Granada ha tornat a tremolar i el moviment ha recorregut bona part d'Andalusia. El terremot, registrat a les 1:04 hores d'aquest dissabte amb epicentre al nord-oest d'Alhendín, va assolir una magnitud 5 segons la revisió de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i va provocar danys materials en diferents punts de l'àrea metropolitana granadina. La Junta va activar la situació operativa 1 del Pla d'Emergència davant el Risc Sísmic després que el 112 rebés més de 200 avisos.
Fora de Granada, Màlaga ha estat una de les províncies on elterremot s'ha percebut amb més claredat. El tremolor es va deixar notar en nombrosos municipis, des de la capital fins a localitats de la Costa del Sol i de l'Axarquía. Fuengirola, Torremolinos, Mijas, Estepona, Torrox, Algarrobo, Rincón de la Victoria i altres punts de la província van registrar la sacsejada durant la matinada.
La intensitat amb què es va percebre a Màlaga té una explicació geogràfica i geològica. L'epicentre es va situar a la Vega de Granada, una de les àrees de major activitat sísmica de la Península, i el moviment es va produir a una profunditat relativament reduïda. L'energia alliberada va poder propagar-se a una distància considerable i fer-se perceptible en àmplies zones del sud-est andalús.
Cádiz presenta una situació diferent. La província apareix dins del context sísmic del sud peninsular, però les primeres dades d'emergències no registren avisos procedents de Cádiz pel terremot d'aquesta matinada. La Junta ha informat que els avisos van arribar des de pràcticament tota Andalusia amb l'excepció de Cádiz i Huelva. Per tant, no es pot afirmar que el sisme hagi tingut a la província gaditana la mateixa repercussió que a Màlaga.
Això no significa que Cádiz quedi al marge del mapa sísmic. De fet, el sud-oest de Màlaga i el sud-est de Cádiz han registrat aquest mateix any una important sèrie de terratrèmols. L'IGN va comptabilitzar 576 moviments entre el 3 de febrer i l'11 de març a l'àrea compresa entre la Serra de Grazalema i la costa d'Estepona. La majoria van ser de magnitud inferior a 3 i el major va assolir 4,0.
Màlaga i Cádiz ja van estar sota vigilància sísmica aquest any
Aquella seqüència va començar a principis de febrer i va afectar una zona que uneix geològicament l'entorn de la Serrania de Ronda amb el sud-est de Cádiz. L'IGN va arribar a registrar 105 terratrèmols en els primers dies, amb profunditats molt variables, i alguns d'ells van ser sentits per la població de municipis pròxims de Màlaga i Cádiz.
El episodi va portar l'Institut Geogràfic Nacional a reforçar el seguiment de l'activitat. La sèrie no significa que existeixi una connexió directa entre aquells moviments i el terratrèmol registrat ara a Alhendín. Són àrees sísmicament diferents dins d'un context tectònic més ampli, i els organismes científics no han establert que el terratrèmol de Granada sigui conseqüència d'aquella activitat.
El que sí comparteixen és un mateix escenari geològic: el sud de la Península està travessat per nombrosos sistemes de falles actives.
No hi ha una única falla que expliqui tot el sud
La imatge d'una gran esquerda que recorre Andalusia de Granada a Cádiz i Màlaga simplificaria massa la realitat. La Cordillera Bètica presenta un entramat d'estructures tectòniques i falles que s'han format per la convergència entre les plaques africana i euroasiàtica i que continuen acumulant i alliberant tensió.
L'IGN explica que la sismicitat de les Cordilleres Bètiques està controlada en bona mesura per sistemes de falles actives associats a les conques intramontañoses. A Granada, aquests sistemes afecten a la pròpia conca i a la Vega, on s'han produït nombroses seqüències sísmicament durant les últimes dècades.
La Vega de Granada ja va protagonitzar un important episodi sísmic entre 2020 i 2021. Llavors es va produir un enjambre de milers de terratrèmols a l'entorn d'Atarfe i Santa Fe. L'Institut Geològic i Miner d'Espanya va assenyalar durant aquella crisi que les falles de la Vega podien romandre en períodes d'elevada activitat durant setmanes o mesos i advertia que no era possible predir si els següents moviments serien majors o menors que els registrats fins aleshores. (IGME)
El terratrèmol d'Alhendín torna a situar aquella zona al centre del seguiment sísmic. L'IGN haurà de determinar ara com evoluciona la seqüència i si els moviments posteriors responen al patró habitual de rèpliques.
