Enquesta eleccions generals: Vox s dispara després de Ceuta i guanya 9 escons mentre el PP perd 8 i el PSOE 2, segons GAD3

El primer sondeig nacional de GAD3 després de la crisi de Ceuta transforma l'equilibri entre els grans partits respecte a la seva anterior mesura de maig: Vox passa de 60 a 69 diputats i guanya 2,1 punts, mentre el PP baixa de 141 a 133 escons i el PSOE de 107 a 105.

5 minuts

EuropaPress 7752985 decenas personas sostienen pancarta lema ninos ceuta manifestacion protesta

EuropaPress 7752985 decenas personas sostienen pancarta lema ninos ceuta manifestacion protesta

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

La suma PP-Vox gairebé varia, de 201 a 202 diputats, el que mostra que el gran moviment es produeix dins del bloc de la dreta. Davant del 23J, Abascal hauria guanyat 36 escons, mentre Feijóo perdria quatre i Sánchez 16.

La crisi de Ceuta no altera de forma substancial la mida de la majoria que les enquestes venen atribuint a PP i Vox, però sí canvia amb força qui pesa més dins d'ella.

El nou baròmetre de GAD3 per a ABC, realitzat entre l'1 i el 3 de setembre, situa el PP com a primera força amb el 31,1% i 133 diputats, al PSOE en el 26,1% i 105 escons i a Vox en el 19,2% i 69 representants. Sumar assoliria el 7% i nou diputats i Podemos el 3,1% i dos.

La comparació rellevant és amb l'anterior sondeig nacional de la mateixa enquestadora, el treball de camp del qual es va realitzar entre el 26 i el 28 de maig, abans que esclatés la crisi de Ceuta. Llavors GAD3 concedia al PP el 33,1% i 141 escons, al PSOE el 26,8% i 107, a Vox el 17,1% i 60, a Sumar el 5,9% i set i a Podemos el 3,1% i dos.

La fotografia del abans i el després és molt cridanera.

  • Vox: +9 escons.
  • PP: -8.
  • PSOE: -2.
  • Sumar: +2.
  • Podemos: sense canvis.

L'efecte més clar després de Ceuta: Vox guanya nou escons i el PP perd vuit. Vox és, de lluny, el partit que més millora entre les dues medicions de GAD3.

Al maig obtenia el 17,1% i 60 diputats. Ara arriba al 19,2% i 69.

La pujada és de 2,1 punts i nou escons.

El PP recorre pràcticament la mateixa distància parlamentària en sentit contrari. Feijóo passa del 33,1% al 31,1%, dos punts menys, i de 141 a 133 diputats.

Son vuit escons perduts.

El moviment deixa una lectura especialment rellevant per a Gènova: la majoria PP-Vox pràcticament no disminueix, però el PP té menys pes dins d'ella.

Al maig, dels 201 diputats que sumaven els dos partits, 141 eren del PP i 60 de Vox.

Ara, dels 202, 133 serien populars i 69 corresponderien a Abascal. Vox passa així de representar aproximadament el 30% de la majoria conjunta a superar el 34%.

PP i Vox passen de 201 a 202: la dreta no creix, es redistribueix

Aquest és probablement el dada més interessant de tota l'enquesta.

Abans de Ceuta, GAD3 concedia a PP i Vox 201 escons. Després de Ceuta els atribueix 202. Per tant, el sondeig no mostra una gran transferència global cap a la dreta. El que registra fonamentalment és una redistribució interna del vot conservador des del PP cap a Vox.

En percentatge ocorre alguna cosa semblant. PP i Vox sumaven al maig el 50,2%. Ara arriben al 50,3%. Però dins d'aquesta suma, el PP perd dos punts i Vox guanya 2,1.

Vox arriba a 69 diputats, més del doble que el 23J

La comparació amb les eleccions generals de 2023 amplia encara més la dimensió del creixement de Vox. Abascal va obtenir llavors el 12,4% i 33 diputats. GAD3 el situa ara en el 19,2% i 69. Són 6,8 punts i 36 escons més.

Vox tindria, per tant, més del doble de representants que en l'actual Congrés.

La transformació resulta especialment significativa perquè el PP no experimenta un creixement paral·lel. Feijóo va obtenir 137 escons en el 23J i ara es quedaria en 133.

