Convenio especial de cuidadors no professionals: qui pot cotitzar sense pagar quotes

A 16 d'agost de 2026, el conveni especial de la Seguretat Social per a cuidadors no professionals de persones en situació de dependència està regulat per normativa ja en vigor (no pendent d'aprovació), tot i que sí que hi ha una reforma àmplia de la Llei de Dependència i Discapacitat en tramitació parlamentària que reforça l'estatut d'aquestes persones cuidadores i remet a la seva regulació reglamentària.

1. Normativa vigent que regula el conveni especial

La base jurídica del conveni especial per a cuidadors no professionals és, fonamentalment:

• El Reial Decret 615/2007, de 11 de maig, pel qual es regula la Seguretat Social dels cuidadors de les persones en situació de dependència, que desenvolupa el mandat de la Llei 39/2006 i inclou l'obligació de subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social per a qui cuida en l'entorn familiar mentre es percep la prestació econòmica de dependència.
  Font: BOE-A-2007-9690.
• El Reial Decret 1057/2021, de 30 de novembre, que modifica l'article 4.2 del RD 615/2007 per millorar el manteniment i actualització de la base de cotització quan la persona cuidadora redueix la seva jornada laboral per cuidar la persona dependent.
  Font: BOE-A-2021-20578.
• La Llei 39/2006, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, que reconeix:
  • La prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar i suport a cuidadors no professionals (art. 18).
  • El mandat al Govern per incorporar aquestes persones a la Seguretat Social mitjançant conveni especial (disposició addicional quarta), que es desenvolupa en el RD 615/2007.
• El Text refós de la Llei General de la Seguretat Social (Reial Decret Legislatiu 8/2015) i l'Ordre TAS/2865/2003, modificada per l'Ordre TAS/2632/2007, que regulen amb caràcter general els convenis especials i es complementen amb la regulació específica de cuidadors no professionals.
  Fonts: BOE-A-2015-11724 i BOE-A-2007-16336.

Tot aquest bloc normatiu ja està plenament en vigor i és el que permet avui subscriure el conveni especial davant la Tresoreria General de la Seguretat Social.

2. Normes recents que incideixen en aquests convenis

A més, hi ha lleis ja aprovades que, sense ser “la llei del conveni especial”, introdueixen millores específiques per a les persones cuidadores acollides a aquest instrument:

• La Proposició de Llei per millorar la qualitat de vida de persones amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), coneguda com a Llei ELA, va ser aprovada definitivament pel Congrés i Senat el 2024 (iniciativa 122/000058–122/000128–122/000070–(15)624/000003, XV Legislatura) i consta com a tramitació conclosa.
  Entre altres mesures, preveu que les persones enquadrades en la Seguretat Social mitjançant el conveni especial regulat en el RD 615/2007, que hagin deixat la seva activitat laboral per atendre una persona amb ELA en gran dependència, puguin:
  • Mantenir la base de cotització de l'últim exercici si és superior al límit mínim del Règim General.
  • Assumir només una part del cost addicional de cotització, corresponent la resta a l'IMSERSO.
  Vegeu, per exemple, el text aprovat al Senat: BOCG Senat, núm. 165/2024.

Aquestes previsions no estan “en tràmit”, sinó que formen part ja de l'ordenament vigent.

3. Reforma en tramitació: Llei de Dependència i Discapacitat

El que sí que està actualment en tramitació parlamentària és un projecte de llei d'abast més ampli que afecta el sistema de dependència i, de forma indirecta, la situació de les persones cuidadores no professionals:

• Projecte de Llei per la qual es modifiquen:
  • El Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.
  • La Llei 39/2006 de Dependència, per estendre i reforçar drets, inclusió, autonomia i accessibilitat (article 49 CE).
    Iniciativa: 121/000064 (Congrés) – (15)621/000022 (Senat).
• Segons el Butlletí Oficial de les Corts Generals, el 22 de juliol de 2026 es va aprovar el dictamen al Congrés i el text es va remetre al Senat per continuar la seva tramitació; el 5 d'agost de 2026 es va publicar una correcció d'errors del text.
  Última publicació: BOCG-15-A-64-8.

