Mapa del poder provincial | Enquesta eleccions generals: el PP seria primera força en 24, el PSOE en dos i Vox amenaça els socialistes en 19, segons Sigma Dos

El mapa provincial de Sigma Dos per El Mundo dibuixa una forta expansió territorial del PP: seria primera força sense dependre de les horquilles en 24 províncies i empataria en cap en altres 12. El PSOE només té assegurada la victòria en solitari a Barcelona i Navarra, mentre Vox ja supera als socialistes en dues províncies, els iguala en altres deu i pot assolir-los en set més.

6 minuts

fotonoticia 20260814143734 1920

fotonoticia 20260814143734 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

6 minuts

Més llegides

El mapa electoral d'unes futures eleccions generals seria molt més fragmentat del que reflecteix una simple estimació nacional de vot. La projecció per províncies de Sigma Dos per El Mundo mostra on seria primera força cada partit, on es produirien empats i fins a quin punt Vox comença a disputar directament al PSOE la segona posició territorial.

La fotografia deixa al PP clarament per davant. Atenent exclusivament al repartiment d'escons que apareix al mapa de Sigma Dos, els populars serien primera força sense empat possible en 24 de les 50 províncies espanyoles.

El PSOE, en canvi, només té garantida la primera posició en solitari en dues: Barcelona i Navarra. En altres circumscripcions pot acabar primer depenent de l'extrem de la forquilla, però no ho té assegurat.

El tercer moviment del mapa afecta a Vox. El partit de Santiago Abascal no guanya en solitari cap província, però ja supera al PSOE en dues, ho iguala en deu i té possibilitat d'assolir-lo en altres set. En total, els socialistes es troben amenaçats per Vox en 19 províncies.

Les 24 províncies on el PP seria primera força clara

Sigma Dos situa al PP per davant de qualsevol altre partit, sense empat en la forquilla publicada, en 24 províncies.

Son A Coruña, Albacete, Alacant, Almeria, Burgos, Càceres, Cadis, Còrdova, Osca, Illes Balears, Les Palmas, Lleó, Lugo, Madrid, Màlaga, Múrcia, Ourense, Palència, Pontevedra, Salamanca, Segòvia, Terol, Zamora i Saragossa.

El mapa permet veure una implantació especialment àmplia del PP a Galícia, Castella i Lleó, Aragó, Madrid, bona part d'Andalusia, el litoral mediterrani i les illes.

Madrid és el cas més contundent en termes absoluts. Sigma Dos atribueix al PP entre 16 i 17 diputats, davant de vuit del PSOE i vuit de Vox.

També apareixen avantatges clares en províncies grans com Alacant, Màlaga o Múrcia.

Dotze províncies acaben directament en empat per la primera plaça

El mapa deixa a més 12 províncies on dos o més partits obtindrien exactament el mateix nombre d'escons al capdavant.

  • A Àlaba es produiria l'empat més fragmentat: PSOE, EH Bildu, PP i PNV obtindrien un diputat cadascun.
  • PP i PSOE empatarien a Badajoz, Cantàbria, Castelló, Ciutat Real, Huelva, Jaén, Santa Cruz de Tenerife i Sòria.
  • A Guadalajara i Cuenca l'empat seria a tres bandes entre PP, PSOE i Vox, amb un diputat per a cada formació.
  • A Toledo tornaria a produir-se un triple empat: PP, PSOE i Vox obtindrien dos diputats cadascun.

Aquests empats són especialment importants perquè mostren fins a quin punt l'últim escó de cada província pot modificar el mapa nacional.

Altres nou províncies segueixen obertes per les horquilles

Hi ha a més nou províncies en què el PP pot acabar primer o compartir la primera posició depenent de quin extrem de la horquilla acabi materialitzant-se.

Son Astúries, Àvila, Granada, La Rioja, Lleida, Sevilla, Tarragona, València i Valladolid.

Astúries, per exemple, situa el PP en tres diputats i el PSOE entre dos i tres. El PP pot guanyar o empatar.

A Granada ocorre alguna cosa semblant: tres diputats per al PP i entre dos i tres per al PSOE.

