Incendi a Benidorm: què va passar a Armanello i quin va ser el balanç

A la Comunitat Valenciana, la prevenció d'incendis forestals a prop de nuclis urbans s'articula combinant la legislació forestal i la d'ordenació del territori i urbanisme. La normativa clau és la Llei forestal de la Comunitat Valenciana i el seu reglament, juntament amb el text refós d'ordenació del territori, que incorpora un annex específic de prevenció d'incendis. No obstant això, en els fragments de normes consultats no apareixen detallats els metres concrets de franges de protecció ni el contingut íntegre d'aquests annexos, per la qual cosa no es poden precisar numèricament aquests requisits. Tot i això, sí que es pot descriure el marc general d'obligacions per a ajuntaments, propietaris i titulars d'urbanitzacions a la interfície urbà‑forestal.

Marc normatiu autonòmic principal

El règim bàsic es recolza en:

• Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, parcialment modificada, que defineix què és bosc i fixa el marc de la prevenció d'incendis forestals. Text accessible a la Llei 3/1993.
• El seu desenvolupament reglamentari mitjançant el Decret 91/2023, de 22 de juny, del Consell, que aprova el Reglament de la Llei 3/1993: Reglament forestal 2023.
• El Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, que aprova el text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, amb un Annex XI: Prevenció d'incendis forestals, segons es veu en el propi text: text refós 1/2021 i la seva referència al BOE [enllaç].
• L'anterior Llei 5/2014, d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, avui refundida: Llei 5/2014.

A més, la Llei forestal ha estat modificada per la Llei 13/2018 (Llei 13/2018 al BOE i Llei 13/2018 al DOGV) i pel Decret‑llei 1/2023, que crea el fons estratègic municipal de prevenció d'incendis i gestió forestal (Decret‑llei 1/2023 i la seva convalidació a Resolució 612/X). També incideixen, de forma més general, la Llei 7/2021 i diverses lleis de mesures fiscals i administratives (Llei 7/2014, Llei 10/2015, Llei 27/2018, Llei 9/2019, Llei 3/2020, Llei 21/2017, Llei 13/2016, Decret‑llei 6/2021), així com normes sectorials com la de serveis socials inclusius (Llei 3/2019).

Zones pròximes a sòl urbà i urbanitzable

A la Llei forestal, segons el fragment disponible, s'aclareix que no tenen la consideració de bosc o terreny forestal els terrenys classificats com a urbans o urbanitzables. No obstant això, el Reglament de 2023 introdueix una regla clau: a la seva disposició addicional primera estableix que als terrenys urbanitzables, fins que finalitzi la urbanització i comptin amb les dotacions i serveis urbanístics, s'aplica la normativa forestal en matèria d'incendis. Això significa que, mentre una urbanització està en fase de desenvolupament, ha de complir les obligacions forestals de prevenció.

El text refós d'ordenació del territori (Decret Legislatiu 1/2021) inclou un Annex XI “Prevenció d'incendis forestals”, que, per la seva ubicació sistemàtica, ha de contenir els criteris que el planejament urbanístic ha de respectar quant a distàncies, configuració de vores urbanes, integració a la infraestructura verda i prevenció de riscos. No obstant això, en els extractes consultats no es reprodueix el seu contingut, per la qual cosa no es disposa dels valors numèrics concrets d'amplada de franges, radis de seguretat o paràmetres de disseny.

Obligacions d'ajuntaments i propietaris

Del conjunt normatiu es desprèn, de forma general:

• Els ajuntaments han d'exercir les seves competències de planejament i disciplina urbanística “garantint la prevenció de riscos” i coordinant-se amb la política forestal (articles inicials del text refós 1/2021). És previsible que els plans generals hagin d'incorporar les determinacions de l'Annex XI sobre prevenció d'incendis forestals a la interfície urbà‑forestal.
• El fons estratègic municipal de prevenció d'incendis i gestió forestal, creat pel Decret‑llei 1/2023, reforça el paper dels municipis en l'execució d'actuacions de prevenció, també en entorns pròxims a nuclis urbans.
• Els titulars de terrenys urbanitzables contigus a bosc, mentre no es completi la urbanització, queden sotmesos a la normativa forestal a efectes d'incendis (disposició addicional del Decret 91/2023). Això implica obligacions de gestió de vegetació i d'evitar usos de risc, encara que els detalls concrets no apareixen en els fragments disponibles.
• Els propietaris d'habitatges i parcel·les dins de sòl urbà o urbanitzable consolidat estan sotmesos a les ordenances municipals i a les determinacions urbanístiques derivades de l'Annex XI, però no es recullen a les fonts consultades els paràmetres específics de desbrossament, poda o retirada de restes per a la franja immediata a les edificacions.

