Calendari laboral 2027: festius i ponts que ja es coneixen

A data d'avui, 10 de setembre de 2026, el calendari laboral definitiu de 2027 encara no s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). No consta cap resolució estatal del tipus “Relació de festes laborals per a l'any 2027” ni un nou reial decret que fixi el calendari laboral d'àmbit nacional per a aquest any. La informació disponible indica que la tramitació està avançada en l'àmbit autonòmic i local, però que el Ministeri de Treball encara no ha tancat la resolució estatal que compila totes aquestes decisions.

Què sí s'ha publicat fins ara

La base de dades institucional mostra nombrosos precedents de normes estatals sobre calendari laboral o festes laborals, com el Reial Decret 1550/1988, de 23 de desembre, que va aprovar el calendari laboral d'àmbit nacional per a 1989, accessible al BOE (text al BOE). També apareixen resolucions de la Direcció General de Treball per a anys posteriors (per exemple, 2006) i, més recentment, la Resolució de 17 d'octubre de 2025 que va publicar la relació de festes laborals per a 2026, de la qual informa el Ministeri de Treball en una nota de premsa (relació de festes laborals 2026).

En el cas de 2027, la cerca específica al BOE i en bases institucionals no retorna fins al 10 de setembre de 2026 cap disposició estatal que publiqui la relació completa i definitiva de festes laborals per a aquest any.

Què diu la premsa especialitzada sobre el calendari de 2027

El diari Demòcrata ha publicat un anàlisi monogràfic, “Calendari laboral 2027: festius i ponts per comunitats” (article a Demòcrata). Aquest text recull dues idees clau per a la teva pregunta:

• Diverses comunitats autònomes ja han aprovat i publicat els seus calendaris laborals per a 2027 en els seus respectius diaris oficials. L'article detalla, per exemple, els festius autonòmics fixats a Andalusia, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia o la Comunitat Valenciana, i recorda que cada municipi afegirà després dues festes locals.
• A 19 de juliol de 2026, el mateix Demòcrata assenyala que el calendari estatal complet encara no està recollit al BOE i que “el BOE reunirà els calendaris remesos per totes les comunitats quan acabi la tramitació autonòmica”. Com a referència, recorda que la resolució estatal per a 2026 es va publicar el 17 d'octubre de 2025.

Per tant, la premsa confirma que el procés autonòmic està en curs o molt avançat, però que l'acte final de compilació al BOE per a 2027 encara no s'ha produït.

Estat actual de la tramitació estatal

Amb la informació disponible, l'estat es pot descriure així:

• Àmbit autonòmic i local: diverses comunitats (Galícia, Euskadi, Andalusia, Comunitat Valenciana, entre altres) i nombrosos ajuntaments ja han aprovat els seus festius per a 2027 i els han publicat en els seus butlletins oficials. Aquests calendaris són plenament vàlids en els seus respectius territoris.
• Àmbit estatal (BOE): no figura encara una resolució de la Direcció General de Treball ni altra disposició equivalent que publiqui la relació estatal de festes laborals per a 2027. L'últim esdeveniment comparable és la resolució per a 2026, publicada a l'octubre de 2025.
• Situació de la “tramitació”: des del punt de vista pràctic, el Ministeri de Treball es troba previsiblement en la fase de rebre, contrastar i consolidar els calendaris autonòmics i la informació sobre festius locals per poder dictar la resolució única estatal. No hi ha indicis que aquesta resolució s'hagi signat o enviat a publicació a data 10 de setembre de 2026.

Què es pot esperar en els pròxims mesos

El patró recent suggereix que la resolució estatal que publica la “relació de festes laborals” s'emet i s'insereix al BOE a finals d'any previ. Per a 2026, com recorda el Ministeri de Treball i el mateix Demòcrata, la publicació es va produir el 17 d'octubre de 2025. És raonable esperar un calendari similar per a 2027 (octubre o, en tot cas, l'últim trimestre de 2026), encara que la data exacta depèn de quan es tanqui formalment l'expedient al Ministeri.

Fins que el BOE publiqui aquesta resolució de 2027, la referència operativa seran:

• Els festius estatals bàsics previstos en la normativa general (Estatut dels Treballadors i Reial Decret 2001/1983, entre altres).
• Els calendaris autonòmics ja aprovats i publicats en els diaris oficials de cada comunitat.
• Els festius locals que cada ajuntament està fixant i remitent per a la seva publicació autonòmica.

En síntesi: el calendari laboral de 2027 està pràcticament definit en moltes comunitats i municipis, però el calendari laboral estatal definitiu encara no ha estat recollit i publicat com a tal al BOE a la data indicada.

La Direcció General de Treball (DGT) no “decideix” per si sola les festes laborals de l'any, però sí que té un paper central i molt ben definit en la articulació jurídica, coordinació i publicació oficial del calendari laboral nacional. Les seves competències s'emmarquen en l'Estatut dels Treballadors, el Reial Decret 2001/1983 i la normativa d'estructura del Ministeri de Treball.

