Iustitia Europa irromp en les enquestes amb quatre diputats per Madrid i un 11,4% dels vots

La enquesta de NC Report situa al partit de Luis María Pardo com a cinquena força a Madrid i reflecteix un ampli suport ciutadà a les seves propostes de reforma del sistema polític.

6 minuts

fotonoticia 20260609132218 1920

fotonoticia 20260609132218 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

6 minuts

Més llegides

Iustitia Europa irromp per primera vegada en una enquesta electoral amb possibilitats d'obtenir representació al Congrés dels Diputats. Un estudi de NC Report, difós aquest dimarts per la pròpia formació, situa el partit presidit per Luis María Pardo en el 11,4% dels vots a la Comunitat de Madrid, el que es traduiria en 401.637 sufragis i quatre diputats en unes eleccions generals.

El resultat convertiria Iustitia Europa en la quinta força política de Madrid, segons aquesta enquesta, i alteraria de forma significativa l'actual repartiment d'escons de la circumscripció. El PP continuaria sent el partit més votat, amb un 31,8%, seguit del PSOE, amb un 26%. Vox assoliria el 15,9%, mentre que Sumar/Podemos obtindria el 13,1%.

L'entrada d'Iustitia Europa al Congrés tindria conseqüències directes sobre el repartiment d'escons a Madrid. Segons l'estudi, el PP passaria dels 16 diputats que va obtenir a les eleccions generals de 2023 a 12; el PSOE mantindria la seva posició, mentre Vox pujaria de cinc a sis representants. Sumar/Podemos perdria un diputat, passant de sis a cinc, i Iustitia Europa entraria a la Cambra Baixa amb quatre diputats.

Les dades s'han d'interpretar com el que són: una fotografia demoscòpica i no una predicció de resultat electoral. L'estudi ha estat difós per Iustitia Europa i atribuït a NC Report.

El 11,4% d'Iustitia Europa procedeix de diversos blocs

Un dels elements que la formació destaca de l'enquesta és l'origen dels seus potencials votants. Segons l'anàlisi inclòs en l'estudi, el 51,2% dels electors d'Iustitia Europa procediria del PP, mentre que un 23,7% hauria votat anteriorment al PSOE.

Vox aportaria un 13,6% dels votants de la formació i Sumar/Podemos un 9,2%.

La distribució dibuixa un electorat potencial procedent de diferents espais ideològics. Segons els càlculs oferts per Iustitia Europa, el 64,76% dels seus suports procediria d'antics votants del PP i Vox, mentre que el 32,89% tindria el seu origen en electors del PSOE i Sumar/Podemos.

Per a Luis María Pardo, president d'Iustitia Europa, el resultat reflecteix l'existència d'una demanda de canvi polític que transcendeix les actuals divisions entre blocs.

«Cada vegada hi ha més espanyols que volen un canvi de veritat i comencen a veure'ns com una alternativa política real».

La formació sosté que aquesta transversalitat constitueix un dels principals elements del seu creixement i vincula la seva estratègia política a la defensa de reformes institucionals, la lluita contra la corrupció i una major participació ciutadana.

El 85,8% reclama més control ciutadà sobre els polítics

L'enquesta incorpora a més una segona bateria de preguntes sobre les reformes institucionals defensades per Iustitia Europa. I els resultats mostren percentatges de suport elevats.

El 85,8% dels enquestats recolza augmentar el control ciutadà sobre l'acció política. Un percentatge pràcticament idèntic, el 85,6%, apoya reforçar la independència judicial.

També existeix un suport majoritari a eliminar les subvencions públiques als partits polítics. Aquesta mesura obté un 80,6% de suport.

La despartidització de les institucions arriba a un 78,3%, mentre que el 77,5% recolza limitar els mandats dels càrrecs públics.

Una altra de les propostes plantejades en l'estudi consisteix a elegir directament el president del Govern i separar la seva elecció de la del poder legislatiu. Aquesta reforma obté un 70,8% de suport.

El dada que emergeix del conjunt de respostes és que les reformes defensades per Iustitia Europa compten, segons l'estudi, amb nivells de suport superiors al 70% entre els entrevistats.