Plans de prevenció i normativa estatal de referència

En el pla estatal, la Llei 43/2003, de Montes (i la seva modificació per la Llei 10/2006) estableix el marc bàsic dels plans de defensa contra incendis, si bé la concreció a la Comunitat Valenciana es realitza mitjançant la normativa autonòmica ja citada. Les referències estatals més recents sobre protecció civil i incendis (per exemple, la planificació estatal d'emergències, l'Estratègia Nacional de Protecció Civil i normes anteriors sobre incendis forestals) són complementàries, però no fixen directament les franges concretes en sòl valencià (Pla Estatal d'emergències per incendis, Directriu bàsica 2013, parcialment substituïda per la Norma Bàsica de Protecció Civil 2023, i l'Estratègia Nacional de Protecció Civil).

En resum, la legislació valenciana sí que estableix un marc específic per a la interfície urbà‑forestal (a través del Reglament forestal 2023 i de l'Annex XI del text refós d'ordenació del territori), però a les fonts manejades no consten els detalls numèrics d'amplada de franges, ni el contingut precís de les obligacions de desbrossament, poda o materials constructius en aquestes zones. Per a una aplicació pràctica, és imprescindible acudir directament a l'articulat complet del Reglament de la Llei 3/1993, a l'Annex XI del Decret Legislatiu 1/2021 i a les ordenances municipals de cada terme.

El Consorci Provincial de Bombers d'Alacant és l'ens supramunicipal encarregat de la gestió integral del servei de prevenció, extinció d'incendis i salvament a la província. Les seves competències abasten tant la resposta operativa davant emergències (incendis, rescats, sinistres de protecció civil) com l'organització i coordinació del servei entre Diputació, Generalitat i ajuntaments. Tot això s'articula a través dels seus Estatuts, adaptats el 2020, i de la Llei 7/2011 de la Generalitat sobre Serveis de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament.

Competències bàsiques en la gestió d'emergències

Segons la informació corporativa i estatutària del propi Consorci, el seu nucli competencial és la prevenció, extinció d'incendis i salvament de persones i béns en qualsevol tipus de sinistre o emergència de protecció civil en el seu àmbit territorial.

Àmbits d'intervenció operativa

• Incendis urbans i industrials: actuació en habitatges, edificis públics, naus industrials, hospitals o instal·lacions crítiques (per exemple, l'incendi industrial a Santa Pola descrit en aquesta notícia).
• Incendis forestals: el Consorci disposa de servei específic d'extinció forestal i s'integra en el dispositiu autonòmic d'emergències, coordinat amb la Generalitat, d'acord amb la Llei 7/2011 de la Comunitat Valenciana, citada com a norma clau en guies de preparació per a accés al cos (referència formativa).
• Salvament i rescat: rescat de persones i animals en accidents de trànsit, esfondraments, atrapaments, altura, medi aquàtic o espais confinats, tal com es recull en les funcions oficials del servei d'intervencions (intervencions).
• Emergències no estrictament “de foc”: sanejament de façanes i estructures danyades, retirada d'elements amb risc de caiguda, gestió de matèries perilloses i altres incidències derivades de fenòmens meteorològics extrems, descrites de forma resumida en materials preparatoris d'oposicions (anàlisi de funcions).
• Rescat medicalitzat: el Consorci compta amb un Grup Especial de Rescat (GER) medicalitzat amb capacitat provincial, integrat en l'esquema de coordinació del Centre de Coordinació d'Emergències (112), segons la descripció operativa de CCE-Control 3.

Gestió supramunicipal i marc institucional

Els Estatuts del Consorci, adaptats per l'Assemblea General del 10 de desembre de 2020 (Estatuts 2020), defineixen l'organisme com a fórmula de col·laboració entre la Generalitat Valenciana, la Diputació Provincial d'Alacant i els ajuntaments per a prestar el servei amb caràcter supramunicipal.

