El nearshoring tèxtil s'ha consolidat en els últims anys com una de les estratègies més rellevants per redissenyar les cadenes de subministrament de la indústria de la moda i la confecció. Enfront dels models tradicionals d'externalització cap a països llunyans, cada vegada més empreses opten per acostar la seva producció a mercats geogràficament pròxims per guanyar rapidesa, flexibilitat i capacitat d'adaptació.
Aquest canvi respon a factors econòmics, logístics i regulatoris. Segons recull Cepyme News (el portal de notícies de la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa), les companyies busquen proveïdors propers capaços de garantir cadenes de subministrament més resilients, en un context en què el compliment de normatives mediambientals i socials cada vegada més exigents a Europa també està influint en la reorganització productiva.
En aquest escenari, Espanya i la regió mediterrània apareixen com a espais estratègics per al sector. La combinació d'infraestructures logístiques, tradició manufacturera, xarxes empresarials i proximitat als mercats europeus està impulsant el paper del país com a possible hub industrial dins de l'estratègia de nearshoring tèxtil.
Què és el ‘nearshoring’?
El concepte de nearshoring es refereix a una forma d'externalització empresarial basada a traslladar part de la producció o dels serveis a països propers des del punt de vista geogràfic. Tal com expliquen a EAE Business School, consisteix a subcontractar serveis o processos productius en països estrangers situats a una distància relativament curta, generalment inferior a unes quatre hores de vol.
Aquesta estratègia permet a les empreses produir prop dels seus mercats principals, mantenint al mateix temps certs avantatges en costos. En situar la producció en entorns pròxims, es facilita la comunicació entre empreses, la coordinació dels equips i la supervisió dels processos productius.
Des del punt de vista econòmic, el nearshoring també s'està vinculant a la reconfiguració de les cadenes de subministrament internacionals. Des de Cepyme News subratllen que cada vegada més empreses internacionals busquen proveïdors propers per garantir rapidesa i flexibilitat en les seves operacions.
Diferències amb l’‘offshoring’
El nearshoring sol analitzar-se en comparació amb el model d'offshoring, una estratègia d'externalització basada a traslladar la producció a països llunyans amb l'objectiu de reduir costos.
D'acord amb l'explicació d'EAE Business School, l'offshoring permet generalment abaratir els costos de producció, però la distància geogràfica pot dificultar la comunicació entre equips i la coordinació dels processos. A això s'hi sumen altres factors com les diferències culturals o legals, les barreres idiomàtiques o els possibles desequilibris geopolítics.
En aquest context, el nearshoring manté part dels avantatges de l'externalització, però redueix alguns dels riscos associats a la distància. La proximitat geogràfica facilita la col·laboració entre empreses i permet un major control sobre la producció.
Avantatges del ‘nearshoring’ en les cadenes de subministrament
Entre els principals avantatges del nearshoring es troba la millora en la comunicació entre les empreses contractants i els proveïdors. La proximitat geogràfica permet accelerar la presa de decisions i millorar la gestió dels processos productius.
Un altre dels avantatges assenyalats per EAE Business School és la reducció del temps i dels costos de transport. En escurçar-se les distàncies entre els centres de producció i els mercats de destinació, els enviaments poden realitzar-se en terminis més reduïts.
Així mateix, facilita un coneixement més gran del mercat i de l'entorn legal. Els països propers solen compartir marcs normatius laborals i mercantils similars, cosa que simplifica el compliment regulador i redueix el risc de sancions.
En l'àmbit europeu, aquest model també respon a la necessitat de complir amb normatives mediambientals i socials cada vegada més exigents, indiquen a Cepyme News, cosa que està impulsant la reorganització de les cadenes de subministrament cap a entorns geogràfics més pròxims.
Espanya com ‘hub’ estratègic del sector tèxtil
L'evolució del sector tèxtil i de la moda està reforçant el paper d'Espanya com a possible node estratègic en el procés de reorganització industrial. Al web la Fira Internacional de la Indústria Tèxtil ITF Intertex Spain (que se celebrarà a Madrid del 17 al 19 de novembre de 2026) sostenen que aquest país s'està consolidant com un actor rellevant en el sector gràcies a la seva ubicació geogràfica i la seva tradició manufacturera.
Situada entre Europa, el nord d'Àfrica i Amèrica Llatina, Espanya ofereix accés a diferents mercats internacionals i actua com a pont comercial entre regions. Aquest posicionament, unit a les seves infraestructures logístiques i a la presència de grans empreses del sector de la moda, reforça el seu paper dins de les cadenes de subministrament europees.
El país compta a més amb un ecosistema empresarial vinculat al sector tèxtil i de la confecció que inclou fabricants, proveïdors, dissenyadors i empreses tecnològiques. Aquesta xarxa empresarial es reflecteix també en la celebració de fires internacionals del sector, que reuneixen fabricants de teixits, marques de moda, empreses de maquinària tèxtil i agents de compra.
El Mediterrani i la reorganització del sector tèxtil
La reorganització de la producció tèxtil també s'està plantejant a escala regional. En un article d'opinió publicat a Empresa Exterior, Anwar Zibaoui, coordinador general d'ASCAME (Association of the Mediterranean Chambers of Commerce and Industry), destaca que el Mediterrani compta amb condicions per competir amb altres regions del món en termes de logística, infraestructures i talent industrial.
Segons Zibaoui, el sector tèxtil és una indústria clau que ocupa milions de treballadors i pot generar un gran nombre de llocs de treball a la regió. A més, la pandèmia va posar de manifest la importància de disposar de cadenes de subministrament regionals més curtes i eficients.
En aquest context, l'autor planteja la necessitat de reorganitzar la producció mitjançant models basats en la flexibilitat, la rapidesa i el nearshoring, impulsant al mateix temps un model productiu més sostenible i adaptat a les noves tecnologies.
La regió mediterrània, assenyala, pot actuar com una base alternativa a l'Àsia per a part de la producció tèxtil, escurçant els circuits logístics amb la Unió Europea i reduint la petjada de carboni. En aquest escenari, la cooperació empresarial i l'enfortiment de les cadenes de subministrament regionals apareixen com a elements clau per al desenvolupament del nearshoring tèxtil.