Independència judicial i despartidització de les institucions

La formació de Luis María Pardo posa l'accent especialment en dues de les seves principals propostes: la independència judicial i la despartidització de les institucions.

Segons els resultats difosos, ambdues qüestions reben un suport elevat entre votants de diferents partits. La formació interpreta aquestes dades com una senyal que existeix una demanda ciutadana de reformes institucionals que no coincideix necessàriament amb la divisió tradicional entre esquerra i dreta.

Iustitia Europa planteja així el seu projecte polític al voltant d'una idea central: modificar les regles de funcionament del sistema per incrementar els mecanismes de control sobre els partits i les institucions.

Pardo sosté que la coincidència entre les dades electorals i les respostes sobre les reformes demostra que existeix una part de l'electorat que vol canvis estructurals.

«Aquestes propostes són compartides per votants de partits molt diferents», afirma el president de Iustitia Europa.

La formació considera que aquesta transversalitat pot convertir-se en una de les seves principals bazes electorals si aconsegueix traslladar el suport declarat a les seves propostes a intenció efectiva de vot.

La corrupció continua sent una de les principals preocupacions

Estudi també pregunta per la percepció ciutadana sobre la corrupció política. El resultat és contundent: el 83% dels enquestats considera la corrupció política un problema molt o força important.

La xifra connecta directament amb un dels eixos sobre els quals Iustitia Europa ha construït la seva activitat pública: la seva intervenció en procediments judicials i la seva participació com a acusació popular en causes relacionades amb presumptes casos de corrupció.

La formació utilitza precisament aquest recorregut per explicar el seu creixement electoral.

«Hem arribat fins aquí treballant als tribunals, enfrontant-nos a la corrupció i recuperant debats que els partits havien arrabassat als ciutadans», assenyala Pardo.

El president de Iustitia Europa sosté que l'objectiu de la formació no és simplement substituir unes sigles per altres, sinó modificar el funcionament del sistema polític.

Més de quatre de cada deu no descarten votar a Iustitia Europa

L'enquesta ofereix a més un dada rellevant sobre el potencial de creixement del partit.

Quan es pregunta als entrevistats si votarien a Iustitia Europa tenint en compte la seva lluita contra la corrupció i les seves propostes de reforma, un 6,9% assegura que votaria a la formació.

Un altre 10,5% afirma que probablement la votaria, mentre que un 25,2% assenyala que podria plantejar-se-ho.

Sumats els tres grups, el 42,6% dels entrevistats no descarta votar a Iustitia Europa en determinades circumstàncies.

La dada no equival a intenció directa de vot, però sí apunta a un espai potencial de creixement considerable per a una formació que fins ara no havia aparegut amb representació parlamentària en les principals enquestes electorals.

De l'activitat judicial a la batalla electoral

L'aparició de Iustitia Europa a l'enquesta de NC Report suposa un pas rellevant en l'estratègia d'una formació que ha tractat de convertir la seva activitat jurídica contra la corrupció en un projecte polític nacional.

El partit de Luis María Pardo pretén diferenciar-se de les formacions tradicionals mitjançant un discurs centrat en la reforma institucional, la independència judicial, el control ciutadà, la limitació de mandats i la lluita contra la corrupció.

Estudi situa ara aquesta estratègia davant d'una primera prova demoscòpica: quatre diputats per Madrid i un 11,4% dels vots.

La xifra, de confirmar-se en futurs estudis independents, col·locaria a Iustitia Europa en una posició amb capacitat per alterar l'equilibri polític de la Comunitat de Madrid i, per extensió, la distribució nacional de escons.

Per ara, el dada procedeix d'una única enquesta i s'ha d'analitzar amb cautela. Però introdueix una novetat en l'escenari electoral: una formació fins ara extraparlamentària apareix per primera vegada amb representació al Congrés i amb un percentatge de vot de dos dígits a Madrid.

La pregunta que queda oberta és si aquest 11,4% representa un sostre puntual o el començament d'una tendència. La resposta dependrà de si els pròxims sondeigs confirmen l'entrada de Iustitia Europa a la Cambra i, sobretot, si el partit aconsegueix transformar el elevat suport declarat a les seves reformes en vots efectius.

