La bretxa digital de gènere persisteix a Espanya malgrat l'alt nivell d'accés a internet entre la població. L'informe Bretxa digital de gènere 2026, elaborat per l'Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (Ontsi) —dependent del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública— assenyala que l'ús setmanal d'internet és pràcticament universal i similar entre homes i dones: el 95,7% de les dones i el 95,1% dels homes es connecten almenys una vegada per setmana. Tanmateix, les diferències continuen sent rellevants en àmbits com l'especialització tecnològica, la formació o la seguretat en l'entorn digital.
El document també subratlla que les desigualtats es concentren especialment en tres fronts: la desconnexió de les dones de més edat, el menor nivell de competències digitals i la escassa presència femenina en professions tecnològiques. A això s'hi suma l'impacte de la violència digital, que afecta de manera significativa les dones i condiciona la seva participació en l'entorn en línia.
Persistència de la bretxa digital en formació, ocupació i seguretat
L'informe de l'Ontsi analitza les diferències entre homes i dones en diferents àmbits de l'entorn digital, com l'ús d'Internet, el comerç electrònic, l'educació, l'ocupació o la seguretat en línia. Tot i que l'accés setmanal a la xarxa és pràcticament igualitari, les diferències s'amplien en determinats grups d'edat i en àmbits més especialitzats.
Un dels exemples més clars s'observa entre la població gran. Segons l'informe, el 53% de les dones de 75 anys o més no ha utilitzat mai Internet, enfront del 44,3% dels homes d'aquesta mateixa edat.
Quant a l'ús de tecnologies emergents: el 39,9% dels homes ha utilitzat intel·ligència artificial generativa en els tres mesos anteriors a la publicació de l'estudi, enfront del 35,9% de les dones, que a més es mostren més cautes davant dels seus possibles riscos.
Les desigualtats també es reflecteixen en les competències digitals i en la formació tecnològica. El 64,9% de les dones assoleix almenys competències digitals bàsiques, una xifra inferior al 68,1% dels homes. A més, elles continuen infrarepresentades en titulacions universitàries i de formació professional vinculades a l'enginyeria o la informàtica.
Bretxa en l'ocupació digital i en les professions tecnològiques
Les distàncies s'accentuen en el mercat laboral tecnològic. Des d'Ontsi indiquen que només el 19,6% dels especialistes digitals a Espanya són dones, tot i que el nombre de professionals femenines ha augmentat de forma sostinguda durant l'última dècada fins a assolir les 200.100 especialistes.
Les ocupacions digitals amb major presència femenina es concentren en determinats àmbits, com el disseny gràfic i multimèdia (52,6%) o la instrucció en ensenyament TIC no reglat (52,3%). No obstant això, la participació femenina en àrees tecnològiques més especialitzades continua sent reduïda.
A aquesta situació s'hi suma l'impacte de la violència digital. Segons l'informe, el 13,7% de les dones (2.675.518) ha patit insistència controladora per conèixer la seva ubicació a través del mòbil, aplicacions o xarxes socials, mentre que el 9,4% (2.005.630 persones) ha rebut missatges sexualment explícits inapropiats que les van fer sentir ofeses, humiliades o intimidades.
Mesures del Govern per combatre la bretxa digital de gènere
El Pla Nacional de Competències Digitals del Govern d'Espanya inclou una línia específica d'actuació adreçada a combatre la bretxa digital de gènere. Aquesta estratègia busca “tancar la bretxa digital de gènere (…) per garantir la participació plena de la dona en la societat i economia digitals, incentivant la formació en competències digitals per a dones i nenes”.
El Pla assenyala que aquesta bretxa s'explica, entre altres factors, per la incorporació tardana de les dones als diferents processos de transformació digital que s'han produït des de la dècada de 1990. A més, adverteix que la manca de competències digitals pot generar riscos d'exclusió social i econòmica en un context en què les tecnologies de la informació i la comunicació són presents en la majoria de les activitats de la vida quotidiana.
Entre les actuacions previstes, el pla preveu programes de foment de vocacions cientificotecnològiques en el sistema educatiu. Aquestes iniciatives inclouen formació del professorat per eliminar prejudicis de gènere, la incorporació d'orientació professional tecnològica des de l'educació primària i programes de comunicació i mentoria que visibilitzin referents femenins en l'àmbit científic.
Així mateix, es preveuen programes de capacitació digital per a dones i actuacions per impulsar la seva participació en itineraris formatius tecnològics, així com iniciatives orientades a l'emprenedoria femenina, com el programa “Desafiament Dona Rural”, desenvolupat per l'Escola d'Organització Industrial (EOI) i l'Institut de les Dones.
Propostes del sector tecnològic per a reduir la bretxa
Des de l'àmbit empresarial i tecnològic també s'han plantejat propostes per reduir aquestes desigualtats. A DigitalES destaquen que només el 36% de les estudiants de Matemàtiques són dones, percentatge que es redueix al 15% en la titulació d'Informàtica. En el mercat laboral, les diferències continuen: quan homes i dones compten amb la mateixa titulació, elles tenen un 3% menys de possibilitats d'incorporar-se a llocs STEM.
Entre les mesures que proposen en aquesta Associació hi ha les de reduir les barreres burocràtiques en els processos de contractació, revisar determinades dinàmiques del sistema educatiu per facilitar l'accés a la formació tecnològica i visibilitzar l'impacte social de la digitalització com a forma d'atreure més vocacions femenines. També la importància de potenciar referents femenins, reconèixer el paper del professorat i combatre la tecnofòbia.
Notícia destacada
EDINT: dades urbanes i compartides per a millorar els serveis públics i l'ocupació a les ciutats
2 minuts
Entre les seves propostes també hi ha la de reforçar l'orientació professional en els centres educatius i implicar les famílies en l'elecció d'estudis tecnològics. En aquest sentit, recorden que l'OCDE recomana comptar amb almenys un orientador per cada 250 estudiants, mentre que, segons un informe de DigitalES, a Espanya hi ha un orientador per cada 750 alumnes de mitjana.
Altres dades que aporten són les següents: les dones (que són el 56,5% de l'alumnat universitari total) representen el 30,7% dels graduats en STEM, però només el 3,2% de les dones ocupades treballa en aquestes especialitats. Dels gairebé 300.000 contractes STEM registrats el 2025, només el 38,4% van ser dones.
Afegeixen que els estereotips de gènere continuen presents en l'imaginari juvenil:
- Entre el 20% i el 30% dels joves considera que sectors educatius i de cures són més adequats per a dones.
- Entre el 20% i el 35% creu que els sectors STEAM són més apropiats per a homes.
Per això, ressalten la necessitat d'impulsar accions d'acompanyament a llarg termini i reforçar la col·laboració entre administracions, empreses i sistema educatiu per augmentar les vocacions STEM