La Comissió Europea ha donat a conèixer aquest dimecres dues noves estratègies dirigides a les comunitats costaneres i a les illes de la Unió Europea, amb l'objectiu de millorar la seva adaptació al canvi climàtic, potenciar activitats econòmiques lligades al mar i respondre a desafiaments específics com la connectivitat, l'accés a serveis essencials o la pressió sobre el mercat de l'habitatge en determinats territoris.
Per a les illes, Brussel·les proposa un full de ruta específic que busca afrontar els desavantatges associats a l'insularitat en àmbits com el transport, la connexió digital, la disponibilitat de serveis bàsics i la transició cap a energies netes.
D'acord amb la Comissió, més de 17 milions de ciutadans resideixen en les més de 4.000 illes habitades de la UE, que pateixen problemes estructurals vinculats al seu aïllament geogràfic, la mida limitada dels seus mercats, els majors costos de transport, la forta dependència del turisme i una exposició superior a fenòmens meteorològics extrems.
"La insularitat no és solament una qüestió geogràfica, té un cost econòmic. Per exemple, en els municipis insulars el cost de l'habitatge, dels serveis públics, són molt més elevats en comparació amb els de la terra ferma. Aquest és el cost de la insularitat, i suposa milions d'euros que la ciutadania i les empreses de la Unió han de pagar cada dia simplement perquè viuen i treballen en una illa", ha recalcat el vicepresident comunitari per a Cohesió i Reformes, Raffaele Fitto.
Entre les actuacions contemplades, l'Executiu comunitari planteja millorar l'accés d'aquests territoris al finançament europeu, reforçar les connexions marítimes, aèries i digitals amb el continent, donar suport al desplegament d'energies renovables i augmentar la resiliència enfront de riscos com l'escassetat d'aigua, els desastres naturals o les interrupcions en el subministrament energètic.
L'estratègia inclou a més el reforç de la cooperació entre les institucions europees, els Estats membre i les administracions regionals i locals, així com la promoció de mesures específiques per a les illes en futurs plans nacionals i regionals sufragaats amb fons de la UE.
"Volem treballar amb les comunitats. Moltes illes han de fer front a una pèrdua de població, envelliment de la població i fuga de talent, així com una pressió molt forta en l'àmbit de l'habitatge. Volem aconseguir que els habitatges siguin més assequibles i ajudar a la mobilitat dels joves a les illes. Invertirem en el seu patrimoni cultural", ha afegit Fitto.
ADAPTACIÓ CLIMÀTICA I NOVA ECONOMIA BLAU A LES COSTES
Al mateix temps, Brussel·les ha presentat una estratègia específica per a les zones costaneres, que afecta els 95 milions de persones que viuen al litoral de la Unió Europea i que se centra a reforçar la resiliència al canvi climàtic, diversificar l'economia blava i elevar la qualitat de vida en aquests territoris.
Entre les iniciatives previstes, la Comissió col·laborarà amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) per seleccionar i finançar projectes d'adaptació costanera, posarà en marxa una nova iniciativa d'innovació en bioeconomia blava per impulsar activitats com la producció de fertilitzants a partir d'algues o l'aprofitament de residus de la pesca i l'aqüicultura, i dissenyarà un sistema de certificació de crèdits de carboni associats a ecosistemes marins com ara aiguamolls i prats submarins.
L'Executiu comunitari subratlla que les comunitats costaneres s'enfronten a problemes com l'augment del nivell del mar, l'erosió del litoral, les inundacions, la pèrdua de biodiversitat, la pressió derivada del turisme i les dificultats d'accés a l'habitatge en algunes regions.
Segons les dades de la Comissió, els danys anuals causats per inundacions costaneres podrien passar dels 1.250 milions d'euros actuals a una forquilla d'entre 93.000 i 961.000 milions d'euros a finals de segle si no s'apliquen polítiques d'adaptació al canvi climàtic.
En aquest context, la Comissió preveu posar en marxa abans que acabi el 2026 tres projectes pilot d'adaptació climàtica en àrees costaneres especialment vulnerables, amb uns 30 milions d'euros de finançament europeu, per provar solucions davant de riscos com les inundacions, l'erosió o la pujada del nivell del mar, a més d'oferir assistència tècnica a les autoritats locals en la preparació de projectes de resiliència que puguin optar a fons comunitaris.
L'estratègia també pretén diversificar l'anomenada economia blava mitjançant l'impuls a noves activitats relacionades amb el mar, com el pescaturisme, la bioeconomia marina i les energies renovables marines, amb la meta de crear noves oportunitats econòmiques i d'ocupació a les regions costaneres.
En l'àmbit de l'habitatge, la Comissió apunta que la futura Llei Europea d'Habitatge Assequible haurà de servir per detectar les zones amb majors tensions residencials i facilitar mesures que incrementin l'oferta d'habitatge a preus assequibles en territoris especialment afectats per la pressió turística.
"L'habitatge és el major problema per a les comunitats costaneres. La pròxima plataforma d'inversió paneuropea per a l'habitatge assequible i sostenible, que s'ha llançat juntament amb el BEI, precisament intentarà aconseguir habitatge o finançament per a habitatge assequible i sostenible", ha afegit el comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis.
La iniciativa busca igualment implicar les comunitats locals en les decisions sobre adaptació climàtica, la coexistència de diferents activitats econòmiques al mar i la gestió sostenible dels recursos marins.