A València, el PP obtindria entre cinc i sis i el PSOE cinc, de manera que el resultat oscil·la entre victòria popular i empat.

Sevilla és encara més oberta: PP i PSOE apareixen ambdues amb una horquilla de quatre a cinc escons.

A Lleida i Tarragona, el PSOE parteix amb una horquilla d'un a dos diputats, la qual cosa permet una victòria socialista en solitari o empats amb altres formacions si es queda en un.

El PSOE només té dues victòries assegurades

La debilitat territorial del PSOE s'aprecia especialment quan es busquen províncies on Sánchez tingui garantit superar a tots els seus rivals. Només hi ha dues.

  • A Barcelona, els socialistes obtindrien entre 10 i 11 diputats. ERC quedaria en cinc, el PP en cinc, Vox entre quatre i cinc, Sumar en tres i Junts i Aliança Catalana en dos.
  • A Navarra, el PSOE aconseguiria dos diputats, davant d'un del PP, un d'EH Bildu i un d'UPN.

Son les úniques dues províncies del mapa en què el PSOE apareix inequívocament com a primera força en solitari.

Això no significa que no pugui guanyar en altres. Té opcions de fer-ho a Girona, Lleida, Tarragona, Bizkaia i Sevilla, però les horquilles no permeten adjudicar-li d'antuvi una victòria clara.

Girona, Lleida i Tarragona deixen oberta la lluita catalana

Catalunya ofereix alguns dels repartiments més oberts.

  • A Girona, el PSOE té dos escons i Aliança Catalana entre un i dos. Els socialistes poden guanyar en solitari o empatar amb AC.
  • A Lleida, el PSOE oscil·la entre un i dos diputats, mentre que ERC i Junts obtindrien un cadascun i el PP entre zero i un. Si el PSOE arriba a dos guanya; si es queda en un, l'empat pot ser múltiple.
  • A Tarragona passa alguna cosa semblant. El PSOE apareix entre un i dos escons i el PP, Vox, ERC i Aliança Catalana obtindrien un cadascun. Junts podria aconseguir un altre.

Barcelona és la única província catalana on no hi ha discussió sobre el vencedor: el PSOE manté un avantatge molt ampli.

EH Bildu i PNV també poden encapçalar províncies

PP i PSOE no són els únics partits amb possibilitat de ser primera força provincial.

A Gipuzkoa, EH Bildu obtindria entre dos i tres diputats, davant de dos del PNV i entre un i dos del PSOE. Si Bildu arriba als tres, seria primera força en solitari. Si es queda en dos, podria empatar amb el PNV.

A Bizkaia, la primera posició està directament oberta entre PSOE i PNV. Ambdós es mouen entre dos i tres diputats, mentre que EH Bildu obtindria dos.

El PNV, per tant, també pot acabar com a primera força en solitari a Bizkaia si obté tres diputats i el PSOE es queda en dos.

A Àlaba no existeix vencedor: PSOE, EH Bildu, PP i PNV empaten a un diputat.

Aliança Catalana pot assolir al PSOE a Girona, però no superar-lo en la franja publicada. ERC i Junts també poden entrar en empats per la primera posició a Lleida o Tarragona si el PSOE es queda en l'extrem inferior.

Vox ja supera al PSOE a Múrcia i Almeria

L'expansió de Vox s'aprecia millor al comparar-lo directament amb els socialistes.

Hi ha dues províncies on Abascal ja obtindria més diputats que el PSOE.

  • A Múrcia, el PP tindria cinc, Vox tres i el PSOE dos.
  • A Almeria, el PP aconseguiria tres, Vox dos i el PSOE un.

Són les dues úniques províncies on Vox supera clarament al PSOE segons el mapa.

Vox iguala al PSOE en altres deu províncies

La amenaça territorial és força més àmplia que aquests dos sorpassos.

Vox obté exactament els mateixos diputats que el PSOE en deu províncies: Guadalajara, Cuenca, Toledo, Albacete, Cáceres, León, Burgos, Illes Balears, Málaga i Madrid.

Madrid és probablement el cas de major impacte polític: PP entre 16 i 17, PSOE vuit i Vox altres vuit.