El PP perd vuit escons des de maig i quatre respecte al 23J

Feijóo seguiria guanyant amb claredat unes eleccions generals, però ho faria amb menys percentatge de vot i menys diputats que en les últimes eleccions.

GAD3 li atribueix un 31,1%. Al maig estava en el 33,1%. I en el 23J va obtenir també al voltant del 33,1%.

El PSOE també baixa, però molt menys que el PP

El PSOE perd terreny respecte a l'anterior GAD3, tot i que el moviment és força més limitat.

Al maig tenia el 26,8% i 107 diputats. Ara apareix en el 26,1% i 105.

La caiguda és de 0,7 punts i dos escons. Per tant, el resultat no mostra un desplom socialista després de Ceuta.

Sánchez empitjora, però menys que Feijóo.

De fet, la distància entre PP i PSOE en percentatge de vot es redueix. Al maig era de 6,3 punts. Ara queda en cinc.

Sánchez perd 16 diputats des del 23J

La comparació amb les últimes generals continua sent molt més negativa per al PSOE.

Sánchez va obtenir el 31,7% i 121 diputats el 2023. Ara GAD3 el col·loca en el 26,1% i 105.

Són 5,6 punts i 16 diputats menys.

El PSOE, per tant, apareix pràcticament estabilitzat respecte a la seva mesura pre-Ceuta, però molt per sota del punt de partida de la legislatura.

Sumar millora dos diputats respecte a maig

Sumar trenca parcialment la tendència.

GAD3 el situava abans de Ceuta en el 5,9% i set diputats. Ara arriba al 7% i nou. La millora és de 1,1 punts i dos escons.

Podem roman exactament en el 3,1% i dos diputats.

Això fa que la suma PSOE-Sumar-Podem sigui sorprenentment estable en escons entre els dos GAD3.

La esquerra estatal no perd diputats respecte a maig. Es redistribueixen dos del PSOE cap a Sumar.

El veritable problema per a Sánchez són els socis d'investidura

On sí canvia profundament l'aritmètica respecte al 2023 és en la resta de partits que van fer possible la investidura.

GAD3 concedeix ara 10 escons a ERC, set a EH Bildu, sis al PNV, quatre a Junts i dos al BNG.

ERC guanyaria tres diputats respecte al 23J; EH Bildu, un; PNV, un; i BNG, un.

Junts, en canvi, baixaria de set a quatre. Sumar també seria una fracció del que va ser el 2023.

Segons el càlcul publicat per ABC, els socis parlamentaris del PSOE passen dels 59 diputats que reunien a l'inici de la legislatura a 42 en aquesta projecció.

La caiguda fa extremadament difícil reconstruir una majoria alternativa, fins i tot encara que Sánchez mantingui més de 100 diputats.

ERC adelanta a Sumar

Una de les conseqüències cridaneres del nou Congrés seria que ERC obtindria més diputats que Sumar.

Els republicans catalans assolirien 10 escons. Sumar es quedaria en nou.

EH Bildu lograria set, PNV sis i Junts quatre.

El reequilibri dins del bloc que va fer possible la investidura seria molt profund: l'esquerra estatal alternativa perd força mentre ERC i EH Bildu guanyen pes relatiu.

Junts cau de set a quatre

Junts apareix com un dels principals perdedors fora dels grans partits.

La formació va obtenir set escons i el 1,6% el 2023. GAD3 la col·loca ara en quatre i el 1,2%.

El 66% vol eleccions anticipades

L'enquesta incorpora a més una pregunta sobre el calendari electoral.

El 66% considera que Pedro Sánchez hauria de convocar eleccions generals abans del final de la legislatura. El 26% creu que hauria d'esgotar-la. Un altre 8% no sap o no respon.

La demanda d'anticipació és pràcticament total entre els votants del PP, amb un 95%, i molt elevada entre els de Vox, amb un 86%.

Però el dada més interessant torna a estar dins del PSOE.

El 43% dels votants socialistes considera que Sánchez hauria de convocar ja eleccions, davant del 49% que prefereix completar la legislatura.