• Gestió integral del servei: correspon al Consorci ordenar, reglamentar i gestionar el servei de bombers a la província, fixant criteris homogènies d'organització i prestació, tal com recullen els Estatuts (composició del Consorci).
• Àmbit territorial: cobreix tots els municipis integrats, amb especial rellevància dels municipis menors de 20.000 habitants la competència material en emergències dels quals assumeix de forma efectiva la Diputació a través del Consorci, segons es recull en el propi document estatutari.
• Capacitat jurídica: el Consorci pot celebrar contractes, obligar-se, exercir accions i recursos, sempre sota els seus Estatuts i la normativa sectorial (fitxa institucional).
• Actuació fora de l'àmbit ordinari: pot intervenir en altres territoris a requeriment de l'autoritat competent de la Generalitat o de la Direcció General d'Emergències en cas de grans sinistres, conforme al principi de col·laboració interadministrativa previst en la legislació autonòmica de protecció civil.

Normativa que emmarca les seves competències

El repartiment i exercici de competències del Consorci es recolza en un bloc normatiu estatal i autonòmic:

• Llei 7/2011 de la Generalitat de Serveis de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de la Comunitat Valenciana, que estableix el model de serveis de bombers i la figura dels consorcis supramunicipals com a instrument de gestió (anàlisi normatiu).
• Decret 163/2019 de la Generalitat, que fixa bases i criteris de selecció del personal dels serveis de bombers de la Comunitat, aplicable al personal del Consorci (informació d'accés).
• Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, citada en temaris oficials (temari de referència), que regula les obligacions en matèria de seguretat i salut dels bombers com a treballadors exposats a riscos especials.
• Normativa autonòmica de protecció civil i plans especials, que enquadren la participació del Consorci en el sistema d'emergències de la Comunitat i la seva coordinació amb el 112 i amb la Conselleria competent, com es subratlla en el marc del Pacte d'Estat davant l'emergència climàtica i la millora de dispositius d'incendis (negociació interna).

Organització interna i desenvolupament de les competències

El Consorci estructura les seves competències mitjançant una xarxa de parcs (Alcoi, Elx, Torrevella, Sant Vicent, Crevillent, etc.), coordinats des del seu centre de control i amb dispositius especials en campanyes d'alt risc o grans esdeveniments, com evidencien les seves comunicacions públiques (web corporativa). La modernització de mitjans materials i tecnològics es vincula directament a la seva capacitat competencial de donar una resposta ràpida i coordinada a la província, tal com ressalten diferents informacions tècniques i formatives sobre el servei (estructura i operativa).

En síntesi, les competències del Consorci Provincial de Bombers d'Alacant combinen la dimensió estrictament operativa (apagar focs i rescatar) amb la funció d'autoritat tècnica i gestora del sistema provincial de bombers, sota un marc jurídic autonòmic que el reconeix com a peça central del dispositiu de protecció civil a la província.

Aquest estiu, la major part de les mesures de prevenció d'incendis a la Comunitat Valenciana s'estan concentrant a l'entorn urbà‑forestal de València i en el desplegament autonòmic de la Generalitat, al qual s'han anat sumant la resta d'ajuntaments. A la capital es combinen reforços de bombers i vigilància a la Devesa del Saler, tancaments temporals d'accessos al bosc i campanyes d'informació ciutadana. A la resta de municipis, la informació disponible apunta que apliquen les resolucions autonòmiques de restricció d'usos al bosc, s'acullen a fons específics de prevenció i reforcen la vigilància local, encara que gairebé no s'han difós plans municipals tan detallats com el de València.

Mesures de l'Ajuntament de València a la Devesa del Saler

L'exemple més complet és València, que ha activat un dispositiu específic d'estiu a la Devesa del Saler. Segons les notes municipals, el parc de bombers d'El Saler compta des del 15 de juny amb un reforç estable (un caporal i cinc bombers addicionals), la qual cosa permet disposar de dues patrulles completes per vigilar dia i nit la Devesa i actuar de manera immediata davant qualsevol conat d'incendi, amb equips d'extinció a bord (app i dispositiu antiincendis 2026 i dispositiu Devesa del Saler).

En els dies de risc extrem (nivell de Preemergència 3 del Pla Especial davant el Risc d'Incendis Forestals, PEIF), l'Ajuntament ha ordenat el tancament total de pistes i camins de la massa forestal de la Devesa d'El Saler a vehicles, bicicletes i vianants, cancel·lant també qualsevol activitat dins de la massa forestal. Només es permet el trànsit de vehicles de gestió, subministrament, manteniment, vigilància, residents, explotacions agràries o serveis ubicats al parc natural (tancament d'accessos a la Devesa i vigilància i tancament per onada de calor).