A Málaga, PSOE i Vox empatarien a tres.

A Balears, ambdós obtindrien dos.

I a Guadalajara, Cuenca i Toledo, Vox no només igualaria al PSOE, sinó també al PP en la primera posició.

Vox pot assolir al PSOE en set províncies més

Les horquilles deixen altres set territoris on Vox encara pot acabar amb els mateixos escons que els socialistes.

Són Salamanca, Àvila, Valladolid, La Rioja, Granada, Alacant i Tarragona.

Per exemple, a Alacant el PSOE apareix amb tres diputats i Vox entre dos i tres. A Granada, el PSOE oscil·la entre dos i tres i Vox entre un i dos.

A Tarragona, el PSOE pot quedar-se en un diputat, el mateix que ja té assignat Vox.

Sumades les dues províncies on Vox supera al PSOE, les deu on ja empaten i les set on pot assolir-lo, l'amenaça arriba a 19 circumscripcions.

Vox amenaça molt més al PSOE que al PP

El mapa permet fer a més una altra lectura: el creixement de Vox està erosionant territorialment molt més al PSOE que al PP.

Vox no supera al PP en cap província.

Només assoleix als populars en capdavantera a Guadalajara, Cuenca i Toledo, on es produeixen triples empats amb el PSOE.

A Àvila també existeix una combinació possible en la horquilla que podria deixar al PP, PSOE i Vox empatats a un diputat.

Fora d'aquests casos, el PP manté una distància clara respecte a Vox.

Això converteix l'expansió d'Abascal en un problema especialment delicat per al PSOE: en nombroses províncies Vox ja competeix directament amb els socialistes per ser la segona força, mentre Feijóo manté la primera posició.

Un mapa molt més blau, però encara ple d'últims escons oberts

La fotografia de Sigma Dos no permet convertir totes les províncies en victòries tancades perquè moltes estimacions apareixen expressades mitjançant horquilles. Hi ha una cautela important: aquesta no és una enquesta realitzada a l'agost.

El treball de camp principal es va dur a terme entre el 6 i el 20 de juliol de 2026. Per elaborar l'estimació d'escons per circumscripció, Sigma Dos va utilitzar a més 30.400 entrevistes realitzades entre el 4 de maig i el 21 de juliol. Això vol dir que encara no s'ha estimat l'efecte dels últims esdeveniments d'actualitat, especialment la crisi migratòria de Ceuta.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació parlamentària de la reforma de la Llei Electoral General a Espanya?

A l'agost de 2026 no existeix una “gran reforma única” de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (LOREG) en tramitació avançada, sinó un conjunt de reformes parcials, en diferents moments del procediment. Algunes ja han culminat i estan en vigor, mentre altres es troben en fases inicials (esmenes o fins i tot abans de la presa en consideració).

1. Reforma ja aprovada: circumscripció pròpia de Formentera

La reforma més rellevant ja culminada és la que adapta la LOREG a la recent modificació de l'article 69.3 de la Constitució perquè Formentera tingui senador propi.

  • El Congrés va aprovar la proposició de llei orgànica i la va remetre al Senat, segons nota oficial: nota de premsa del Congrés (18/06/2026) .
  • El Senat la va aprovar definitivament el 24 de juny de 2026, amb 252 vots a favor i 5 abstencions, tal com recull la seva nota “SENADO DE ESPAÑA”: nota del Senat (24/06/2026) .
  • La reforma ha estat ja sanccionada i publicada al BOE, i segons la premsa comença a aplicar-se des de principis de juliol de 2026, de manera que a les properes eleccions generals cadascuna de les illes, Eivissa i Formentera, escollirà un senador per separat.

Aquesta peça de la reforma electoral pot considerar-se, per tant, tramitació parlamentària conclosa i en vigor.

2. Projecte de llei del Govern sobre debats i enquestes

Paral·lelament, el Govern impulsa un Projecte de Llei Orgànica de modificació de la LOREG centrat en:

  • Fer obligatori almenys un debat electoral en mitjans públics en cada campanya.
  • Imposar la difusió de les microdades de les enquestes electorals per reforçar la transparència.

