El mapa electoral d'unes futures eleccions generals seria molt més fragmentat del que reflecteix una simple estimació nacional de vot. La projecció per províncies de Sigma Dos per El Mundo mostra on seria primera força cada partit, on es produirien empats i fins a quin punt Vox comença a disputar directament al PSOE la segona posició territorial.
La fotografia deixa al PP clarament per davant. Atenent exclusivament al repartiment d'escons que apareix al mapa de Sigma Dos, els populars serien primera força sense empat possible en 24 de les 50 províncies espanyoles.
El PSOE, en canvi, només té garantida la primera posició en solitari en dues: Barcelona i Navarra. En altres circumscripcions pot acabar primer depenent de l'extrem de la forquilla, però no ho té assegurat.
El tercer moviment del mapa afecta a Vox. El partit de Santiago Abascal no guanya en solitari cap província, però ja supera al PSOE en dues, ho iguala en deu i té possibilitat d'assolir-lo en altres set. En total, els socialistes es troben amenaçats per Vox en 19 províncies.
Les 24 províncies on el PP seria primera força clara
Sigma Dos situa al PP per davant de qualsevol altre partit, sense empat en la forquilla publicada, en 24 províncies.
Son A Coruña, Albacete, Alacant, Almeria, Burgos, Càceres, Cadis, Còrdova, Osca, Illes Balears, Les Palmas, Lleó, Lugo, Madrid, Màlaga, Múrcia, Ourense, Palència, Pontevedra, Salamanca, Segòvia, Terol, Zamora i Saragossa.
El mapa permet veure una implantació especialment àmplia del PP a Galícia, Castella i Lleó, Aragó, Madrid, bona part d'Andalusia, el litoral mediterrani i les illes.
Madrid és el cas més contundent en termes absoluts. Sigma Dos atribueix al PP entre 16 i 17 diputats, davant de vuit del PSOE i vuit de Vox.
També apareixen avantatges clares en províncies grans com Alacant, Màlaga o Múrcia.
Dotze províncies acaben directament en empat per la primera plaça
El mapa deixa a més 12 províncies on dos o més partits obtindrien exactament el mateix nombre d'escons al capdavant.
- A Àlaba es produiria l'empat més fragmentat: PSOE, EH Bildu, PP i PNV obtindrien un diputat cadascun.
- PP i PSOE empatarien a Badajoz, Cantàbria, Castelló, Ciutat Real, Huelva, Jaén, Santa Cruz de Tenerife i Sòria.
- A Guadalajara i Cuenca l'empat seria a tres bandes entre PP, PSOE i Vox, amb un diputat per a cada formació.
- A Toledo tornaria a produir-se un triple empat: PP, PSOE i Vox obtindrien dos diputats cadascun.
Aquests empats són especialment importants perquè mostren fins a quin punt l'últim escó de cada província pot modificar el mapa nacional.
Altres nou províncies segueixen obertes per les horquilles
Hi ha a més nou províncies en què el PP pot acabar primer o compartir la primera posició depenent de quin extrem de la horquilla acabi materialitzant-se.
Son Astúries, Àvila, Granada, La Rioja, Lleida, Sevilla, Tarragona, València i Valladolid.
Astúries, per exemple, situa el PP en tres diputats i el PSOE entre dos i tres. El PP pot guanyar o empatar.
A Granada ocorre alguna cosa semblant: tres diputats per al PP i entre dos i tres per al PSOE.
A València, el PP obtindria entre cinc i sis i el PSOE cinc, de manera que el resultat oscil·la entre victòria popular i empat.
Sevilla és encara més oberta: PP i PSOE apareixen ambdues amb una horquilla de quatre a cinc escons.
A Lleida i Tarragona, el PSOE parteix amb una horquilla d'un a dos diputats, la qual cosa permet una victòria socialista en solitari o empats amb altres formacions si es queda en un.
El PSOE només té dues victòries assegurades
La debilitat territorial del PSOE s'aprecia especialment quan es busquen províncies on Sánchez tingui garantit superar a tots els seus rivals. Només hi ha dues.
- A Barcelona, els socialistes obtindrien entre 10 i 11 diputats. ERC quedaria en cinc, el PP en cinc, Vox entre quatre i cinc, Sumar en tres i Junts i Aliança Catalana en dos.
- A Navarra, el PSOE aconseguiria dos diputats, davant d'un del PP, un d'EH Bildu i un d'UPN.
Son les úniques dues províncies del mapa en què el PSOE apareix inequívocament com a primera força en solitari.
Això no significa que no pugui guanyar en altres. Té opcions de fer-ho a Girona, Lleida, Tarragona, Bizkaia i Sevilla, però les horquilles no permeten adjudicar-li d'antuvi una victòria clara.
Girona, Lleida i Tarragona deixen oberta la lluita catalana
Catalunya ofereix alguns dels repartiments més oberts.
- A Girona, el PSOE té dos escons i Aliança Catalana entre un i dos. Els socialistes poden guanyar en solitari o empatar amb AC.
