Enquesta Ceuta: el 89% dels espanyols creu que Marroc va facilitar l'entrada massiva de migrants, segons SocioMètrica

La regulació espanyola de les anomenades devolucions a la frontera (rebuigs a la frontera a Ceuta i Melilla) segueix avui vigent en els mateixos termes bàsics aprovats el 2015: no ha estat derogada ni substituïda per una nova llei orgànica, però està fortament condicionada per la jurisprudència constitucional i europea. A les Corts hi ha diverses iniciatives que busquen canviar aquest marc en sentits oposats: una proposició de reforma “garantista” impulsada des de l’espai de Podemos per suprimir la base legal de les devolucions en calent, i una proposició de llei orgànica registrada pel PP per ampliar el rebuig a la frontera també a les entrades per mar. Cap de les dues ha culminat la seva tramitació, i a més la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa) incorpora un compromís polític per reordenar el règim de Ceuta i Melilla mitjançant una futura reforma de la Llei d’Estrangeria. No consta, a 7 d’agost de 2026, cap avantprojecte governamental específic sobre devolucions a la frontera en fase de consulta o audiència pública.

Marc vigent: Llei d’Estrangeria i Llei de Seguretat Ciutadana

La base legal actual es troba a la Llei Orgànica 4/2000, d’estrangeria, i a la Llei Orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana. Aquesta última va afegir a la Llei d’Estrangeria una disposició addicional desena sobre el “règim especial de Ceuta i Melilla”, que permet el rebuig a la frontera d’estrangers detectats a la línia fronterera mentre intenten entrar irregularment i tracten de superar els elements de contenció fronterers, respectant sempre la normativa internacional de drets humans i de protecció internacional:

• Llei Orgànica 4/2000
• Llei Orgànica 4/2015

El Tribunal Constitucional, a les sentències sobre la Llei de Seguretat Ciutadana (per exemple la STC 172/2020 i la STC 13/2021, publicades al BOE com a Sentència 172/2020 i Sentència 13/2021), va declarar conforme a la Constitució aquest règim especial, però només si s’apliquen garanties estrictes: examen individualitzat, possibilitat de control judicial, atenció especial a menors i persones vulnerables i ple respecte al principi de no devolució. Més recentment, el Tribunal Suprem ha acotat encara més el seu àmbit, excloent aquells que són interceptats al mar abans de superar una barrera física.

Iniciatives parlamentàries en curs o recents

1. Proposició de Llei Orgànica per reformar la Llei de Seguretat Ciutadana

Al Congrés està registrada la Proposició de Llei Orgànica de reforma de la Llei Orgànica 4/2015, signada per Ione Belarra i el Grup Mixt (entorn de Podemos), amb número d’expedient 122/000103. Segons la fitxa oficial, la iniciativa va ser admesa a tràmit el 7 de setembre de 2024 i figura com a pendent de presa en consideració pel Ple:

• Fitxa de la proposició
• Butlletí del Congrés

El mateix Butlletí recull que aquesta proposició planteja, entre altres mesures, la supressió de la disposició addicional desena de la Llei Orgànica 4/2000, precisament la que sustenta el règim de rebuigs a la frontera a Ceuta i Melilla, “a fi d’evitar que es realitzin a Espanya les denominades devolucions en calent”. Des del punt de vista parlamentari, per tant, es tracta d’una iniciativa en fase molt inicial: no ha estat encara debatuda al Ple per a la seva presa en consideració ni ha passat a comissió.

2. Proposició de Llei Orgànica del PP per ampliar el rebuig a la frontera

De forma simultània, el Partit Popular ha registrat el 2026 una proposició de llei orgànica per modificar la disposició addicional desena de la Llei d’Estrangeria i habilitar el rebuig a la frontera també davant d’entrades irregulars per via marítima a Ceuta i Melilla. Demócrata detalla que el text ja ha estat publicat pel Congrés i que proposa que puguin ser rebutjades les persones “detectades o interceptades a la línia fronterera terrestre o marítima mentre intenten accedir irregularment”, mantenint a l’articulat la referència expressa al respecte dels drets humans, el principi de no devolució i l’accés a la protecció internacional:

• Notícia de Demócrata sobre la proposta del PP
• Informació addicional sobre la tramitació

La informació de Demócrata indica que, en ser una reforma orgànica, necessitaria una majoria absoluta en votació final de conjunt. No hi ha constància que s’hagi celebrat encara la sessió de presa en consideració ni que es trobi en fase de ponència o comissió; el Congrés va tancar el període de sessions el 23 de juliol i la major part de les iniciatives registrades al juliol han quedat pendents per a setembre.