Per el moment, l'estudi de NC Report deixa una fotografia clara: Iustitia Europa tindria quatre diputats per Madrid, l'11,4% dels vots i un electorat potencial que, segons la pròpia enquesta, creua les fronteres dels blocs tradicionals.

 

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació parlamentària de les reformes institucionals proposades per Iustitia Europa?

Amb la informació disponible, no consta que les anomenades “reformes institucionals” d'Iustitia Europa estiguin avui en tramitació com a iniciatives formals a les Corts Generals. Ni el Congrés ni el Senat registren projectes o proposicions de llei, mocions o reformes constitucionals en el capçalera dels quals aparegui Iustitia Europa com a promotor o com a marca reconeixible d’un paquet de reformes. Sí que hi ha, en paral·lel, un intens debat sobre reformes de la Justícia i del sistema institucional espanyol, però aquestes iniciatives estan impulsades pel Govern o per altres partits, no per Iustitia Europa.

Què significaria que les reformes d'Iustitia Europa estiguessin “en tramitació”

En el sistema espanyol, una reforma institucional només entra en tramitació parlamentària quan es registra formalment com a:

  • Projecte de llei del Govern (amb acord del Consell de Ministres i remissió al Congrés).
  • Proposició de llei d’un grup parlamentari, del Senat o d’un parlament autonòmic.
  • Iniciativa legislativa popular (ILP) admesa a tràmit i publicada.
  • Reforma constitucional o d’Estatut d’Autonomia oberta a les cambres.

Aquestes iniciatives reben un número d’expedient, es publiquen al Butlletí del Congrés o del Senat i s’assignen a una comissió. Res d’això apareix avui vinculat de forma explícita a Iustitia Europa a les bases parlamentàries, ni com a partit ni com a plataforma impulsora d’un “paquet de reformes institucionals”.

Què sí que està en marxa en matèria de reformes institucionals

Mentrestant, el debat sobre l’arquitectura institucional i l’Estat de dret a Espanya s’està materialitzant en altres reformes:

  • El Govern ha impulsat una àmplia reforma judicial, inclosa una nova Llei d’Enjudiciament Criminal i canvis en l’organització de la Justícia, que la Comissió Europea valora com a part de la modernització del sistema, segons la nota oficial sobre l’informe d’Estat de dret 2026 (informe Estat de dret 2026).
  • El Congrés ha tramitat reformes orgàniques del Poder Judicial i del Ministeri Fiscal que obliguen el CGPJ a elevar propostes sobre el sistema d’elecció de vocals, com recullen diferents notes de la Cambra (dictamen a Comissió i remissió al Senat).
  • El diari Demócrata ha detallat l’embús i l’acumulació de lleis pendents a la Comissió de Justícia, inclosa la denominada “Llei Bolaños”, i el bloqueig de la nova LeCrim, que està en fase d’ampliació d’esmenes (anàlisi sobre l’embús a Justícia).
  • La Comissió Europea ha cridat l’atenció sobre reformes estructurals bloquejades i sobre la regulació dels lobbies a Espanya (article sobre lobbies).

Cap d’aquestes reformes, però, apareix atribuïda a Iustitia Europa ni etiquetada com a implementació de les seves propostes.

Paper actual d’Iustitia Europa: pressió jurídica i política, no tramitació legislativa

L’activitat d’Iustitia Europa que recullen les cròniques polítiques i judicials se centra, sobretot, en el front jurisdiccional i en la denúncia pública:

  • Denúncies davant la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional contra líders estrangers, com recull Demócrata a la peça sobre Trump i Netanyahu.
  • Accions davant instàncies internacionals per la crisi migratòria de Ceuta i acusacions a Marroc d’usar civils com a “arma”, segons el reportatge sobre Ceuta.
  • Intervencions en defensa de jutges concrets davant el CGPJ, com en el cas del jutge Peinado per l’auto sobre Begoña Gómez, denunciant una possible “injerència frontal” (article sobre el CGPJ i Peinado).

A més, Iustitia Europa comença a tenir projecció electoral, com mostra l’enquesta d’intenció de vot difosa per Demócrata (enquesta sobre Iustitia Europa), però aquesta projecció encara no s’ha traduït en un grup propi amb capacitat de registrar iniciatives al Congrés.

