Ángel Escribano ha presentat la seva dimissió com a president d'Indra. Ho ha fet un dimecres sant, i en el consell extraordinari convocat a les cinc de la tarda, en contra de molts pronòstics, a tenor del resultat de l'últim consell d'administració, celebrat la setmana passada, i on aparentment sortia il·lès i reforçat, doblegant el pols a les pressions del Govern, que en les últimes setmanes prenia una direcció clara, màximament quan Escribano va ser cridat a la Moncloa divendres per Manuel de la Rocha, director de l'Oficina Econòmica del President del Govern per demanar la seva dimissió.
La decisió, avançada a un cercle molt estret, com així ho han pogut confirmar a Demócrata, fonts pròximes al seu entorn, es produeix com a conseqüència directa de les intenses pressions exercides per el Govern de Pedro Sánchez, que hauria arribat a insinuar la possibilitat de retirar contractes estratègics en cas de no produir-se la seva sortida.
Finalment, Escribano ha sucumbit. Després de setmanes de resistència, no ha aconseguit sostenir el pols davant d'un Executiu que, a través de la SEPI —titular del 28% del capital—, ha desplegat tota la seva capacitat d'influència per forçar un relleu a la cúpula d'una de les companyies clau del sector defensa a Espanya. La decisió, confirmada també a Demócrata per fonts coneixedores del procés, posa fi a una etapa marcada per la tensió entre interessos empresarials i control polític.
La polèmica del conflicte d'interessos
La sortida, que coincideix amb un repunt de les seves accions en Borsa, resulta especialment significativa perquè desmunta el principal argument que, en aparença, justificava les reticències del Govern: el suposat conflicte d'interessos derivat de la possible integració d'Escribano Mechanical & Engineering (EM&E), l'empresa familiar del mateix Escribano, en el perímetre d'Indra. Aquesta operació, que ja havia estat plantejada al seu dia per l'anterior president, Marc Murtra, va deixar de ser un obstacle real quan el mateix Escribano va anunciar que renunciava a impulsar aquesta fusió.
Tanmateix, ni tan sols aquest gest ha servit per rebaixar la pressió. L'ofensiva de l'Executiu ha anat més enllà del debat sobre el conflicte d'interessos i s'ha centrat a assegurar un control efectiu sobre la direcció d'Indra en un moment clau per al sector, marcat per l'increment de la despesa militar a Europa i la rellevància estratègica de les empreses tecnològiques vinculades a la defensa.
Fa tot just una setmana, Escribano havia aconseguit resistir, recolzat per una majoria de l'accionariat que avalava la seva continuïtat. Aquella victòria, tanmateix, va ser efímera. En qüestió de dies, l'equilibri de forces va canviar, i el pes de l'Estat dins del capital, juntament amb la seva capacitat per influir en l'adjudicació de contractes, va acabar inclinant definitivament la balança.
Les claus d'una crisi que venia de lluny
El rerefons d'aquesta crisi es remunta a l'estiu passat i té múltiples capes, més enllà de la superfície del conflicte d'interessos. Un dels primers punts de fricció va sorgir quan Indra va intentar fer-se amb el negoci de General Dynamics España, una operació que no va prosperar després de la negativa de la matriu estatunidenca. A partir d'aquell moment, les relacions van començar a enrevessar-se dins i fora del consell d'administració.
L'escenari es va complicar encara més quan, des de l'òptica de General Dynamics, va començar a percebre's un possible setge estratègic: d'una banda, el pes creixent d'Escribano i la seva empresa familiar; de l'altra, els acords industrials que es teixien en paral·lel, com la potencial integració de EM&E i les aliances amb el gegant alemany Rheinmetall. La sensació d'una "pinça" industrial en el sector va acabar per activar moviments defensius.
És en aquest context on apareix la figura de Iván Redondo, excap de gabinet de Pedro Sánchez, que passa a exercir un paper rellevant en l'entorn de General Dynamics, reforçant la dimensió política d'una batalla que ja no era únicament empresarial.
Aquest encreuament d'interessos -corporatius, institucionals i internacionals- ha elevat la pugna per Indra a una dimensió estratègica. La dimissió d'Escribano no és només la caiguda d'un president, sinó el desenllaç d'un pols molt més ampli pel control d'una peça clau en el tauler de la defensa espanyola i europea.
Amb la seva sortida, el Govern aclareix el camí per redissenyar la cúpula de la companyia d'acord amb els seus propis criteris. S'obre ara una nova etapa a Indra, en la qual l'equilibri entre autonomia empresarial i direcció política tornarà a situar-se en el centre del debat.