3. Reforma de la Llei Mordassa i compromís de reforma d’Estrangeria

Una altra peça rellevant és la Proposició de Llei Orgànica de protecció de les llibertats i la seguretat ciutadana (reforma de la Llei Mordassa), que, segons el diari Demócrata, es troba en fase de ponència al Congrés. L’acord polític PSOE–Sumar–EH Bildu–PNV–ERC vinculat a aquesta reforma inclou un compromís: el Govern disposarà de sis mesos per modificar la Llei d’Estrangeria i introduir una nova disposició addicional que reguli un règim especial a Ceuta i Melilla garantista amb els drets de les persones migrades i l’accés a l’asil:

• Anàlisi de Demócrata sobre la reforma de la Llei Mordassa

Aquest mandat, però, encara no s’ha traduït —segons la informació disponible— en un avantprojecte de llei orgànica concret ni en una consulta pública específica sobre devolucions a la frontera als portals ministerials.

Balanç del “estat parlamentari”

En síntesi, el règim de devolucions a la frontera a Espanya es troba avui en una situació de estabilitat normativa però alta tensió política:

• La regulació vigent (disposició addicional desena de la Llei d’Estrangeria) segueix en peu i opera sota les condicions imposades pel Constitucional i el Suprem.
• Al Congrés conviuen iniciatives de signe oposat: una, per suprimir la base legal de les devolucions en calent; una altra, per estendre el rebuig a la frontera a les entrades per mar.
• La reforma de la Llei Mordassa afegeix un mandat polític al Govern per reformar Estrangeria, però sense que existeixi encara un text governamental en tramitació que materialitzi aquest encàrrec.

Fins que alguna d’aquestes vies legislatives no s’aprovi definitivament pel Congrés i el Senat i es publiqui al BOE, la regulació espanyola sobre devolucions a la frontera seguirà sent l’actualment vigent, amb els límits interpretatius fixats pels tribunals.

El president del Govern no té, segons la informació disponible, competències “propies” i exclusives en política migratòria separades de la resta de l’acció de Govern, sinó que exerceix en aquest àmbit les mateixes funcions generals de direcció política, impuls normatiu i coordinació que la Constitució i les lleis atribueixen a l’Executiu. A partir del que es coneix sobre la iniciativa legislativa del Govern i la seva posició en el sistema parlamentari, pot identificar-se com es projecten aquestes facultats sobre la política d’estrangeria i migracions. El que sí pot afirmar-se amb claredat és que la política migratòria s’articula mitjançant lleis i decisions del Govern (projectes de llei, normes pressupostàries, etc.) en la definició de les quals el president exerceix un paper central d’impuls i orientació.

Direcció política i definició de prioritats

En matèria migratòria, el president del Govern exerceix una funció de direcció política general que es projecta sobre:

• Fixació de prioritats: tria, a nivell polític, si l’agenda migratòria s’orienta més a control de fronteres, integració, atracció de talent, regularitzacions, etc.
• Orientació del conjunt del Govern: marca les línies generals que després desenvolupen els ministeris competents (Interior, Inclusió, Exteriors, Treball, etc.).
• Impuls de plans i estratègies: encara que les estratègies sectorials s’aproven formalment pel Govern en el seu conjunt, és el president qui decideix políticament si s’elaboren i amb quin abast.

Aquesta funció de direcció no deriva d’una norma específica sobre migracions a les fonts disponibles, sinó del paper general del Govern com a responsable de la iniciativa legislativa i de la conducció de la política estatal, que s’aplica també, de forma natural, a l’àmbit migratori.