Conclusió: sense paquet identificable de “reformes institucionals d’Iustitia Europa” a les Corts

A data d’avui, es pot resumir així la situació:

  • No figura als registres un bloc de reformes institucionals atribuïbles a Iustitia Europa en tramitació parlamentària.
  • Les grans reformes institucionals en curs (Justícia, CGPJ, regulació de lobbies, etc.) estan impulsades pel Govern o per altres partits i responen, en bona mesura, a exigències europees, no a iniciatives formalment registrades per Iustitia Europa.
  • Iustitia Europa actua més com a actor de pressió jurídica i política (denúncies, comunicacions a tribunals internacionals, campanyes) que com a subjecte que avui tingui iniciatives legislatives pròpies a les Corts.

Si s’identifiquen propostes concretes d’aquest partit (per exemple, un model específic d’elecció del CGPJ o de reforma del sistema electoral), el següent pas seria rastrejar cada mesura a les agendes del Congrés i del Senat per comprovar si algun grup l’ha assumit i sota quin estat de tramitació es troba.

Quines són les competències i trajectòria política de Luis María Pardo, president d’Iustitia Europa?

Luis María Pardo és un advocat espanyol especialitzat en litigi públic que exerceix com a president i principal portaveu de la formació jurídica i política Iustitia Europa. Les fonts disponibles el presenten com l’arquitecte de l’estratègia contenciosa de l’organització davant diferents administracions, sense que consti que hagi ocupat càrrecs públics ni escons en institucions representatives. La seva activitat política s’articula, sobretot, a través de la acusació popular en causes penals i contenciosoadministratives d’alt impacte mediàtic i polític. No hi ha dades biogràfiques detallades sobre la seva formació acadèmica o militància prèvia en altres partits.

Perfil professional i competències

Els mitjans el descriuen de forma reiterada com a “advocat” i “lletrat d’Iustitia Europa”. En l’àmbit sanitari, la peça de The Objective sobre responsabilitat per efectes adversos de la vacuna de la covid l’identifica com a president d’Iustitia Europa i advocat de la víctima, i recull la seva argumentació tècnicjurídica sobre la responsabilitat patrimonial de l’Estat i el principi de solidaritat, citant jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal de Justícia de la UE (article de The Objective). Aquest tipus d’intervencions el situen com un perfil amb domini del dret administratiu, de la responsabilitat patrimonial i del dret internacional públic.

En les causes penals lligades al denominat “cas Badajoz” contra el germà de Pedro Sánchez, el diari Demócrata recull que actua com a acusació popular i que defensa, amb un discurs molt jurídic, la necessitat de depurar responsabilitats per la creació de places presumptament arbitràries a la Diputació de Badajoz (denúncia sobre el contracte de David Sánchez). En altres peces se’l menciona dirigint l’estratègia d’Iustitia Europa a la Llei de Nets, reclamant transparència censal davant el Tribunal Suprem (recurs sobre la Llei de Nets i seguiment al Suprem).

Presidència d’Iustitia Europa

Diverses informacions periodístiques el citen expressament com a president d’Iustitia Europa. A les cobertures de Demócrata sobre la denúncia d’Iustitia Europa al Tribunal Penal Internacional (TPI) contra Donald Trump i Benjamin Netanyahu per l’atac a l’Iran, s’emfatitza que l’objectiu de l’organització és activar la jurisdicció internacional per presumptes crims de guerra i d’agressió, i es cita Pardo explicant que la iniciativa no pretén un “judici polític”, sinó un examen autònom de la Fiscalia del TPI (denúncia davant el TPI).

Més recentment, Demócrata el presenta com a president de la formació al front obert per la crisi migratòria de Ceuta, amb denúncies davant la Cort Penal Internacional i davant l’Audiència Nacional per investigar si l’entrada massiva va poder respondre a una actuació concertada de Marroc i si hi va haver delictes contra la pau i la independència de l’Estat (apertura de diligències a l’Audiència Nacional i denúncia davant la CPI). En aquestes peces apareix com a veu principal de l’organització, marcant línia política i jurídica.

