La Comissió Europea ha iniciat un procediment formal d'infracció contra Espanya pel sistema de registre de viatgers regulat al Reial Decret 933/2021, en considerar que la normativa podria vulnerar la legislació comunitària en matèria de protecció de dades. La decisió, comunicada el passat 4 de juny mitjançant l'enviament d'una carta d'emplaçament al Govern espanyol, suposa un important suport a les crítiques que des de fa anys formulen diferents sectors de la indústria turística.
Tant la Confederació Espanyola d'Hotels i Llits Turístics (CEHAT) com la Federació Empresarial d'Associacions Territorials d'Agències de Viatges Espanyoles (FETAVE), actualment en procés d'integració amb UNAV, han celebrat l'actuació de Brussel·les en entendre que confirma les advertències que traslladaven sobre una normativa que consideren desproporcionada, difícilment aplicable i contrària a principis fonamentals del Dret de la Unió Europea.
L'expedient, registrat sota el cas INFR(2026)4005, qüestiona aspectes centrals del sistema espanyol de recollida i tractament d'informació de viatgers, que afecta establiments d'hostaleria, empreses de lloguer de vehicles, agències de viatges i plataformes d'intermediació turística.
Una controvèrsia que s'arrossega des del 2022
Des de la seva aprovació, el Reial Decret 933/2021 ha estat objecte d'una forta contestació per part dels sectors afectats. CEHAT sosté que la norma va ser dissenyada sense tenir en compte l'operativa real dels allotjaments turístics i que ha generat una càrrega administrativa excessiva per a les empreses, a més d'obligar-les a custodiar grans volums d'informació sensible dels seus clients.
La patronal hotelera alerta que el sistema exigeix emmagatzemar dades relacionades amb mitjans de pagament, transaccions econòmiques i altra informació personal que incrementa significativament els riscos de ciberseguretat per a les empreses.
Per la seva banda, FETAVE recorda que va ser l'única organització sectorial del turisme espanyol que va presentar una impugnació formal davant la Comissió Europea el gener del 2023, denunciant la incompatibilitat de la norma amb la legislació comunitària. Des de llavors, la federació ha mantingut una intensa activitat davant les institucions europees per defensar la seva posició, incloent actuacions davant la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Defensor del Poble Europeu.
Brussel·les qüestiona la proporcionalitat del sistema
Segons les organitzacions empresarials, els arguments exposats ara per la Comissió Europea coincideixen substancialment amb les objeccions que el sector ha anat plantejant durant els últims anys.
Brussel·les considera que el model espanyol exigeix la recopilació de categories de dades excessives, incloent-hi informació de pagament i determinades dades de localització, que l'accés de les autoritats a aquesta informació no està prou limitat a finalitats concretes i que la conservació generalitzada de les dades durant tres anys pot resultar desproporcionada.
La Comissió també posa el focus en el principi europeu de minimització de dades, un dels pilars de la normativa comunitària de protecció de dades, que exigeix que únicament es recopili aquella informació estrictament necessària per a la finalitat perseguida.
Per a CEHAT, aquestes conclusions confirmen que el Reial decret presentava des del seu origen greus deficiències estructurals. Per a FETAVE, validen el nucli essencial de la denúncia presentada davant Brussel·les fa més de tres anys.
El precedent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
La discussió jurídica sobre el Reial decret 933/2021 s'emmarca a més en una línia jurisprudencial consolidada del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), especialment en relació amb la transferència de dades de passatgers en l'àmbit del transport aeri.
Les sentències del tribunal europeu han establert que la recollida massiva d'informació personal per motius de seguretat ha de limitar-se a supòsits concrets, justificats i proporcionats, evitant sistemes de vigilància generalitzada o indiscriminada sobre la població.
Segons el parer de les organitzacions empresarials, el model espanyol s'aparta d'aquests criteris en exigir la recopilació sistemàtica d'informació de milions de viatgers amb independència que existeixi o no un risc específic per a la seguretat pública.
Què implica la carta d'emplaçament
La carta d'emplaçament constitueix la primera fase formal del procediment d'infracció previst per la Unió Europea quan la Comissió considera que un Estat membre pot estar incomplint el Dret comunitari.
A partir d'aquest moment, Espanya disposa d'un termini de dos mesos per respondre a les observacions formulades per Brussel·les. Si la Comissió considera insuficients les explicacions o les mesures adoptades pel Govern, podrà avançar cap a una segona fase mitjançant un dictamen motivat i, posteriorment, portar el cas davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Encara que el procediment es troba encara en una fase inicial, tant CEHAT com FETAVE consideren que l'obertura formal de l'expedient ja suposa una fita de gran rellevància, en situar la normativa espanyola sota un escrutini jurídic europeu sense precedents.
El sector demana canvis immediats
Després de conèixer la decisió de Brussel·les, CEHAT ha reclamat la derogació del Reial Decret 933/2021 i l'obertura d'una taula de diàleg amb tots els sectors afectats per dissenyar un nou sistema que permeti col·laborar eficaçment amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat respectant al mateix temps la privacitat dels ciutadans i la normativa comunitària.
En paral·lel, FETAVE i UNAV han sol·licitat al Ministeri de l'Interior la suspensió urgent de l'aplicació de la norma a les agències de viatges mentre es desenvolupa el procediment europeu. Així mateix, reclamen la paralització de qualsevol desenvolupament reglamentari que mantingui obligacions directes per a les agències i la creació d'una taula de treball específica amb el sector.
Entre les seves propostes figura revisar el sistema conforme als principis de proporcionalitat, minimització de dades i seguretat jurídica, així com excloure les agències de viatges de determinades obligacions quan actuïn únicament com a intermediàries, en entendre que la informació requerida ja és recopilada per hotels i empreses de lloguer de vehicles.
Un crida al diàleg
Tant el sector hoteler com les agències de viatges han volgut subratllar que les seves crítiques a la normativa no qüestionen la necessitat de col·laborar amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
Les organitzacions empresarials coincideixen a defensar que la seguretat ciutadana constitueix una prioritat, però sostenen que els mecanismes utilitzats per assolir-la han de ser compatibles amb els drets fonamentals, la protecció de dades i la realitat operativa de les empreses turístiques.
En aquest context, els representants del sector consideren que l'actuació de la Comissió Europea obre una oportunitat per replantejar el model actual i construir un sistema que combini eficàcia policial, seguretat jurídica i respecte a la legislació europea.
“Si la Comissió Europea qüestiona els pilars del RD 933/2021, el Ministeri de l'Interior ha de suspendre'n l'aplicació a les agències de viatges i revisar immediatament la norma”, ha assenyalat el president de FETAVE i UNAV, César Gutiérrez. En una línia similar, el president de CEHAT, Jorge Marichal, considera que l'expedient europeu ha de servir per impulsar una reforma profunda que permeti recuperar la confiança entre l'Administració i un dels sectors estratègics de l'economia espanyola.
Aquesta versió té un to més propi d'un mitjà econòmic o turístic especialitzat, integrant les posicions de CEHAT i FETAVE-UNAV sense que sembli la suma de dos comunicats corporatius.