El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha estimat a la baixa les seves previsions de creixement de l'economia espanyola el 2026 a causa dels possibles efectes de la guerra a l'Iran, passant del 2,4% projectat inicialment al 2%, si continua pujant el preu de l'energia però la situació es normalitza al cap d'uns mesos.
Ho ha dit al 'Gran Encuentro Expansión Catalunya', organitzat aquest dilluns per Expansión al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona, on ha puntualitzat que aquestes conclusions depenen de la durada del conflicte i dels danys que es puguin infligir a les infraestructures dels països implicats.
"A mesura que comencem a veure una situació que genera un conflicte que serà contingut en el temps i implicarà una certa pujada dels costos de l'energia, però una normalització al cap d'uns mesos, pensem que el creixement [a Espanya] que anava a estar a l'entorn del 2,4% es podria acostar al 2%", ha analitzat.
Resposta al Govern
Gortázar creu que l'impacte sobre l'economia espanyola pot ser negatiu segons la durada del conflicte i dels danys que pateixin les infraestructures.
S'ha referit a l'anunci de mesures econòmiques per part del Govern d'Espanya, de 5.000 milions d'euros, que suposaran una "ajuda al creixement".
El servei d'estudis de la companyia, CaixaBank Research, estima que un augment de 10 dòlars en el preu del petroli sol restar al voltant de 0,15 punts percentuals al creixement del producte interior brut (PIB), mentre que un encariment similar del gas restaria prop de 0,10 punts.
Espanya, resistent a "xocs"
En el seu discurs, Gortázar ha posat l'accent en la reducció del deute del sector privat a Espanya, que ha passat del 141 al 80% del PIB --mentre que Europa se situa en el 103%--.
"Tenim resistència i capacitat de fer front a un xoc, però evidentment no podem descartar escenaris que no siguin tan positius", ha alertat.
Inflació
Finalment, Gortázar ha explicat que, en ocasions similars, des del món econòmic hi va haver imprecisions a l'hora de determinar la durada dels períodes inflacionaris, per la qual cosa ha cridat a actuar amb anticipació.
"Els bancs centrals, en l'última gran onada de decisions, van pensar que la inflació seria transitòria i va durar bastant i van haver de reaccionar amb pujades molt importants [de tipus d'interès]. Crec que és bastant lògic que ara cal reaccionar aviat", ha dit.