Enquesta successió de Sánchez: Page guanya entre els votants del PSOE, per davant de Puente i Illa, segons SocioMétrica

Al PSOE la “successió del lideratge” del secretari general no s’articula mitjançant una moció interna tipus moció de censura, sinó gairebé sempre a través de congressos i primàries, amb un paper central del Comitè Federal i, en cas de buit de poder, de les comissions gestores. A partir de les comunicacions oficials del propi partit i de la seva pràctica recent, es poden distingir diversos escenaris formals.

1. Via ordinària: Congrés Federal previst en calendari

El mecanisme normal de relleu és el Congrés Federal ordinari. Segons les notes del PSOE sobre el 41è Congrés Federal (Sevilla, 2024) i el seu calendari:

• El Comitè Federal aprova les bases de convocatòria i el calendari del Congrés (nombre de delegats, dates, repartiment territorial, etc.), com s’explica a les notícies sobre la convocatòria del 41è Congrés.
• S’obre un procés de primàries per a la Secretaria General: els candidats recullen avals i es sotmeten a vot de tota la militància. El propi PSOE explica que Pedro Sánchez va ser l’únic militant que va presentar candidatura i que el procés de recollida d’avals i votació està reglamentat pels Estatuts Federals i el Reglament de Desenvolupament.
• El Congrés Federal, integrat per delegats elegits des de les federacions (amb una part per a Joventuts Socialistes, d’acord amb l’art. 77.5 citat a les notes oficials), ratifica el resultat de les primàries i tria la nova Comissió Executiva Federal.

En aquest escenari, la “successió” arriba simplement perquè es convoca el Congrés al seu temps i la militància decideix en primàries si renova el líder o en tria un altre.

2. Via extraordinària: Congrés Federal Extraordinari

Si la crisi és aguda i no es vol esperar al Congrés ordinari, l’instrument és el Congrés Federal extraordinari. La pràctica del partit i les informacions recents mostren dos elements clau:

• El Comitè Federal, màxim òrgan entre congressos, és qui té la capacitat política per decidir la convocatòria d’un Congrés extraordinari, fixant bases, terminis i nombre de delegats, igual que fa amb els congressos ordinaris.
• En les disputes internes recents, sectors crítics han demanat per carta al Comitè Federal la “renovació dels lideratges interns mitjançant el nomenament d’una Comissió Gestora encarregada d’organitzar un Congrés extraordinari”, cosa que reflecteix el canal habitual: pressió política → decisió del Comitè Federal → congrés extraordinari amb primàries i elecció de nova direcció.

De nou, el relleu del secretari general es produeix a través de primàries i Congrés, no per una votació interna de destitució directa.

3. Dimissió del secretari general i Comissió Gestora

El cas més clar de “substitució provisional” apareix en l’experiència territorial, però respon a regles federals. En una nota oficial sobre Madrid, el PSOE assenyala que:

• Després de la dimissió del secretari general elegit en primàries, la Comissió Executiva Federal “inicia el procés de constitució d’una Comissió Gestora”.
• Aquesta Gestora es constitueix “d’acord amb els Estatuts Federals i el Reglament Federal de Desenvolupament” i assumeix temporalment les funcions de direcció de la federació corresponent, garantint el funcionament del partit.
• La Gestora ha d’organitzar el procés que porti a l’elecció d’una nova Secretaria General i Executiva en un termini màxim (en aquest cas, 90 dies).

Per analogia amb el nivell federal, l’esquema és el mateix: dimissió → decisió de l’Executiva Federal / Comitè Federal → constitució de Gestora → convocatòria de primàries i Congrés que trien la nova direcció.

4. Existeix una moció interna contra el líder?

Els Estatuts del PSOE no contemplen una “moció de censura” interna amb efectes automàtics sobre la Secretaria General similar a la parlamentària. Els conflictes de lideratge es canalitzen a través de:

• Pressió política al Comitè Federal, que pot forçar dimissions o canvis de calendari congressual.
• Processos congressuals (ordinaris o extraordinaris) on es presenta candidatura alternativa i es competeix en primàries.

És a dir, l’eina “dura” no és una moció interna, sinó forçar una dimissió i/o un Congrés extraordinari.

5. Resum dels passos formals

• Iniciativa política: sorgiment d’un sector que reclama relleu i planteja públicament un Congrés extraordinari o la dimissió.
• Decisió d’òrgans: la Comissió Executiva Federal i, sobretot, el Comitè Federal acorden el calendari i, si escau, la constitució d’una Gestora.
• Convocatòria formal de Congrés (ordinari o extraordinari) amb bases, cens i delegats conforme als Estatuts.
• Primàries per a la Secretaria General, obertes a tota la militància.
• Congrés que proclama el nou secretari general i tria la nova Executiva.