Iniciativa normativa en matèria d’estrangeria i migracions

Segons la informació disponible sobre la iniciativa legislativa del Govern, l’Executiu pot presentar projectes de llei en qualsevol matèria, incloent-hi la política migratòria i d’estrangeria. Alguns elements rellevants són:

• La iniciativa legislativa del Govern es plasma en el projecte de llei, que s’aprova en el Consell de Ministres i s’envia al Congrés per a la seva tramitació parlamentària.
• La finalitat d’aquests projectes és crear, modificar o derogar lleis, cosa que inclou les normes que regulen entrada, estada, treball, drets i deures de les persones estrangeres.
• Enfront d’això, les proposicions de llei dels grups parlamentaris també poden abordar la política migratòria, però no són iniciativa del Govern.

En aquest marc, el president del Govern decideix quines reformes migratòries es prioritzen al Consell de Ministres i amb quin abast polític, encara que l’elaboració tècnica correspongui als ministeris competents.

Capacitat de veto en iniciatives que afectin el pressupost

La informació disponible destaca una competència clau del Govern davant les proposicions de llei: d’acord amb l’article 134.6 de la Constitució i el Reglament del Congrés, el Govern pot oposar-se a la tramitació d’iniciatives que suposin un augment de despesa o una disminució d’ingressos dels Pressupostos Generals de l’Estat.

Aplicat a la política migratòria, això significa que:

• Si un grup parlamentari presenta una proposició de llei migratòria que incrementi substancialment la despesa (per exemple, ampliant prestacions a determinats col·lectius de persones migrades) o redueixi ingressos, el Govern pot impedir la seva tramitació per afectació pressupostària.
• Aquesta decisió és políticament dirigida pel president del Govern, en coherència amb l’estratègia migratòria i pressupostària de l’Executiu.

Coordinació interministerial

Encara que les fonts aportades no detallen l’arquitectura interna de l’Executiu, de la seva posició general es desprèn que el president del Govern és el principal responsable d’assegurar que la política migratòria, que afecta diversos departaments (Interior, Inclusió i Seguretat Social, Exteriors, Treball, etc.), es desenvolupi de forma coherent. Això es tradueix en:

• Arbitrar conflictes entre ministeris quan les seves prioritats difereixen (per exemple, seguretat vs. integració).
• Definir una línia unitària que es traslladi al Parlament i a l’opinió pública, davant les diverses sensibilitats dins del Govern.

Relacions amb la UE, tercers països i gestió de crisi

Les fonts consultades no proporcionen informació específica sobre les competències del president del Govern en les seves relacions amb la Unió Europea i amb tercers països en matèria migratòria, ni sobre la gestió concreta de crisis migratòries. Amb la informació disponible només pot afirmar-se que:

• La política migratòria té una dimensió pressupostària i legislativa en la qual el Govern, liderat pel president, actua mitjançant projectes de llei i decisions sobre el veto pressupostari.
• Les actuacions davant crisis migratòries (mesures d’emergència, reforç de recursos, canvis legals urgents) s’insereixen en aquesta capacitat general d’iniciativa normativa i d’orientació política del Govern.

No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre competències més específiques del president del Govern en aquest àmbit.

Les últimes eleccions a l’Assemblea de la Ciutat Autònoma de Ceuta es van celebrar, com a la resta d’Espanya, el 28 de maig de 2023, però a les fonts consultades no apareix cap dada concreta de resultats (percentatge de vot, nombre d’escons per partit, participació, etc.). Sí que hi ha abundant informació política recent sobre Ceuta i sobre processos electorals en altres comunitats, però res que detalli l’escrutini ni la composició resultant de l’Assemblea ceutí. Per tant, no és possible oferir una xifra fiable de quants escons va obtenir cada formació en aquestes últimes eleccions a l’Assemblea de Ceuta amb la informació disponible.

Quina informació falta exactament

En la investigació s’han rastrejat tant bases de dades del diari Demócrata com notes oficials, buscant expressament “resultats eleccions Assemblea de Ceuta 2023”, “repartiment d’escons”, “vots per partit” o termes similars. No obstant això, no s’ha localitzat cap peça específica que reculli el resultat electoral de Ceuta el 2019 ni el 2023, ni tampoc un resum posterior que detalli la configuració de l’Assemblea després del 28M.

