Iustitia Europa irromp per primera vegada en una enquesta electoral amb possibilitats d'obtenir representació al Congrés dels Diputats. Un estudi de NC Report, difós aquest dimarts per la pròpia formació, situa el partit presidit per Luis María Pardo en el 11,4% dels vots a la Comunitat de Madrid, el que es traduiria en 401.637 sufragis i quatre diputats en unes eleccions generals.
El resultat convertiria Iustitia Europa en la quinta força política de Madrid, segons aquesta enquesta, i alteraria de forma significativa l'actual repartiment d'escons de la circumscripció. El PP continuaria sent el partit més votat, amb un 31,8%, seguit del PSOE, amb un 26%. Vox assoliria el 15,9%, mentre que Sumar/Podemos obtindria el 13,1%.
L'entrada d'Iustitia Europa al Congrés tindria conseqüències directes sobre el repartiment d'escons a Madrid. Segons l'estudi, el PP passaria dels 16 diputats que va obtenir a les eleccions generals de 2023 a 12; el PSOE mantindria la seva posició, mentre Vox pujaria de cinc a sis representants. Sumar/Podemos perdria un diputat, passant de sis a cinc, i Iustitia Europa entraria a la Cambra Baixa amb quatre diputats.
Les dades s'han d'interpretar com el que són: una fotografia demoscòpica i no una predicció de resultat electoral. L'estudi ha estat difós per Iustitia Europa i atribuït a NC Report.
El 11,4% d'Iustitia Europa procedeix de diversos blocs
Un dels elements que la formació destaca de l'enquesta és l'origen dels seus potencials votants. Segons l'anàlisi inclòs en l'estudi, el 51,2% dels electors d'Iustitia Europa procediria del PP, mentre que un 23,7% hauria votat anteriorment al PSOE.
Vox aportaria un 13,6% dels votants de la formació i Sumar/Podemos un 9,2%.
La distribució dibuixa un electorat potencial procedent de diferents espais ideològics. Segons els càlculs oferts per Iustitia Europa, el 64,76% dels seus suports procediria d'antics votants del PP i Vox, mentre que el 32,89% tindria el seu origen en electors del PSOE i Sumar/Podemos.
Per a Luis María Pardo, president d'Iustitia Europa, el resultat reflecteix l'existència d'una demanda de canvi polític que transcendeix les actuals divisions entre blocs.
«Cada vegada hi ha més espanyols que volen un canvi de veritat i comencen a veure'ns com una alternativa política real».
La formació sosté que aquesta transversalitat constitueix un dels principals elements del seu creixement i vincula la seva estratègia política a la defensa de reformes institucionals, la lluita contra la corrupció i una major participació ciutadana.
El 85,8% reclama més control ciutadà sobre els polítics
L'enquesta incorpora a més una segona bateria de preguntes sobre les reformes institucionals defensades per Iustitia Europa. I els resultats mostren percentatges de suport elevats.
El 85,8% dels enquestats recolza augmentar el control ciutadà sobre l'acció política. Un percentatge pràcticament idèntic, el 85,6%, apoya reforçar la independència judicial.
També existeix un suport majoritari a eliminar les subvencions públiques als partits polítics. Aquesta mesura obté un 80,6% de suport.
La despartidització de les institucions arriba a un 78,3%, mentre que el 77,5% recolza limitar els mandats dels càrrecs públics.
Una altra de les propostes plantejades en l'estudi consisteix a elegir directament el president del Govern i separar la seva elecció de la del poder legislatiu. Aquesta reforma obté un 70,8% de suport.
El dada que emergeix del conjunt de respostes és que les reformes defensades per Iustitia Europa compten, segons l'estudi, amb nivells de suport superiors al 70% entre els entrevistats.
Independència judicial i despartidització de les institucions
La formació de Luis María Pardo posa l'accent especialment en dues de les seves principals propostes: la independència judicial i la despartidització de les institucions.
Segons els resultats difosos, ambdues qüestions reben un suport elevat entre votants de diferents partits. La formació interpreta aquestes dades com una senyal que existeix una demanda ciutadana de reformes institucionals que no coincideix necessàriament amb la divisió tradicional entre esquerra i dreta.
