Espanya va destinar el 2025 un total de 39.476 milions d'euros a la despesa militar, equivalent al 2,42% del Producte Interior Brut (PIB), segons els càlculs presentats pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau.
La xifra representa un augment superior al 50% respecte a l'any anterior i col·loca al país en el lloc 15 entre els Estats que més recursos dediquen a defensa a nivell global.
L'informe sosté que el creixement de la despesa militar espanyola s'ha accelerat de manera significativa en un sol exercici, passant del 0,84% del PIB el 2024 a superar àmpliament el llindar del 2% compromès amb l'OTAN.
Un augment impulsat per crèdits extraordinaris
Segons el Centre Delàs, el càlcul parteix de la liquidació definitiva del pressupost del Ministeri de Defensa, incloent tant les partides ordinàries com les transferències extraordinàries aprovades durant l'any.
El pressupost prorrogat del Ministeri de Defensa pujava a 14.454 milions d'euros, heretat d'exercicis anteriors, però durant el 2025 s'hi van afegir 8.587 milions en crèdits extraordinaris.
A això se sumen altres partides distribuïdes en diferents ministeris i programes vinculats a seguretat, tecnologia, indústria o investigació militar, cosa que, segons l'organització, amplia considerablement la xifra real de la despesa destinada a defensa.
Crítiques per l’impacte sobre altres ministeris
El Centre Delàs ha advertit que l'increment de la despesa militar podria tenir conseqüències directes sobre altres àrees pressupostàries.
L'investigador especialitzat en despesa militar, Pere Ortega, va assegurar que el reforç pressupostari en defensa es tradueix en "retallades en altres ministeris", afectant potencialment polítiques socials i serveis públics.
Segons Ortega, l'Executiu hauria recorregut a una redistribució de romanents pressupostaris procedents d'altres departaments per reforçar l'àrea de Defensa, una pràctica que va definir com "contabilitat creativa".
Debat sobre defensa i benestar social
L'organització qüestiona que l'increment de la despesa respongui exclusivament a necessitats estratègiques o de seguretat europea. Des del Centre Delàs consideren que Europa avança cap a una lògica d'"economia de guerra", impulsada per la incertesa geopolítica i la pressió per augmentar capacitats militars.
Els responsables de l'informe sostenen que aquest canvi de prioritats pressupostàries podria repercutir en el benestar social i en la capacitat d'inversió pública en sectors essencials.
Polèmica per les relacions militars amb Israel
Durant la presentació de l'informe també van sorgir crítiques relacionades amb les relacions comercials militars entre Espanya i Israel.
Representants de la campanya Prou comerç d'armes amb Israel van denunciar que continuen existint operacions vinculades al trànsit o adquisició de material militar israelià malgrat els anuncis governamentals sobre restriccions.
La portaveu de la campanya, Alys Samson, va criticar que alguns vaixells amb càrrega militar continuïn utilitzant ports espanyols i va reclamar una aplicació més estricta de qualsevol mesura d'embargament.