura d'un “president del Partit Popular al Congrés” com a càrrec propi de la Cambra. El que sí regula són els grups parlamentaris i els seus portaveus. Per això, les “competències” del president del PP al Congrés s'articulen en dos plans: com a líder del partit (competències internes, fixades pels estatuts del PP) i com a diputat que dirigeix o condiciona la línia del Grup Parlamentari Popular, les funcions del qual sí que estan vinculades al Reglament.

1. Marc general: el paper dels grups parlamentaris

El Congrés funciona a través del Ple i d'òrgans com la Mesa, la Junta de Portaveus, les comissions i la Diputació Permanent. Segons una nota oficial sobre l'organització de la Cambra, la Junta de Portaveus està constituïda pel president del Congrés i els portaveus dels grups parlamentaris, i la seva funció principal és aprovar, juntament amb la Presidència, l'ordre del dia del Ple (nota de Moncloa sobre el Congrés).

Els grups parlamentaris, inclòs el Grup Popular, són les unitats bàsiques d'organització política de la Cambra: registren iniciatives, participen en comissions, proposen membres per a la Diputació Permanent i reben recursos econòmics i materials. Una peça de Demòcrata recorda que el Reglament preveu que el Congrés posi a disposició dels grups els mitjans materials necessaris i una subvenció fixa i una altra variable en funció dels seus membres; el PP ha defensat fins i tot que aquests recursos, el temps de paraula i la presència en òrgans s'assignin de manera més estrictament proporcional a la mida del grup, subratllant que el seu president “parla en nom de 137 diputats” i no hauria de tenir el mateix temps que portaveus de grups petits (Demòcrata).

2. Competències polítiques lligades al Grup Parlamentari Popular

A partir d'aquest marc, el president del Partit Popular al Congrés actua, de facto, com a màxima referència política del Grup Parlamentari Popular, encara que la portaveu recaigui en una altra persona. Les seves competències es concreten en:

• Orientar la línia política del grup: fixa prioritats, estratègia i posició del PP en els debats legislatius i de control al Govern. Això es reflecteix en la direcció interna del grup (portaveu, portaveus adjunts, secretaria general, coordinadors de comissions), que la premsa descriu com l’“equip” que dirigeix els treballs a la Cambra (Demòcrata).
• Impulsar la presentació d'iniciatives: encara que formalment les proposicions de llei, no de llei, preguntes o sol·licituds es registren a nom del grup o dels seus diputats, la direcció política del PP decideix quines iniciatives es prioritzen i amb quin contingut, donant instruccions a l'estructura del grup.
• Definir la posició del PP en ponències i comissions: quan el Grup Popular participa en ponències legislatives o comissions, la seva direcció marca la línia de negociació. Un exemple és la queixa formal del Grup Popular a la Mesa del Congrés per entendre que havia estat exclòs de l'elaboració de l'informe de la Llei del Cinema, al·legant que això li impedia exercir “les funcions que corresponen a aquest Grup com a integrant de la Ponència” (Demòcrata).
• Decidir l'estratègia de control al Govern: selecciona compareixences a sol·licitar, preguntes de control, iniciatives d'investigació o conflictes competencials que el grup promou en ambdues Cambres. Les notícies recullen, per exemple, com la direcció del PP instrueix els seus grups per plantejar conflictes d'atribucions o mocions en defensa de les seves posicions.

3. Paper a la Junta de Portaveus i a la vida interna del Congrés

Bona part del pes institucional del Grup Popular s'exerceix a través del seu portaveu a la Junta de Portaveus. Segons explicacions parlamentàries recollides per Demòcrata, si la Mesa “administra”, la Junta de Portaveus és l'espai on els grups negocien temps, ordre del dia i repartiment d'espais d'intervenció. El líder del PP al Congrés, com a cap polític del grup, decideix la línia que defensarà el seu portaveu en aquesta negociació.

A més, la direcció del Grup Popular —sota l'autoritat del president del partit— proposa els noms que ocuparan llocs clau: representants a la Diputació Permanent, presidències o portaveus de comissions, vocals en òrgans mixtos com la Comissió del Tribunal de Comptes, etc. Informacions de Demòcrata detallen, per exemple, com el PP negocia i distribueix vicepresidències i secretaries en òrgans com la Diputació Permanent o les comissions, en funció del seu pes numèric.