Segons la base de dades parlamentària, aquest projecte figura com a:

  • “Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la Llei Orgànica 5/1985…”, iniciativa del Govern, amb número 121/000063 al Congrés dels Diputats.
  • El seu estat actual és d'obertura de termini d'esmenes a l'articulat, que ha estat ampliat successivament “fins al dia 2026‑09‑02”. És a dir, la Cambra segueix encara en la fase de recollida d'esmenes, prèvia a la constitució de ponència i dictamen.

En resum, aquesta línia de reforma electoral sí està formalment en tramitació, però encara en una fase relativament primerenca al Congrés.

3. Proposicions de llei sobre causes d'inelegibilitat

Hi ha a més una important iniciativa procedent del Senat que també modifica la LOREG:

  • Proposició de Llei Orgànica de modificació de la LOREG relativa a les causes d'inelegibilitat, promoguda pel Grup Popular al Senat, amb identificadors (15)622/000048 al Senat i 124/000028 al Congrés.
  • El Senat va prendre en consideració la proposició i la va remetre al Congrés, on la Mesa va acordar encarregar dictamen a la Comissió Constitucional i obrir termini d'esmenes. Aquest termini també ha estat ampliat “fins al 2026‑09‑02”.

Aquesta reforma, centrada a endurir les causes d'inelegibilitat (en particular en relació amb delictes de terrorisme), es troba per tant en tramitació al Congrés, en la mateixa fase d'esmenes que el projecte governamental de debats i enquestes.

4. Altres iniciatives sobre la LOREG

Existeixen altres proposicions orgàniques que afecten la LOREG, però amb recorregut més limitat:

  • Proposició de Llei Orgànica de VOX per incloure explícitament com a inelegibles els fugitius de la justícia (nº 122/000065), admesa a tràmit però encara pendent de presa en consideració en Ple.
  • Proposició de VOX perquè el vot per correu es dipositi i escruti en urnes separades, que va ser rebutjada en la votació de presa en consideració del 23 de juny de 2026, per la qual cosa aquesta via concreta de reforma ha quedat tancada.
  • Debats, encara sense traducció normativa, sobre la incorporació a la LOREG del llindar mínim del 2 %–5 % exigit per la reforma electoral europea de 2018 per a les eleccions al Parlament Europeu; Espanya segueix sense haver adaptat la seva legislació, per la qual cosa aquí no hi ha encara una tramitació parlamentària avançada.

5. Balanç de conjunt

En conjunt, la “reforma de la Llei Electoral General” es troba avui en una situació mixta:

  • Una reforma parcial ja aprovada i vigent (circumscripció de Formentera).
  • Dos grans expedients en curs al Congrés (projecte del Govern sobre debats i enquestes, i proposició del PP sobre inelegibilitats), ambdós en fase d'esmenes.
  • Altres proposicions puntuals (vot per correu, fugitius, etc.) en estats diversos, algunes ja rebutjades.

No hi ha, per tant, una reforma integral tancada de tot el sistema electoral, però sí un bloc rellevant de modificacions parcials en diferents fases del procediment legislatiu.

Quines són les principals competències del president del Partit Popular segons els estatuts del partit?

La informació consultada recull que el Partit Popular (PP) va aprovar en el seu XXI Congrés Nacional (juliol de 2025) uns nous Estatuts “de consens” que reforcen la transparència, la participació dels afiliats i el control intern, però no reprodueix l'articulat concret sobre el President nacional. És a dir: no disposem en els textos accessibles del detall literal de els articles que enumeren les seves competències.

Amb aquesta cautela, i recolzant-nos en el que sí diuen les fonts oficials del PP i en el context organitzatiu descrit per Demòcrata, es pot fer una síntesi raonable dels grans blocs de funcions que els Estatuts atribueixen, de facto, al president nacional del partit. Per a una llista exhaustiva i literal de competències és imprescindible acudir directament al text íntegre dels Estatuts recentment aprovats.

