La successió de Ángel Escribano al capdavant d'Indra ha disparat des de fa setmanes una llista d'aspirants que, tot i que alguns han intentat retirar-se discretament de les travesses, continuen en el candeler. Entre ells destaquen Carlos Ocaña, director de Relacions Institucionals del Reial Madrid i ex cap de gabinet de Miguel Sebastián, Raül Blanco (PSC), ex president de Renfe i ex secretari general d'Indústria, i José Vicente de los Mozos, conseller delegat d'Indra i veterà executiu industrial a Renault, els perfils dels quals combinen experiència pública, institucional i operativa.
En tractar-se de professionals que no formen part del consell d'administració d'Indra, el procediment exigeix el seu nomenament previ com a consellers per cooptació -nomenaments de consellers provisionals per cobrir vacants, sense esperar a la junta general-, perquè tot seguit, puguin ser designats presidents, i posteriorment la seva ratificació en junta d'accionistes, segons la Llei de Societats de Capital, un tràmit que podria produir-se a finals de mes.
Angel Simón, un perfil neutral
Ángel Simón, persona experimentada, amb perfil liberal, els últims deu anys ha tingut força afinitat amb el PSC, en la seva lluita contra Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona. Tot i que se l'ha identificat amb el PSOE, ni ha estat dirigent ni afiliat. La seva relació, per tant, es dona més en termes de xarxes institucionals i d'influència. Podria ser la proposta de Sepi.
- La seva etapa a Agbar i Aigües de Barcelona va coincidir amb governs locals del PSC-PSOE a Catalunya, on va participar en negociacions de concessions i serveis públics, cosa que va generar confiança entre gestors públics i polítics socialistes.
- Durant el seu pas per CriteriaCaixa, organisme amb forts vincles amb la Fundació “la Caixa”, la seva gestió de participacions estratègiques en empreses com Telefónica o Naturgy el va posar en contacte freqüent amb òrgans de l'Estat i ministeris vinculats al PSOE, especialment en moments de supervisió de la SEPI o regulació del sector energètic.
- El seu perfil es percep com a “neutral” en termes polítics, però tècnicament proper al PSOE en el sentit que pot dialogar amb confiança amb equips ministerials i autoritats vinculades al Govern, cosa que el fa atractiu com a candidat en sectors estratègics on l'Estat té pes.
En resum, no és un polític ni apareix com a afiliat, però la seva carrera l'ha fet operar en sintonia amb l'administració socialista, consolidant un perfil d'executiu tècnic‑institucional capaç d'interactuar amb l'Estat en sectors estratègics.
Carlos Ocaña
El primer d'ells és Carlos Ocaña. La trajectòria d'Ocaña respon a un patró recognoscible en l'elit econòmica: el trànsit fluid entre l'Administració i la gran empresa. Format en l'àmbit tècnic, el seu pas per l'Oficina Econòmica del Govern durant l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero el va situar en el nucli de la política econòmica, abans de projectar-se cap a posicions en companyies i organismes on convergeixen interessos públics i privats. El seu perfil no és mediàtic, sinó funcional: coneixement institucional i capacitat d'interlocució.
La seva vinculació amb l'entorn socialista és més estructural que orgànica. Sense una carrera partidista explícita, ha estat lligat a cercles de confiança pròxims al PSOE i ha mantingut relació intel·lectual amb Pedro Sánchez. Aquest tipus de connexions, habituals en perfils tecnocràtics, adquireix especial rellevància en sectors regulats o estratègics, on el diàleg amb l'Estat forma part del propi model de negoci.
El salt a la primera línia corporativa es va consolidar amb la seva entrada a Telefónica com a representant de l'accionista públic, en paral·lel al reforçament de la SEPI. Des d'aquesta posició, el seu paper ha estat menys executiu que estratègic: actuar com a nexe entre la lògica empresarial i les prioritats institucionals, en un moment de reordenació de les grans companyies cotitzades.
La seva arribada a la presidència d'Indra s'ha de llegir en aquest mateix marc, tot i que amb un matís rellevant: no substitueix Marc Murtra, sinó Ángel Escribano, el perfil del qual respon a la lògica industrial del sector defensa, sense connexió política directa. El relleu introdueix així un canvi de naturalesa a la cúpula: d'un empresari especialitzat a un perfil tècnic amb experiència institucional, en una companyia on la dimensió estratègica transcendeix el purament corporatiu.
Raül Blanco, Miguel Sebastián possibles presidents d'Indra:
Raül Blanco Díaz és un economista i gestor amb una trajectòria marcada per la interfície entre l'Administració i la indústria. Nascut a Barcelona el 1975, es va formar en economia i va passar més d'una dècada a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de L'Hospitalet en càrrecs vinculats a ocupació i desenvolupament econòmic abans de fer el salt al Govern central. Va ser Secretari General d'Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa al Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, on va participar en la gestió de fons del PERTE i polítiques de reindustrialització.
El 2023 va ser nomenat president de Renfe Operadora, càrrec que va deixar el gener de 2025 per incorporar-se al sector privat com a director executiu d'estratègia de SAPA Plasencia, la firma de defensa que s'ha convertit en tercer accionista d'Indra, reforçant el seu posicionament en tecnologia militar i internacionalització. El seu perfil combina negociació pública, gestió d'empreses públiques i estratègia industrial, cosa que li dona un angle sòlid per liderar Indra en un context geopolític exigent.
Miguel Sebastián Gascón, un home de Zapatero, és un economista veterà i figura històrica del socialisme econòmic espanyol amb una àmplia carrera acadèmico-política i corporativa. Llicenciat i doctor en Economia, va ser director del Servei d'Estudis del BBVA abans d'incorporar-se com a assessor econòmic de José Luis Rodríguez Zapatero i dirigir la seva Oficina Econòmica a La Moncloa. Més tard, entre 2008 i 2011, va ocupar la cartera de Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç en el Govern socialista, un període en què va impulsar iniciatives industrials, energètiques i de telecomunicacions.
Després de la seva etapa governamental ha estat professor universitari, consultor i integrant del consell d'administració d'Indra per designació de la Societat Estatal de Participacions Industrials. El seu nom figura com a candidat alternatiu pel seu profund coneixement de la política industrial, la seva experiència internacional i la seva capacitat per gestionar la relació amb el sector públic i reguladors en indústries estratègiques, tot i que alguns analistes destaquen el seu perfil més acadèmic que operatiu en la gestió corporativa.
José Vicente de los Mozos
Actual CEO d'Indra, José Vicente de los Mozos Obispo representa el perfil clàssic d'executiu d'indústria amb fort lideratge operatiu. Nascut a São Paulo el 1962 però vinculat a la indústria espanyola des dels seus inicis professionals, la seva carrera es va fonamentar en Renault, on va passar més de quatre dècades -des d'aprenent fins a vicepresident executiu de l'Aliança i director global de fabricació i logística- i on va ser president de Renault España i també va liderar la patronal del sector, ANFAC.
El 2021 va passar a presidir el Comitè Executiu d'IFEMA i el maig del 2023 va ser nomenat conseller delegat d'Indra Sistemas, assumint la direcció executiva de la companyia. La seva candidatura a la presidència encarna la continuïtat interna i l'execució operativa, amb profund coneixement d'operacions complexes, producció, logística i grans estructures industrials, cosa que li dona credibilitat davant de mercats i inversors però menys perfil politicoinstitucional que altres candidats (Wikipedia).