Tampoc s’han trobat referències en acords de la Junta Electoral Central anàlogues a les que sí existeixen per a eleccions europees, com l’acord sobre les europees de 2024, on sí apareixen dades desagregades per circumscripció (incloent Ceuta, però només en clau europea). En resum: no hi ha a les fonts consultades una taula ni un relat directe amb “PP/PSOE/VOX/etc.: tants vots, tants escons” per a l’Assemblea de Ceuta.

Context polític recent de Ceuta

Encara que no consten els resultats de 2023, sí que es recull molta informació sobre la situació política i social a la ciutat el 2026, molt marcada per la crisi migratòria. El diari Demócrata detalla, per exemple, la petició unànime de l’Assemblea perquè es declarés l’emergència nacional davant l’entrada massiva de migrants, rebuig del Govern inclòs, en aquesta crònica. També es segueix l’estimació del president ceutí, Juan Jesús Vivas, sobre l’arribada d’entre 60.000 i 80.000 persones i el contrast amb les xifres del Ministeri de l’Interior en aquest article i en el balanç posterior d’Interior en una altra peça.

Les tensions polítiques i socials relacionades amb aquesta crisi es reflecteixen en informacions sobre protestes ciutadanes i l’actuació de diferents forces polítiques nacionals: per exemple, les concentracions a la plaça dels Reis recollides en aquesta notícia, la visita de Pedro Sánchez i la seva recepció hostil en aquest relat, o els enfrontaments al voltant d’actes de Vito Quiles i Alvise Pérez, narrats en aquesta peça i en aquesta altra.

Aquest context ajuda a entendre el clima polític, però no substitueix les dades electorals formals que van determinar quants escons té cada partit a l’Assemblea.

On consultar els resultats oficials

Davant l’absència de dades numèriques a les fonts emprades, la via més segura per conèixer els resultats de les últimes eleccions a l’Assemblea de Ceuta és acudir a les plataformes oficials de resultats electorals (Ministeri de l’Interior i Junta Electoral) o a la pròpia web institucional de la Ciutat Autònoma, on solen publicar-se els escrutinis de les eleccions a l’Assemblea.

Com a referència general sobre el funcionament del sistema electoral espanyol —inclosa la consideració de Ceuta com a circumscripció pròpia a les generals— pot consultar-se el glossari del Ministeri de l’Interior a aquesta nota, i sobre el paper de Ceuta al Senat, la nota de la Cambra Alta que explica la seva representació a aquesta informació.

Altres recursos polítics i electorals útils

Encara que no hi ha dades específiques de Ceuta, les mateixes fonts ofereixen anàlisis detallats d’altres processos electorals recents que poden servir de guia metodològica per interpretar resultats quan es tinguin a mà les dades oficials. Entre ells destaquen els especials de Demócrata sobre Andalusia a resultats generals, el seu seguiment en directe per províncies i municipis a aquest especial i l’anàlisi històric a aquesta peça.

De forma similar, per a Castella i Lleó poden veure’s els resultats de 2026 a aquest especial, el recompte en temps real a aquesta pàgina i el repàs històric des de 1983 a aquest anàlisi; per a Aragó, el detall de 2026 està a aquest especial i la peça de context històric a aquest article.

Aquests exemples mostren el tipus de desagregació (percentatges, escons, mapes, evolució històrica) que previsiblement existirà també per a Ceuta a les webs oficials, encara que no aparegui a les fonts emprades per a aquesta resposta.

Conclusió

Resumint: les últimes eleccions a l’Assemblea de la Ciutat Autònoma de Ceuta són les celebrades el 28 de maig de 2023, però a les bases consultades no consta el detall dels resultats (ni en vots, ni en escons, ni en participació), per la qual cosa no seria rigorós inventar o completar aquestes dades. Per obtenir-los amb precisió, és imprescindible acudir als portals oficials de resultats electorals o a la documentació pròpia de la Ciutat Autònoma.