Les pensions podrien pujar al voltant d'un 3,2% el 2027 si la inflació manté el seu nivell actual

La pujada anual de les pensions contributives es recolza en dos plans: un marc legal permanent (principalment l'article 58 de la Llei General de la Seguretat Social, reformada per la Llei 21/2021 i pel Reial Decret-llei 2/2023) que fixa la fórmula lligada a l'IPC, i una decisió anual que s'articula, a la pràctica, a través de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) i d'un reial decret governamental de revalorització.

1. Marc legal de la revalorització

La Llei 21/2021 va modificar la Llei General de la Seguretat Social per «recuperar la garantia del poder adquisitiu» de les pensions mitjançant un nou article 58. Segons l'exposició de motius, s'estableix que:

• La revalorització de les pensions a l'inici de cada any es realitza «d'acord amb la inflació mitjana registrada a l'exercici anterior».
• Si la inflació fos negativa, les pensions no es redueixen.
• Cada cinc anys el Govern avalua els efectes d'aquesta revalorització i remet l'avaluació al Pacte de Toledo.

Posteriorment, el Reial Decret-llei 2/2023 torna a modificar el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, però manté la lògica d'ancorar altres variables (per exemple, el límit de bases màximes) al percentatge de revalorització de les pensions contributives previst a l'article 58.2.

És a dir, el Parlament no decideix cada any “a mà” el percentatge, sinó que ha aprovat una fórmula legal automàtica vinculada a l'IPC, i controla políticament el Govern a través dels Pressupostos i de la convalidació d'eventuals reials decrets-lleis.

2. Via ordinària: Llei de Pressupostos Generals de l'Estat

L'habitual és que el Govern inclogui la revalorització de les pensions en el projecte de Llei de PGE, que és una llei ordinària amb procediment específic, però que en l'essencial segueix les fases generals d'un projecte de llei:

• Elaboració i aprovació en Consell de Ministres. El Ministeri d'Hisenda i el d'Inclusió/Seguretat Social proposen el percentatge de revalorització conforme a la fórmula de l'article 58. El Consell de Ministres aprova el projecte de PGE i l'envia al Congrés.
• Qualificació per la Mesa i admissió a tràmit. La Mesa del Congrés admet el projecte, es publica i s'obre termini d'esmenes.
• Debat de totalitat en Ple. Els grups poden presentar esmenes a la totalitat. Si es rebutgessin i prosperés una esmena de devolució, el projecte cauria; si es superen, continua la tramitació.
• Ponència i Comissió de Pressupostos. En ponència es negocia el text i s'incorporen o rebutgen esmenes parcials, inclosa qualsevol variació sobre la redacció de la revalorització. La Comissió aprova un dictamen.
• Ple del Congrés. El Ple debateix i vota el dictamen i les esmenes que segueixin vives. La revalorització s'aprova per majoria simple: més vots a favor que en contra.
• Enviament al Senat. El Senat pot aprovar el text, esmenar-lo o vetar-lo. El veto o les esmenes es voten per majoria simple al Senat.
• Resposta del Congrés. Si hi ha veto, el Congrés pot aixecar-lo per majoria absoluta o, transcorreguts dos mesos, per majoria simple. Si hi ha esmenes, les accepta o rebutja per majoria simple.
• Sanció, promulgació i BOE. Aprovada la versió definitiva, s'envia al Rei per a sanció i promulgació, i es publica al BOE (per exemple, la Llei 31/2022 de PGE 2023).

Un cop vigent la Llei de PGE, el Govern aprova un reial decret de revalorització anual (com el RD 1058/2022), que aplica la fórmula i fixa les quantitats concretes. Aquest reial decret ja no passa pel Parlament, però es limita a executar un mandat legal i pressupostari aprovat per les Corts.

3. Vies excepcionals: llei específica o reial decret-llei

En situacions extraordinàries, l'actualització de les pensions s'ha articulat mitjançant:

• Llei específica tramitada com a projecte o proposició de llei, seguint el mateix procediment general descrit per a les lleis ordinàries (elaboració governamental si escau, Mesa, esmenes, comissió, Ple del Congrés, Senat, tornada al Congrés, sanció i BOE), sempre amb majoria simple.
• Reial decret-llei de revalorització o de mesures urgents en pensions (per exemple, el RDL 28/2018 o el RDL 1/2020), aprovat pel Consell de Ministres i publicat immediatament al BOE. El Congrés ha de convalidar-lo en el termini màxim de 30 dies, en un debat de totalitat, per majoria simple. En aquesta mateixa sessió pot acordar la seva tramitació com a projecte de llei, obrint llavors el procediment complet amb esmenes.

En resum, el procediment parlamentari clau es dóna, sobretot, en fixar el marc legal (reformes de la Llei General de la Seguretat Social) i en aprovar la Llei de Pressupostos de cada any. Un cop aprovat aquest marc pel Congrés i Senat, l'aplicació concreta de la pujada anual es realitza pel Govern mitjançant un reial decret que desenvolupa el que les Corts han decidit.

