El conflicte entre els Estats Units, Israel i l'Iran va entrar aquest dimecres en una fase que els analistes feia setmanes que assenyalaven com la més perillosa per a l'economia global: la guerra d'infraestructures energètiques.
Les forces israelianes van atacar instal·lacions del camp de gas de South Pars, a la costa iraniana de la província de Bushehr, el jaciment de gas natural més gran del món.
Hores després, l'Iran va respondre amb un atac de míssils balístics contra les instal·lacions de Ras Laffan, a Qatar, un dels principals nodes d'exportació de gas liquat del planeta. El banc de gas de South Pars, compartit amb Qatar sota el nom de North Dome al costat qatarià, és la major reserva de gas natural del món.
L'ofensiva israeliana contra South Pars i la represàlia iraniana sobre les instal·lacions de Ras Laffan a Qatar disparen el preu del gas un 6% a Europa i obren una nova fase del conflicte. En paral·lel, a Madrid, el Govern va triar aquest mateix dimecres per pressionar el president d'Indra, el principal campió nacional de defensa.
Pressió energètica sobre la nova escalada bèl·lica
Els atacs dels Estats Units -que s'ha desmarcat posteriorment- i Israel a l'Iran i les represàlies iranianes sobre els països del Golf han pertorbat les exportacions de petroli i gas natural de l'Orient Mitjà, forçant aturades de producció.
La reacció dels mercats va ser immediata. El preu del gas natural europeu va pujar un 6% dimecres, el barril Brent va avançar un 3,8% fins a 107 dòlars i el West Texas Intermediate va tocar els 98,60 dòlars. Un oficial israelià va confirmar al Jerusalem Post que l'atac estava coordinat i aprovat per l'Administració Trump, tot i que el seu objectiu era enviar un senyal a l'Iran: si continua provocant disrupcions en el subministrament de petroli a través de l'Estret d'Ormuz, l'escalada en l'atac a les seves instal·lacions energètiques podria anar a més. “Va ser un senyal del que podria venir”, va dir l'oficial.
No obstant això, Donald Trump va intentar desmarcar-se parcialment. En un missatge a Truth Social, el president nord-americà va assegurar que Israel va actuar “mogut per la ira” i que ni els Estats Units ni Qatar van participar en l'ofensiva. Al mateix temps va llançar una amenaça directa a Teheran: si l'Iran continua amb les seves represàlies, els Estats Units “explotarà massivament tot el camp de gas de South Pars amb una força i poder que l'Iran mai ha vist”. L'Iran no va esperar.
Risc extrem per a Europa
Les autoritats iranianes van amenaçar d'atacar infraestructures energètiques a l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Qatar, assenyalant cinc objectius concrets: la refineria SAMREF i el complex petroquímic de Jubail a l'Aràbia Saudita, el camp de gas Al Hosn als EAU, i la refineria de Ras Laffan i el complex petroquímic de Mesaieed a Qatar. Poc després, les autoritats qatarianes van confirmar un incendi a Ras Laffan després de l'impacte d'un míssil iranià, tot i que van aconseguir controlar-lo. l'Iraq va comunicar una interrupció del subministrament de gas iranià després de l'atac a South Pars.
L'Iran subministra entre el 30 i el 40% de les necessitats elèctriques i de gas de l'Iraq, i va desviar el flux al consum domèstic després del cop a les seves instal·lacions.
La naturalesa compartida del jaciment introdueix riscos addicionals. El North Dome qatarià sustenta una part significativa del subministrament global de GNL a Europa i Àsia. La inestabilitat en el costat iranià introdueix incertesa sobre la gestió del jaciment, la seguretat operativa i els efectes de contagi. Emmanuel Macron ha informat que ha mantingut una conversa amb Trump en la qual tots dos van discutir la possibilitat d'una moratòria per protegir les plantes d'energia i aigua de nous atacs.
I a Espanya, pressió política sobre Indra
En aquest context d'escalada militar i energètica, el Govern espanyol va triar la mateixa nit de dimecres per enviar un comunicat a la CNMV condicionant o bé la fusió entre Indra i Escribano Mechanical & Engineering (EM&E) la sortida del president executiu de la companyia, Ángel Escribano.
Ambdues opcions, a més del moment delicat geopolític, són estratègicament poc viables, tant pel sumatori de capacitats industrials que proporciona EM&E per a l'escalada d'Indra a l'estatus de campió europeu i les necessitats de reindustrialització d'Espanya en aquest sector, com pels resultats aconseguits durant la presidència d'Escribano: Indra va tancar el 2025 amb un benefici de 436 milions d'euros, un 57% més que l'any anterior, i una cartera de comandes que s'ha més que duplicat fins als 16.083 milions, impulsada pels contractes dels Programes Especials de Modernització del Ministeri de Defensa.
A més, la companyia acaba de signar un acord estratègic amb l'alemanya Diehl Defence per desenvolupar sistemes de defensa aèria de mig abast per a les Forces Armades espanyoles, i participa en programes europeus crítics com l'FCAS.
El fons activista Third Point, que ha entrat recentment en el capital d'Indra, ja va advertir a la SEPI que els retards continuats en l'operació s'estan convertint en una distracció en un moment estratègic clau, i que podrien erosionar el valor borsari de la companyia.
En aquest context, diversos experts coincideixen que l'actual entorn -marcat per l'escalada a l'Orient Mitjà i l'augment de la despesa en defensa a Europa- redueix el marge per a moviments que puguin introduir incertesa en companyies considerades estratègiques.