Aquest projecte de llei amplia drets i suports a les persones cuidadores no professionals (per exemple, en reconèixer-les com a col·lectiu d'atenció prioritària per a la política d'ocupació, reforçar la conciliació i clarificar la participació de cuidadors en la valoració i planificació de suports), però no substitueix ni deroga de forma directa l'esquema del conveni especial del RD 615/2007; més aviat, l'emmarca i reforça dins d'un sistema de dependència reformat.

4. Resum de l'estat de tramitació

• El conveni especial per a cuidadors no professionals està regulat per normes ja vigents (RD 615/2007, RD 1057/2021, Llei 39/2006 i normativa general de convenis especials), sense una “llei específica del conveni” en curs.
• La Llei ELA, que introdueix millores rellevants en les cotitzacions d'aquests cuidadors en determinats supòsits, ha conclòs la seva tramitació i està en vigor.
• El gran Projecte de Llei 121/000064 de reforma de la Llei de Dependència i de la Llei de Discapacitat es troba, a dia d'avui, en fase de tramitació al Senat, després de la seva aprovació al Congrés, i constitueix la principal iniciativa parlamentària en curs amb impacte sobre el marc de drets de les persones cuidadores no professionals.

El finançament de les cotitzacions a la Seguretat Social dels cuidadors no professionals de persones en situació de dependència s'articula jurídicament a través del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) i del règim general de Seguretat Social. En aquest esquema, l'Imserso és una entitat gestora de la Seguretat Social, però no actua com a “caixa pagadora” de les quotes, sinó com a peça de coordinació, informació i gestió dins del sistema.

Marc normatiu bàsic

La Llei 39/2006, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, reconeix en el seu article 18 la prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar i suport a cuidadors no professionals, i preveu que:

• El cuidador ha d'ajustar-se a les normes d'afiliació, alta i cotització que es determinin reglamentàriament.
• En la disposició addicional quarta es mana al Govern a regular la incorporació dels cuidadors no professionals a la Seguretat Social, així com els requisits i el procediment d'afiliació, alta i cotització.

Aquest mandat es desenvolupa en el Reial Decret 615/2007, de 11 de maig, sobre la Seguretat Social dels cuidadors de persones en situació de dependència, posteriorment modificat pel Reial Decret 1057/2021. Aquest reial decret regula el conveni especial d'aquests cuidadors i fixa:

• La seva inclusió en el Règim General en situació assimilada a l'alta mitjançant conveni especial.
• Les bases de cotització i regles d'actualització.
• Que la cotització a la Seguretat Social i la relativa a formació professional serà “assumida directament per conveni amb la Tresoreria General de la Seguretat Social per l'Administració General de l'Estat”.

Paper de l'Imserso dins del sistema

L'Imserso, segons la seva normativa d'organització (per exemple, el Reial Decret 1226/2005, citat en convenis recents publicats al BOE), és entitat gestora encarregada dels serveis complementaris de les prestacions del sistema de la Seguretat Social per a persones grans i amb discapacitat i de la gestió de determinats centres i programes.