Publlcado en ABC el 7/09/2026

Resultat de l'enquesta de GAD3 i comparació amb maig i el 23J

El primer sondeig nacional de GAD3 després de la crisi de Ceuta deixa a Vox com el partit que més creix respecte a l'anterior enquesta de maig: guanya 2,1 punts i nou escons. El PP perd vuit diputats i el PSOE dos, mentre Sumar recupera dos representants.

Partit GAD3 setembre GAD3 maig Canvi vs. maig Resultat 23J Canvi vs. 23J
PP 31,1% · 133 escons 33,1% · 141 escons -2,0 punts · -8 escons 33,1% · 137 escons -2,0 punts · -4 escons
PSOE 26,1% · 105 escons 26,8% · 107 escons -0,7 punts · -2 escons 31,7% · 121 escons -5,6 punts · -16 escons
Vox 19,2% · 69 escons 17,1% · 60 escons +2,1 punts · +9 escons 12,4% · 33 escons +6,8 punts · +36 escons
Sumar 7,0% · 9 escons 5,9% · 7 escons +1,1 punts · +2 escons 12,3% · 31 escons* -5,3 punts · -22 escons*
Podem 3,1% · 2 escons 3,1% · 2 escons Sense canvis Integrat en Sumar —

* Podem va concórrer integrat en Sumar a les eleccions generals de 2023. Si es comparen conjuntament Sumar i Podem, passen de 31 diputats en el 23J a 11 en l'enquesta actual de GAD3, una pèrdua de 20 escons.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase es troba la tramitació parlamentària d'una possible reforma de la Llei Electoral General a Espanya?

Al setembre de 2026 no hi ha una “gran reforma integral” de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) en una fase avançada de tramitació, però sí diverses reformes parcials. Algunes ja han conclòs i estan en vigor, i altres dues iniciatives rellevants continuen obertes en fase d'esmenes a les Corts Generals.

1. Reformes de la LOREG ja aprovades en aquesta legislatura

La reforma més recent i clara és la que adapta la LOREG a la reforma constitucional que reconeix a Formentera un senador propi:

  • Proposició de Llei Orgànica per a la modificació de la LOREG (Formentera circumscripció pròpia): iniciativa del Grup Socialista, tramitada al Congrés i Senat (expedients 122/000280 al Congrés i (15)624/000010 al Senat).
  • El seu objectiu és modificar els articles 161.2 i 165.2 de la LOREG perquè Eivissa i Formentera passin a ser circumscripcions diferenciades a les eleccions al Senat, de manera que cada illa esculli un senador.
  • El Congrés la va aprovar i va remetre al Senat a la primavera de 2026, segons la nota de premsa del Congrés “El Congrés acorda tramitar en lectura única la reforma de la llei electoral per regular l'elecció d'un senador per Formentera” (nota del Congrés).
  • El Senat la va aprovar definitivament en Ple el 24 de juny de 2026 per 252 vots a favor i 5 abstencions, quedant la reforma aprovada per les Corts Generals (nota del Senat).
  • La reforma ja ha estat publicada al BOE i ha entrat en vigor, per la qual cosa la seva tramitació parlamentària està conclosa.

Es tracta d'una reforma puntual i molt acotada de la LOREG (circumscripció i elecció d'un senador) que no reobre el conjunt del sistema electoral, sinó que adapta la llei a la nova redacció de l'article 69.3 de la Constitució.

2. Principals reformes de la LOREG que continuen en tramitació

En paral·lel, sí que hi ha reformes parcials de la LOREG encara en curs. Destaquen dues iniciatives:

