Espanya atresora unes condicions que la situen entre els països més atractius per allotjar centres de dades (CPDs). La seva localització privilegiada per a la connectivitat internacional, amb accés directe a cables de fibra òptica; una infraestructura energètica sòlida liderada per fonts d'energia renovables; la disponibilitat de sòl i un entorn regulador favorable a la digitalització fan les delícies dels inversors. Tanmateix, sota la superfície d'aquest boom, afloren debats, i un dels més importants és l'energètic.
És vox populi que el creixement exponencial dels centres de dades genera estrès hídric. Els recursos d'aigua d'una zona determinada queden compromesos per al refredament dels servidors amb el propòsit que no se sobreescalfin. Les torres de refrigeració evaporativa o qualsevol sistema similar per dissipar les altes temperatures consumeixen milions de litres d'aigua al dia en grans instal·lacions; i empreses com Google o Microsoft reconeixen que l'aigua és un dels seus recursos més crítics.
Espanya pateix cicles de sequera cada vegada més intensos amb motiu del canvi climàtic, per la qual cosa l'ús de l'aigua ocupa un lloc vital en l'agenda política i social. Els projectes que no aconsegueixin posicionar-se com a respectuosos amb el medi ambient i assegurin un retorn econòmic local, es trobaran amb un important rebuig ciutadà.
Tanmateix, l'evolució tecnològica del sector ha inclòs nous matisos, noves regles del joc. Els centres de dades de nova generació, especialment els de categoria tier III i tier IV, incorporen sistemes de refrigeració cada vegada més eficients. Molts d'ells tenen circuits tancats o solucions híbrides, cosa que permet reduir de manera significativa el consum d'aigua.
Tot i que depèn de la tecnologia i el consum d'aigua no desapareix completament i continua sent un recurs valuós, experts del sector consultats per Demòcrata consideren que l'eix del debat ha virat, de manera que els desafiaments no se situen ara tant a alleujar l'estrès hídric com a garantir una font d'energia sostinguda.
L'eix del debat ha virat: de l'estrès hídric a l'energia sostinguda
La irrupció de la intel·ligència artificial, amb càrregues de treball molt més intensives, ha incrementat de manera notable la densitat de potència requerida per aquestes infraestructures. Les xarxes actuals són capaces d'absorbir aquesta demanda i donar resposta, però exigeix reforços, noves connexions i una planificació més sofisticada per adaptar-se a consums més elevats, constants i concentrats. Tant és així que s'ha generat un coll d'ampolla de potència compromesa i el Govern va aprofitar el decret anticrisi per la guerra de l'Iran per intentar solucionar-ho.
Notícia destacada
El Govern aprofita el decret anticrisi per imposar un cànon i noves exigències als centres de dades
5 minuts
L'Executiu ha inclòs noves exigències a projectes de centres de dades i ha imposat un cànon per reserva de capacitat, de manera que qui no executi el projecte perdrà l'accés a la xarxa.
De l'estrès hídric a l'energia nuclear
En aquest context, l'estabilitat del subministrament esdevé un factor crític. A diferència d'altres usos elèctrics, els centres de dades requereixen un flux energètic constant, sense interrupcions ni variacions significatives. Aquest requisit planteja desafiaments en sistemes amb una creixent penetració d'energies renovables, la generació de les quals és variable per naturalesa i depèn de factors com el vent o la radiació solar. Si bé aquestes fonts poden cobrir una part substancial de la demanda, la seva integració a gran escala requereix solucions complementàries, com sistemes d'emmagatzematge o tecnologies de suport.
És, a més, un debat susceptible de politització i ha adquirit una dimensió internacional. Per exemple, als Estats Units alguns grans operadors estan explorant fórmules com els reactors nuclears modulars, encara en diferents fases de desenvolupament.
A Europa, l'enfocament combina una forta aposta per les energies renovables amb un debat obert sobre el paper d'altres tecnologies en el mix energètic. En aquest context, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reobert recentment la discussió sobre la contribució de l'energia nuclear, en un moment en què la necessitat de garantir un subministrament estable conviu amb els objectius de descarbonització i amb posicions divergents entre Estats membres. Sense anar més lluny, a Espanya diversos partits de l'oposició insisteixen a mantenir les centrals nuclears operatives.
Així les coses, les renovables continuaran exercint un paper central, però el seu desenvolupament haurà d'acompassar-se amb solucions que assegurin la continuïtat del subministrament. En paral·lel, altres tecnologies, inclosa la nuclear, continuen formant part d'una discussió que, lluny d'estar tancada, marcarà el futur energètic del sector.