En relació específica amb els cuidadors no professionals i les seves cotitzacions, les seves competències es poden sintetitzar així:

• Gestió d'informació del SAAD: el text refós de la Llei General de la Seguretat Social (Reial Decret Legislatiu 8/2015) preveu que l'Imserso subministri a l'Institut Nacional de la Seguretat Social informació sobre les prestacions econòmiques del SAAD (grau i nivell de dependència, imports, dates d'efectes, etc.) que consten en el sistema d'informació del SAAD. Aquesta informació és rellevant per a:
  • Comprovar requisits per a prestacions de Seguretat Social.
  • Actualitzar bases de dades i la Targeta Social Digital.
• Articulació amb les comunitats autònomes: la Llei 39/2006 configura el SAAD com un sistema cogestionat entre l'Administració General de l'Estat i comunitats autònomes, amb un Consell Territorial que acorda criteris sobre prestacions, inclosa la de cures en l'entorn familiar. L'Imserso participa en aquest entramat com a òrgan tècnic-estatal de referència, la qual cosa el situa en la intersecció entre:
  • Les dades que aporten les comunitats autònomes (reconeixements de grau, prestacions concedides).
  • La informació que es remet a les entitats gestores de la Seguretat Social per a efectes de protecció social i, si escau, de convenis especials de cuidadors.
• Suport i formació a cuidadors no professionals: tant la Llei 39/2006 (article 18.4) com el propi Reial Decret 615/2007 preveuen accions formatives i programes de suport. Els reials decrets contemplen una petita cotització específica per formació professional (0,2% sobre determinada base), finançada amb fons públics. En la pràctica, l'Imserso intervé en:
  • Disseny i execució de programes formatius per a cuidadors no professionals.
  • Gestió de convenis i activitats formatives relacionades amb cures de llarga durada.

Qui finança realment les cotitzacions

Tot i que l'Imserso és entitat gestora de l'àmbit social i de dependència, la competència directa per recaptar i aplicar les quotes correspon a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), i la decisió que les quotes dels cuidadors no professionals siguin assumides per fons públics és de l'Administració General de l'Estat, via:

• La regulació del propi conveni especial (Reial Decret 615/2007 i les seves modificacions).
• Les lleis de Pressupostos Generals de l'Estat i altres normes de Seguretat Social que fixen topalls, tipus i finançament.

Per tant, l'Imserso:

• No decideix unilateralment el nivell de cotització ni el percentatge finançat amb fons públics.
• No gestiona la recaptació de les quotes (que és funció de la TGSS).
• Sí que contribueix a què el sistema funcioni, aportant dades del SAAD i gestionant prestacions i programes vinculats a la dependència que són la base per reconèixer la condició de cuidador no professional i la seva possible inclusió en el conveni especial.

Límits i condicionants

Les competències de l'Imserso en aquesta matèria estan, per tant, limitades i condicionades per:

• La normativa de Seguretat Social (text refós de la LGSS, Reial Decret 615/2007, modificacions posteriors).
• Els acords del Consell Territorial que concreten la prestació econòmica de cures en l'entorn familiar.
• Les lleis de Pressupostos, que determinen el marge financer del nivell estatal de protecció i la capacitat d'assumir total o parcialment les cotitzacions.

En suma, l'Imserso actua com a gestor social i node d'informació dins del SAAD i del sistema de Seguretat Social, però la competència estricta sobre el finançament de les cotitzacions de cuidadors no professionals (disseny del conveni especial, tipus i assumpció efectiva de quotes) recau en el conjunt de l'Administració General de l'Estat i en la Tresoreria General de la Seguretat Social.

La prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar i suport a cuidadors no professionals del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) es configura com una ajuda excepcional. La regulació bàsica està en la Llei 39/2006 i en el Reial Decret 1051/2013, que concreten requisits per a la persona en situació de dependència, per a la persona cuidadora no professional i per a l'entorn familiar i el domicili, deixant marge de desenvolupament a les comunitats autònomes.