  • Projecte de Llei Orgànica del Govern per modificar la LOREG (121/000063, Congrés).
    • Autor: Govern d'Espanya.
    • Objecte: modificar la LOREG, entre altres coses, per:
      • Fer obligatòria la celebració d'almenys un debat electoral en mitjans públics en cada convocatòria.
      • Regular amb més detall la participació de “grups polítics significatius” en aquests debats.
      • Reforçar la transparència de les enquestes, incloent la publicació de les microdades anonimitzades, com subratllen tant la premsa especialitzada com la comunicació del propi Govern (nota del Ministeri de Presidència, i anàlisi a Demócrata).
    • Fase actual: el Congrés ha publicat el projecte i es troba en fase de presentació d'esmenes a la Cambra Baixa. El termini d'esmenes s'ha anat ampliant i, a data de l'última actualització, continua obert amb extensió fins al 16 de setembre de 2026.
    • Això significa que el text encara no ha passat a la feina de ponència ni al dictamen de comissió: està en una fase relativament primerenca, on els grups perfilen les seves propostes de canvi.
  • Proposició de Llei Orgànica sobre causes d'inelegibilitat procedent del Senat (15)622/000048 – 124/000028.
    • Autoría política: Grup Popular al Senat; va ser presa en consideració pel Ple del Senat al maig de 2025 i remesa després al Congrés.
    • Objecte: modificar la LOREG en matèria de causes d'inelegibilitat (qui no pot ser candidat), reforçant determinats supòsits.
    • Fase actual: en la tramitació al Congrés el termini de presentació d'esmenes també s'ha ampliat fins al 16 de setembre de 2026, de manera que es troba igualment en fase d'esmenes, sense haver entrat encara en fase de ponència o dictamen.

Per tant, les dues línies de reforma “vives” són parcials: una impulsada pel Govern (debats i enquestes) i una altra, d'origen parlamentari, sobre inelegibilitats. Ambdues estan en la mateixa fase procedimental: obertes a esmenes al Congrés.

3. Altres iniciatives sobre la LOREG rebutjades o decaigudes

Convé distingir aquestes reformes en tramitació d'altres propostes sobre la LOREG que ja han fracassat en aquesta legislatura:

  • Proposicions de Llei Orgànica de Vox per reforçar la prevenció del frau electoral mitjançant el vot per correu (per exemple, 122/000074 i 122/000200), que el Congrés ha rebutjat en la fase de presa en consideració, concloent la seva tramitació.
  • Una proposició del Grup Popular al Congrés (122/000110) també sobre causes d'inelegibilitat, que va ser rebutjada a l'octubre de 2024.

Aquestes iniciatives ja no formen part de l'agenda parlamentària; el que roman viu és el projecte del Govern i la proposició sobre inelegibilitats en fase d'esmenes, i la reforma de Formentera, que ja està aprovada i en vigor.

Em pots explicar amb més detall en què consisteix el projecte del Govern per regular debats i enquestes en campanya dins la LOREG? Quins canvis concrets introdueix la reforma ja aprovada de la LOREG sobre la circumscripció de Formentera i com afectarà a les properes eleccions? Quines posicions han defensat els diferents partits (PSOE, PP, Vox, Sumar) respecte a aquestes reformes parcials de la Llei Electoral?

Quines són les competències específiques del president del Govern en la convocatòria d'eleccions generals segons la Constitució Espanyola?

La Constitució Espanyola atribueix al president del Govern un paper central en la disolució de les Corts Generals i la convocatòria d'eleccions generals, però sempre emmarcat en un sistema de contrapesos on intervenen el Rei i el propi Congrés. La competència no és absoluta ni personal: està subjecta a límits materials i temporals molt precisos.

1. Nucli de la competència: iniciativa i refrend

L'article 115 CE estableix que el Rei pot dissoldre el Congrés, el Senat o les Corts Generals i convocar eleccions a proposta del president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres. D'aquí se'n deriven dues competències específiques del president:

  • Iniciativa política de la dissolució anticipada: correspon al president decidir si convé posar fi de manera anticipada al mandat de les Càmeres i celebrar eleccions. Sense la seva proposta, el Rei no pot dissoldre-les voluntàriament.
  • Refrend del decret de dissolució i convocatòria: el decret formal el dicta el Rei, però ha d'anar contrafirmat pel president del Govern. És l'acte de refrend el que assumeix la responsabilitat política i jurídica de la convocatòria.

A més, el decret ha de fixar la data de les eleccions, dins dels terminis que marca la Constitució i la llei electoral, cosa que implica una competència rellevant del president (i del Govern) en la determinació del moment exacte de la cita electoral.