1. Direcció política i estratègica del partit

Els documents del XXI Congrés i les notícies oficials del PP mostren el president com a màxim responsable polític de l'organització:

  • Marca la línia política general del partit i el projecte de futur que es sotmet al Congrés Nacional, on es revalida el seu lideratge.
  • Presenta i defensa l'equip de direcció (Comitè de Direcció, secretaria general, vicesecretaries) que després voten els compromisaris, com s'ha vist amb els canvis anunciats en el XXI Congrés.
  • Encapçala el programa polític que emana de la Ponència Política i el tradueix en estratègia electoral i d'oposició o de govern.

2. Representació institucional i externa

Distintes peces informatives descriuen el president com la principal cara visible del PP:

  • És el representant del PP davant altres forces polítiques, institucions de l'Estat, organitzacions de la societat civil i l'opinió pública en general.
  • D'acord amb una anàlisi sobre l’“ala internacional” del partit, la presidència assumeix les competències en assumptes exteriors del PP, recuperant un model en què el president s'encarrega directament de l'agenda internacional de la formació.
  • Lidera la relació amb la família europea del PP (Partit Popular Europeu) i amb aliats internacionals, quelcom reiterat en les cròniques sobre l'activitat exterior del partit.

3. Coordinació de l'organització i dels territoris

Els nous Estatuts aprovats el 2025 reforcen l'arquitectura interna del PP amb nous consells i comitès de coordinació (Consell de Presidents Autonòmics, Comitè de Batlles de Grans Ciutats, comitè de coordinació de Diputacions, Cabildos i Consells…). En aquest disseny:

  • El president nacional es situa al cim d'aquesta xarxa de coordinació territorial, presidint o impulsant els òrgans que reuneixen presidents autonòmics, grans batlles i responsables provincials.
  • És el principal responsable d'alinear l'estratègia estatal amb la de les direccions autonòmiques i locals, especialment en matèries prioritàries (aigua, educació, sanitat, finançament autonòmic, etc.), tal com ressalten les notes del propi PP.

4. Impuls i supervisió de la vida interna i el codi ètic

Els Estatuts de 2025 es presenten com un text que reforça la “exemplaritat, la transparència, el control intern i la participació dels afiliats”. A partir d'aquí, el president:

  • Comparteix amb la secretaria general i altres òrgans la responsabilitat que el partit funcioni com un organisme “organitzat, engrassat i que serveix la societat”, segons la pròpia ponència.
  • Ha de vetllar, al cim de l'organització, pel compliment del Codi Ètic i de Conducta i pel funcionament de la nova Oficina de Compliment Normatiu que els Estatuts creen per garantir que “qui la fa, la paga”.
  • Respon políticament davant el Congrés i davant els òrgans de direcció per la selecció de quadres, la política d'aliances i la gestió de crisis internes.

5. Relació amb els afiliats i democràcia interna

La ponència d'Estatuts insisteix en “posar els afiliats al centre”, simplificar el sistema d'elecció interna i reforçar la rendició de comptes:

  • El president és el principal garant que les normes de democràcia interna (primàries, paper de compromisaris, presentació de candidatures) s'apliquin d'acord amb el que ha aprovat el Congrés.
  • Assumeix un paper central en la rendició de comptes a la militància: explicar la seva gestió, justificar la composició dels òrgans i donar resposta a les crítiques internes.
  • Encapçala l'obertura de canals de participació i escolta envers afiliats i ciutadania, un dels objectius expressos dels nous Estatuts.

En resum, tot i que els textos consultats no recullen el llistat literal d'articles, els Estatuts vigents situen el president del PP com a màxima autoritat política, organitzativa i representativa del partit, amb un paper reforçat en l'ètica interna, la coordinació territorial, l'agenda internacional i la relació amb la militància.

Quins resultats va obtenir el PSOE a les últimes eleccions generals en comparació amb Vox a nivell provincial?

L'última elecció general celebrada a Espanya van ser les eleccions al Congrés dels Diputats del 23 de juliol de 2023 (23J). En aquesta cita:

  • PSOE: va obtenir el 31,7 % dels vots (uns 7.821.718 vots) i 121 escons.
  • Vox: va aconseguir el 12,4 % dels vots i 33 escons.

Aquestes xifres nacionals es recullen, per exemple, en diversos anàlisis demoscòpics posteriors que comparen enquestes amb el resultat real del 23J i prenen com a referència aquestes dades: es destaca reiteradament que el PSOE va partir de 31,7 % i 121 diputats, mentre que Vox ho va fer de 12,4 % i 33 diputats.