- A Lleida, el PSOE oscil·la entre un i dos diputats, mentre que ERC i Junts obtindrien un cadascun i el PP entre zero i un. Si el PSOE arriba a dos guanya; si es queda en un, l'empat pot ser múltiple.
- A Tarragona passa alguna cosa semblant. El PSOE apareix entre un i dos escons i el PP, Vox, ERC i Aliança Catalana obtindrien un cadascun. Junts podria aconseguir un altre.
Barcelona és la única província catalana on no hi ha discussió sobre el vencedor: el PSOE manté un avantatge molt ampli.
EH Bildu i PNV també poden encapçalar províncies
PP i PSOE no són els únics partits amb possibilitat de ser primera força provincial.
A Gipuzkoa, EH Bildu obtindria entre dos i tres diputats, davant de dos del PNV i entre un i dos del PSOE. Si Bildu arriba als tres, seria primera força en solitari. Si es queda en dos, podria empatar amb el PNV.
A Bizkaia, la primera posició està directament oberta entre PSOE i PNV. Ambdós es mouen entre dos i tres diputats, mentre que EH Bildu obtindria dos.
El PNV, per tant, també pot acabar com a primera força en solitari a Bizkaia si obté tres diputats i el PSOE es queda en dos.
A Àlaba no existeix vencedor: PSOE, EH Bildu, PP i PNV empaten a un diputat.
Aliança Catalana pot assolir al PSOE a Girona, però no superar-lo en la franja publicada. ERC i Junts també poden entrar en empats per la primera posició a Lleida o Tarragona si el PSOE es queda en l'extrem inferior.
Vox ja supera al PSOE a Múrcia i Almeria
L'expansió de Vox s'aprecia millor al comparar-lo directament amb els socialistes.
Hi ha dues províncies on Abascal ja obtindria més diputats que el PSOE.
- A Múrcia, el PP tindria cinc, Vox tres i el PSOE dos.
- A Almeria, el PP aconseguiria tres, Vox dos i el PSOE un.
Són les dues úniques províncies on Vox supera clarament al PSOE segons el mapa.
Vox iguala al PSOE en altres deu províncies
La amenaça territorial és força més àmplia que aquests dos sorpassos.
Vox obté exactament els mateixos diputats que el PSOE en deu províncies: Guadalajara, Cuenca, Toledo, Albacete, Cáceres, León, Burgos, Illes Balears, Málaga i Madrid.
Madrid és probablement el cas de major impacte polític: PP entre 16 i 17, PSOE vuit i Vox altres vuit.
A Málaga, PSOE i Vox empatarien a tres.
A Balears, ambdós obtindrien dos.
I a Guadalajara, Cuenca i Toledo, Vox no només igualaria al PSOE, sinó també al PP en la primera posició.
Vox pot assolir al PSOE en set províncies més
Les horquilles deixen altres set territoris on Vox encara pot acabar amb els mateixos escons que els socialistes.
Són Salamanca, Àvila, Valladolid, La Rioja, Granada, Alacant i Tarragona.
Per exemple, a Alacant el PSOE apareix amb tres diputats i Vox entre dos i tres. A Granada, el PSOE oscil·la entre dos i tres i Vox entre un i dos.
A Tarragona, el PSOE pot quedar-se en un diputat, el mateix que ja té assignat Vox.
Sumades les dues províncies on Vox supera al PSOE, les deu on ja empaten i les set on pot assolir-lo, l'amenaça arriba a 19 circumscripcions.
Vox amenaça molt més al PSOE que al PP
El mapa permet fer a més una altra lectura: el creixement de Vox està erosionant territorialment molt més al PSOE que al PP.
Vox no supera al PP en cap província.
Només assoleix als populars en capdavantera a Guadalajara, Cuenca i Toledo, on es produeixen triples empats amb el PSOE.
A Àvila també existeix una combinació possible en la horquilla que podria deixar al PP, PSOE i Vox empatats a un diputat.
Fora d'aquests casos, el PP manté una distància clara respecte a Vox.
Això converteix l'expansió d'Abascal en un problema especialment delicat per al PSOE: en nombroses províncies Vox ja competeix directament amb els socialistes per ser la segona força, mentre Feijóo manté la primera posició.
Un mapa molt més blau, però encara ple d'últims escons oberts
La fotografia de Sigma Dos no permet convertir totes les províncies en victòries tancades perquè moltes estimacions apareixen expressades mitjançant horquilles. Hi ha una cautela important: aquesta no és una enquesta realitzada a l'agost.
El treball de camp principal es va dur a terme entre el 6 i el 20 de juliol de 2026. Per elaborar l'estimació d'escons per circumscripció, Sigma Dos va utilitzar a més 30.400 entrevistes realitzades entre el 4 de maig i el 21 de juliol. Això vol dir que encara no s'ha estimat l'efecte dels últims esdeveniments d'actualitat, especialment la crisi migratòria de Ceuta.