2. Coordinació amb el Rei i les Corts Generals

La Constitució distribueix funcions per evitar que la facultat de dissolució sigui purament presidencialista:

  • El Rei actua sempre de forma reglada: no decideix políticament; es limita a dissoldre i convocar conforme a la proposta del president del Govern (art. 115) o, si escau, conforme al mandat automàtic en matèria d'investidura (art. 99.5), on el protagonisme és del Congrés.
  • El Congrés limita indirectament aquesta facultat mitjançant la moció de censura (arts. 113 i 115.2). Mentre hi hagi una moció de censura en tramitació, el president no pot proposar la dissolució, de manera que la Cambra conserva la possibilitat de substituir el Govern sense passar per eleccions.
3. Límits materials i temporals

La facultat presidencial de proposar la dissolució i, amb això, la convocatòria d'eleccions, està subjecta a tres grans tipus de límits:

  • Moció de censura en tràmit: si s'ha presentat una moció de censura i està sent tramitada pel Congrés, el president no pot promoure la dissolució (art. 115.2). Primer s'ha de resoldre si el Govern manté o no la confiança de la Cambra.
  • Termini mínim entre dissolucions: des de l'última dissolució a iniciativa presidencial ha de transcórrer almenys un any abans que es pugui proposar una nova (art. 115.3). Així s'evita un ús abusiu i recurrent d'eleccions anticipades.
  • Estats de crisi constitucional: mentre estigui vigent un estat d'alarma, excepció o setge, les Corts no poden ser dissoltes i no poden celebrar-se eleccions (art. 116.5). De fet, si ja s'hagués fixat una data electoral, l'estat d'excepció o setge determina la suspensió del procés electoral. El president, per tant, no té durant aquests períodes la possibilitat de posar en marxa una nova convocatòria.
4. Dissolució anticipada vs. expiració natural del mandat

És clau distingir entre:

  • Dissolució anticipada (facultativa): es produeix abans d'esgotar el mandat de quatre anys previst per al Congrés (art. 68.4) i el Senat (art. 69.6). Aquí el president exerceix una facultat política discrecional: decideix avançar la consulta als ciutadans, dins dels límits exposats.
  • Expiració natural del mandat (dissolució automàtica): quan transcorren els quatre anys des de l'elecció, les Càmeres queden automàticament dissoltes. S'han de convocar eleccions que es celebrin entre els 30 i 60 dies següents, i les noves Càmeres es reuneixen en els 25 dies posteriors als comicis. A la pràctica, el Govern i el seu president continuen expedint el decret de convocatòria, però aquí no hi ha marge de discrecionalitat política: la dissolució ve imposada per la Constitució.
5. Supòsit especial: fracàs de la investidura

Quan després d'unes eleccions no s'aconsegueix investir un president en el termini de dos mesos des de la primera votació d'investidura, l'article 99.5 CE preveu la dissolució automàtica d'ambdues Càmeres i la convocatòria de noves eleccions. En aquest cas:

El president del Govern ja no té un paper decisori, perquè no ha estat investit (o ha cessat) i la Constitució atribueix al Rei la dissolució i convocatòria amb el refrendament del president del Congrés. Aquí, el poder d'activar o no les eleccions ja no és de l'Executiu, sinó que queda ancorat en el propi Parlament.

En conjunt, les competències del president del Govern en matèria d' eleccions generals combinen una gran capacitat d'iniciativa política (avançar o no els comicis) amb un fort emmarcament constitucional, que protegeix tant l'estabilitat de la legislatura com el paper central de les Corts Generals i del Rei en el sistema.

Quantes iniciatives legislatives sobre reforma del sistema electoral s'han presentat al Congrés durant l'actual legislatura?

A partir de la informació parlamentària de la XV Legislatura, i aplicant un criteri estricte de “iniciatives legislatives sobre reforma del sistema electoral” (és a dir, lleis orgàniques que modifiquen directament la Llei Orgànica del Règim Electoral General —LOREG— o altres elements nuclears del sistema electoral), al Congrés dels Diputats s'han presentat 2 iniciatives legislatives d'aquest tipus durant l'actual legislatura.

Aquestes dues iniciatives són projectes de llei orgànica del Govern remesos al Congrés, ambdós centrats en la modificació de la LOREG i en aspectes directament vinculats al funcionament del sistema electoral (configuració de candidatures, debats en campanya, enquestes electorals, etc.). A continuació es detalla quines iniciatives s'han tingut en compte i per què.

1. Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la LOREG (121/000063)

La primera iniciativa identificada és el Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, amb número d'expedient 121/000063, presentat pel Govern a la XV Legislatura i tramitat al Congrés dels Diputats.

Aquesta iniciativa constitueix una reforma directa de la LOREG. Entre els elements més clarament electorals que aborda destaquen:

  • La modificació de l'article 66 de la LOREG, reforçant la garantia del pluralisme polític i social en els mitjans de comunicació de titularitat pública durant els períodes electorals.
  • La introducció de l'obligatorietat de celebrar almenys un debat electoral durant la campanya als mitjans públics, amb regulació sobre la participació de les formacions polítiques i les conseqüències de les incompareixences injustificades, apreciades per la Junta Electoral competent.
  • El reforç de la transparència en matèria d'enquestes electorals, completant les exigències d'informació tècnica i de publicació de microdades per garantir objectivitat, igualtat i transparència.

A data de l'última informació disponible, el projecte es troba en tramitació parlamentària, amb ampliacions de termini d'esmenes successives. Per la seva naturalesa, objecte i contingut, es comptabilitza de forma inequívoca com una iniciativa legislativa de reforma del sistema electoral.

2. Projecte de Llei Orgànica de representació paritària i presència equilibrada (121/000001)

La segona iniciativa és el Projecte de Llei Orgànica de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes, número d'expedient 121/000001, també presentat pel Govern i tramitat tant al Congrés com al Senat.

Tot i que és una norma d'abast més ampli (paritat en òrgans constitucionals, societats cotitzades, sector públic institucional, etc.), el seu Capítol I es dedica expressament a modificar la LOREG per introduir canvis estructurals en les regles de presentació de candidatures i, per tant, en el funcionament del sistema electoral. Entre altres, es preveu:

  • La modificació de l'article 44 bis de la LOREG per exigir que les llistes a eleccions legislatives (Congrés, municipals, parlaments autonòmics, Parlament Europeu i altres òrgans representatius) tinguin una composició paritària de dones i homes, ordenats de forma alternativa (les conegudes “llistes cremallera”).
  • L'extensió d'aquest model també a les llistes agrupades per al Senat i la previsió que la Junta Electoral no accepti candidatures que no compleixin aquests requisits, cosa que incideix directament en les regles de configuració de l'oferta electoral.
  • La modificació d'altres preceptes de la LOREG (com l'article 187.2 i l'article 206) per adaptar el sistema d'elecció i proclamació de càrrecs a la nova lògica paritària.

Aquest projecte va ser finalment aprobat definitivament a la XV Legislatura, i el seu contingut en matèria de paritat electoral implica una reforma substancial de les regles de conformació de candidatures i de la representació política, per la qual cosa s'ha inclòs també com a iniciativa de reforma del sistema electoral.

3. Criteri utilitzat per al recompte

En la recerca institucional s'han trobat altres lleis que introdueixen modificacions puntuals o tècniques a la LOREG (per exemple, vinculades a l'organització judicial o a aspectes molt específics de l'administració electoral), així com una Llei Orgànica 2/2026 que adapta la LOREG a una reforma constitucional concreta. No obstant això, per respondre a la teva pregunta s'ha aplicat un criteri restrictiu:

  • Es compten només les iniciatives legislatives tramitades com a projectes de llei orgànica al Congrés durant l'actual legislatura.
  • S'inclouen únicament aquelles el objecte principal és reformar el sistema electoral en sentit propi (regles del joc electorals: composició de candidatures, campanya, debats, enquestes, principis de pluralisme i transparència, etc.), no reformes tangencials de la LOREG lligades a altres sectors.

Sota aquest criteri, el nombre que respon de forma més precisa a la teva pregunta és que, durant la XV Legislatura, al Congrés dels Diputats s'han presentat dues iniciatives legislatives clarament identificables com a reformes del sistema electoral.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin és el principal canvi en la distribució d'escons dins del bloc de la dreta segons l'enquesta de GAD3 després de la crisi de Ceuta?

Pregunta" 1 de 3

Quin percentatge d'enquestats prefereix que es convoquin eleccions generals anticipades segons el sondeig?

Pregunta" 2 de 3

Quin partit experimenta la major pujada en nombre d'escons respecte a l'anterior sondeig de GAD3?

Pregunta" 3 de 3