Trajectòria política a través de l’acusació popular

Les fonts no acrediten una trajectòria clàssica de “càrrecs interns” en partits ni responsabilitats en parlaments o governs. El seu paper polític es canalitza gairebé en exclusiva mitjançant:

  • Acusació popular en macrocauses: Demócrata detalla la seva intervenció al judici contra David Sánchez a Badajoz, on parla de “corrupció moral” i critica el paper de la Fiscalia (judici a Badajoz), i la seva ofensiva posterior davant el Tribunal de Comptes per reclamar la devolució dels fons percebuts (reclamació davant el Tribunal de Comptes i apertura de via comptable).
  • Causes contra alts càrrecs i exdirigents: apareix vinculat, com a part d’Iustitia Europa, a l’acusació popular en el cas Plus Ultra davant José Luis Rodríguez Zapatero (cobertura del cas Plus Ultra i expedient disciplinari a fiscals), així com al procediment del “cas Koldo”, on la defensa de José Luis Ábalos demana excloure PP, Vox i Iustitia Europa de la causa (article sobre el cas Koldo).
  • Defensa de jutges i crítica al CGPJ: a la peça de Demócrata sobre la reacció d’Iustitia Europa davant un possible expedient del CGPJ al jutge Peinado pel cas Begoña Gómez, Pardo qualifica l’eventual actuació disciplinària com a “assalt al nucli de la independència judicial” i amenaça amb accions legals contra els vocals del Consell (denúncia d’ingerència al CGPJ). En paral·lel, altres informacions assenyalen Iustitia Europa entre les acusacions populars que el jutge Peinado ha tingut en compte en el cas Begoña Gómez (anàlisi d’eldiario.es).

Relació amb institucions espanyoles i europees

En el pla institucional, no hi ha rastre de Luis María Pardo com a alt càrrec en registres oficials —a diferència d’altres “Luis Pardo” presents en òrgans europeus o empresarials, com el representant d’AMETIC a DIGITALEUROPE esmentat per aquesta patronal (nota d’AMETIC), que no es correspon amb el president d’Iustitia Europa. Tampoc apareix vinculat a nomenaments publicats al BOE, on sí figuren altres juristes o diplomàtics (exemple de reial decret).

La seva relació amb les institucions es materialitza més aviat a través d’escrits dirigits a la Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, el Tribunal de Comptes, la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional i òrgans europeus a propòsit de Ceuta, com han recollit tant Demócrata com altres mitjans (auto sobre el vaixell amb hantavirus, directe sobre el creuer i seguiment posterior).

Àmbits d’actuació i absència de biografia completa

Els fronts oberts per Iustitia Europa sota la seva presidència permeten perfilar les seves prioritats polítiques: control de l’ús de fons públics (Plus Ultra, casos de la Diputació de Badajoz, contractació pública a Madrid), transparència del cens electoral (Llei de Nets), defensa de militars espanyols en missions exteriors (cas del sergent retingut al Líban) i persecució de possibles crims internacionals (Iran, Israel, Marroc a Ceuta). També intervé en debats metajurídics com la reforma de l’acció popular, juntament amb altres organitzacions com Vox, HazteOír o Mans Netes (peça sobre testimonis al cas Badajoz).

Amb tot, les fonts consultades —incloent-hi els perfils i biografies extensos que el propi diari Demócrata dedica a altres dirigents polítics i juristes (perfil de Víctor Moreno Catena, perfil de Guillermo Mariscal, perfil de José Luis Rodríguez Zapatero, perfil d’Alberto de Gregorio, perfil de Gómez de Celis)— no recullen encara una biografia sistematitzada de Luis María Pardo: no es detalla on va estudiar, en quins despatxos va treballar ni si va tenir militància formal en altres partits.

En resum, la seva trajectòria política és, per ara, la d’un advocat que ha decidit convertir l’acció judicial —especialment l’acusació popular i el litigi estratègic— en la seva principal eina d’intervenció en la vida pública, al capdavant d’una organització que es mou a la frontera entre associació jurídica i formació política. No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre eventuals càrrecs interns previs, ni sobre una adscripció partidista distinta del seu actual lideratge a Iustitia Europa.