El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions és el departament del Govern responsable de dissenyar i executar la política de pensions públiques i, en particular, de proposar i aplicar cada any l'actualització de les pensions del sistema de la Seguretat Social i de Classes Passives. Les seves competències s'exerceixen dins del marc legal fixat per la llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions, que vincula la revalorització anual a l'IPC mitjà.

Marc legal de l'actualització de les pensions

D'acord amb les notes oficials del propi Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, la revalorització anual de les pensions es regeix per la Llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions, aprovada el 2021 després d'un acord amb els interlocutors socials i en compliment de la Recomanació 2a del Pacte de Toledo sobre manteniment del poder adquisitiu i millora de les pensions.

Aquesta llei estableix, com a regla general, que:

• Les pensions contributives del sistema de Seguretat Social i les del Règim de Classes Passives es revaloritzen cada any conforme a l'IPC mitjà interanual calculat entre desembre de l'any anterior i novembre de l'any en curs (per exemple, IPC mitjà entre desembre de 2024 i novembre de 2025 per a la pujada de 2026). Vegeu la nota “Més de 10,4 milions de pensions contributives es revaloritzaran un 2,7% el 2026” (nota de Moncloa).
• Sobre aquesta base, el Govern aprova la pujada concreta (per exemple, el 2,7% el 2026 o el 2,8% el 2025) i pot fixar increments superiors per a pensions mínimes, no contributives o altres prestacions, seguint objectius d'equitat i reducció de pobresa.

Competències del Ministeri en la revalorització

Amb aquest marc legal, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions assumeix, en síntesi, tres grans blocs de competències en l'actualització de les pensions:

• Càlcul tècnic de la revalorització: a partir de la dada definitiva de l'IPC, el Ministeri determina el percentatge d'increment que correspon aplicar segons la fórmula legal. Així ho explica quan anuncia que “la fórmula utilitzada per calcular la revalorització del proper exercici és l'establerta per la Llei 21/2021”, que garanteix el poder adquisitiu dels pensionistes (mateixa nota).
• Impuls normatiu: el departament elabora i eleva al Consell de Ministres els projectes de norma que concreten cada any la pujada:
  • Mitjançant un Reial Decret-llei quan, com ha ocorregut per a 2026, no hi ha Pressupostos Generals de l'Estat nous i és necessari un instrument específic que garanteixi la revalorització i altres mesures de Seguretat Social. El propi Ministeri subratlla que, en aquest context, “l'única via per garantir la seva actualització és l'aprovació d'un reial decret-llei” (Demòcrata, BOE revalorització 2026).
  • Mitjançant reials decrets o altres disposicions que desenvolupen quantitats concretes, límits màxims i paràmetres de cotització lligats a la pujada.
• Gestió i execució: un cop aprovada la norma pel Govern i, si escau, convalidada pel Congrés, el Ministeri dirigeix l'aplicació pràctica de la revalorització:
  • Ordena a la Seguretat Social aplicar el nou percentatge a totes les pensions contributives, de Classes Passives i altres prestacions afectades, des de l'1 de gener de cada exercici (per exemple, “la pujada de pensions és efectiva des de l'1 de gener de 2026”, a la nota “Pujada i revalorització de les pensions 2026”: nota de 8/01/2026).
  • Defineix i implementa pujades addicionals per a pensions mínimes, no contributives i Ingressos Mínims Vitals, que el 2026 s'eleven per sobre de l'IPC (més del 7% o fins i tot un 11,4%, segons la mateixa font).
  • Comunica individualment als pensionistes l'actualització de la seva pensió, enviant cada any una carta informativa amb el detall de la revalorització aplicada.

Paper de la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social i Pensions

Dins del Ministeri, la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social i Pensions és l'òrgan directiu que assumeix la gestió ordinària del sistema i la preparació tècnica d'aquestes decisions:

• Lidera els treballs de càlcul, projecció i avaluació dels efectes de cada revalorització sobre la despesa en pensions i la sostenibilitat financera del sistema.
• Coordina amb la Tresoreria General de la Seguretat Social i l'Institut Nacional de la Seguretat Social la implementació operativa de la pujada en les nòmines mensuals i pagues extraordinàries.
• Prepara i negocia tècnicament, juntament amb el gabinet de la ministra, els projectes de reials decrets-llei i disposicions reglamentàries que es sotmeten al Consell de Ministres i posteriorment al Congrés per a la seva convalidació, com el Reial Decret-llei de revalorització de les pensions convalidat el 26 de febrer de 2026 (nota de 26/02/2026).

En conjunt, es pot dir que el Ministeri fixa la política i promou les normes que actualitzen les pensions, mentre que la Secretaria d'Estat és el “motor tècnic” que tradueix el mandat legal (vinculació a l'IPC i protecció reforçada de les pensions més baixes) en decisions concretes de càlcul, tramitació normativa i gestió mensual de les nòmines.

