El Consell de Ministres va donar el dimarts el vistiplau a l'Avantprojecte de Llei de l'Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut. Aquesta reforma actualitza la normativa en vigor des de fa més de vint anys. Malgrat que el diàleg ha estat constant per assolir una norma que satisfés totes les parts, amb quatre anys de converses, el resultat final ha estat molt criticat.
Així, l'Organització Mèdica Col·legial ha expressat el seu "profund" malestar per l'aprovació "sense consens", mentre que l'Associació MIR l'ha qualificat d'"insensible". El sindicat CSIF ha demanat "voluntat política" per accelerar la tramitació de l'Estatut, mentre que CESM ha assenyalat que el Comitè de Vaga augmentarà el nivell de protestes al carrer.
Per al PP, aquest avantprojecte de llei "neix mort". Entre les poques veus a favor hi ha la del Sindicat de Tècnics d'Infermeria SAE, que l'ha qualificat com "un significatiu avenç".
Entre les principals novetats, es fixa una jornada màxima setmanal de 45 hores, per sota del topall de 48 hores marcat per la normativa europea. A més, se suprimeixen les guàrdies de 24 hores i s'estableix un màxim de 17 hores de treball efectiu. Les llibertats i descansos derivats d'aquesta activitat no generaran deute d'hores, de manera que no podran reclamar-se posteriorment com a jornada ordinària.
També es garanteix un descans mínim de 12 hores ininterrompudes entre torns. El personal tindrà dret també a un descans setmanal d'almenys 24 hores consecutives, que se sumarà al descans diari de 12 hores.
Què passa a Europa?
La tendència europea fixa uns mínims generals -amb un límit mitjà de 48 hores setmanals-, encara que els Estats desenvolupen marcs específics per a metges a causa de l'alta responsabilitat clínica o la necessitat de continuïtat assistencial, entre altres aspectes.
No obstant això, un informe de la Federació Europea de Metges Assalariats (FEMS), publicat fa un any, va assenyalar les grans desigualtats que hi ha a les guàrdies presencials i a la de disponibilitat d'hospital i localitzades a domicili.
En les primeres, les diferències són molt rellevants: a Espanya, segons el document, la retribució era de 24,70 euros per hora, mentre que a Itàlia ronda entre els 27,64 euros per hora en torn diürn i els 35,75 euros per hora en torn nocturn. A Portugal la compensació és d'entre 1,5 i 2,5 vegades el salari normal en funció de l'horari, mentre que Suècia paga fins a un 240% del salari base en guàrdies qualificades. Croàcia abona un 50% més que l'hora normal, amb increments de fins al 150% en festius.
En el cas de les guàrdies de disponibilitat a hospital (les denominades on-call), França abona 268 euros per cada nit o període de 10 hores, mentre que Finlàndia paga entre 1,75 i 3 vegades el salari habitual. Portugal aplica la mateixa retribució que en les guàrdies presencials. A Espanya la remuneració se situa també en 24,70 euros per hora.
La situació és diferent en les guàrdies localitzades -o stand-by- des de casa, amb una evident infravaloració del temps de disponibilitat en nombrosos països: A Espanya el pagament és de 5,18 euros per hora de dilluns a divendres, quantitat que ascendeix a 5,77 euros per hora en caps de setmana i festius. Itàlia abona 20,66 euros per guàrdia, que es transformen en hora extra en cas d'activació. A Croàcia es paga el 4% del salari base en dies laborables i el 7% en caps de setmana o festius. A França s'estableixen 43 euros per cada període de 10 hores i a Suècia la compensació és equivalent al 22% del temps no treballat.
FEMS indica que, en molts països, les guàrdies localitzades no es consideren temps de treball efectiu, la qual cosa comporta baixa compensació i falta de reconeixement de la càrrega assistencial. El document conclou que l'homogeneïtzació de les condicions laborals és un repte clau per a la Unió Europea per garantir així l'equitat, la qualitat i la sostenibilitat de l'atenció sanitària dels 27.