Altres enllaços citats a la documentació, rellevants com a context general sobre l’ecosistema polític i jurídic en què opera Iustitia Europa, són: la cobertura de Demócrata sobre el cas Kitchen (cas Kitchen), el conflicte entorn del CGPJ i l’acció popular (discurs de Mattarella), perfils i notícies sobre altres actors institucionals i econòmics (ambaixadors espanyols, fundació del PP, entrada de Caamaño a Enagás, referència a Bettino Craxi, nou despatx lligat a Alvise, entre d’altres).

Fora de Demócrata, apareixen a més com a context general notes oficials i notícies institucionals que il·lustren el paper d’altres juristes i organismes europeus, encara que no es refereixen directament a Pardo: la nota del Ministeri de la Presidència sobre l’European Law Institute (jornades de l’European Law Institute), o diferents documents sobre carreres de juristes i alts càrrecs europeus publicats per altres institucions (nota de la Xunta de Galícia, activitat a l’Assemblea d’Extremadura).

Presència electoral efectiva o representació institucional més enllà de l’acusació popular

La documentació no aporta dades que indiquin que Iustitia Europa hagi tingut ja presència electoral efectiva o representació institucional pròpia més enllà de la seva activitat com a acusació popular.

Relació amb altres organitzacions com Vox, HazteOír o Mans Netes

En les causes judicials en què coincideixen, Luis María Pardo i Iustitia Europa mantenen una relació de col·laboració o coincidència d’objectius amb organitzacions com Vox, HazteOír o Mans Netes, especialment en la defensa de la reforma de l’acció popular i en la presentació d’acusacions populars en macrocauses. Aquesta relació es manifesta en la coordinació d’estratègies i en la coincidència en algunes denúncies i recursos judicials.

Estat processal de les principals denúncies impulsades per Iustitia Europa sota la presidència de Luis María Pardo

Les principals denúncies impulsades per Iustitia Europa sota la presidència de Luis María Pardo es troben en diferents fases processals:

  • Cas Badajoz: en fase judicial amb judicis i recursos pendents, amb intervenció activa com a acusació popular.
  • Cas Plus Ultra: amb expedients disciplinaris i investigacions en curs, i accions davant la Fiscalia i altres òrgans.
  • Crisi migratòria de Ceuta: amb denúncies presentades davant la Cort Penal Internacional i l’Audiència Nacional, amb diligències obertes.
  • Llei de Nets: amb recursos i seguiment judicial davant el Tribunal Suprem.

Quins requisits legals existeixen actualment per reformar el sistema d’elecció del president del Govern a Espanya?

Modificar el sistema d’elecció del president del Govern a Espanya no és, en principi, una simple reforma “tècnica”: el model actual d’investidura es recolza directament a la Constitució i només en el seu marge pot completar-se amb lleis orgàniques i reglaments parlamentaris. Ajustos menors sobre el desenvolupament del debat o la forma de la votació es poden fer reformant el Reglament del Congrés o, si escau, la normativa electoral. Però qualsevol canvi que alteri la lògica bàsica que el president resulti de la confiança del Congrés (per exemple, una elecció directa per la ciutadania) exigiria una reforma constitucional amb majories reforçades i, en determinats supòsits, referèndum. El que es pot o no fer depèn, per tant, de si es pretén un retoc procedimental o un canvi de model.

Marc jurídic vigent de l’elecció del president

La Constitució estableix que el president del Govern ha d’obtenir la confiança del Congrés dels Diputats, mitjançant el procediment d’investidura al qual es remet expressament l’article 99 (esmentat al propi Reglament del Congrés). El desenvolupament detallat d’aquest mecanisme es conté al Reglament del Congrés, el text del qual es publica per Resolució de 24 de febrer de 1982 i ha estat reformat el 2025.

Aquest Reglament disposa que, rebuda la proposta de candidat a la Presidència del Govern “en compliment de les previsions establertes a l’article 99 de la Constitució”, la Presidència del Congrés convoca el Ple d’investidura. A la sessió:

  • Es llegeix la proposta.
  • El candidat exposa el seu programa “sense limitació de temps” i sol·licita la confiança de la Cambra.
  • Intervenen els grups parlamentaris, amb torns i rèpliques regulats reglamentàriament.
  • Se celebra una primera votació, en la qual es requereix majoria absoluta dels membres del Congrés.
  • Si no hi ha majoria absoluta, es realitza una segona votació 48 hores després, bastant majoria simple.

