La condició de Junts per aprovar el RDL anticrisi del Govern, que passa perquè l'Executiu incorpori entre les seves mesures, que els autònoms amb una facturació anual inferior a 80.000 euros quedin exempts de pagar IVA, ja estava aprovada pel Congrés dels diputats des d'octubre de 2025.
Va ser a través de la moció conseqüència d'interpel·lació que va presentar el Grup Popular, on literalment es demanava la transposició immediata de la directiva comunitària de l'IVA franquiciat per als autònoms que facturin menys de 85.000 milions a l'any, que hauria d'estar aplicant-se des de l'1 de gener de 2025.
Aquella moció va sortir amb el suport suficient de la cambra, però amb el vot en contra del Grup Socialista i de Sumar, que ara decideix rectificar i incorporar la petició de Junts, a canvi que la formació liderada per Carles Puigdemont doni suport al RDL que es vota aquest dijous al Congrés dels Diputats.
La moció dels populars demanava, entre altres qüestions, revisar a la baixa els impostos que paguen les famílies i autònoms; l'ajust a la inflació de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per compensar la pèrdua de poder adquisitiu derivada de la “progressivitat en fred”, l'exempció de tributació del SMI en la declaració de l'IRPF de 2026; la no aplicació de la pujada de quotes de fins al 35 % als autònoms el 2026 i, la transposició immediata de la directiva comunitària de l'IVA franquiciat per als autònoms que facturin menys de 85.000 euros a l'any, que hauria d'estar aplicant-se des de l'1 de gener de 2025.
La trucada de Bolaños
Segons la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, va ser dijous passat quan el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, es va posar en contacte amb el seu grup per comunicar-los que el Govern procedirà a transposar la directiva europea que permet que els autònoms amb una facturació inferior a 85.000 euros quedin exempts de pagar l'IVA. De manera que, aquest compromís aplanaria el “sí” de Junts al reial decret anticrisi, ja que aquesta era la condició que havien fixat per donar-hi suport.
Segons la dirigent de Junts, Espanya és l’“únic país de la UE” que continua sense transposar aquesta directiva que la seva formació considera “imprescindible” per alleujar la situació dels treballadors per compte propi, motiu pel qual “la Comissió ha portat Espanya als tribunals”.
Sobre aquesta qüestió també ha reflexionat Lorenzo Amor, president de l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA), criticant que “el Govern fa mesos que no compleix la directiva europea sobre IVA franquiciat donant l'esquena a per a autònoms i petites empreses, de manera que, a dia d'avui -apunta-, som l'únic país europeu que no l'aplica”.
Per tot això, "al desembre -afegeix- des d'ATA, vam denunciar el Govern davant la Comissió Europea. Però Avui -assenyala-, i per falta de suports parlamentaris en el decret de mesures econòmiques per la Guerra de l'Iran, el Govern pacta amb Junts aprovar-lo de forma immediata. Cosa que agraïm a Junts pel seu suport -conclou-, però aquest Govern torna a demostrar trilerisme amb els autònoms, ja que hem hagut d'arribar fins a aquesta situació perquè donés el seu braç a tòrcer”.
El Govern recupera part de la moció del PP
Els populars han reaccionat també de manera semblant. En aquest cas, publicant un post del president Alberto Núñez Feijóo, recollint fins i tot una informació publicada per Demócrata el 22 d'octubre de 2026.
Una notícia on el PP sol·licitava a través d'una moció reduir les quotes d'autònoms, i que va ser aprovada per la cambra amb el vot en contra del PSOE i de Sumar.
En matèria energètica, aquella moció, publicada en el Butlletí Oficial de les Corts Generals el 30 d'octubre de 2025, també demanava revisar l'estructura interna del sistema elèctric per garantir la independència i robustesa dels nodes, evitant fallades en cascada i col·lapses en el sistema elèctric.
Al mateix temps, sol·licitaven que es pogués assegurar una capacitat de generació suficient i estable, reconeixent l'energia nuclear com a essencial, paralitzant el tancament de centrals nuclears, impulsant noves instal·lacions i fomentant l'emmagatzematge energètic mitjançant infraestructures hidroelèctriques.
Els populars demanaven també la garantia del subministrament elèctric a la gran indústria, prioritzant la continuïtat del servei. Així mateix, instaven a reformar "el marc regulador vigent, eliminant el biaix ideològic del PNIEC i adaptant-lo a les necessitats estratègiques d'Espanya, derogant la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica i les polítiques derivades del Pacte Verd europeu, i suprimint el sistema europeu de comerç de drets d'emissió per assegurar el subministrament assequible, estable, segur i continu".
De la mateixa manera, exigien transparència a l'operador del sistema, Red Eléctrica, "obligant a publicar periòdicament la potència disponible, els criteris d'inversió, i permetent la participació privada en ampliacions i millores de la xarxa de transport quan l'operador no actuï, a més de, impulsar la destitució de la presidenta de Red Eléctrica Española per la seva deficient gestió de l'operadora i per la responsabilitat que va tenir en la gran apagada del 28 d'abril".