La missió Artemis II encara la seva fase més perillosa després de completar el seu viatge al voltant de la Lluna. La càpsula Orion es disposa a executar aquest divendres la maniobra de reentrada a l'atmosfera terrestre, un procés de només tretze minuts en què passarà de velocitats hipersòniques a gairebé aturar-se per complet en una seqüència on cada segon és vital.
L'amaratge està previst per avui a les 02:07 (hora peninsular espanyola) davant de la costa de San Diego, a la costa est dels Estats Units,.i ja hi ha previst un operatiu conjunt entre la NASA i l'Armada estatunidenca espera recuperar tant la tripulació com la nau.
Per què són decisius aquells 13 minuts?
Durant la reentrada, la nau assolirà velocitats properes als 40.000 km/h en 13 minuts, cosa que la sotmetrà a temperatures superiors als 2.700 graus centígrads. En aquest entorn extrem, qualsevol error en l'angle d'entrada pot resultar fatal: massa superficial i la nau rebotaria a l'espai; massa pronunciat i podria desintegrar-se.
Abans d'aquest moment, la càpsula executarà una maniobra crítica: la separació del mòdul de servei, quedant completament exposada i depenent únicament del seu escut tèrmic per sobreviure.
Com serà l'amaratge?
El vaixell amfibi USS John P. Murtha ja es dirigeix a la zona designada, preparat per recuperar tant la tripulació com la nau, a la qual els seus propis astronautes han anomenat “Integrity”. Aquest desplegament logístic demostra la planificació rigorosa que requereix garantir la seguretat dels qui participen en aquestes missions històriques.
Les inspeccions realitzades per la NASA, recolzades en tecnologia avançada de monitoratge, han donat resultats tranquil·litzadors. Segons Debbie Korth, sotsdirectora del programa Orion, no s'han detectat problemes que comprometin el retorn.
És només una qüestió de calor?
El xoc amb l'atmosfera no és només una qüestió de calor. Els astronautes experimentaran forces de fins a 4G, multiplicant el seu pes corporal i dificultant fins i tot accions bàsiques com respirar. Per exemple, si pesen 70 quilos a la Terra, durant aquests moments el seu cos es comportarà com si pesés 280 quilos. Tot i que convé recalcar que la temperatura a l'interior de l'aparell romandrà estable.
L'escut tèrmic, dissenyat amb material ablatiu, s'anirà consumint capa a capa per dissipar la calor, en un procés controlat que serà clau per protegir l'estructura de la nau.
Una maniobra amb “rebot” per a sobreviure
A diferència d'altres missions, Orion no farà una entrada directa, sinó una “reentrada amb rebot” (skip entry). Aquest sistema permet que la càpsula entri parcialment a l'atmosfera, torni a elevar-se i posteriorment iniciï el descens final.
Aquesta tècnica redueix l'estrès tèrmic i millora el control de la trajectòria, permetent ajustar amb més precisió el punt d'amaratge.
El seu retorn al Pacífic
Superada la fase més violenta, es desplegarà un complex sistema de onze paracaigudes que reduirà la velocitat fins a uns 30 km/h abans de l'impacte amb l'oceà Pacífic, on espera un ampli dispositiu de rescat coordinat per la NASA i la Marina nord-americana.
Els astronautes seran evacuats en helicòpter després de l'amaratge i sotmesos a una avaluació mèdica immediata.
La reentrada d'Artemis II no només és crítica per la seguretat de la tripulació, sinó també perquè servirà per validar el sistema després dels dubtes sorgits en la missió Artemis I, quan l'escut tèrmic va mostrar un desgast superior a l'esperat.
Les fites d'Artemis II
L'èxit o el fracàs d'aquesta maniobra marcarà el futur del programa espacial estatunidenc i el seu objectiu de tornar a la Lluna amb missions tripulades.
Artemis II no només és un avanç tecnològic, sinó també un pas cap a una exploració espacial més inclusiva i representativa. La missió ha marcat fites importants: Victor Glover com el primer home negre a viatjar a l'espai profund, Christina Koch com la primera dona a aconseguir-ho, i Jeremy Hansen com el primer astronauta no estatunidenc en una missió lunar.
Més enllà dels èxits científics, l'experiència humana ha estat profundament significativa per a la tripulació. La connexió entre els seus integrants reflecteix el valor de la col·laboració i la diversitat en projectes de gran escala.
Ara, el món observa amb atenció el desenllaç d'aquesta missió: un descens controlat, un amaratge precís i una recuperació exitosa que simbolitzaran no només el tancament d'Artemis II, sinó també el començament d'una nova etapa en l'exploració espacial impulsada pel treball conjunt i la visió compartida.