¿Pot produir-se una altra sacsejada?
Sí, pot haver-hi rèpliques i ja s'han registrat moviments posteriors al terratrèmol principal. Durant les hores següents es van detectar diversos terratrèmols de menor magnitud en municipis de l'entorn de Granada, entre ells Gójar, Ogíjares, Otura i La Zubia. La Junta va informar a més d'una successió de moviments posteriors mentre manté el seguiment juntament amb els organismes científics.
L'existència de rèpliques després d'un terratrèmol no permet anticipar per si mateixa que es produeixi un altre de major magnitud. El habitual és que els moviments posteriors siguin de menor intensitat i que la seva freqüència vagi disminuint, encara que la sismologia no permet predir amb precisió quan es produirà una rèplica concreta ni quina serà la seva magnitud.
Per això el seguiment durant les pròximes hores resulta especialment important. Els equips científics analitzen la localització, profunditat i magnitud de cada nou moviment per determinar si l'activitat està remetent o si manté un patró diferent de l'esperat.
A Granada, a més, els danys materials obliguen a mantenir especial precaució en edificis que hagin patit despreniments, esquerdes o danys en façanes. El terratrèmol ha provocat caigudes d'elements de teulades i façanes, despreniments i altres desperfectes, i un immoble de Las Gabias va ser desallotjat preventivament.
El record de Lisboa torna a Cádiz
La presència de Cádiz al mapa històric dels grans terratrèmols d'Andalusia condueix inevitablement al terratrèmol de Lisboa de 1755. Però el terratrèmol de Granada i aquell gran sisme no provenen de la mateixa estructura sísmica.
El terratrèmol de Lisboa de l'1 de novembre de 1755 va tenir el seu origen a l'Atlàntic, davant de la costa portuguesa, i va assolir una magnitud estimada d'al voltant de 8,5. La seva dimensió va ser completament diferent de la del moviment registrat ara a Granada. El terratrèmol atlàntic va generar a més un tsunami que va arribar a les costes del sud-oest de la Península. L'IGN conserva documentació específica sobre els efectes que aquell esdeveniment va produir a Espanya.
Cádiz va ser un dels territoris espanyols més afectats per aquell episodi. Les ones sísmicas es van sentir amb enorme intensitat i, posteriorment, les ones del tsunami van colpejar el litoral gadità. Estudis sobre els efectes del tsunami de 1755 documenten especialment el seu impacte a la costa de Cádiz, incloent l'entorn de Conil de la Frontera.
La comparació serveix, per tant, per recordar la vulnerabilitat històrica del sud-oest peninsular davant de grans terratrèmols atlàntics, però no per establir una relació entre el moviment d'aquest dissabte i el que va ocórrer fa 271 anys. No existeix evidència que el terratrèmol d'Alhendín sigui un senyal d'un nou terratrèmol de Lisboa ni que ambdós esdeveniments estiguin connectats.
Un mapa sísmic que no acaba a Granada
El terratrèmol d'aquesta matinada torna a posar el focus sobre una realitat geològica que afecta a bona part del sud peninsular. Granada concentra una de les zones de major activitat sísmica, mentre que Màlaga i el sud-est de Cadis han registrat també episodis recents que han obligat l'IGN a estudiar la seva evolució.
Per a Màlaga, el terratrèmol d'Alhendín suposa un nou episodi perceptible després de l'activitat registrada durant l'any a la Serrania de Ronda i el seu entorn. Per a Cadis, l'episodi de Granada no ha generat, segons els primers balanços oficials, una repercussió comparable, però la província forma part d'un territori amb activitat sísmica documentada i amb una memòria especialment marcada pel terratrèmol i tsunami de 1755.
La situació immediata està ara a Granada, on els serveis d'emergència continuen avaluant danys i els sismòlegs segueixen la seqüència de moviments posteriors. La pregunta científica no és si Andalusia pot tornar a registrar terratrèmols —la seva activitat sísmica està àmpliament documentada—, sinó com evolucionarà la seqüència iniciada aquesta matinada i quina informació aportaran les properes rèpliques sobre l'estructura que ha alliberat la tensió acumulada.