¿Cal tornar la pensió cobrada després del falleixement?

Per modificar la normativa sobre pensions després de la defunció del titular (viduïtat, orfenesa o altres prestacions de supervivència) no existeix un procediment “especial”: s’utilitza el procediment legislatiu general, perquè es tracta de regular drets i prestacions del sistema de Seguretat Social, que s’articulen mitjançant lleis i normes amb rang de llei. El decisiu és l’instrument escollit (llei o reial decret‑llei) i qui pren la iniciativa (Govern o Parlament).

1. Quin tipus de norma s’utilitza per canviar aquestes pensions?

• Projecte de llei del Govern: és la via més habitual. El Consell de Ministres aprova un text que modifica el règim de pensions (per exemple, la pensió de viduïtat) i l’envia al Congrés com a projecte de llei.
• Proposició de llei: la poden presentar grups del Congrés o del Senat, un mínim de diputats, el Senat com a Cambra, assemblees autonòmiques o la iniciativa legislativa popular. El contingut pot ser el mateix que el d’un projecte, però la iniciativa no parteix del Govern.
• Reial decret‑llei: el Govern pot aprovar canvis urgents mitjançant decret‑llei, amb rang de llei, quan aprecia “extraordinària i urgent necessitat”. Ha de ser convalidat pel Congrés en el termini de 30 dies, i pot tramitar-se després com a projecte de llei per introduir esmenes.
• Normes reglamentàries (reials decrets “simples” o ordres ministerials): s’utilitzen per desenvolupar aspectes tècnics o de gestió (procediments, formularis, detalls de càlcul dins del marc legal), però no poden alterar els elements bàsics fixats per la llei (qui té dret, estructura essencial de la prestació, etc.).

2. Fases del procediment legislatiu ordinari

Si la modificació s’articula com a projecte de llei o proposició de llei, segueix el procediment general a les Corts Generals:

1. Presentació:
   • Si és projecte de llei: l’elabora el Govern, l’aprova el Consell de Ministres i l’envia al Congrés.
   • Si és proposició de llei: la registra el subjecte legitimat (grup parlamentari, Senat, assemblea autonòmica, etc.).
2. Qualificació i admissió a tràmit: la Mesa del Congrés examina el text i, si compleix els requisits, l’admet a tràmit.
3. Obertura de termini d’esmenes: un cop admès, s’obre un termini perquè els grups presentin esmenes de totalitat (rebuig global o text alternatiu) i/o esmenes parcials (canvis concrets, per exemple, en els requisits d’accés a la pensió de viduïtat).
4. Debat de totalitat al Ple: el Ple del Congrés debatrà si es pren en consideració el text. Si s’aprova, continua la tramitació; si es rebutja, decau.
5. Treball en comissió: la comissió competent (generalment Treball, Seguretat Social i/o Inclusió) discuteix i vota les esmenes parcials i aprova un dictamen. Aquí es negocien bona part dels detalls tècnics (per exemple, percentatge de base reguladora, compatibilitats amb altres prestacions, etc.).
6. Debat i votació al Ple del Congrés: el Ple debatrà el dictamen de la comissió, resoldrà les esmenes que hagin quedat “vives” i votarà el text final del Congrés.
7. Enviament al Senat: el text passa al Senat, que pot:
   • aprovar-lo tal qual,
   • introduir esmenes, o
   • formular un veto.
8. Resposta del Congrés al Senat: si hi ha veto o esmenes, el Congrés decideix: pot aixecar el veto per majoria absoluta (o simple si passen dos mesos) i acceptar o rebutjar les esmenes.
9. Sanció, promulgació i publicació: el text definitiu s’envia al Rei per a la seva sanció i promulgació, i es publica al BOE. Només des de la seva entrada en vigor (la data que fixi la pròpia llei o, per defecte, 20 dies després) els canvis en les pensions són aplicables.

3. Paper del Govern davant les Corts

• El Govern controla la iniciativa quan es tracta d’un projecte de llei o d’un reial decret‑llei, i a més té la potestat reglamentària per dictar disposicions de desenvolupament.
• Les Corts Generals tenen sempre l’última paraula en les normes amb rang de llei: poden modificar en profunditat els projectes del Govern mitjançant esmenes i poden transformar un decret‑llei convalidat en un projecte de llei subjecte a canvis.
• A través de proposicions de llei, els grups poden impulsar reformes de pensions fins i tot sense iniciativa del Govern, encara que la seva viabilitat pràctica sol dependre de majories suficients i, sovint, de la posició de l’Executiu.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) és l’organisme gestor central del sistema de pensions contributives a Espanya. Depèn del Ministeri competent en matèria de Seguretat Social i, dins de l’estructura institucional, s’encarrega sobretot de reconèixer drets i gestionar prestacions, mentre que la recaptació de cotitzacions i la gestió de comptes correspon principalment a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS).