A més, València ha posat en marxa onze canons fixos i quinze portàtils SIDEINFO que s'activen quan hi ha alerta màxima per incendis o nivells crítics de temperatura i humitat. Aquests canons poden llançar fins a 2.966 litres d'aigua per minut cadascun (uns 10.000 litres per minut en el sistema fix) per humitejar la vegetació i crear “corredors humits” que frenin l'avanç del foc (recursos davant l'onada de calor i dispositiu Devesa).

El consistori també ha provat una aplicació pilot, Alertes IV, que permet comunicacions en temps real entre bombers i veïns d'edificis en altura durant emergències, dins del dispositiu específic de la Devesa, amb la vista posada a estendre-la després a tota la ciutat (projecte Alertes IV).

Campanyes de prevenció i cultura de l'autoprotecció

En paral·lel al desplegament operatiu, València està insistint en la “cultura de la prevenció”. El programa municipal València + Segura difon recomanacions específiques sobre onades de calor i prevenció d'incendis, accessibles mitjançant codis QR en mupis digitals i la web municipal (recursos i serveis davant onada de calor i València + Segura). S'insisteix a no encendre foc ni usar pirotècnia a la zona, no llençar burilles, no bloquejar accessos d'emergències i mantenir desobstruides de combustible les immediacions d'habitatges en entorns forestals (consells a la població).

Mesures autonòmiques que condicionen a tots els municipis

Més enllà de València, la Generalitat ha establert el marc obligatori per a tots els ajuntaments. El 6 de juliol es va dictar una resolució que, amb nivell de preemergència 3, imposa restriccions addicionals: suspensió d'obres i treballs en terrenys forestals o el seu entorn, prohibició genèrica d'encendre foc o d'ús festiu‑recreatiu del foc en zones forestals i en una franja de 500 metres, i suspensió d'autoritzacions per a proves esportives en terrenys forestals (resolució de 6 de juliol de 2026). Ajuntaments com Segorbe o Xiva han difós aquests vetos a través dels seus canals (avís de Segorbe i comunicat a Xiva), i mitjans locals recullen també les restriccions estacionals a l'ús del foc i les cremes agrícoles en diferents municipis de la Marina Baixa (restriccions estiu 2026).

La Generalitat ha obert a més una línia d'ajudes al pasturatge extensiu d'oví, cabrum, eqüí i boví en “zones estratègiques de prevenció”, de la qual poden beneficiar-se municipis rurals per reduir la càrrega de combustible vegetal mitjançant el bestiar (ajudes al pasturatge extensiu). També ha constituït una Comissió del Fons Estratègic Municipal de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal, que canalitza recursos cap als ajuntaments per a actuacions locals de gestió forestal i neteja (fons estratègic municipal), en un context en què l'àrea d'Emergències preveu 139 milions per a l'AVSRE, 79 per a bombers i SGISE i 21 milions per a obres lligades a la DANA (pressupost d'Emergències).

Altres ciutats i reforç del dispositiu autonòmic

La informació disponible apunta que altres ciutats de la Comunitat Valenciana (Alacant, Castelló i municipis d'interior) s'han integrat en aquest marc autonòmic, aplicant les prohibicions d'ús del foc, reforçant la vigilància de Policia Local i protecció civil, i adaptant els seus plans locals de crema a les restriccions de la Generalitat, però no s'han difós encara en detall dispositius municipals tan específics com el de València. Sí que es coneix que la Comunitat encapçala la inversió autonòmica en prevenció i extinció d'incendis el 2026, amb 298,47 milions d'euros pressupostats (rànquing de despesa autonòmica), i que hi ha un debat polític a Les Corts sobre reforçar encara més aquests mitjans, per exemple redirigint partides de festes taurines a Emergències, com planteja Compromís (“menys toreros i més bombers”).

En resum, fora de València ciutat les mesures municipals concretes gairebé no s'han detallat públicament, però tot indica que els ajuntaments estan actuant com a peça del dispositiu autonòmic: apliquen les resolucions de preemergència, col·laboren amb els bombers forestals i s'acullen a fons i ajudes autonòmiques per reforçar neteja i gestió forestal. No es disposa de més informació desglossada per ciutat a les fonts consultades.

Per completar el context sobre incendis, prevenció i risc extrem en aquest estiu de 2026, poden consultar-se també altres peces d'actualitat i opinió a Demòcrata i mitjans oficials: mapa d'incendis a Espanya, estat dels incendis el 9 de juliol, onada de calor i risc d'incendis, campanya “Stop al Foc”, informació tècnica de prevenció autonòmica i detall divulgatiu de la campanya estival, entre altres.