Limitacions sobre la dada provincial

La teva pregunta demana el desglossament “a nivell provincial”, és a dir, per a cadascuna de les 52 circumscripcions (les 50 províncies més Ceuta i Melilla) quants vots i quants escons van aconseguir el PSOE i Vox, i una taula comparativa.

En la investigació realitzada s'han consultat:

  • Articles d'anàlisi electoral i d'enquestes publicats pel diari Demòcrata el 2025 i 2026, que comparen les seves estimacions amb els resultats del 23J (recordant les dades nacionals del PSOE i de Vox).
  • Informes que fan servir el 23J com a base per a projeccions territorials futures (per exemple, sobre com podria redistribuir-se el vot per províncies en nous escenaris).
  • Documentació oficial recent sobre altres processos (com les eleccions europees de 2024), que sí inclouen desglossaments provincials detallats, però no del 23J.

Tanmateix, en aquest conjunt de fonts no apareix una taula ja elaborada amb el desglossament per província de PSOE i Vox a les generals de 2023, ni un llistat de vots i escons per circumscripció específicament per a aquests dos partits.

Atès que he de ceñir-me estrictament a la informació continguda en les fonts consultades i no puc reconstruir de memòria ni aproximar xifres oficials, no és possible oferir-te una taula província a província amb vots i escons de PSOE i Vox basada en aquests documents.

Què sí es pot afirmar amb seguretat

Sobre la base de la informació disponible a les fonts consultades, es poden establir amb claredat només les següents comparacions generals:

  • En el conjunt d'Espanya, el PSOE va obtenir el 2023:
    • Un suport al voltant del 31,7 % del vot.
    • 121 escons, situant-se com a segona força al Congrés.
  • Vox, en el mateix procés:
    • Va aconseguir al voltant del 12,4 % del vot.
    • Va obtenir 33 escons, com a tercera força estatal en nombre de diputats.
  • En anàlisis posteriors (enquestes de 2025–2026) es subratlla que Vox, en la majoria d'escenaris, continua partint d'aquests 33 escons i 12,4 % de 2023 com a resultat de referència, mentre que el PSOE parteix de 121 escons i més del 31 % de vot.

On trobar el desglossament provincial complet

Tot i que a les fonts revisades no s'inclou el detall província a província, aquest nivell d'informació sí existeix oficialment. Per obtenir exactament el que planteges (taula comparativa per província de vots i escons de PSOE i Vox a les últimes generals) la via més segura és acudir a:

  • Web oficial de resultats electorals del Ministeri de l'Interior, on es publiquen les dades per circumscripció de cada elecció general (vots per partit, escons, participació, etc.).
  • Els informes estadístics que Interior difon després de cada elecció, que inclouen taules detallades per província i agregades per partit.

A partir d'aquests fitxers és possible construir la taula que sol·licites, comparant per a cada circumscripció:

  • Vots obtinguts pel PSOE i escons adjudicats.
  • Vots obtinguts per Vox i escons adjudicats.
  • La relació entre ambdós (diferència de vots, qui va ser primera, segona o tercera força a la província, etc.).

Resum

En síntesi, les últimes eleccions generals són les del 23J de 2023. Sabem amb precisió, a partir de les fonts consultades, que el PSOE va obtenir 31,7 % i 121 diputats i que Vox va aconseguir 12,4 % i 33 diputats en el conjunt del país. No obstant això, les fonts analitzades no proporcionen el desglossament provincial d'aquests resultats per a cadascun dels dos partits, per la qual cosa no és possible reproduir aquí una taula província a província sense acudir directament a les dades oficials del Ministeri de l'Interior.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

En quantes províncies seria el PP la primera força sense empat segons la projecció de Sigma Dos?

Pregunta" 1 de 3

En quines dues províncies el PSOE tindria assegurada la primera posició en solitari segons l'estudi?

Pregunta" 2 de 3

Quantes províncies es consideren amenaçades per Vox respecte a la posició del PSOE segons la projecció?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?