1. Requisits de la persona en situació de dependència

La Llei 39/2006 estableix, amb caràcter general, que les prestacions econòmiques es reconeixen a qui tinguin reconeguda la situació de dependència en algun dels graus previstos (arts. 2 i 26 i ss.). En el cas específic de la prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar:

• L'article 18 de la Llei 39/2006 disposa que, excepcionalment, quan la persona beneficiària estigui sent atesa pel seu entorn familiar i es reuneixin les condicions de l'article 14.4, es podrà reconèixer aquesta prestació.
• L'article 14.4 exigeix que, per optar per cures familiars en lloc d'un servei professional, existeixin “condicions adequades de convivència i d'habitabilitat del domicili”, que es valoren en el Programa Individual d'Atenció (PIA).
• El Reial Decret 1051/2013 (article sobre requisits d'accés, en el fragment extret) recorda que els requisits es fixen “a efectes del previst en els articles 2.5, 14.4 i 18 de la Llei 39/2006”, de manera que la persona ha de:
  • Tenir reconegut un grau de dependència (I, II o III).
  • Estar inclosa en un Programa Individual d'Atenció en què es valori que l'opció de cures en l'entorn familiar és adequada i viable.
  • Estar sent efectivament atesa en el seu entorn en el moment d'elaboració o revisió del PIA (condició explicitada en la lletra b), 1.ª del RD 1051/2013).

2. Requisits de la persona cuidadora no professional

La Llei 39/2006 fixa la idea general i el Reial Decret 1051/2013 detalla els requisits addicionals:

• L'article 18.3 de la Llei 39/2006 exigeix que la persona cuidadora s'ajusti a les normes d'afiliació, alta i cotització a la Seguretat Social que es determinin reglamentàriament (desenvolupades, entre altres, pel Reial Decret 615/2007 i les seves modificacions).
• El RD 1051/2013 concreta que poden ser cuidadors no professionals:
  • El cònjuge o parella de fet.
  • Parents per consanguinitat, afinitat o adopció fins al quart grau.
  • Persones de l'entorn relacional que, a proposta de la persona en situació de dependència, estiguin en condicions de prestar-li els suports necessaris per a la seva vida diària (lletra a).
• A més, el mateix precepte del RD 1051/2013 estableix requisits específics de la persona cuidadora (lletra b):
  • Idoneïtat per prestar adequadament els suports i cures (b.2.ª).
  • Assumpció formal, per escrit, dels compromisos de cura (b.3.ª).
  • Realització de les accions formatives que li proposi l'Administració, sempre que siguin compatibles amb la cura (b.4.ª).
  • Obligació de facilitar l'accés dels serveis socials al domicili de la persona dependent per verificar el manteniment dels requisits i la qualitat de les cures, amb consentiment de la persona beneficiària (b.5.ª).

3. Condicions de l'entorn familiar i del domicili

La normativa insisteix que aquesta prestació té caràcter excepcional i que només procedeix quan la cura en l'entorn familiar és adequada:

• L'article 14.4 de la Llei 39/2006 exigeix “condicions adequades de convivència i habitabilitat del domicili”, que han de constar en el PIA.
• El RD 1051/2013 afegeix criteris de convivència:
  • Si la persona té grau III o II, és necessària la convivència amb la persona cuidadora, a causa de la necessitat d'atenció permanent i suport continu.
  • En grau I, pot exceptuar-se la convivència si es garanteix una atenció immediata per part de la persona cuidadora.
• El mateix reial decret preveu un seguiment periòdic per la comunitat autònoma o Administració competent per verificar la viabilitat, idoneïtat i qualitat de l'atenció. L'incompliment pot donar lloc a suspensió o extinció de la prestació (lletra c).

4. Marge de desenvolupament autonòmic

La Llei 39/2006 remet al Consell Territorial la fixació de condicions bàsiques d'accés (art. 18.2) i el Reial Decret 1051/2013 estableix expressament que:

• Els requisits i condicions d'accés a les prestacions econòmiques, inclosa la prestació per a cures en l'entorn familiar, es fixen per la comunitat autònoma o Administració competent, “tenint en compte els acords que adopti el Consell Territorial”.
• Les comunitats autònomes poden, per tant, afegir requisits o matisos (per exemple, llindars de renda, intensitats de supervisió, requisits de formació addicionals), sempre dins del marc bàsic estatal.