Amb la informació localitzada en fonts oficials recents, es pot afirmar amb seguretat que, dins del període 2014‑2024, almenys en tres exercicis s'han aplicat increments addicionals específics a les pensions mínimes i/o no contributives, superiors a la revalorització general lligada a l'IPC: 2022, 2023 i 2024. És molt possible que en anys anteriors hi hagués altres millores selectives, però no apareixen en els documents identificats, per la qual cosa no podria quantificar-les amb rigor.

Aquests increments addicionals es concentren en la fase més recent de la dècada, coincidint amb les reformes del sistema de pensions i les respostes a la crisi inflacionista i energètica. Les dades no només parlen de revalorització segons l'IPC, sinó de percentatges superiors i pujades extraordinàries per a les pensions més baixes, incloses les no contributives i l'Ingressos Mínims Vitals (IMV).

1. 2022: increment extraordinari del 15% per a no contributives i IMV

La informació pressupostària de 2023 del Ministeri d'Hisenda, en analitzar l'exercici anterior, assenyala que entre les mesures adoptades en matèria de Seguretat Social figura:

• Una revalorització general de les pensions del 8,5% per a 2023, vinculada a l'evolució de preus.
• Un increment del 15% per a les pensions no contributives, clarament superior a aquesta pujada general.

A més, una nota d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions sobre l'execució pressupostària de 2023 indica que la despesa en pensions i prestacions no contributives creix perquè “es manté l'increment extraordinari del 15% en les pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i en l'Ingressos Mínims Vitals que s'està aplicant des de juliol de 2022” (nota d'Inclusió 27‑3‑2024).

D'aquí se'n desprèn que el 2022 es va introduir per primera vegada aquest 15% extraordinari sobre les pensions no contributives i IMV, a part de la revalorització ordinària, mitjançant normativa d'urgència (reials decrets-llei de resposta a la crisi) després mantinguda el 2023.

2. 2023: manteniment del 15% extraordinari en no contributives

Per a 2023, la mateixa documentació d'Hisenda sobre el dèficit de les Administracions Públiques subratlla que entre les mesures pressupostàries adoptades hi ha:

• Revalorització general de les pensions en un 8,5%.
• Pujada específica del 15% per a les pensions no contributives, que es consolida sobre la base extraordinària establerta el 2022 (nota d'Hisenda 31‑1‑2024).

És a dir, el 2023 les pensions no contributives tornen a créixer per sobre de la pujada general, mantenint el diferencial del 15% front al 8,5% de la resta del sistema. De nou, es tracta d'una millora addicional concentrada en les prestacions més baixes, no d'una mera actualització a l'IPC.

3. 2024: pujada reforçada del 6,9% per a no contributives i mínimes

Per a 2024, el Govern estableix una pauta de doble velocitat entre pensions contributives i no contributives:

• Les pensions contributives es revaloritzen un 3,8%, en línia amb la fórmula d'actualització lligada a l'IPC mitjà, després de la reforma de 2021 (nota d'Inclusió 27‑2‑2024).
• Les pensions no contributives de jubilació i invalidesa pugen un 6,9%, gairebé el doble de la pujada general.
• El propi Govern explica que aquest 6,9% s'adopta “per reduir la bretxa existent entre la quantia de les pensions mínimes i el llindar de la pobresa”.

La mateixa nota xifra la quantia anual de les no contributives en 7.250,60 euros anuals (517,90 euros mensuals en 14 pagues) i recorda que la pujada més intensa es concentra precisament en les prestacions de menor quantia. A més, un altre reial decret-llei de gener de 2024, convalidat pel Congrés, torna a especificar que les pensions mínimes, no contributives i l'IMV pugen un 6,9% (nota de Presidència 11‑1‑2024).

Per tant, 2024 constitueix un tercer any consecutiu amb un increment addicional per a les pensions no contributives i, de facto, per a les mínimes, clarament superior a la revalorització ordinària per IPC que s'aplica a la resta de pensions contributives.

4. Abast de la resposta

En resum, amb base en les fonts consultades, es pot respondre que:

• A la dècada 2014‑2024 hi ha constància documental de tres exercicis amb increments addicionals per a pensions mínimes o no contributives, a part de l'IPC: 2012‑2022 (introducció del 15% extraordinari), 2023 (manteniment del 15%) i 2024 (pujada del 6,9% front al 3,8% general).
• No s'han identificat, en els documents analitzats, referències clares a increments d'aquest tipus entre 2014 i 2021; això no implica que no existissin, però impediria donar una xifra més gran sense incórrer en especulació.

Des del punt de vista de la política pública, el rellevant és que, almenys des del 2022, les pensions no contributives i les quantitats mínimes han estat objecte d'una protecció reforçada i diferenciada respecte a la resta del sistema, mitjançant pujades extraordinàries o diferencials que amplien el seu poder adquisitiu més enllà de la mera compensació per inflació.