1. Marc jurídic bàsic del calendari laboral

El nucli de la regulació està en l'article 37.2 de l'Estatut dels Treballadors (Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, text refundit de l'ET):

• Fixar un màxim de 14 festes laborals a l'any, retribuïdes i no recuperables, de les quals dues són locals.
• Obliga a respectar com a festes d'àmbit nacional la Nativitat del Senyor, Any Nou, l'1 de maig (Festa del Treball) i el 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya).
• Permet al Govern traslladar a dilluns certes festes nacionals que cauen entre setmana.
• Reconeix a les comunitats autònomes la facultat de substituir determinades festes nacionals per pròpies tradicionals i, si escau, afegir una festa recuperable quan no puguin fixar totes les seves festes tradicionals dins del límit de 14.

Aquest esquema es desenvolupa als articles 45 i 46 del Reial Decret 2001/1983, de 28 de juliol, sobre jornada de treball, jornades especials i descansos (BOE-A-1983-20906), que:

• Enumeren les festes d'àmbit nacional i precisen quines són no substituïbles i quines poden ser canviades per les comunitats autònomes.
• Regulen l'enviament anual per les comunitats autònomes i per Ceuta i Melilla de les seves festes laborals al Ministeri de Treball.
• Preveuen que l'Administració laboral estatal doni publicitat al BOE al conjunt de festes nacionals, autonòmiques i les regles bàsiques sobre festes locals.

2. Competències específiques de la Direcció General de Treball

Sobre aquest marc normatiu general, les resolucions anuals de la DGT deixen molt clares les seves funcions. Per exemple, la Resolució de 23 d'octubre de 2023, per la qual es publica la relació de festes laborals per a 2024 (BOE-A-2023-22014), i la Resolució de 15 d'octubre de 2024 per a 2025 (BOE-A-2024-21316), explicitin que:

• Les comunitats autònomes i Ceuta i Melilla remeten al Ministeri la relació de les seves festes laborals (art. 45.4 del RD 2001/1983).
• La finalitat d'aquest enviament és que es doni publicitat mitjançant la seva publicació al BOE.
• S'afirma expressament que la Direcció General de Treball és competent per disposar la publicació d'aquesta relació de festes laborals al BOE, “amb la finalitat de facilitar el coneixement general a tot el territori nacional del conjunt de les festes laborals”.
• Aquesta competència es vincula als reials decrets d'estructura del Ministeri (per exemple, el RD 499/2020 i el RD 502/2024), que atribueixen a la DGT funcions en matèria d'ordenació de les relacions laborals, jornades, horaris i festes laborals.

En síntesi, les competències de la DGT en relació amb el calendari laboral nacional són principalment:

• Recepció i coordinació: centralitza la remissió anual de les festes laborals acordades per les 17 comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla.
• Verificació jurídica: comprova que aquestes relacions respecten el marc legal:
  • màxim de 14 festes per territori (art. 37.2 ET),
  • distinció entre festes nacionals no substituïbles i substituïbles,
  • ús correcte de la facultat autonòmica de substitució i, si escau, de la possible festa addicional recuperable,
  • encaix amb les previsions sobre festes locals de l'art. 46 del RD 2001/1983.
• Elaboració del calendari “nacional” de referència: a partir d'aquesta informació i del marc estatal (ET + RD 2001/1983), la DGT confecciona l'annex que integra totes les festes:
  • les d'àmbit nacional,
  • les pròpies de cada comunitat autònoma i de Ceuta i Melilla,
  • i les referències a l'existència de dues festes locals, que es publiquen als butlletins autonòmics o provincials.
• Publicació oficial al BOE: la DGT dicta cada any una resolució en la qual:
  • exposa els antecedents de fet i fonaments jurídics (art. 37.2 ET, arts. 45 i 46 RD 2001/1983, estructura orgànica del Ministeri),
  • i resol disposar la publicació de la relació de festes laborals al Butlletí Oficial de l'Estat.
• Funció de publicitat, seguretat jurídica i homogeneïtzació: la resolució anual de la DGT és la peça que converteix en un calendari laboral nacional unificat les decisions parcials del Govern central, les comunitats autònomes i els ajuntaments (en la part que els correspon).

3. Què no fa la Direcció General de Treball

Convé subratllar també els límits de les seves competències:

• No és la DGT qui fixa normativament quines festes nacionals existeixen; això es fa per llei i per reials decrets com el RD 2001/1983.
• No decideix les festes autonòmiques ni les locals; les aproven els governs autonòmics i els plens municipals dins del marc estatal.
• El calendari de dies inhàbils a efectes administratius de l'Administració General de l'Estat (dissabtes, diumenges i determinats festius) s'aprova mitjançant resolució de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, encara que es recolza en la relació de festes laborals publicada per la DGT.