Qualsevol “successió” formal al PSOE passa, en última instància, per aquest circuit estatutari: decisió del Comitè Federal, primàries i Congrés, amb una Gestora com a solució pont si el líder sortint dimiteix abans d’hora.

Emiliano García‑Page Sánchez és l’actual president de la Junta de Comunitats de Castella‑La Manxa i una de les principals figures del PSOE a nivell territorial. A més d’encapçalar el Govern autonòmic, exerceix com a secretari general del PSOE de Castella‑La Manxa, la qual cosa li atorga un doble lideratge, institucional i orgànic, a la comunitat.

Competències com a president de Castella‑La Manxa

Segons la descripció institucional recollida pel Senat, els principals òrgans de Castella‑La Manxa són el Govern autonòmic i les Corts regionals, i a la XII Legislatura el Govern “està presidit per Emiliano García‑Page Sánchez i compta amb 10 conselleries”, mentre que les Corts tenen 33 diputats (nota del Senat). En aquest marc, la Presidència assumeix la direcció política del Govern autonòmic i la coordinació de la feina de les conselleries.

L’agenda institucional i les informacions consultades mostren que García‑Page exerceix diverses funcions clau pròpies de la Presidència autonòmica:

• Direcció del Govern i coordinació del Consell de Govern: presideix les reunions setmanals del Consell de Govern juntament amb la resta de consellers i conselleres, com reflecteixen les agendes oficials de la Junta, on apareix al capdavant de la reunió setmanal de l’Executiu regional.
• Representació institucional de Castella‑La Manxa: encapçala actes commemoratius i de caràcter simbòlic, com el Dia de Castella‑La Manxa o l’acte institucional del Dia del Poble Gitano de Castella‑La Manxa, que presideix a Toledo segons l’agenda oficial (agenda del Govern regional).
• Relacions amb altres institucions de l’Estat: participa en actes i fòrums amb presidents autonòmics, expresidents del Govern d’Espanya i responsables institucionals; per exemple, trobades al Palau de Fuensalida amb figures com Felipe González o actes al Congrés dels Diputats vinculats a l’Estatut d’Autonomia.
• Projecció europea: la Junta destaca el seu paper al Comitè Europeu de les Regions. Ha estat designat per dirigir un dictamen sobre l’estratègia de relleu generacional a l’agricultura europea, cosa que reforça el seu rol com a representant dels interessos agrícoles i rurals de Castella‑La Manxa a la UE (Demòcrata).
• Impuls de polítiques sectorials: exerceix el lideratge polític en àrees com sanitat, agricultura, energia i turisme. La premsa especialitzada recorda, per exemple, el seu protagonisme en la defensa del pressupost sanitari de la comunitat o la seva participació en debats sobre finançament autonòmic i carrera professional sanitària.
• Gestió d’emergències i coordinació interadministrativa: ha reclamat una millor coordinació entre comunitats autònomes i Estat davant de desastres naturals i ha demanat revisar els protocols i marcs normatius per clarificar competències tècniques i polítiques en aquest tipus de crisis (Demòcrata).

Trajectòria política i lideratge

En el pla orgànic, la base de dades de càrrecs polítics mostra que García‑Page és secretari general del PSOE de Castella‑La Manxa des de 2012, responsabilitat que manté activa. Aquest càrrec el converteix en màxim responsable del partit a la comunitat, amb capacitat per definir l’estratègia socialista al territori i seleccionar equips i candidatures.

Com a president autonòmic, la documentació institucional situa actualment García‑Page al capdavant del Govern de Castella‑La Manxa a la XII Legislatura, amb una estructura de deu conselleries. Distintes cròniques destaquen el seu perfil de “president autonòmic molt present en la vida política nacional”, tant per les seves posicions sobre el finançament autonòmic i els Pressupostos Generals de l’Estat com per les seves intervencions en debats sobre la política agrària comuna o la transició energètica.

En l’àmbit europeu, s’emfatitza que encapçala posicions conjuntes amb altres presidents autonòmics per defensar els interessos regionals a Brussel·les, particularment en matèria de fons de desenvolupament rural, lluita contra la despoblació i defensa del sector agrari (Demòcrata).

En el terreny intern, diferents dirigents socialistes a la regió el presenten com una figura influent dins del PSOE, subratllant la seva “honestedat” i “coherència política” i la capacitat del lideratge de Page per generar majories àmplies a Castella‑La Manxa (Demòcrata). Enquestes difoses per aquest mateix mitjà el situen com el líder polític millor valorat a la comunitat, amb una nota mitjana per sobre de l’aprovat i un percentatge majoritari de preferència com a president.