Iustitia Europa planteja així el seu projecte polític al voltant d'una idea central: modificar les regles de funcionament del sistema per incrementar els mecanismes de control sobre els partits i les institucions.
Pardo sosté que la coincidència entre les dades electorals i les respostes sobre les reformes demostra que existeix una part de l'electorat que vol canvis estructurals.
«Aquestes propostes són compartides per votants de partits molt diferents», afirma el president de Iustitia Europa.
La formació considera que aquesta transversalitat pot convertir-se en una de les seves principals bazes electorals si aconsegueix traslladar el suport declarat a les seves propostes a intenció efectiva de vot.
La corrupció continua sent una de les principals preocupacions
Estudi també pregunta per la percepció ciutadana sobre la corrupció política. El resultat és contundent: el 83% dels enquestats considera la corrupció política un problema molt o força important.
La xifra connecta directament amb un dels eixos sobre els quals Iustitia Europa ha construït la seva activitat pública: la seva intervenció en procediments judicials i la seva participació com a acusació popular en causes relacionades amb presumptes casos de corrupció.
La formació utilitza precisament aquest recorregut per explicar el seu creixement electoral.
«Hem arribat fins aquí treballant als tribunals, enfrontant-nos a la corrupció i recuperant debats que els partits havien arrabassat als ciutadans», assenyala Pardo.
El president de Iustitia Europa sosté que l'objectiu de la formació no és simplement substituir unes sigles per altres, sinó modificar el funcionament del sistema polític.
Més de quatre de cada deu no descarten votar a Iustitia Europa
L'enquesta ofereix a més un dada rellevant sobre el potencial de creixement del partit.
Quan es pregunta als entrevistats si votarien a Iustitia Europa tenint en compte la seva lluita contra la corrupció i les seves propostes de reforma, un 6,9% assegura que votaria a la formació.
Un altre 10,5% afirma que probablement la votaria, mentre que un 25,2% assenyala que podria plantejar-se-ho.
Sumats els tres grups, el 42,6% dels entrevistats no descarta votar a Iustitia Europa en determinades circumstàncies.
La dada no equival a intenció directa de vot, però sí apunta a un espai potencial de creixement considerable per a una formació que fins ara no havia aparegut amb representació parlamentària en les principals enquestes electorals.
De l'activitat judicial a la batalla electoral
L'aparició de Iustitia Europa a l'enquesta de NC Report suposa un pas rellevant en l'estratègia d'una formació que ha tractat de convertir la seva activitat jurídica contra la corrupció en un projecte polític nacional.
El partit de Luis María Pardo pretén diferenciar-se de les formacions tradicionals mitjançant un discurs centrat en la reforma institucional, la independència judicial, el control ciutadà, la limitació de mandats i la lluita contra la corrupció.
Estudi situa ara aquesta estratègia davant d'una primera prova demoscòpica: quatre diputats per Madrid i un 11,4% dels vots.
La xifra, de confirmar-se en futurs estudis independents, col·locaria a Iustitia Europa en una posició amb capacitat per alterar l'equilibri polític de la Comunitat de Madrid i, per extensió, la distribució nacional de escons.
Per ara, el dada procedeix d'una única enquesta i s'ha d'analitzar amb cautela. Però introdueix una novetat en l'escenari electoral: una formació fins ara extraparlamentària apareix per primera vegada amb representació al Congrés i amb un percentatge de vot de dos dígits a Madrid.
La pregunta que queda oberta és si aquest 11,4% representa un sostre puntual o el començament d'una tendència. La resposta dependrà de si els pròxims sondeigs confirmen l'entrada de Iustitia Europa a la Cambra i, sobretot, si el partit aconsegueix transformar el elevat suport declarat a les seves reformes en vots efectius.
Per el moment, l'estudi de NC Report deixa una fotografia clara: Iustitia Europa tindria quatre diputats per Madrid, l'11,4% dels vots i un electorat potencial que, segons la pròpia enquesta, creua les fronteres dels blocs tradicionals.