Aquest Dimecres Sant està previst que Ángel Escribano presenti la seva dimissió com a president d'Indra a les cinc de la tarda. Ho farà, o això és el que diferents fonts apunten, i el que Demócrata ha pogut conèixer de primera mà, en un consell extraordinari convocat per la companyia, centrada en la defensa espanyola. El motiu -assenyalen fonts de l'entorn a aquest mitjà-, són les pressions que està patint per part del Govern de Pedro Sánchez, deixant entreveure que, si no ho fa, podria veure's privat de contractes estratègics.
La decisió d'Escribano marca la fi de setmanes de tensió oberta, en què la Moncloa, a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) —que controla el 28 % del capital social d'Indra— ha pressionat de manera sostinguda per garantir que el lideratge de la companyia s'alineï amb els interessos estratègics de l'Executiu. La renúncia, avançada per aquest diari i corroborada per fonts del sector, culmina una de les crisis corporatives més rellevants de la indústria tecnològica i de defensa espanyola en els últims anys.
De la victòria a la dimissió
Fa tot just una setmana, Escribano havia aconseguit aferrar-se al càrrec en un consell d'administració complex, recolzat per la majoria de l'accionariat. Aquest triomf semblava blindar el seu lideratge davant la intervenció pública, però la pressió política i estratègica va resultar més decisiva. Entre els advertiments rebuts, s'incloïen la possible retirada de contractes militars a Escribano Mechanical & Engineering (EM&E), l'empresa familiar que dirigeix juntament amb el seu germà. L'amenaça, en un context de rearmament accelerat a Europa, es va convertir en un element clau que va inclinar la balança.
Segons El Mundo, la crisi també es va agreujar pel deteriorament de la relació amb el conseller delegat d'Indra, José Vicente de los Mozos, després d'una reunió d'aquest últim amb la SEPI i responsables de Moncloa per discutir el futur d'Escribano. Mentre De los Mozos va emmarcar la cita en l'àmbit de les seves funcions executives, l'entorn d'Escribano la va interpretar com una falta de lleialtat, fragilitzant encara més la convivència a la cúpula de la companyia.
El paper dels contractes de defensa
En aquesta pugna, el Govern ha comptat amb un recurs determinant: el control dels contractes de defensa. Amb el Ministeri de Defensa com a principal client en un context de despesa militar creixent, la Moncloa pot decidir quines empreses són les grans beneficiades i quines queden al marge. Fins ara, tant Indra com EM&E havien estat receptores d'aquests fons; ara, aquesta capacitat d'obrir o tancar l'aixeta s'ha convertit en l'instrument decisiu que ha acabat per segellar la sortida d'Escribano.
El futur d'Indra sota la influència de la Moncloa
Amb la seva dimissió consumada, l'Executiu guanya marge per designar un nou president que encarni la seva visió per al “campió nacional de defensa”. En les travesses es barregen noms d'alt perfil, incloent-hi directius i exdirectius de l'Ibex, com Raül Blanco, Carlos Ocaña, Miguel Sebastián o Ángel Simón, així com José Vicente de los Mozos, l'experiència del qual a la companyia el posiciona com un candidat estratègic per garantir la continuïtat operativa amb alineament polític.
La sortida d'Escribano no només materialitza una victòria política per a la Moncloa, sinó que també obre un capítol crític sobre l'equilibri entre independència corporativa i control governamental en empreses estratègiques per a la sobirania industrial i la seguretat nacional.