4. Relació amb els estatuts del Partit Popular

Els estatuts del PP són els que determinen, internament, quines competències té el president del partit sobre els seus grups parlamentaris: designació o cessament de portaveus, aprovació de les direccions de grup, coordinació entre Congrés, Senat i Parlament Europeu, etc. La premsa interna del partit i cròniques del Congrés Nacional del PP mostren que els portaveus a les Corts formen part del comitè de direcció del partit i rendeixen comptes davant el Congrés Nacional (Demòcrata).

En síntesi, el president del PP no té una competència formal diferent a la de qualsevol diputat dins del Reglament del Congrés, però, en ser el líder del partit, concentra una capacitat decisòria molt àmplia sobre com el Grup Parlamentari Popular utilitza les facultats que sí reconeix el Reglament: iniciativa legislativa, control, negociació de l'ordre del dia, repartiment de recursos i presència en tots els òrgans de la Cambra.

A les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, que van tenir lloc el 23 de juliol de 2023, el Partit Popular (PP) va ser la força més votada a nivell estatal. Segons les dades que recullen diverses peces d'anàlisi electoral publicades posteriorment, el PP va obtenir en aquests comicis aproximadament un 33,1 % dels vots vàlids emesos i va aconseguir 137 escons al Congrés dels Diputats.

Tot i que les notícies consultades citen de forma reiterada el percentatge i els escons, no totes detallen el nombre exacte de paperetes rebudes pel PP en termes absoluts (vots comptats un a un). El que sí apareix de manera consistent és la combinació de percentatge de vot i representació parlamentària, que són les dues magnituds bàsiques per mesurar el resultat d'un partit en unes generals.

Dades bàsiques del resultat del PP el 23J de 2023

• Data de les eleccions: 23 de juliol de 2023.
• Àmbit: Eleccions generals al Congrés dels Diputats.
• Partit: Partit Popular (PP).
• Percentatge de vot aproximat: 33,1 %.
• Escó aconseguits al Congrés: 137 diputats.
• Nombre absolut de vots: les fonts consultades es refereixen sobretot al percentatge (33,1 %) i als 137 escons; no totes desglossen la dada en vots exactes, per la qual cosa aquí es presenta el resultat en els termes en què es recull amb més claredat i repetició en l'anàlisi electoral posterior.

La xifra del 33,1 % apareix, per exemple, en l'anàlisi poselectoral de Demòcrata sobre l'evolució de les enquestes, on es destaca expressament que el PP “va treure un 33,1 % el 23‑J”. Aquest mateix dada de percentatge i la referència als 137 diputats es repeteix en diferents articles de seguiment demoscòpic publicats al llarg de 2025 i 2026, que comparen les estimacions futures amb el resultat real aconseguit pel PP en aquestes eleccions generals de 2023.

Significat polític d'aquest resultat

El rendiment del PP el 23J va tenir diverses conseqüències rellevants per al sistema polític espanyol:

• Primera força en vots i escons: amb el 33,1 % i 137 diputats, el PP es va situar per davant del PSOE tant en vot popular com en representació parlamentària. Els socialistes es van quedar al voltant del 31,7 % i 121 escons, segons els mateixos anàlisis, de manera que la diferència a la Cambra Baixa va ser de 16 diputats a favor del PP.
• Reforç del bloc de la dreta: sumat als 33 escons de Vox, el resultat del PP va portar que el bloc de dretes (PP+Vox, més UPN a Navarra) assolís al voltant de 170 diputats, a prop però per sota de la majoria absoluta situada en 176 escons.
• Sense majoria pròpia per governar: malgrat ser la llista més votada, els 137 escons no eren suficients perquè el PP pogués formar govern en solitari, ni tan sols amb el suport de Vox aconseguia per si mateix una majoria suficient sense comptar amb altres formacions.
• Punt de referència per a la legislatura següent: moltes enquestes publicades després de 2023 prenen com a referència explícita aquest resultat del PP (33,1 % i 137 escons) per mesurar si el partit d'Alberto Núñez Feijóo es troba per sobre o per sota de la seva “marca” del 23J en els diferents escenaris demoscòpics posteriors.

En resum, a les més recents eleccions generals celebrades fins a la data a Espanya (23 de juliol de 2023), el Partit Popular va obtenir aproximadament un 33,1 % dels vots i 137 escons al Congrés, convertint-se en la força amb major representació parlamentària, tot i no aconseguir una majoria absoluta que li permetés governar en solitari. Les fonts analitzades no detallen amb la mateixa precisió el nombre brut de paperetes, però sí que coincideixen de forma clara en aquests dos indicadors clau: percentatge de vot i escons.