1. Reconeixement i gestió de les pensions

La competència nuclear de l’INSS és el reconeixement del dret a les prestacions econòmiques del sistema contributiu i d’algunes no contributives. En matèria de pensions, això inclou:

• Pensió de jubilació contributiva: resolució de les sol·licituds, comprovació de requisits (edat, períodes de cotització, alta o assimilada a l’alta), determinació de la base reguladora i del percentatge aplicable.
• Pensió d’incapacitat permanent en els seus diferents graus: avaluació, a través dels equips de valoració (EVI), de l’abast de la incapacitat i determinació del tipus de pensió i quantia.
• Pensions de supervivència (viduïtat, orfenesa i a favor de familiars): verificació dels requisits del causant i dels beneficiaris, així com el reconeixement i càlcul de la quantia.
• Altres prestacions periòdiques que se li encomanen (per exemple, algunes prestacions per naixement i cura de menor o complements de pensió).

L’INSS tramita l’expedient, analitza la documentació, aplica la normativa i dicta la resolució administrativa reconeixent, denegant o modificant la pensió.

2. Càlcul, control i revisió de les prestacions

A més de reconèixer el dret inicial, l’INSS assumeix la responsabilitat de:

• Calcular la quantia de la pensió d’acord amb les bases de cotització, anys cotitzats, topalls màxims i mínims, i possibles complements.
• Actualitzar anualment les pensions segons els criteris legals (revaloritzacions, limitacions per topall màxim, etc.).
• Revisar les pensions quan canvien les circumstàncies (revisió d’incapacitat permanent, canvis en les rendes del beneficiari, situacions de compatibilitat o incompatibilitat amb la feina o altres prestacions).
• Controlar el manteniment del dret, per exemple, verificant la convivència o la dependència econòmica en pensions de supervivència, o els requisits de residència en determinades prestacions.

També impulsa expedients de reintegrament de prestacions indegudes quan detecta pagaments que no s’ajusten a dret.

3. Coordinació amb altres entitats del sistema

La funció de l’INSS està estretament coordinada amb altres actors:

• Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS): la TGSS gestiona l’afiliació, altes i baixes de treballadors, i recapta les cotitzacions. L’INSS utilitza aquestes dades de cotització per reconèixer i calcular les pensions. Es tracta, simplificant, d’una divisió entre “recaudació i gestió de comptes” (TGSS) i “prestacions” (INSS).
• Institut Social de la Marina (ISM): per al Règim Especial del Mar, moltes funcions equivalents a les de l’INSS s’exerceixen a través de l’ISM, amb el qual l’INSS coordina criteris i gestió.
• Mutues col·laboradores amb la Seguretat Social: gestionen certes prestacions derivades de contingències professionals; l’INSS coordina amb elles, per exemple, quan una incapacitat temporal passa a ser valorada com a incapacitat permanent.
• Serveis públics d’ocupació i altres organismes: per a informació de rendes, compatibilitats i creuaments de dades que afecten les pensions.

4. Gestió econòmica i pressupostària

L’INSS administra el pressupost destinat al pagament de pensions i prestacions que té encomanades. Entre les seves tasques destaquen:

• Ordenar i gestionar el pagament de les pensions (normalment mitjançant entitats financeres col·laboradores).
• Portar el control intern de la despesa en pensions i elaborar informació econòmic-financera sobre la seva evolució.
• Col·laborar en la planificació i previsió de necessitats pressupostàries futures, aportant dades i projeccions sobre nombre de pensions, quanties mitjanes, etc.

5. Informació, atenció al ciutadà i tutela

Una altra competència clau de l’INSS és la informació i atenció a persones assegurades i pensionistes:

• Atén consultes presencials, telefòniques i telemàtiques sobre requisits, quanties i compatibilitats de les pensions.
• Emet certificats i informes (per exemple, bases de cotització a efectes de jubilació futura, vida laboral a determinats efectes, simulacions de jubilació, etc., en coordinació amb altres sistemes).
• Gestiona els recursos administratius contra les seves pròpies resolucions (reclamació prèvia, revisió d’ofici, etc.).

6. Diferències amb la TGSS i les mútues

En resum, el paper específic de l’INSS en la gestió de pensions es caracteritza per:

• INSS: decideix qui té dret a la pensió, en quina quantia i en quines condicions, i manté i revisa aquest dret al llarg del temps.
• TGSS: gestiona la relació econòmica amb empreses i treballadors (afiliació, cotització, recaptació, deutes) i proporciona la informació de cotitzacions sobre la qual l’INSS basa les seves decisions.
• Mútues i entitats col·laboradores: assumeixen la cobertura de determinats riscos (sobretot professionals) i gestionen algunes prestacions econòmiques; l’INSS entra en joc quan es tracta de pensions estructurals (especialment incapacitat permanent i, si escau, jubilació), coordinant la transició des de les prestacions gestionades per les mútues.