Finalment, altres fonts institucionals i municipals posen l’accent en el seu perfil de “polític de valors” i en la seva vocació de proximitat al territori. En un acte a Sevilla, l’alcalde de la ciutat el descrivia com una persona que prioritza l’interès ciutadà per sobre de les sigles i que així ho demostra en el seu exercici com a president de Castella‑La Manxa (Ajuntament de Sevilla).

A les últimes eleccions generals celebrades el 23 de juliol de 2023, el PSOE va obtenir 121 escons al Congrés dels Diputats, quedant en segona posició darrere del PP. Amb aquests resultats i la posterior investidura de Pedro Sánchez, el Congrés de l’actual XV Legislatura s’organitza en un mosaic de grups i partits on cap força té majoria absoluta i les majories depenen d’amplis pactes.

Resultats del PSOE a les últimes generals (23J 2023)

Diverses informacions recollides pel diari Demòcrata en els seus anàlisis demoscòpics recorden que el PSOE “va obtenir 121 escons a les últimes eleccions generals” de 2023. Aquesta dada s’utilitza com a referència constant a les enquestes posteriors, que comparen les estimacions actuals amb aquell resultat de partida.

En termes polítics, aquests 121 escons van situar el PSOE:

• Com a segona força en vots i escons, per darrere del PP.
• Amb una representació rellevant però insuficient per governar en solitari, obligant a buscar suports a l’esquerra i al bloc nacionalista.
• Com a peça central de la posterior majoria d’investidura, articulada juntament amb Sumar i múltiples partits territorials.

El resultat socialista va ser millor que el dels seus socis potencials a l’esquerra (Sumar i posteriorment Podem per separat), cosa que li va permetre conservar la iniciativa a l’hora d’intentar formar Govern, malgrat que el PP va ser la llista més votada. La governabilitat, però, va quedar clarament condicionada per l’aritmètica parlamentària.

Composició actual del Congrés dels Diputats

A partir de les dades de Demòcrata sobre la configuració de la XV Legislatura i les xifres d’escons de cada partit, la composició actual del Congrés (350 escons) es pot resumir així:

• Partit Popular (PP): 137 diputats.
• Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 121 diputats.
• Vox: 33 diputats.
• Sumar (grup plurinacional encapçalat per Yolanda Díaz): 26 diputats.
• Podem: 5 diputats (escindits del grup de Sumar i actualment al Grup Mixt).
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 7 diputats.
• Junts: 7 diputats.
• EH Bildu: 6 diputats.
• Partit Nacionalista Basc (PNB): 5 diputats.
• Bloc Nacionalista Gallec (BNG): 1 diputada.
• Coalició Canària (CC): 1 diputada.
• Unió del Poble Navarro (UPN): 1 diputat.

Aquests números coincideixen amb la fotografia que ofereix Demòcrata quan descriu l’aritmètica de la legislatura: el bloc d’investidura que va fer president Pedro Sánchez suma 179 escons, davant dels 171 de l’oposició formada per PP, Vox i UPN.

Majories i blocs parlamentaris

La majoria absoluta al Congrés se situa en 176 escons. Segons l’anàlisi publicat per Demòcrata sobre el “bloc d’investidura”:

• El Govern parteix dels 147 escons que sumen PSOE + Sumar.
• Aquests s’hi afegeixen els suports de:
  • ERC: 7.
  • Junts: 7.
  • EH Bildu: 6.
  • PNB: 5.
  • Podem: 5.
  • BNG: 1.
  • Coalició Canària: 1.

Aquesta suma arriba als 179 diputats que van fer possible la investidura. Enfront, l’oposició principal agrupa:

• PP: 137.
• Vox: 33.
• UPN: 1.

En conjunt, aquests tres partits sumen 171 escons, per sota de la majoria absoluta però molt a prop del bloc governamental. Com subratlla l’anàlisi de Demòcrata, aquesta correlació de forces fa que l’Executiu necessiti “pràcticament tots els vots gairebé tot el temps” dels seus socis per tirar endavant lleis ordinàries, i amb més motiu les lleis orgàniques o els Pressupostos.

En resum, el PSOE va sortir del 23J amb 121 escons que li permeten continuar sent la força central de l’actual Govern de coalició, però la fragmentació del Congrés i la proximitat numèrica entre blocs converteixen cada votació en un exercici de geometria variable i negociació contínua.