Les votacions per a la investidura “seran en tot cas públiques per crida”, segons el propi Reglament del Congrés, distingint-se així d’altres supòsits on és possible el vot secret. A més, el Reglament preveu que, si en un termini de dos mesos des de la primera votació cap candidatura ha obtingut la confiança del Congrés, la Presidència sotmetrà a la signatura del Rei el decret de dissolució de les Corts i de convocatòria d’eleccions.

L’elecció dels diputats i senadors que integren les Corts es regula, per la seva banda, a la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General (LOREG). Aquesta llei desenvolupa el dret de sufragi i conté un “Títol II” amb “disposicions especials per a l’elecció de Diputats i Senadors”, basat en principis constitucionals com la circumscripció provincial i la representació proporcional. Però la LOREG no regula l’elecció directa del president, sinó només la de les Cambres que després li atorguen o neguen la confiança.

Què es podria canviar sense reformar la Constitució

En el marc actual, existeixen marges de reforma “infraconstitucional” que no alteren l’essència parlamentària del sistema:

  • Reglament del Congrés: es poden modificar elements com els temps d’intervenció, estructura del debat, terminis entre sessions o detalls tècnics de la votació, mitjançant reformes reglamentàries com les aprovades el 2023 i 2025 i publicades al BOE. Aquestes reformes es tramiten i aproven pel propi Congrés, segons les seves regles internes.
  • LOREG: es poden introduir canvis en el sistema electoral de les Corts (per exemple, requisits de candidatura, regles de finançament o alguns aspectes de la representació), mitjançant una llei orgànica que modifiqui la LOREG. La pròpia exposició de motius d’aquesta llei recorda que dóna desenvolupament a l’article 23 de la Constitució (dret de participació política), i que fixa “disposicions comunes per a les eleccions per sufragi universal directe”.
  • Reglament del Senat: encara que el Senat no intervé en la investidura, el seu Reglament regula, entre altres coses, les relacions de control polític amb el Govern i del president del Govern amb la Cambra Alta, cosa que també pot reformar-se sense tocar la Constitució.

Tots aquests canvis, fins i tot si afecten indirectament el context polític de la investidura (per exemple, al sistema electoral del Congrés), no modifiquen la regla constitucional bàsica: el president del Govern és designat en funció de la confiança del Congrés, no mitjançant elecció directa ciutadana.

Canvis que exigirien reforma constitucional

Quan es planteja “reformar el sistema d’elecció del president del Govern” en sentit fort —per exemple:

  • Introduir una elecció directa del president per sufragi universal.
  • Alterar el paper del Congrés, de manera que la Cambra no atorgui la confiança o tingui un rol merament confirmatori.
  • Canviar la posició constitucional del president dins del sistema de poders.

es tracta de matèries fixades directament per la Constitució (relacions Rei–Govern–Corts i mecanisme de confiança parlamentària). En aquest cas, les reformes reglamentàries o de la LOREG no són suficients: caldria reformar la pròpia Constitució mitjançant els procediments que ella mateixa preveu per a la seva reforma, procediments que impliquen majories qualificades al Congrés i al Senat i, en funció de l’abast de la revisió, la possible dissolució de les Corts i la convocatòria d’un referèndum constitucional.

En resum: avui només és jurídicament possible un canvi profund del sistema d’elecció del president del Govern si s’aborda com una reforma constitucional en forma, amb les garanties reforçades que la Constitució exigeix, mentre que els ajustos de detall poden tramitar-se via Reglament del Congrés i lleis orgàniques com la LOREG.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin és el percentatge de vots que l'enquesta de NC Report atribueix a Iustitia Europa a la Comunitat de Madrid?

Pregunta" 1 de 3

De quins partits provenen principalment els potencials votants d'Iustitia Europa segons l'estudi?

Pregunta" 2 de 3

Quina de les següents propostes NO figura entre les principals d'Iustitia Europa?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?