A Espanya, la pensió de viduïtat està regulada fonamentalment en el Text Refundit de la Llei General de la Seguretat Social (TRLGSS), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015, especialment en els articles sobre prestacions per mort i supervivència (arts. 217 i següents, en particular 219‑222), modificats per normes posteriors com la Llei 21/2021. A continuació es sintetitzen els requisits legals quan la persona difunta ja era pensionista (jubilació o incapacitat permanent).

1. Requisits relatius a la persona difunta (causant)

Quan el difunt és titular d’una pensió contributiva, es considera que ja ha complert la carència de cotització exigida. L’article 217.1.c) TRLGSS inclou expressament com a causants:

• Els titulars de pensions contributives de jubilació.
• Els titulars de pensions contributives d’incapacitat permanent.

En aquests casos no s’exigeix un nou període mínim de cotització en el moment de la defunció, perquè el dret a la pensió de viduïtat neix del fet que la persona ja havia generat una pensió contributiva. Només és rellevant, a efectes d’algunes millores o quanties, la contingència que va donar origen a la pensió (malaltia comuna, accident no laboral, accident de treball o malaltia professional), però no per al reconeixement bàsic del dret.

2. Requisits del cònjuge supervivent

L’article 219 estableix els requisits per al cònjuge supervivent:

• Existència de matrimoni vàlid amb el causant.
• En cas de defunció per malaltia comuna no sobrevinguda després del vincle conjugal, s’exigeix:
  • Matrimoni amb una antiguitat mínima d’un any en la data de la defunció, o
  • Fills comuns del matrimoni, o
  • Que s’acrediti una convivència prèvia com a parella de fet que, sumada al temps de matrimoni, superi dos anys.

Si no es compleixen aquests requisits de durada però sí tots els altres, l’article 222 preveu una prestació temporal de viduïtat, amb durada de dos anys i quantia igual a la pensió de viduïtat que hauria correspost.

3. Separació, divorci i nul·litat matrimonial

L’article 220 regula els supòsits de separació, divorci o nul·litat:

• La pensió de viduïtat pot correspondre a qui sigui o hagi estat cònjuge legítim, sempre que:
  • No hagi contret nou matrimoni ni constituït parella de fet.
  • Sigui creditor de pensió compensatòria (art. 97 CC) i aquesta s’extingeixi amb la mort del causant. La pensió de viduïtat actua, en principi, com a continuïtat d’aquesta pensió compensatòria.
• Excepció per violència de gènere: tindran dret a pensió de viduïtat les dones víctimes de violència de gènere en el moment de la separació o divorci, encara que no tinguessin pensió compensatòria, sempre que s’acrediti la violència mitjançant:
  • Sentència ferma o arxiu per defunció de l’agressor.
  • Ordre de protecció.
  • Informe del Ministeri Fiscal o altres mitjans de prova admesos en Dret.
• En cas de nul·litat matrimonial, el dret correspon al cònjuge al qual se li hagi reconegut la indemnització de l’art. 98 CC, si no ha tornat a casar-se ni ha constituït parella de fet.
• Si concurren diversos beneficiaris (per diferents matrimonis), la pensió es prorrateja en proporció al temps de convivència amb el causant, garantint en tot cas un mínim del 40 % per al cònjuge o parella que convivís amb el causant a la defunció.

4. Requisits per a parelles de fet

L’article 221 reconeix el dret a pensió de viduïtat a la parella de fet supervivent, amb caràcter vitalici, si:

• Ambdós membres no estan casats amb una altra persona ni formen una altra parella de fet.
• Existeix una convivència estable i notòria d’almenys cinc anys immediatament anteriors a la defunció, acreditada per empadronament, llevat que hi hagi fills en comú (en aquest cas el requisit de convivència es flexibilitza i es centra en l’acreditació formal de la parella).
• La parella està inscrita en un registre autonòmic o municipal específic, o s’ha formalitzat en document públic, amb almenys dos anys d’antelació a la defunció.

Si una parella de fet s’extingí abans de la defunció, el supervivent podrà tenir dret si:

• No ha contret nou matrimoni ni nova parella de fet.
• És creditor d’una pensió compensatòria que s’extingeix amb la mort del causant (amb requisits formals similars als del divorci).
• De nou, es preveu una excepció per violència de gènere en termes anàlegs als del divorci.

5. Altres aspectes bàsics

• La pensió de viduïtat és, en principi, vitalícia, llevat causes d’extinció (nou matrimoni o nova parella de fet, entre altres previstes reglamentàriament).
• És compatible amb les rendes de treball del beneficiari.
• És incompatible amb una altra pensió de viduïtat causada en determinades condicions, llevat que les cotitzacions en diferents règims es superposin almenys durant 15 anys.

En resum, quan el difunt ja era pensionista contributiu, l’element central passa a ser la relació jurídica i la convivència (matrimoni, separació/divorci, nul·litat o parella de fet) i, si escau, l’existència de pensió compensatòria o de violència de gènere acreditada, més que la carència de cotització del causant, que es presumeix complerta.