En conclusió, la Direcció General de Treball actua com l'òrgan tècnic i competent que, dins del Ministeri de Treball, coordina, controla i publica oficialment el calendari laboral nacional, garantint que el mosaic de decisions estatals, autonòmiques i locals es tradueixi cada any en un marc únic, clar i jurídicament segur per a empreses, treballadors i administracions.

El règim bàsic dels dies festius laborals a Espanya està fixat per l'Estat en el article 37.2 del text refundit de la Llei de l'Estatut dels Treballadors (Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, BOE). A partir d'aquest marc, les comunitats autònomes i els ajuntaments disposen de marges de decisió, però subjectes a límits i requisits concrets.

1. Límit màxim de festius i repartiment competencial

L'article 37.2 estableix que:

• Les festes laborals, de caràcter retribuït i no recuperable, no poden excedir de 14 a l'any.
• D'aquestes 14, dues han de ser necessàriament locals (de cada municipi).
• S'han de respectar sempre com a festes d'àmbit nacional: Nadal (25 de desembre), Any Nou (1 de gener), 1 de maig (Festa del Treball) i 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya).

El repartiment pràctic és:

• Estat: fixa un bloc de festes d'àmbit nacional dins del màxim de 14.
• Comunitats autònomes: completen el calendari fins a aquest màxim i poden substituir determinades festes nacionals per les seves pròpies, amb condicions.
• Ajuntaments: disposen de dues festes locals incloses en aquest màxim de 14.

2. Requisits per a les comunitats autònomes

Segons el mateix article 37.2 ET, les comunitats autònomes han de respectar els següents requisits en fixar les seves festes:

• Límit numèric: han d'actuar sempre “dins del límit anual de 14 dies festius”. És a dir, la suma de festes nacionals, autonòmiques i locals (no recuperables) no pot superar aquest topall.
• Respecte de les quatre festes nacionals bàsiques: no poden suprimir Nadal, Any Nou, 1 de maig o 12 d'octubre com a festes laborals.
• Festes pròpies de tradició: el precepte indica que les comunitats “podran assenyalar aquelles festes que per tradició els siguin pròpies”. Jurídicament això exigeix que la festa autonòmica tingui un arrelament tradicional acreditable (festivitat històrica, patronal, institucional, etc.).
• Mecanisme de substitució: per introduir les seves festes tradicionals, les comunitats han de substituir festes d'àmbit nacional que el Govern determini reglamentàriament, “i en tot cas, les que es traslladin a dilluns”.
• Trasllat a dilluns: igual que el Govern, les comunitats poden fer ús de la facultat de traslladar determinades festes al dilluns, amb la finalitat de racionalitzar ponts i allargar caps de setmana.
• Festa addicional recuperable: si en un determinat any una comunitat “no pogués establir una de les seves festes tradicionals per no coincidir amb diumenge un nombre suficient de festes nacionals”, pot afegir una festa més “amb caràcter recuperable” al màxim de 14. És a dir, aquesta jornada es treballa o es compensa segons el que estableixi la normativa aplicable, però es configura com a dia festiu a altres efectes.

Sobre aquesta base estatal, cada comunitat aprova el seu propi calendari laboral autonòmic mitjançant llei, decret o ordre, que es publica en el seu diari oficial (DOG, DOGC, BOCM, etc.).

3. Requisits per als ajuntaments (festes locals)

L'Estatut dels Treballadors es limita a reservar “dues [festes] seran locals”, sense detallar el procediment municipal. El desenvolupament concret s'estableix en la normativa autonòmica de treball i de calendari laboral, però en termes generals implica:

• Determinació per l'ajuntament: el ple municipal (o òrgan competent) ha d'acordar dues festes locals, normalment vinculades a tradicions o patrons del municipi.
• Comunicació a la comunitat autònoma: l'acord es remet a la conselleria autonòmica competent en matèria de treball, que l'incorpora al calendari laboral autonòmic.
• Límit quantitatiu: el municipi no pot superar les dues festes locals que l'article 37.2 reserva expressament.

4. Publicació i comunicació del calendari de festius

L'esquema de comunicació i publicitat és escalonat:

• Comunitats autònomes: aproven i publiquen cada any en el seu diari oficial el calendari laboral autonòmic, en el qual es recullen les festes nacionals (no substituïbles), les festes d'àmbit autonòmic que hagin determinat i les festes locals comunicades pels ajuntaments.
• Estat: amb la informació de les comunitats, l'Administració General de l'Estat elabora el calendari laboral d'àmbit nacional. Aquest es publica al BOE mitjançant resolució de la Direcció General de Treball, com mostra, per exemple, la Resolució de 11 d'octubre de 2005 per la qual es va publicar el calendari laboral de 2006.

Els terminis concrets i la forma interna de comunicació entre ajuntaments i comunitats, i entre aquestes i l'Administració de l'Estat, es fixen en la normativa autonòmica i en les instruccions administratives, però sempre han de respectar el marc bàsic de l'article 37.2 de l'Estatut dels Treballadors: màxim de 14 festius anuals, dos d'ells locals i respecte de les quatre festes nacionals indisponibles.